El 8-M ha viscut a Palma dues manifestacions feministes separades, però amb reivindicacions coincidents: defensar els drets de les dones, combatre l’extrema dreta i denunciar la guerra i la precarietat social.

“Em varen telefonar de l’Ajuntament molt alarmats, i em digueren: ‘Esperança, si no ho solucionam, haurem de tancar l’escola’”. És el testimoni d’Esperança Nicolau, directora del CEIP Sa Torre de Manacor. La seva escola va arribar a estar al límit durant el curs 2015-2016, el primer amb vigència de l’acord d’escolarització equilibrada per redistribuir l’alumnat vulnerable entre les públiques i concertades. En aquell moment, 21 famílies s’havien quedat sense plaça a la seva primera opció i eren assignades a Sa Torre, un centre molt estigmatitzat per haver tingut durant anys prop d’un 90% d’alumnat d’origen magribí. Cap d’aquestes famílies no hi volia anar.

L'aprovació, ara fa vint anys, del matrimoni igualitari va suposar per al col·lectiu LGTBI la conquesta d'un dret civil, la "normalització" de les parelles del mateix sexe, i encara més de les dones lesbianes. Ho remarca l'activista i artista Alpe Conceptes, que des que era un adolescent, al tardofranquisme, s'havia mogut per l'ambient barceloní –on va conèixer els que van ser els grans referents de la lluita del col·lectiu– i que, acollint-se a la llei holandesa, havia formalitzat per notari la unió amb la seva parella home l'any 1994. La seva mare i la cunyada van ser els testimonis en una cerimònia que va acabar amb un dinar familiar. Anys després, el 2000, la parella es va separar i va tornar al notari per refer els respectius testaments. En aquell moment, el matrimoni igualitari no estava en l'agenda social i Llucià Ainsa vivia la seva homosexualitat de portes endins, lluny de les reivindicacions i de la lluita LGTBI.

Llegeixo compulsivament un article a la revista Science de la setmana passada que m’arriba per correu electrònic des de l’altra banda de l’Atlàntic. Mentre avanço en la lectura, els ulls em surten de les òrbites i, quan l’acabo, la pressió ocular m’ha fet regalimar llàgrimes galta avall. Me les eixugo i escric. Ho vull compartir. I aquí em teniu.

Cada tres anys des del 2003, l’informe She Figures de la Comissió Europea m’interpel·la amb una pregunta: Europa pot aspirar a liderar la innovació global si no compta amb tot el seu talent? L’edició del 2024, publicada fa unes setmanes, confirma que la igualtat de gènere en recerca i innovació (R+I) avança a batzegades i per barris: hi ha progressos, sí, però els buits són tan amplis com urgents. I el nom de l’informe ja és, per si mateix, una declaració d’intencions. “She” és en realitat un acrònim que originalment significava Statistics in Higher Education (estadístiques en educació superior) que ha evolucionat per abastar tot l’ecosistema de R+I, sigui acadèmic, empresarial o governamental. I aquí rau el joc de paraules: She Figures no només es tradueix com “les xifres d’ella”, sinó també com “ella hi figura”. És a dir, les dones hi participen, hi aporten... o haurien de fer-ho. La realitat, però, segueix sent més aspra que la poètica del nom de l’informe.

Trump assenyala cada dia nous col·lectius humans que cal anorrear, i ja no es conforma, com en el seu primer mandat, amb fer el fatxenda i anomenar les plagues bíbliques que els cauran damunt, sinó que ara està disposat a desencadenar l’infern damunt nostre. De fatxendes n’hem conegut molts al llarg de la història, tampoc és una innovació, sinó que, simplement, no comptàvem que això pogués succeir ara. De cop, veiem que no és així, que tot pot retrocedir o ensorrar-se, que, en una paraula, tot pot anar pitjor, com ha succeït altres vegades en la història. 

El proper 8 de març vindrà farcit de les dades habituals en clau de gènere. No cal ser gaire imaginatiu: la persistència de les bretxes salarials, la menor presència de dones en llocs de responsabilitat i els majors índexs de pobresa entre les dones. Es parlarà de la necessitat que hi hagi més polítiques, de l’educació i de la sensibilització.

Totes les escoles de les Balears són mixtes avui dia i escolaritzen nins i nines per igual. De fet, la Llei d’Educació de les Illes Balears (LEIB) fa referència a la coeducació –reconeixement de les potencialitats i individualitats de tot l’alumnat, independentment del seu sexe– en vuit ocasions. “Un dels pilars del sistema educatiu ha de ser la coeducació. Les polítiques públiques educatives, partint de la coeducació com a eina indispensable, han de dirigir els esforços a treballar en la prevenció de les violències. En el marc de les escoles coeducatives s’ha de promoure l’ús no sexista del llenguatge i la reproducció d’una imatge plural, diversa i no estereotipada de les dones i els homes. Així mateix, s’ha de tenir en especial consideració el principi de transversalitat i d’interseccionalitat en el marc de les polítiques públiques educatives”, estableix la norma. Aquesta feina l’han d’impulsar, entre d'altres, els mestres. Com es tracta la igualtat entre nins i nines a les carreres de Magisteri de la Facultat d'Educació de la UIB?

Josie Christodoulou va entomar fa un any la responsabilitat de dirigir les polítiques d'igualtat de gènere del govern de Xipre, un país que ocupa el lloc 21 dels 27 de la UE en aquest àmbit. La seva recepta per canviar les coses: un abordatge global, transversal i amb implicació de la societat civil. Ha sigut l'amfitriona de l'última Cimera d'Alt Nivell sobre Dones a la Mediterrània de la Unió per la Mediterrània, el fòrum que agrupa els 43 estats de la regió.

La vicepresidenta espanyola Yolanda Díaz ha anunciat aquest dimecres, a les portes del 8-M, sancions a la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF) i a tres clubs catalans, el Barça, l'Espanyol i l'Europa, perquè no tenen regularitzats administrativament els plans d'igualtat vigents. La RFEF també serà sancionada per no haver activat el protocol contra l'assetjament arran del cas Rubiales, malgrat que des de l'ens federatiu defensen que des del gener del 2022 tenen desenvolupat un pla d'igualtat en el qual s'inclou un protocol contra l'assetjament.

Els informes sobre cohesió i vincle social solen posar l’accent en l’estudi de la desigualtat social. Pressuposen que a més igualtat, més cohesió. Però si bé uns alts índexs de pobresa, uns baixos nivells educatius o de salut o certes formes de segregació ètnica són efectivament un obstacle per a la cohesió, el que també és cert és que la igualtat no garanteix la lleialtat i el sentiment de pertinença a la comunitat. Hi ha societats tradicionals molt cohesionades malgrat les desigualtats, i les més igualitàries i socialment avançades cada dia veuen més amenaçada la seva cohesió.

La legislació vigent en matèria de seguretat laboral, tant espanyola com europea, descriu com han de ser els equips de protecció individual. Aquesta mateixa normativa precisa que aquests equips hauran de tenir en compte “les condicions anatòmiques i fisiològiques i l'estat de salut del treballador”. Però la realitat no sempre és la mateixa.

Aquest 16 de gener ha esdevingut històric per partida doble a dues de les grans festes que se celebren a Mallorca en aquest dia de Sant Honorat, que és també el dissabte de Sant Antoni. Elionor Serra i Magdalena Pérez han ballat per primera vegada vestides de dimoni a Algaida i Manacor, respectivament, en una fita que no fa tant per a molts semblava impossible d’assolir. I, tanmateix, la festa ha estat la mateixa que cada any. 

El Departament d'Igualtat de l'Ajuntament de Manacor ha ofert formació per prevenir i detectar agressions sexistes al Patronat de Sant Antoni de Manacor i al de Portocristo. La iniciativa, segons ha explicat el Consistori, ha partit de les demandes de les entitats i inclou també una campanya conjunta que es recollirà als programes de festes i l'edició de material específic que es repartirà els dies assenyalats de la festa de Sant Antoni. Així, l'Ajuntament ha remarcat la importància de poder detectar una situació d'agressió i tenir a disposició les eines bàsiques per poder afrontar-la i el protocol a seguir.

Dia 27 de desembre el Consell Insular de Mallorca farà un ple extraordinari per aprovar el pressupost de la institució per al 2024. La normativa estableix que després de l'aprovació provisional dels comptes, que va tenir lloc el passat 23 de novembre, si no hi ha al·legacions, l'aprovació definitiva és automàtica. Però tant el PSIB com MÉS per Mallorca n'han presentat i, per tant, s'ha de convocar el ple de manera extraordinària.