Parar la taula, vestir-se, fer-se el llit, posar els plats al rentaplats, preparar-se la motxilla de l'escola, quedar-se sol a casa, ordenar l'habitació, tenir el lavabo net, passejar el gos o anar a l'escola sense la companyia dels pares són algunes de les moltes responsabilitats que de mica en mica han d'anar assumint els infants. Però el gran dubte és quan han de començar a assumir-les i per quin ordre. "Dependrà de les capacitats de cada criatura i del seu moment evolutiu, però en general van molt més avançades del que ens pensem els adults i hi ha hàbits que poden assumir des de ben petits, com portar els bolquers a les escombraries o parar la taula", explica Roger Ballescà, coordinador del Comitè d'Infància i Adolescència del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya.

L'Ajuntament de Ciutadella i l'Agència d'Estratègia Turística de les Balears (AETIB) han posat en marxa una campanya de conscienciació sobre les festes de Sant Joan, amb l'objectiu d'aconseguir una actitud de respecte i responsabilitat envers la festa per part de totes aquelles persones que hi assisteixin. Aquesta iniciativa sorgeix de la necessitat d'obtenir una actitud col·laboradora en una celebració que atreu cada any milers de persones.

A. G. –una mallorquina de 39 anys, que prefereix no identificar-se– ha estat coneixent gent a través de les xarxes des de fa un any i mig, després d’haver acabat una relació que va durar 11 anys. Al llarg d’aquest temps, en què ha tornat a xerrar i quedar amb homes, ja ha patit ghosting de totes les maneres possibles i per part de múltiples pretendents. No tornar a contestar un missatge mai més, cancel·lar una cita a darrera hora o ni tan sols presentar-s’hi, adoptar una actitud més freda per allunyar l’altra persona... A. G. ha estat víctima d’aquestes actituds que, en resum, li provoquen “decepció, cansament i frustració”, i no és l’única. El coordinador autonòmic de Salut Mental de les Illes, Oriol Lafau, adverteix que aquests comportaments han estat “factors estressants” per a gairebé tots els “casos d’ansietat i depressió” que atenen, sobretot en dones joves. Però què fa que s’estenguin aquestes conductes? Els psicòlegs assenyalen a una manca de responsabilitat afectiva. Aquest concepte, popularitzat darrerament, és “una derivació de l’empatia i una manera de tenir en compte l’altra persona a l’hora d’actuar i comunicar-te amb ella”, diu Lafau. La falta d’això, afegeix, dona lloc a “actituds psicopàtiques i egoistes”.

El ghosting i les seves derivades ja inunden les consultes de psicologia de les Illes. Però què fa que s’estenguin aquestes conductes? Els psicòlegs assenyalen a una manca de responsabilitat afectiva. Aquest concepte, popularitzat darrerament, és una derivació de l’empatia i una manera de tenir en compte l’altra persona a l’hora d’actuar i comunicar-te amb ella.

Aquests dies molts es faran propòsits d’any nou. Uns intentaran fer règim o apuntar-se al gimnàs, amb la idea d’anar-hi tres cops per setmana que la rutina convertirà en una tarda, si hi ha sort. D’altres intentaran arribar a finals de mes dignament o potser estalviar, però la inflació es menjarà en part les bones intencions. Molts pensaran en centrar-se més en les coses importants i viraran cap a la feina o la família, en l’equilibri més difícil del circ de tres pistes vital. Potser per uns dies, la majoria dels benintencionats tindran vides més equilibrades abans que la força de la inèrcia s’imposi. Aquells que aconsegueixin mantenir les seves aspiracions per damunt de la força de la rutina i la mediocritat seran els nostres herois. Salut i admiració per a tots aquells que aconsegueixin fer les coses diferents al seu voltant, que converteixin la inèrcia en pols. Serà en l’àmbit individual on podem marcar el terreny de joc en el qual estem disposats a jugar la partida o, dit d’una altra manera, triar la pista de circ on estem disposats a penjar el trapezi que ens toca a cadascú, siguem periodistes, electricistes, mestres o financers. Ciutadans, en definitiva.

Adam Smith, fundador de l'economia moderna, sostenia que la recerca de l'interès privat (de guanys) porta invariablement al bé comú. Potser és cert en alguns casos, però és evident que no sempre. Així com l'afany de guanys dels bancs va portar a la crisi financera de 2008, la cobdícia de Purdue i altres empreses farmacèutiques va produir la crisi d'opioides als Estats Units, i el suport de Texaco al règim de Franco va contribuir al triomf dels feixistes a la Guerra Civil Espanyola.

És clar que, des d'un punt de vista polític, la salutació freqüent d’aquest final d’any ja no ha estat el tradicional desig, “un bon any 2021”, sinó alguna que reflectia una gran inquietud pel que està passant, junt amb el desig i l’esperança de poder aturar una sèrie de tendències que hem viscut al llarg del 2020. Per descomptat, la més impactant és la sanitària, per si mateixa i per les seves conseqüències; però no em sento pas en condicions d’opinar sobre la crisi sanitària i ho deixo per als experts. En canvi, vull fer uns comentaris sobre els perills que estan afectant el nostre sistema polític de convivència, que anomenem convencionalment democràcia representativa. Crec que només l’equilibri entre les tres paraules del títol ens pot portar a fer front a molts dels problemes que ara estem experimentant.

En la seva sentència sobre el cas Nóos, el Tribunal Suprem no només ha rebaixat la condemna a Iñaki Urdangarin i el seu soci Diego Torres, sinó que també ha restat responsabilitat al paper que van tenir les seves dones en la trama. La germana del rei només haurà de retornar 136.950 euros dels 265.088 que l'Audiència de Palma calculava que provenien de beneficis amb els negocis del marit.