10 La decisió del Govern balear de crear un Batxillerat d’Excel·lència per als alumnes amb millors notes no és una simple aposta per premiar el talent. És un pas més en una direcció molt concreta, la de fragmentar l’escola, els alumnes i, com a conseqüència, la societat futura. Separar els estudiants segons el seu rendiment acadèmic significa assumir que el sistema educatiu ha de classificar més que no integrar, i que ha d’estimular la competició abans que la convivència.

]]> Com es pot pagar un lloguer de com a mínim 800 euros amb un sou de 1.700 euros bruts al mes? Doncs patint, i molt, perquè queda ben poc per pagar les despeses bàsiques i el menjar. Qualsevol imprevist és inassumible. Però molts mallorquins que intenten quedar a viure a Ciutat ho fan en aquesta situació. O en una de pitjor, perquè 1.700 euros bruts era el sou mitjà del 2017, al qual una bona part dels ciutadans no arriben, perquè a tot estirar són mileuristes. A més, 800 euros és un dels lloguers més barats que, si se cerca molt, es pot trobar ara mateix a Palma -manco del 6% dels pisos s’ofereixen per menys doblers als portals especialitzats. Els treballadors en situacions precàries es veuen obligats a malviure en habitatges en males condicions, a compartir pis amb desconeguts o a partir a la Part Forana -amb la despesa que implica en transport-, fet que ajuda a saturar encara més els accessos per carretera a la capital de les Illes Balears.

]]> Ales passades eleccions legislatives nord-americanes, les anomenades mid-term de novembre, va tenir lloc un fenomen sociopolític molt important: prop del 60% de les dones varen votar per candidats demòcrates, un biaix que al capdavall resultaria cabdal perquè Trump perdés el control de la Cambra de Representants. Però la revolució va anar molt més enllà. Moltes de les noves figures polítiques que han sorgit d’aquestes eleccions són dones, com la congressista Alexandria Ocasio-Cortez i la senadora per Tennessee Marsha Blackburn.

]]> Les conseqüències del creixement desmesurat del turisme a les Illes Balears i els efectes de la sobreexplotació del territori i dels recursos naturals s’han fet especialment visibles els darrers cinc anys. Feia dècades que ho advertien els grups ecologistes històrics: el model econòmic que tenim és insostenible per al nostre territori. No poques vegades es va haver de sentir que l’alerta que llançaven aquests col·lectius era cosa d’uns centenars d’exagerats.

]]> Les Illes Balears no podem girar l’esquena a la transició energètica. Per a qualsevol país del món, el canvi cap a formes més sostenibles de produir i consumir energia és una necessitat ineludible, però les particularitats de les illes, d’uns territoris limitats, de recursos escassos i amb efectes del canvi climàtic més devastadors, fan que aquesta transició sigui encara més urgent i que requereixi la implicació de tothom, de tots els agents polítics, empresarials i socials, i de tots i cadascun de nosaltres.

]]> Amb l’escalfament global avançant de manera imparable, tal com confirmen els experts a Enric Culat, l’aigua esdevé cada vegada un recurs més valuós. No perquè s’hagi d’encarir, que també pot ser si cada pic és més escassa, sinó perquè és imprescindible per a la vida humana, per a l’agricultura i la indústria, i per al medi, perquè les Illes Balears no deixin de ser com són. És indefugible que respectem aquest valor, i alhora que aprenguem a entendre l’aigua. Les conseqüències tràgiques de les pluges torrencials del 9 d’octubre -que per sort ahir no es van repetir- fan evident que, com a societat, encara ens queda camí per recórrer en aquest sentit.

]]> Els premis Nobel són un referent moral internacional des de fa més d’un segle. Especialment el de la pau i el de literatura, sovint condicionats per la geopolítica mundial i marcats pels grans debats ideològics. Precisament per això, per la seva transcendència, les decisions del Comitè Noruec del Nobel i de l’Acadèmia Sueca són proclius a generar polèmica. Amb encerts i errors, reflecteixen el batec dels temps. I els temps aquest 2018 han estat clarament marcats pel despertar d’una consciència popular cada cop més desacomplexada de denúncia contra els abusos sexuals. No és estrany, doncs, que ahir, coincidint amb el primer aniversari de la campanya del #MeToo, el Nobel de la pau fos concedit a dues figures que simbolitzen la lluita contra els abusos sexuals a dones en contextos de guerra. No és exactament el mateix que el #MeToo, però s’hi assembla molt, encara que sigui en circumstàncies més dramàtiques que els abusos en entorns laborals o familiars.

]]> El 29 de setembre de 2013, el mateix dia de la multitudinària manifestació per l’educació pública, l’editorial de l’ARA Balears titulava: “El poble clama avui per un gran pacte per l’educació”. Que aquell dia es reunissin als carrers de les Illes més de 100.000 veus demostrava la força d’aquest clam, la importància que dona la societat a l’educació i fins a quin punt rebutjava una manera de fer política, la del govern presidit per Bauzá, que es va definir per la imposició, per una nul·la voluntat de diàleg i per engegar una croada contra la llengua catalana i el sistema educatiu públic.

]]> Resoldre el tema de la mobilitat a les Illes, i especialment a Mallorca, és d’una urgència de tanta magnitud com la situació que patim cada dia amb els problemes d’embossos a les carreteres i també amb les immenses dificultats que hi ha per al desplaçament amb transport públic. Resoldre-ho vol dir crear un sistema eficient i sostenible de mobilitat que no generi més problemes. Tenim massa comprovat que l’augment de carreteres només facilita l’increment del parc automobilístic i més retencions.

]]> Estan sobrecarregades de feina, en molts de casos perquè una part gens menyspreable dels establiments hotelers tenen sobreocupació, un altre excés. Les kellys -millor dit, una part d’elles, atesa la desavinença en les maneres, que no en els objectius que existeix en el col·lectiu de cambreres d’hotel- varen sortir ahir al carrer per denunciar les condicions amb què treballen, les conseqüències per a la seva salut física i mental provocada per aquesta sobrecàrrega de treball i per exigir mesures contundents a favor dels seus drets laborals. Especialment, demanen la possibilitat d’acollir-se a una jubilació anticipada pel desgast a què estan sotmeses.

]]> En els últims anys la imatge d’un nen d’entre 0 i 3 anys potinejant una tauleta mentre va pel carrer amb el cotxet o quan els pares li donen el menjar s’ha convertit en habitual. De fet, alguns d’aquests infants aprenen abans a trobar un vídeo dels seus dibuixos favorits a YouTube que a dir les primeres paraules. Són el que s’anomena nadius digitals, i els experts encara debaten sobre l’impacte que aquesta exposició tan primerenca a les pantalles tindrà en el cervell i en la manera com d’adults acabaran processant la informació de l’exterior.

]]> El camp és un dels nostres principals valors i massa sovint el menystenim a favor de la costa i del sòl urbanitzat. Foravila és la unitat que ens vincula, el camí cap a totes bandes, l’espai de la sostenibilitat, i per això, de la seva conservació i productivitat, en depèn en bona mesura el futur d’aquestes Illes. No només no ho hauríem d’oblidar, sinó que urgeix una implicació de tota la societat. És per aquest motiu que des de l’ARA Balears feim crides constants a apostar pel sector agrari. És per això que avui dedicam el dossier de la setmana a la nova era agrària, a les iniciatives que surten de foravila i que estan concebudes i sostingudes amb una voluntat ferma de fer-ho bé i de trobar, a través de la investigació i el desenvolupament de nous productes, altres sortides al camp, majoritàriament ecològiques, sostenibles i afavoridores d’una economia local agrària, que és una de les alternatives més benèfiques al model que tenim.

]]> Les principals patronals del sector turístic de les Illes fa unes setmanes que aixequen la veu per alertar d’un descens en l’ocupació. Podríem dir que la sensació que té la ciutadania balear no és aquesta, especialment pels nombrosos embossos de trànsit, la sobreocupació de les platges i també dels carrers de les principals ciutats. Entre la població, creix la percepció de saturació. Ara bé, des de l’ARA Balears no volem parlar només de sensacions i, per això, en el dossier que publicam aquest dissabte sobre els efectes col·laterals que, en qüestions mediambientals, té la pressió humana sobre el nostre territori en els moments de màxima ocupació, hem volgut reunir tot un seguit de dades, d’indicadors que dibuixen un retrat bastant precís en aquest sentit.

]]> Part del control fronterer europeu està en mans d’altres països als quals paguem perquè evitin l’entrada de més migrants en territori europeu. Aquest sistema el va començar, de fet, Espanya als anys noranta amb tot un seguit d’acords amb diversos països africans, encara que el soci principal és el Marroc, per evitar la sortida de pasteres i que se saltés la tanca fronterera cap a territori espanyol. Tot i la reticència inicial, aquest ha sigut el camí seguit per Europa després de la crisi de refugiats del 2015, bàsicament provocada per la guerra de Síria, tot i que també hi havia refugiats d’altres nacionalitats.

]]> Part del control fronterer europeu està en mans d’altres països als quals paguem perquè evitin l’entrada de més migrants en territori europeu. Aquest sistema el va començar, de fet, Espanya als anys noranta amb tot un seguit d’acords amb diversos països africans, encara que el soci principal és el Marroc, per evitar la sortida de pasteres i que se saltés la tanca fronterera cap a territori espanyol. Tot i la reticència inicial, aquest ha sigut el camí seguit per Europa després de la crisi de refugiats del 2015, bàsicament provocada per la guerra de Síria, tot i que també hi havia refugiats d’altres nacionalitats.

]]> Hi ha dates que se senyalen amb un cercle vermell al calendari. La revetla de Sant Joan n’és una, sobretot per a aquells que tenen la sort de viure-la a Ciutadella. Sona el toc de flabiol i la pell es posa de gallina. A Mallorca hi ha dates similars, celebracions amb un sentiment comú de festa, de tradició, fins i tot d’arreplec que acaben atraient milers de persones. Som els mateixos -i més- els qui ens trobàrem a l’Auborada, als Moros i Cristians i per Sant Antoni. És tan evident la sensació que cada vegada som més i és tan gran la festa que ja existeix el perill de morir d’èxit.

]]> L’aprovació, el juliol del 2016, de la Llei d’igualtat de dones i homes de les Illes Balears va ser molt celebrada per la cobertura legal que ofereix als drets de les dones, per la contundència contra la violència masclista i perquè estableix i regula els mecanismes, les mesures i els recursos “per promoure i garantir la igualtat d’oportunitats i la no discriminació per raó de sexe”, com diu des de l’article primer. Va ser celebrada i qualificada com una de les més avançades entre les de les comunitats autònomes que disposen d’una llei específica.

]]> Existeix l’11-F, el Dia internacional de la dona i la nina en la ciència, perquè el món científic tampoc és una excepió: el paper de la dona no hi està normalitzat. Hem dedicat el dossier d’aquest diumenge a les dones científiques i n’hem escollit un grapat per donar-los visibilitat, conscients que són moltes més. N’hi ha prou d’anar a Google i pegar una ullada per descobrir la quantiat de dones que destacaren com a científiques però que, a causa del masclisme imperant a la ciència durant una bona part del segle XX, els seus descobriments no han estat reivindicats fins pràcticament avui dia. En citam algunes. Ester Leaderberg, microbiòloga americana, que va treballar en la genètica desenvolupant tècniques per a l’estudi del funcionament dels gens. El seu treball va ajudar el seu marit a guanyar el Nobel, però ella no va ser reconeguda. Rosalind Franklin va ser pionera en la cristal·lografia en R-X,va ser la primera a aconseguir una imatge en 3D de la molècula de l’ADN, un descobriment cabdal en en camp de la genètica. El seu treball va ser usurpat per l’equip format per Watson, Crick i Wilkins,que va aconseguir el Nobel el 1962. Ida Tacke va ser pionera en la química i la física atòmica, atès que descobrí dos elements nous predits anys abans per Mendeleiev: el reni i el massuri (avui tecneci). El descobriment d’aquest últim es va atribuir als científics Perrier i Segre. També va ser la primera a pensar en la fusió nuclear. Lise Meiter, pionera en la fusió de l’àtom, cosa que va conduir a la bomba atòmica. En aquest cas va ser el científic Otto Hahn qui va publicar el descobriment com a propi, cosa que el conduí al el premi Nobel de química el 1944. Chien-Shing-Wo, anomenada la ‘Madame Curie de la Xina’,va participar en el projecte Manhattan, que va conduir a l’obtenció de la primera bomba atòmica. També va fer un descobriment important per comprendre l’estructura del nucli atòmic, refutant la teoria de la paritat de l’àtom; però els científics Tsung-Dao Lee i Chen Ning Yong el varen publicar com a propi, obtenint el Nobel. I també podríem recordar la mateixa Marie Sklodowska Curie, el seu cas va ser heavy : la data de recollida del premi Nobel va coincidir amb el judici de divorci del seu amant, i el comitè del Nobel li va aconsellar no anar a recollir-lo. Per sort, no ho va acceptar.

]]> Des del 2016, a Mancor de la Vall no hi ha banc, ni caixa. Les persones grans han de demanar que les acompanyin a Inca o algun altre poble del veïnat per acostar-se a una oficina bancària i fer una simple operació: treure o ingressar doblers, o consultar el saldo. Els caixers no estan a l’abast de tothom, encara que hi estiguin físicament. La població envelleix i té poc coneixements de les noves tecnologies.

]]> En l’àmbit judicial estatal, escriure en català no té premi, ans el contrari. El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) estudia obrir un expedient disciplinari a la titular del Jutjat número 24 de Primera Instància perquè va escriure una sentència en català i, com que no es va traduir dins el termini establert, encara no s’ha notificat a una de les parts.

]]>