El 43,4 % dels infants del segon cicle d’Educació Infantil de les Illes Balears ja han rebut la vacuna contra la grip al seu centre escolar, segons han informat aquest dilluns la Conselleria de Salut i la de Cultura, Educació i Universitats en roda de premsa. Concretament, gairebé 12.000 alumnes d’infantil —d’una població diana de 27.200— ja han estat vacunats en 341 centres escolars de l’Arxipèlag. Les conselleries han destacat que l’ampliació de la campanya a tots els centres educatius ha permès multiplicar per deu el nombre de nins protegits respecte al pilotatge de l’any passat, en què es van vacunar 1.217 alumnes.

El Col·legi de Metges de les Illes Balears (COMIB) ha fet una crida als professionals sanitaris perquè es vacunin contra la grip, destacant la importància de donar exemple als ciutadans. Aquesta recomanació s’estén també a tota la població. La seu del col·legi ha acollit la vacunació de metges sèniors, membres de la Junta de Govern i del personal del COMIB, en un gest que pretén subratllar la responsabilitat que han de transmetre els professionals de la salut.

La Conselleria de Salut comença la nova campanya de vacunació contra la grip estacional, amb una atenció especial a la protecció dels col·lectius de risc i de la població infantil. La vacunació comença oficialment el 13 d’octubre i s’allargarà fins al 31 de març del 2026, tot i que la consellera de Salut, Manuela García, ha recomanat que tothom estigui vacunat abans de principis de desembre. La vacunació a residències i centres institucionalitzats i centres educatius s'iniciarà el 6 d’octubre, i a partir del 13 d’octubre començarà la vacunació general a la resta de la població. En aquest darrer grup, ja poden demanar cita a través del Portal del Pacient, Infosalut Connecta o directament als seus centres de salut.

Les històries d'èxit de les vacunes han deixat pas a un retrocés o, en el millor dels casos, a un estancament entre la població infantil. El punt d'inflexió es pot situar cap al 2010, quan una suma de factors va fer que es disparés la xifra de criatures sense immunitzar de malalties que es poden prevenir com la diftèria, la tos ferina, la pòlio i el xarampió, sobretot en països en desenvolupament, tot i que Occident tampoc s'escapa d'aquesta tendència perillosa.

Fa una mica menys de tres mesos que una sentència pionera dictada a Barcelona va reconèixer com un accident laboral els trombes que va patir un professor després de vacunar-se contra la covid amb les dosis d'AstraZeneca. Ara, el jutjat social 3 de Burgos ha dictat una sentència molt similar, però amb una diferència rellevant: en aquest cas, l'afectada havia rebut una primera dosi d'AstraZeneca i dues de Pfizer.

En menys de dos mesos a Espanya s'han diagnosticat 110 casos de xarampió, 17 dels quals notificats a Catalunya. L'any passat se'n van identificar 217, segons la Xarxa estatal de Vigilància Epidemiològica. Aquestes dades constaten una clara acceleració dels contagis, però la investigadora del Centre Nacional d'Epidemiologia-Institut de Salut Carlos III (CNE-ISCIII) Noemí López Perea assegura que la majoria d'infeccions són importades i que, per tant, l'Estat no ha perdut l'estatus d'eliminació de la malaltia atorgat per l'OMS.

La campanya de vacunació contra la grip ha aconseguit immunitzar contra el virus gairebé el 30,9% de la població diana. Segons ha indicat la consellera de Salut, Manuela García, és un percentatge encara baix, però suposa una millora en relació amb el 22,68% assolit la campanya anterior. La cobertura vacunal, a finals d'aquest mes de gener, és vuit punts superiors a l'aconseguida l'any passat en aquestes dates.

La Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi natural ha anunciat aquest dijous que l'inici de la campanya de vacunació contra la llengua blava començarà el pròxim 11 de novembre després de confirmar que el nombre de focus ascendeix a 200. La campanya s'avança així un mes després d'aconseguir 50.000 dosis per erradicar aquesta malaltia en la variant del serotip 8, més agressiu i amb més mortalitat que el serotip 4, que va ser el responsable de l'epidèmia de llengua blava declarada a les Illes entre els anys 2021 i 2023.

La Conselleria de Salut de les Illes Balears ha anunciat dues mesures per "sortir de la coa" en la vacunació contra la grip. Segons han detallat aquest dijous en la presentació de la campanya, a partir d'enguany es vacunarà també a les escoles, s'habilitaran autocites i es permetrà la immunització contra aquest virus sense cita prèvia.

El calendari de vacunació del sistema públic de salut es va actualitzant periòdicament per incloure-hi les noves recomanacions. Actualment, el departament de Salut treballa en el nou calendari per al 2025 que inclou modificacions en tres malalties. S'incorpora la vacunació contra la tos ferina per a infants d'11 i 12 anys, la vacuna contra el rotavirus per als nens nascuts a partir del gener del 2025 i també inclou modificacions en la del virus del papil·loma humà. Repassem els nous canvis amb l'ajuda de Pepe Serrano, expert en vacunes de la Societat Catalana de Pediatria de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya.

El Ramon té 82 anys i fa cinc mesos li van diagnosticar càncer de pulmó. Estava molt cansat, les cames li pesaven i tenia dificultats per pujar les escales de casa. Els seus fills el van portar d'urgències a l'hospital, on li van trobar un tumor al pulmó que no es podia operar perquè el risc de complicacions era molt alt. A més, tampoc li podien administrar el tractament habitual que s'ofereix als pacients que no poden passar per quiròfan, ja que no era compatible amb el seu tipus de càncer. Els professionals li deien que l'única alternativa que tenia a la seva edat era fer sessions de quimioteràpia i radioteràpia, però ell volia anar més enllà i, finalment, li van proposar una última sortida: incloure'l en un assaig clínic que està provant l'eficàcia en humans de les primeres vacunes contra el càncer de pulmó.

La pandèmia de la covid-19 va impulsar –amb una velocitat sense precedents– el desenvolupament i la distribució de les vacunes contra el coronavirus, però, alhora, es va caracteritzar per una caiguda significativa en la taxa de vacunació sistemàtica, és a dir, les incloses en els calendaris pediàtrics. Segons les dades publicades aquest dilluns per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i l'Unicef, la cobertura mundial d'immunització infantil es va estancar el 2023, fet que implica que enguany hi haurà 2,7 milions més de nens i nenes sense vacunar o sense rebre la totalitat de les vacunes necessàries en comparació amb els nivells del 2019, anteriors a la pandèmia. "Les últimes tendències demostren que en molts països hi ha massa infants sense vacunar", ha afirmat la directora executiva de l'Unicef, Catherine Russell, en la presentació de l'informe. "Tancar la bretxa d'immunització requereix un esforç mundial", ha afegit.

Les vacunes de la covid van ser un punt d'inflexió en la lluita contra el virus que ho va capgirar tot ara fa quatre anys. Es van desenvolupar en un temps rècord per protegir la gent gran i més vulnerable i anar recuperant progressivament la normalitat. Han salvat milers de vides arreu del món i són una de les fites de la medicina moderna. La urgència del moment va provocar que la seva autorització es fes per la via d'emergència, tot i que l'Agència Europea de Medicaments (EMA) ha reivindicat sempre la validesa i seguretat dels seus criteris i processos per garantir que són vacunes segures. El Regne Unit va seguir una via encara més accelerada i les va aprovar abans que Europa. Una d'elles ha causat efectes secundaris en "casos molt rars" que no es van detectar en el moment de la seva autorització. És el cas de la vacuna d'AstraZeneca. Ara la farmacèutica ha admès que pot causar trombosi en aquests pocs casos en un document legal presentat davant el Tribunal Superior del Regne Unit al febrer.

Primer de tot vull deixar clar que besaria el terra de qualsevol hospital públic i de qualsevol CAP d’aquest país. Després d’haver passat uns anys als Estats Units i comprovar de prop l’angoixa vital i la ruïna econòmica que causa a tanta gent la falta d’una cobertura sanitària pública, vaig tornar encara més convençut que en matèria de sanitat no sabem el que tenim, i ho repeteixo cada vegada que tinc una ocasió de fer-ho.

La tercera campanya de vacunació simultània contra la grip i el covid arrancarà dimarts 26 de setembre a les residències de gent gran i als habitatges dels pacients del programa d'atenció domiciliària. A partir del 16 d'octubre, l'estratègia s'estendrà als centres d'atenció primària (CAP) i a una desena de punts de vacunació per immunitzar les persones vulnerables –els majors de 60 anys, els diabètics, els malalts de càncer i renals i les embarassades, entre d'altres– i els professionals sanitaris, sociosanitaris i farmacèutics. Tot i que a molts se'ls contactarà des dels seus CAP, entre el 10 i el 12 d'octubre serà possible demanar hora a través de La Meva Salut o a citasalut.gencat.cat, tant per rebre la punxada al seu ambulatori com als punts de vacunació que s'habilitaran en alguns municipis grans. La conselleria de Salut vol que el 75% dels col·lectius en risc rebin les dues vacunes.

L'Andrea viatjarà al seu país d'origen, Hondures, d'aquí un mes. Fa pràcticament un any que planifica el viatge després de sis sense veure la família. Ara que sembla que tot s'ha normalitzat i no hi ha cap mena de restricció de vols internacionals per la pandèmia, està impacient pel retrobament. Sortirà des d'un aeroport espanyol, però haurà de fer una escala de llarga durada a Panamà, que forma part de la llista de territoris de transmissió de la febre groga. Per normativa sanitària, s'ha de vacunar. "M'han explicat els riscos que implica viatjar a una zona amb tants mosquits, però no estava preocupada, ho faig per complir el tràmit burocràtic", diu l'Andrea, asseguda a la sala d'espera de la Unitat de Medicina Tropical i Salut Internacional Vall d'Hebron-Drassanes, un dels centres de referència del país en l'atenció al viatger. També hi ha el Sergio, de 47 anys, que mentre espera el torn admet que està una mica neguitós perquè la idea de vacunar-se no el fa sentir del tot còmode. A l'estiu anirà al Senegal per fer turisme: "Fa quatre mesos que organitzo el viatge. M'he estat informant i tinc dubtes sobre si m'he de prendre les pastilles preventives de la malària. He llegit que poden provocar marejos i et poden fotre el viatge. Vull saber què diu la metgessa".

La percepció sobre la importància de vacunar els infants contra malalties prevenibles com el xarampió o la diftèria ha baixat clarament en bona part del món. I Espanya no és una excepció, malgrat que és un país on tradicionalment s'assoleixen uns nivells massius de confiança en les vacunes. En el seu informe Estat mundial de la infància 2023, Unicef alerta que, a l'Estat, el nombre de famílies que troben imprescindible immunitzar els fills ha caigut 8 punts percentuals: si el 2019, abans de l'arribada del coronavirus, el 96,5% confiaven en l'ús generalitzat d'aquesta estratègia preventiva, actualment la xifra ha reculat fins al 88,6%.

L'epidèmia de la grip comença a expandir-se a les Balears. En les dues darreres setmanes, la Comunitat ha duplicat la incidència, que ha passat de 60 a 118 casos per 100.000 habitants. Així n'ha informat aquest dimecres la consellera de Salut, Patrícia Gómez, que ha fet declaracions als mitjans des del punt de vacunació Francesc Quetglas, a Palma, per insistir a la població que es vacuni, tant de la grip com contra el covid-19.

La cobertura vacunal contra el covid-19 no està tenint els resultats que la Conselleria de Salut voldria. Ara com ara, només el 9% de la població menor de 60 anys ha rebut la darrera dosi de reforç i el percentatge és del 47% en majors de 60 anys. Pel que fa als professionals sanitaris, el 20% s'ha vaccinat amb la dosi de record bivalent. Aquestes són dades actualitzades de l'IB-Salut que ha donat aquest divendres la coordinadora de la campanya de vacunació i directora assistencial de l'IB-Salut, Eugènia Carandell.