Era dia 18 de febrer de l’any 2022 quan la llavors Conselleria de Fons Europeus, Universitat i Cultura, encapçalada per Miquel Company, anuncià la inversió de més de 8 milions d’euros per part del Ministeri de Cultura i Esport en les reformes de diferents museus i institucions culturals de les Balears de titularitat estatal. Entre elles hi havia la “rehabilitació integral arquitectònica i museogràfica” del Museu Etnològic de Muro, que des de feia anys arrossegava deficiències importants que en dificultaven el funcionament. “En aquests moments ja s’ha licitat la redacció del projecte arquitectònic, les obres del qual està previst que s’iniciïn el 2023”, s’afirmava al comunicat publicat a la web del Govern aquell mateix dia del 2022, és a dir, fa més de quatre anys.

El gran edifici del Molinar de Montuïri, conegut popularment com l'Ecomuseu, acollirà el Centre d'Interpretació de l'Esport a les Illes Balears (CIEIB). En aquest sentit, hi treballa el Govern balear mitjançant la Conselleria de Turisme, Cultura i Esports que presideix el montuïrer Jaume Bauzà.

“Ara en mostram el tràiler i, si tot va bé, aviat podrem estrenar la pel·lícula”. Així resumeix el col·leccionista Jaume Vaquer l’exposició Grans clàssics del còmic, que es podrà visitar a partir del divendres 28 de novembre a Cas Metge Cifre, a Inca, amb motiu de la nova edició del festival Còmic Nostrum. Es tracta de la primera mostra que acollirà la seu del futur Museu del Còmic, un projecte que el mes de maig passat començava el seu camí amb la signatura d’un conveni entre el Clúster del Còmic, l’Ajuntament d’Inca i Caixa Colonya Pollença, propietaris de l’edifici destinat a acollir el primer museu públic dedicat al còmic de tot l’Estat.

Es Baluard exhibirà des d'aquest divendres Feliços els fills dels temps intranscendents, una instal·lació en la qual el mallorquí Lluís Vecina Rufiandis relaciona memòria històrica, territori i l'impacte del turisme massiu a l'illa, prenent com a referència la platja de sa Coma de Sant Llorenç.

El monestir de les Caputxines de Palma reobrirà després de l'estiu set espais rehabilitats, com la bugaderia o la xemeneia, entre d'altres, i inclús llocs que mai han estat oberts al públic, com el rebost de l'oli. També s'hi podran apreciar més de 700 peces de ceràmica i una col·lecció de fins a 50 tisores de ferro. Les obres de la reforma han passat per dues fases: la primera va consistir a catalogar tots els béns de l'edifici i fer-ne inventari, mentre que la segona va consistir en la restauració de la planta baixa del monestir, que patia problemes de corc i d'humitat en els paviments. A més, la intervenció arquitectònica ha permès reubicar i recol·locar part del fons etnològic de la institució. Així, s'ha millorat la museïtzació i conservació dels objectes. Les dues parts de la reforma han tingut un cost d'aproximadament 400.000 euros i el Consell de Mallorca –amb la col·laboració del Bisbat– n'ha destinat 275.000 per pagar-ne la segona fase.

Un cop finalitzades les valoracions de les candidatures presentades al concurs de direcció d’Es Baluard Museu d’Art Contemporani de Palma, la comissió de valoració ha considerat que la proposta que ha obtingut una major puntuació ha estat la presentada per David Barro López. La comissió ha elaborat una proposta raonada que elevarà a la comissió executiva de la fundació i al seu patronat per tal de ratificar-ne el nomenament, tal com s’indica en les bases publicades.

Quan la pandèmia de la covid-19 va arrasar les nostres vides, moltes coses van haver de canviar, voluntàriament o involutàriament. La necessitat de més espai es va anar fent més patent i, entre d’altres, el món sanitari i de l’educació en patiren bona part de les conseqüències. Fou també el cas del CEIP Sant Miquel de Son Carrió (al municipi de Sant Llorenç), una escola petita i antiga que després d’anys de lluita i protestes encara continua reclamant a la Conselleria d’Educació una reforma que cada curs es fa més urgent.

El PSIB dubta que el projecte de Cort que preveu considerar l'edifici de Gesa per fer un museu es pugui presentar a la convocatòria de fons europeus Next Generation perquè questiona que així com està plantejat compleixi els requisits. Així ho ha expressat la portaveu del PSIB, Rosario Sánchez, després de l'anunci del batle, Jaime Martínez, sobre el fet que demanaran deu milions d'euros a Europa per finançar la compra.

Aquest dijous, dia 18 de maig, se celebra el Dia internacional dels museus i són nombroses les propostes als diferents centres museístics per celebrar-ho. El lema de la celebració d’enguany és 'Museus, sostenibilitat i benestar' i amb ell es pretén subratllar "la contribució que aquests espais poden fer al desenvolupament sostenible de les nostres comunitats com a institucions de confiança i fils importants en el nostre teixit social compartit".

Podem ha demanat convertir el palau de Marivent en museu i escola d'art, a més d'obrir-lo al públic i eliminar-ne l'ús privatiu de la Casa Reial, segons han informat aquest dimecres el responsable d'Horitzó Republicà del partit, Rafa Mayoral, i la candidata a la presidència del Govern, Antònia Jover, en una roda de premsa davant del palau.

Catalunya té un museu d’arts escèniques que poca gent coneix. És un projecte centenari i un referent en la documentació, la recerca i la difusió de les arts escèniques catalanes i espanyoles, però un gran desconegut per a la societat. 

A poc a poc, els museus catalans es van recuperant de les davallades de visitants que van patir per culpa de la pandèmia. El 2020, amb el confinament i les restriccions, les caigudes de públic van ser de l'ordre del 70% al 90% als museus i centres d'art catalans; el 2021 els visitants van ser la meitat d'abans de la pandèmia, i el 2022 es va anar tancant l'abisme obert amb la pandèmia. Així, per exemple, els museus municipals de Barcelona van rebre durant el 2022 uns 3.700.000 milions de persones (l'any 2021 van ser poc més de 2.000.000 i el 2019, 4,8 milions). És a dir, que tres de cada quatre visitants han tornat a trepitjar un museu barceloní.

Les cases de Son Fornés s'estan rehabilitant a fi d'acollir pròximament el museu i centre d'investigació del jaciment. Per tant, en un futur pròxim, el museu es traslladarà de la seva seu actual —el molí d'en Fraret— a l'espai rehabilitat. En el nou equipament s'hi podran conservar les troballes de les diferents campanyes d'excavació que es vagin fent i s'hi podran fer els treballs tècnics.

Aina Ferrero és llicenciada en Història de l'Art per la Universitat de les Illes Balears, però la seva formació abasta també estades a La Sapienza de Roma i a la Universitat Complutense de Madrid. Pel que fa a l’àmbit laboral, l’any 2015 va treballar al departament d'acció cultural del Museu Jeu de Paume de París amb la beca Culturex del Ministeri de Cultura espanyol. El mateix any també va emprendre el seu propi projecte de gestió cultural anomenat Ciceró d'Art i, el següent, va guanyar el Premi Ciutat de Palma d'investigació en la branca d'humanitats. Actualment fa feina, d’una banda, com a directora del Museu del Calçat i de la Indústria d'Inca i, d’altra banda, com a professora a la Universitat de les Illes Balears (UIB). A més, està preparant la seva tesi doctoral sobre estudis de públic en museus com a eina per a la mediació cultural. Això sí, com que li encanta el seu ofici, assegura que el temps li passa volant. De totes maneres, quan està estressada o té un mal dia, diu que no falta mai un capfico.

L'Ajuntament del Castell licita per un valor de 200.000 euros la segona fase de les obres d'adequació del nou museu marítim Thalassa.

El Centre Internacional de Fotografia Toni Catany ha estat elegit com una de les millors arquitectures espanyoles del 2022 per la revista d'arquitectura AV Monografías, que recentment ha publicat el seu anuari. L'obra, de Mateo Arquitectura amb Josep Lluís Mateo com a arquitecte, integra dues edificacions, la casa familiar de Toni Catany, on va néixer, i la casa veïna del també fotògraf Tomàs Montserrat.

El dia 1 de maig Anna Omedes va deixar la direcció del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, que ha encapçalat des del 2000, i es va jubilar. “Estic molt tranquil·la i amb nous projectes al cap”, explica. Aquesta trajectòria, que ja venia de treballar gairebé vint anys més al Museu de Zoologia de Barcelona, ha estat reconeguda amb el premi Far de l’Any que atorga la Xarxa Europea de Centres i Museus de Ciència (Ecsite), formada per 327 institucions. El guardó reconeix les persones que han contribuït a la participació del públic en els museus amb una visió innovadora i que són capaces d’empoderar els seus companys. Segons el jurat, “Omedes rep el premi per l’amplitud del seu treball i la seva generositat amb la participació del públic dins de la comunitat científica. Fa temps que és líder de la comunitat Ecsite i és coneguda pel seu pensament original, innovació i experiència desenvolupant xarxes locals, nacionals i europees relacionades amb la ciència i la història natural”.

El Museu del Calçat i de la Indústria d'Inca ha recollit aquest cap de setmana a Istanbul el testimoni del Premi Siletto com a millor museu europeu de l'any en la categoria de Participació i Compromís amb la Ciutadania, segons han informat en un comunicat.

La revista Núvol, el digital de la cultura, ha editat un número especial sobre els museus de Catalunya amb motiu de la Nit dels Museus, que se celebra aquest dissabte, 14 de maig, i del Dia Internacional dels Museus, que s’escau dimecres, 18 de maig, i que enguany té per lema “El poder dels museus”, amb el qual es vol posar de manifest el seu potencial transformador.

Una retrospectiva sobre el passat viatjant a l'Egipte dels faraons, una anàlisi sobre com l'art ha representat la natura i una reflexió sobre l'impacte de la intel·ligència artificial en l'educació del futur. Són les tres apostes de la Fundació La Caixa per inaugurar el CaixaForum de València, que després de quatre anys d'obres obrirà les portes el 22 de juny. Així ho han anunciat aquest dimecres la directora general de la Fundació La Caixa, Elisa Durán; el director de cultura i ciència de l'organització, Ignasi Miró; el d'educació i màrqueting, Xavier Bertolín, i el director del CaixaForum de València, Álvaro Borrás, en una conferència de premsa celebrada a València.