L’Ajuntament de Sencelles durà la situació de l’aigua del municipi davant la Fiscalia de Medi Ambient. El Consistori ha anunciat aquesta mesura dràstica per tal que s’investigui tant l’origen de la contaminació per químics detectada a la xarxa de Son Saletes –que ha obligat a declarar l’aigua no apta per al consum humà– com les possibles omissions administratives acumulades durant més de dues dècades. En paral·lel, l’equip de govern ha exigit la suspensió immediata i cautelar dels abocaments de la bugaderia industrial Elis Mallorca (antiga Lavanderías Diana) fins que s’aclareixi si té relació amb aquest episodi.

Poder tornar a nedar a la piscina municipal de Manacor encara durà temps, però l’Ajuntament ja ha fet una passa decisiva per recuperar la instal·lació. El ple municipal ha aprovat l’acord amb l’administració concursal d’Esquitxos de Blavor SL, l’antiga concessionària, que permetrà al Consistori tornar a disposar de ple dret de l’espai esportiu.

La plataforma Renovables sí, però així no ha criticat la decisió del Govern de declarar els parcs fotovoltaics Son Cànaves I i II i Na Forana com a projectes industrials estratègics. L'entitat considera que aquesta decisió "menysprea" la sobirania municipal i "sacrifica" la zona de la Marina de Llucmajor per convertir-la en un "megapolígon energètic".

L'Ajuntament de Manacor va instar aquest dilluns el Govern a aturar el projecte de construcció d'una macrogranja de 80.000 gallines ponedores a la finca de Son Brau. La proposta va rebre el suport de tots els grups municipals, tant dels partits que formen l'equip de govern (MÉS-Esquerra, PSOE i AIPC) com del Partit Popular. Només Vox se'n va desmarcar. El Consistori fonamenta la seva petició en una sèrie d'informes mediambientals desfavorables emesos pels tècnics municipals.

L'antiga nau de la Citroën de Manacor, situada al carrer de les Parres, està cada vegada més a prop d'iniciar una nova etapa. L'edifici, que durant dècades va acollir el concessionari i el taller de la marca francesa, es transformarà en un centre de formació en restauració amb un restaurant obert al públic impulsat per Aproscom, la fundació dedicada a la inclusió de les persones amb discapacitat intel·lectual de la comarca.

Dissabte a les 7.00 h, mentre esperava l’arribada de la comitiva de la Vall de Laguar (Alacant) al port de Palma, la regidora de Petra, Catalina Gibert, va pensar que aquell grup de persones feia "el trajecte invers" al que feren els seus avantpassats petrers "fa més de 400 anys, quan foren expulsats de Mallorca". La reflexió resumeix el sentit de l’agermanament que aquest cap de setmana han formalitzat els dos municipis, units per una història compartida que encara avui es conserva en els malnoms, la gastronomia i la memòria col·lectiva.

Julián Reina, felanitxer de naixement (1976) i manacorí d'adopció, acaba d'escriure La huella de la mano, un llibre sobre la professió de picapedrer, la seva importància i algunes anècdotes i reflexions d'un mestre d'obres al llarg dels anys. Un text curiós i necessari que es pot adquirir a través d'Amazon.

Els pressuposts de Marratxí per al 2026, aprovats aquesta setmana amb els vots del PP i Vox, han obert un nou front polític al municipi. Els comptes ascendeixen a 42,6 milions d'euros, un 8,39% més que l'any passat, i incorporen algunes de les principals reivindicacions de la formació d'extrema dreta, fet que ha provocat les crítiques de l'oposició.

El bar Petit País està "obert a tothom que estimi la nostra terra". Així defineix l'establiment Joan Amor, impulsor i propietari d'aquest espai felanitxer que, des de l'obertura, s'ha convertit en un punt de referència per a la llengua i la cultura mallorquines.

Una investigació històrica de Pep Servera ha permès documentar una data clau en la història de Can Picafort. Segons la documentació localitzada per l'investigador, el 2 de juny del 1911 el governador civil de les Balears, Agustín de la Serna, va autoritzar oficialment la creació d'una colònia dins la possessió de Son Bauló, entre el clot de l'Aigua Dolça i el clot de l'Alga, també conegut com a clot d'en Barret.

MÉS per Sineu ha presentat esmenes al Pla de protecció del conjunt històric per "errades i contradiccions importants" en l'ús turístic. El grup municipal MÉS per Sineu ha anunciat que presentarà al·legacions al redactat de la proposta del Pla especial de protecció del conjunt històric, després de detectar el que consideren incoherències greus entre la memòria explicativa del projecte i la normativa que finalment s'aplicarà.

L’Ajuntament d’Algaida ha presentat el projecte estratègic 'Policia per a la Gent Gran d’Algaida 2026'. Es tracta d’una iniciativa de la Policia Local que neix amb l’objectiu de garantir un entorn més segur, protegit i actiu per a les persones grans del municipi, un col·lectiu que ha experimentat un creixement notable els darrers anys. La gran novetat d’aquest pla és la creació de la figura del policia referent, un agent que actuarà com a enllaç directe amb la xarxa sociosanitària i oferirà una atenció personalitzada i empàtica a la gent gran.

L’Ajuntament de Petra ha precintat aquesta setmana la construcció d’un habitatge fet amb dues cabines de tràiler i ubicat en sòl rústic. L'infrahabitatge està situat a l’entrada del municipi des de la carretera de Felanitx i consta de dos remolcs de camió de gran tara connectats interiorment, una façana amb porta i dues finestres i una coberta feta amb resina.

L’Ajuntament de Costitx ha aprovat definitivament la modificació de l’ordenança fiscal que regula l’ús de les sales municipals i béns mobles, una novetat pensada especialment en l’ús de la sala d’actes de la Casa de la Vila. La mesura destaca pel notable increment en el preu del lloguer de l’esmentat espai a aquelles persones que no estan empadronades al municipi.

Manacor es el primer municipi de les Illes Balears a aprovar i tramitar una petició formal al Govern perquè el municipi sigui declarat zona de mercat residencial tensionat, la qual cosa permetrà aplicar “un índex de referència individualitzat per habitatge, tenint en compte factors com la superfície, la ubicació, l’any de construcció, l’estat de conservació o si té ascensor o certificat energètic”, entre d’altres, explica la delegada municipal d’Urbanisme, Núria Hinojosa, el que alhora servirà per “detectar i corregir casos abusius”.

Hi ha llocs que tenen ànima, esperit i força, però massa vegades oblidam que bona part d’aquesta ànima la posen les persones. Al massís de Randa –ja dins el municipi de Llucmajor– davall la bellesa de la roca majestàtica, hi ha el santuari de Nostra Senyora de Gràcia. Un espai que durant més de mig segle ha tingut dues cares que el defineixen: els algaidins Sebastià Amengual i Francisca Miralles, els donats de Gràcia.

Al número 27 del carrer de Joan d’Àustria d’Inca, darrere un aparador ple de teixits i brodats, hi ha un espai on la solidaritat es concreta. És el taller de Punts amb Vida, el projecte més visible de l’associació Inca Solidària.

Cossiols tirats pel terra, brutor fora de lloc i danys a l’espai públic. Sant Joan ha dit prou a una sèrie de comportaments incívics que, segons l’Ajuntament, no només degraden el municipi, sinó que també afecten el sentiment de comunitat.

La ciutat de Manacor disposa de 1.364 establiments comercials actius. Això és el que es desprèn del primer cens elaborat per l’administració local en tota la seva història. Abans hi havia recomptes aproximats, “però no disposàvem d’una base amb la qual començar a elaborar campanyes o solucions”, explica la delegada de Comerç, Paula Asegurado.

Fa més de vint anys, la Fira del Vi de Pollença era gairebé una excusa per trobar-se, brindar i fer poble. Una cita més festiva que especialitzada, on el vi servia de fil conductor per reunir amics, productors i curiosos en un ambient molt més informal que el que avui coneixem.