Canvi climàtic, ja imparable però sí modulable

El LINCC-UIB organitza unes jornades per a la setmana vinent dedicades a l’estudi de les causes, les conseqüències i les polítiques de mitigació d’aquest fenomen

Els experts estan convençuts que el canvi climàtic està en marxa i, tot i que ja no som a temps d’aturar-lo, sí que en podem modular la intensitat mitigant les emissions de CO2. En aquest sentit, Europa és capdavantera i s’ha proposat un full de ruta del qual Balears, per suposat, hauria de ser una part activa. Els percentatges de reduccions no es computen per regions sinó per estats. Si ho féssim, ens adonaríem que a les nostres illes el percentatge de reduccions està molt per davall de la mitjana estatal. La raó és ben simple: mentre que tenim un percentatge de renovables molt petit, les emissions de CO2 per càpita són molt elevades.

Des de l’època preindustrial fins a l’actualitat la temperatura ha augmentat gairebé un grau a tot el món. El Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic de la ONU (IPCC) creu que som a temps d’aconseguir que només pugi un grau i mig d’aquí a finals de segle, a pesar que serà difícil que no pugi més encara. Els escenaris més negatius apunten que si no s’articulen mesures urgents, aquest augment de temperatura podria arribar als dos o, fins i tot, quatre graus el 2100. Que passem d’un a dos o a quatre graus, pot implicar unes conseqüències catastròfiques sobre determinats ecosistemes, sobre la salut i sobre l’economia.

El canvi climàtic no té fronteres, ni afecta més qui més emet. Afecta tothom per igual, amb conseqüències diferents segons les característiques de cada territori. A Balears, per les seves dimensions, serà més fàcil mesurar-ne i delimitar-ne els efectes. Per això la Unió Europea té especial interès a desenvolupar cada cop més projectes en illes, que considera “llocs pilot” ideals. Com el projecte europeu per a la descarbonització d’illes, en el qual participa el Laboratori Interdisciplinari sobre Canvi Climàtic de la UIB (LINCC-UIB), que es traduirà en plans d’assessorament per a illes europees. Ja n’hi ha tres de seleccionades (Grècia, Croàcia i Irlanda) i la idea és aconseguir integrar-ne en el consorci tres més, entre elles una d’espanyola, potser Menorca, segons han informat des del LINCC. Properament, un secretariat europeu triarà aquestes tres illes més per incloure-les en el projecte pilot.

Format per una seixantena d’investigadors de la UIB, el LINCC va néixer, ara fa just un any, amb l’objectiu de posar en contacte els diversos grups de recerca universitaris que fan feina en l’estudi del canvi climàtic; transmetre els seus coneixements a la societat perquè no quedin dins un àmbit estrictament acadèmic i potenciar una visió interdisciplinària que n’analitzi les causes i tots els múltiples efectes. Després d’un any d’activitats, ara el LINCC organitza les primeres Jornades sobre Canvi Climàtic a les Illes Balears, amb la col·laboració de l’Oficina de Cooperació al Desenvolupament i Solidaritat i la Conselleria de Territori, Energia i Mobilitat del Govern de les Illes Balears. Les jornades es faran els propers dies 25 i 26 d’octubre a la sala d’actes de la seu de CCOO a Palma amb l’objectiu de posar en comú tots aquests coneixements: des d’una anàlisi del que sabem sobre el clima avui dia fins als diferents impactes, així com les possibles mesures d’adaptació i mitigació.

Les jornades pretenen ser “un toc d’atenció” perquè les administracions posin fil a l’agulla i es decideixin a fer feina de manera coordinada envers el canvi climàtic. Balears disposa d’una llei de canvi climàtic pionera a Espanya, amb permís de la llei catalana contra la qual ha recorregut actualment l’Estat. En altres països ja hi ha lleis que s’estan desenvolupant des de fa anys. La llei balear es va aprovar el passat mes d’agost, però ara convé desenvolupar-la i, el més difícil, que la societat cregui en aquesta ‘necessitat’ de desenvolupar-la. En aquest sentit, els organitzadors de les jornades volen que ningú pugui al·legar “ignorància” ni retreure als científics que no han transmès els seus coneixements a la societat. De les jornades en sortiran unes propostes concretes, que reflectiran els punts de vista dels dos dies de debats. A partir d’ara, la pilota serà a la teulada de l’administració (entesa en un sentit global, no només els polítics, sinó també els gestors econòmics i socials). Què és, però, el que opinen els científics just abans de les jornades?

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 11/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF