El mallorquinisme de centredreta ha vist en els pactes del PP amb Vox una ocasió per recuperar espai electoral després de la davallada de 2023. Alguns dels seus representants consideren que, cada vegada que els populars fan cessions a l’extrema dreta en matèria de llengua, l’oportunitat de guanyar pes a les institucions té més opcions d’èxit. Però per fer-ho, no poden disgregar els vots. És per això que diverses figures d’aquest espectre polític es troben en plenes negociacions per constituir una coalició electoral amb vista al 2027. El projecte ja té nom i logotip. Si les converses fructifiquen, la idea dels seus organitzadors és presentar la formació a partir del setembre vinent.

Unió Mallorquina (UM) va iniciar dimarts, amb el nomenament d'una gestora, el seu projecte de refundació. Després que El Pi perdés la representació parlamentària a les darreres eleccions, la formació aspira a recuperar l'espai de dreta regionalista. El portaveu del grup parlamentari del PP, Sebastià Sagreras, ha reaccionat a la notícia estenent la mà al diàleg al partit, i ha admès que els populars hi comparteixen "proximitat ideològica" i "estima personal". Tot i això, el popular ha advertit que des del seu partit treballen perquè "els votants de partits que no varen obtenir representació, com El Pi, no se sentin orfes de polítiques".

El Consell Nacional d'Unió Mallorquina (UM) ha nomenat el batle de Binissalem, Víctor Martí Vallés, com a president de la junta gestora, que conformaran Cristina Cerdó Capellà, Rafel Gelabert Boyeras, Xisca Jaume Soler, Josep Lliteres Vidal, Damià Nicolau Ferrà, Manuel Patiño Gómez i Pere Ramon Bonet, i que haurà de preparar i convocar el congrés de la formació política refundada sota el lema 'Mallorca dins la sang'. Mentrestant, la junta "assumeix les funcions i competències pròpies del comitè executiu i del consell de direcció permanent, d'acord amb allò que disposen els estatuts", segons ha informat UM en un comunicat.

La direcció d'El Pi ha anunciat aquest dimarts, en un comunicat enviat als seus afiliats, que no participa, ni directament ni indirectament, en el ressorgiment d'Unió Mallorquina. "Com és conegut per molts, antics membres d'UM han decidit tornar a fundar el partit que va deixar d'existir fa més d'una dècada. Pensam que aquesta refundació no és el camí a seguir per al centre nacionalista i regionalista de les Balears amb vista a unes futures eleccions", han expressat.

L'inici del projecte de refundació d'Unió Mallorquina (UM) ja té data: el Consell Nacional de la formació es durà a terme el 20 de febrer a les 20 h, al Casal de Cultura de Binissalem. Així consta a la convocatòria que s'ha enviat als integrants del Consell Nacional, que la primera cosa que faran serà deixar sense efecte la dissolució del partit que es va acordar el 28 de febrer de 2011. També es nomenarà una junta gestora, la qual haurà de "preparar i convocar el pròxim Congrés d'UM", segons consta a la convocatòria, que està signada pel secretari general d'Unió Mallorquina, Joan Monjo. "Com que som secretari general damunt dels papers, he fet el favor de convocar el Consell", explica Monjo, qui assegura que, després d'haver signat el document, no vol "saber res" ni "tenir res a veure" amb Unió Mallorquina i el procés de refundació del partit. "Els he fet un favor perquè necessiten arreglar els estatuts del partit", continua Monjo, en referència als impulsors del retorn d'UM. "Jo som a un partit independent i no hi tenc absolutament res a veure", reitera.

La pèrdua de representació al Parlament per part d'El Pi no ha deixat indiferent el sector històric del regionalisme illenc. Aquest estiu s'han fet una sèrie de trobades "completament informals", segons ha pogut confirmar l'ARA Balears, en les quals han participat militants i dirigents històrics de les diferents etapes del regionalisme polític mallorquí, principalment persones vinculades a l'etapa d'Unió Mallorquina (UM). Entre els assistents als encontres hi ha destacat Maria Antònia Munar, que va ser a una de les reunions, si bé sense cap intenció de participar directament en cap projecte, sinó "senzillament per escoltar les converses", segons expliquen fonts coneixedores de les reunions.

L’ octubre del 1982, fa 40 anys, naixia un nou partit, Unió Mallorquina (UM), que, fins a la seva desaparició el 2011, va jugar un paper decisiu a la política de les Illes Balears. El va crear Jeroni Albertí Picornell (Banyalbufar, 1927), qui havia abandonat els més alts càrrecs del moment –president al mateix temps de la preautonomia i del Consell de Mallorca– per embarcar-se en aquella nova aventura.

Jaume Font (sa Pobla, 1961) es pren les intervencions al Parlament balear com un joc. Li agrada provocar i hi té traça; fa 37 anys que es dedica a la política, des que va entrar de regidor al seu poble per Convergència Poblera. Qui fins ara era el líder d'El Pi està orgullós de com parla, de com desplega els arguments amb un llenguatge volgudament col·loquial. N'està tan satisfet que, fins i tot, en un acte de l'última campanya per a les eleccions autonòmiques, va presentar el disc Greatest Hits: una recopilació del que ell considera les seves millors intervencions al Parlament.

Unió Mallorquina va anunciar la seva dissolució el 28 de febrer de 2011, amb Josep Melià com a president del partit. Però no és ni molt menys un partit mort, sinó que senzillament ha estat inactiu durant aquests anys. De fet, UM continua figurant en el registre de formacions polítiques del Ministeri de l’Interior, sense que ningú hagi fet res per cancel·lar-ne la inscripció.

L'Audiència de Palma ha fixat per al 14 de novembre una vista prèvia de la darrera peça pendent del cas Voltor, que jutjarà l'exconseller de Turisme d'UM Francesc Buils i nou acusats més de malversar uns 900.000 euros de l'Institut d'Estratègia Turística (Inestur).

L'exdirector insular de Relacions Institucionals Josep Lliteras haurà d'ingressar al centre penitenciari aquest mateix estiu, després que hagi acordat amb la Fiscalia d'Anticorrupció rebaixar la seva condemna a 2 anys de presó. L'expolític ha reconegut diversos delictes i la seva implicació en la malversació d'uns 122.000 euros provinents de fons públics del Consell Insular destinats a la captació fraudulenta de vots en benefici d'Unió Mallorquina durant la campanya del 2007.

L'Audiència de Palma jutjarà de l'11 al 18 de juliol l'exdirector insular de Relacions Institucionals del Consell de Mallorca Josep Lliteras, l'excap de Programes de la Direcció Insular Coloma Munar i qui va ser secretària general tècnica de Vicepresidència del Consell Eugènia Cañellas pel presumpte desviament de 239.830 euros per a la captació de vots d'Unió Mallorquina durant les eleccions autonòmiques del 2007. L'anunci de l'obertura del judici ha arribat després de la celebració d'una vista prèvia d'aquesta causa, que integra una de les peces del cas Maquillatge.

L'Audiència de Palma ha confirmat una sentència del Jutjat de Primera Instància número 19 de Palma per la qual es condemna Rey Sol, l'empresa editora d'El Mundo/El Día de Baleares, el seu exdirector, Agustín Pery, i el periodista Esteban Urreiztieta per la intromissió il·legítima en el dret a l'honor del jutge Pedro Barceló. Els tres condemnats hauran d'indemnitzar Barceló amb 45.000 euros pels danys morals causats per articles d'opinió, informacions i un capítol del llibre d'Urreiztieta 'Mallorca és nostra. Crónica oculta del saqueo balear', en què s'acusava el jutge d'haver arxivat el cas Ajudes, també conegut com cas Cucanya, per la seva amistat amb la principal investigada, que aleshores era vicepresidenta i consellera de Cultura i Esports del Consell de Mallorca, Dolça Mulet (Unió Mallorquina).

L'advocat defensor de l'expresidenta del Consell de Mallorca i d'Unió Mallorquina, Maria Antònia Munar, ha presentat recurs davant el Tribunal Superior de les Illes Balears contra la condemna de tres anys de presó que li va ser imposada per un delicte de suborn en el marc de l'adjudicació per part de la institució insular dels terrenys de Can Domenge, segons informa Europa Press.

L'Audiència de Palma ha condemnat a tres anys de presó, multa de sis milions d'euros i inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic durant vuit anys i tres mesos Maria Antònia Munar, expresidenta del Consell de Mallorca i dirigent de l’extingit partit Unió Mallorquina, com a responsable d'un delicte de suborn passiu en el projecte d'habitatges de Can Domenge.

El tribunal del jurat de l’Audiència Provincial de les Balears comença demà un judici contra l’expresidenta del Consell de Mallorca i dirigent de l’extingit partit Unió Mallorquina, Maria Antònia Munar, pel cas de suborn de Can Domenge. Nou ciutadans illencs, triats entre una vintena de persones convocades a l’atzar, seran els qui hauran de decidir sobre la culpabilitat de l’expresidenta insular en aquesta peça derivada de la causa principal de l’anomenat cas Can Domenge. En concret, la investigació d’aquest assumpte girà entorn del pagament de 4 milions d’euros per part d’un empresari a líders d’UM per guanyar un concurs públic i aconseguir els terrenys de Can Domenge. La Fiscalia demana inicialment per a Munar 4 anys de presó i una multa de 7 milions d’euros per un delicte de suborn.

El titular del Jutjat d'Instrucció número 2 de Palma, Pedro Barceló, ha dictat una interlocutòria en la qual decreta l'obertura de judici oral contra l'exdirector insular de Relacions Institucionals del Consell de Mallorca Josep Lliteras, l'excap de Programes de la Direcció insular Coloma Munar, l'exsecretària general tècnica de la vicepresidència del Consell Eugènia Cañellas, l'exregidor d'Unió Mallorquina a Alaró i excap d'àrea d'Inestur Antonio David Rebassa i quatre persones més. L'instructor de la causa els envia a la banqueta dels acusats per emprar doblers del Consell de Mallorca per captar vots pel partit en les eleccions autonòmiques de l'any 2007.

El Ministeri Fiscal acusa l'exdirector de Relacions Institucionals del Consell de Mallorca José Lliteras, l'excap de programes de la Direcció insular Coloma Munar i l'exsecretària general tècnica de la vicepresidència del Consell Eugènia Cañellas, tots tres d'Unió Mallorquina, per delictes de malversació, prevaricació i frau a l'administració. Segons el relat de fets de la Fiscalia, els polítics d'UM idearen i planificaren un pla per captar de manera directa o indirecta el vot per al seu partit a través d'importants quantitats de doblers dels fons públics.

El judici per la peça número 10 del cas Voltor té lloc aquest dimarts a l'Audiència Provincial de Palma. També són 10 les persones que s'asseuran a la banqueta dels acusats, entre les quals hi ha set càrrecs de l'extingit partit Unió Mallorquina i tres empresaris, tots processats per presumptament finançar de manera encoberta el partit a canvi de doblers públics. La Fiscalia els imputa delictes de frau a l'administració, prevaricació continuada, tràfic d'influències, suborn actiu i passiu, delictes de destrucció de documents i de malversació de mitjans materials de l'administració.

Maria Antònia Munar ha negat cap tipus de responsabilitat en els suposats contractes irregulars (per valor de 60.000 euros) que el Consell de Mallorca va signar amb l'empresa Minser l'any 2006, quan n'era presidenta. Munar ha reconegut la seva firma en els documents, però ha assegurat que en desconeixia el contingut. Segons fonts jurídiques, Munar ha admès que, en el seu moment, autoritzava aquest tipus de contractacions, però que, actualment, les desaprovaria, un cop que s'ha adonat de la quantitat d'irregularitats comeses.