L'entrevista que Xavier Graset va intentar fer a Juana Dolores al 3/24 amb motiu del seu segon llibre haurà estat la descoberta per part del gran públic d'un personatge. L'escriptora i actriu va aprofitar l'espai per carregar contra la dreta i els mitjans públics sense ordre i sense embuts. Però Juana Dolores no és una cara nova en el món cultural, on ha protagonitzat polèmiques sonades, crítiques abrandades i discussions creuades a les xarxes socials.

Mentre a Barcelona se celebrava el festival d’arquitectura 48h Open House, lluny de les aglomeracions, en un espai de la ciutat força desconegut però alhora molt cèntric, el Pati dels Tarongers del Raval, se celebrava una trobada més íntima. L’Escola d’Arquitectura i Edificació de La Salle (ETSALS) organitzava una performance per reivindicar “més espais de llibertat aquí, a Europa i al món”, deia la historiadora de l’art i professora Montserrat Villaverde. "Volem posar sobre la taula la manca de llibertat, de les dones però també dels homes, de les persones, en un món aparentment en ordre. L'ordre és un parany que implica sacrificar alegria i llibertat", afegia.

“Durant la meva trajectòria, sempre he intentat veure on puc arribar, anar als límits. Però he anat amb compte, mai no he volgut morir –la prova és que som aquí–, només he volgut saber com de lluny puc arribar”. Marina Abramovic (Belgrad, Iugoslàvia, actual Sèrbia, 1946) entra a la galeria Horrach Moyà de Palma vestida de negre rigorós, de cap a peus, només el rostre i les mans se’n distingeixen. Hi presenta l’exposició Life Death Inbetween, una petita però preuada selecció d’algunes de les seves obres més significatives. La mort hi és molt present i en parla a la trobada amb la premsa. “Sé que pot arribar en qualsevol moment i lloc, i no ho podem predir. Jo cada matí pens en la mort i com serà aquest moment. El que sé és que no vull morir malalta, d’ accident o perdent la consciència per l’alzhèimer. Desitj morir sense por i sense estar enfadada”. Tot seguit, en l’entrevista en exclusiva amb l’ARA Balears, parla de l’inbetween, el que hi ha enmig de la vida i la mort.

True feminism is trans-inclusive, del grup El Palomar, és una acció performativa que empra els llenguatges de la reivindicació política a través de mitjans típicament artístics com la serigrafia, que dona com a resultats diferents pintures portàtils. Es tracta de la tercera acció del cicle de performança [Comfort (Voyeur) Control], vinculat a l’exposició Personae. Màscares contra la barbàrie, d'Es Baluard Museu d’Art Contemporani de Palma, un programa comissariat per Tolo Cañellas.  

El casal Solleric presenta Erosions, un petit cicle de dos dies –divendres i dissabte, 17 i 18 de desembre– pensat per experimentar i reflexionar sobre la performativitat. L’exposició de Diana Coca dona el marc conceptual per aprofundir en els llenguatges performatius i donar un espai a propostes locals que entenen l’art d’acció des de posicionaments diferenciats.

L'artista sèrbia Marina Abramovic, coneguda com a performer arreu del món i amb una carrera de més de cinc dècades, ha estat distingida amb el premi Princesa d'Astúries de les arts 2021, al qual optaven 59 candidatures. Segons el jurat, "la seva feina ha dotat l'experimentació i la recerca de llenguatges originals d'una essència profundament humana". També destaca "la seva valentia en l'entrega a l'art absolut i la seva adhesió a l'avantguarda amb experiències commovedores que reclamen una intensa vinculació de l'espectador i la converteixen en una de les artistes més emocionants del nostre temps", segons recull Efe. Abramovic (Belgrad, 1946) és autora de performances de gran risc i complexitat. I també de gran ressò: el 2010 va estar asseguda al Museu d'Art Modern de Nova York, immòbil en una cadira i en silenci, més de 700 hores mirant als ulls als visitants.

Ningú sap si el 2021 serà l'any que donarà respostes a les incerteses del 2020, però és segur que el present i el futur més pròxim portaran molts interrogants. El Teatre Lliure també vol fer preguntes i per això la segona edició del cicle Katharsis parteix d'un bon grapat d'incògnites aixoplugades sota una qüestió fonamental: què és el teatre? El cicle, dedicat a propostes escèniques experimentals i híbrides, se centra aquest any en les conferències performatives i tindrà lloc del 22 al 31 de gener.

L’artista kuwaitiana Monira Al Qadiri qüestiona de dalt a baix “la cultura del petroli” que domina l’estructura patriarcal dels països del golf Pèrsic. El col·lectiu japonès Chim Pom es va endinsar en la zona d’exclusió de la central nuclear de Fukushima en un acte de guerrilla simbòlica. La taiwanesa Shu Lea Cheang, que va exposar 3x3x6 al pavelló de Taiwan de la Biennal de Venècia, desafia des de la perspectiva queer les infraestructures de vigilància i control dels cossos. Al Qadiri, Chim Pom i Cheang són tres dels participants en la 15a edició del festival The Influencers que se celebra avui i demà al CCCB amb entrada gratuïta.