Els 41 amarraments de l’històric port de Sanitja, al nord del Mercadal, es podran tornar a emprar a partir d’aquest estiu. Així ho ha anunciat aquest dijous el conseller de la Mar i del Cicle de l’Aigua, Juan Manuel Lafuente, en acabar la reunió de coordinació convocada amb Costes, els amarristes, l’Ajuntament i el Consell de Menorca per tal de trobar-hi una solució.

Superada la tradicional dependència d’El Caserío que va marcar la partida del sector fins a principis de segle, el camp de Menorca sobreviu als embats de la política internacional, a la inquietud que suposen els encariments provocats per la guerra de l’Iran i la retallada en un 22% de les ajudes europees de la PAC. La substitució de la titularitat de les terres en mans d’inversors forans, com és el cas de l’empresari Víctor Madera, ha evitat l’abandonament prematur de desenes de finques i ha accentuat l’aposta del sector per altres tipus d’explotació del camp que li han donat una nova empenta.

L’històric port de Sanitja, que acollia l’antiga ciutat romana de Sanisera, al nord del Mercadal, es troba a les portes de la temporada sense barques. Cap ni una de la quarantena que encara hi havia fins aquest hivern. Costes les ha desallotjades per no haver pogut regularitzar l’associació d’usuaris i la situació legal dels cinc pantalans que s'empraven en aquest paratge protegit, la qual ja havia motivat l’obertura de diversos expedients sancionadors per part de l’administració estatal.

La baixada de l’IVA del 21 al 10% del llum i del combustible anunciada fa una setmana pel president Pedro Sánchez per compensar amb 5.000 milions d’euros els efectes de la guerra a 20 milions de llars i tres milions d’empreses a Espanya no ha acontentat gran part dels agents econòmics de les Illes. A part de l’incert efecte que la tensió internacional tindrà aquesta temporada sobre l’activitat turística, el conflicte bèl·lic a l’Orient Mitjà ha copejat durament el transport de mercaderies, la construcció, el camp, els autònoms i altres sectors estratègics de les Balears.

L’institut Maria Àngels Cardona de Ciutadella limitarà l’ús dels ordinadors el curs que ve i farà feina per reforçar l’aprenentatge amb paper. El claustre de professors del centre menorquí va aprovar el nou Model d’ús dels suports d’aprenentatge, que retarda la utilització dels ordinadors portàtils fins a tercer d’ESO i converteix el suport en paper en l’eina de referència per organitzar i estructurar les matèries de classe.

Víctor Madera Núñez (Oviedo, 1961) és, des de fa uns anys, en boca de tothom. El president de la Quirón s’ha convertit en el gran magnat de la sanitat privada a Espanya, que tant s’afavoreix de planejaments urbanístics per construir un hospital privat a Madrid com treu de la runa castells, palauets o finques de mig Estat. De la seva Astúries natal fins a les Illes, on ja són desenes les propietats que ha comprat al llarg de la darrera dècada.

Un huracà musical fa moure els menorquins des de fa 50 anys a les festes i revetles. Com una intensa tramuntana, la petita orquestra nascuda a mitjans dels 70 al poble més menut de l’illa, es Migjorn Gran, encara continua fent-se present a places, sales i camps de futbol. Amb més de 5.000 concerts a les espatlles, l’Orquesta Huracán (el teclista Miquel Pascual, el seu inseparable Pere Sales i els vocalistes Rudy Velasco i Antoni Rodrigo Popi) ha crescut en paral·lel al turisme, llavors encara incipient, i a una població que s’ha duplicat en mig segle. Són el testimoni cultural viu de la Menorca autèntica i no massificada que encara avui molts enyoren.

Vueling mou cada any quasi un milió de passatgers entre Menorca i Barcelona, però en retalla les freqüències perquè assegura que no els surten els comptes. Així i tot, la ruta triplica les altres de més trànsit amb l’aeroport de Menorca: Palma i Madrid, que freguen els 390.000 i 380.000 passatgers, respectivament. Les dues rutes es mantenen durant l’hivern gràcies a la subvenció del Ministeri de Transports, que les va declarar com a Obligació de Servei Públic (OSP) per tal de garantir-ne les mínimes freqüències necessàries. Ara la inesperada retallada de la connectivitat amb Barcelona –fins al 36% respecte de l’any passat–, ha tornat a posar el debat sobre la taula. És l’OSP la solució per protegir la connexió aèria més essencial per als menorquins?

De petit, Antoni Escandell volia ser Félix Rodríguez de la Fuente i fer feina amb ell. Un ‘somni’ que el tràgic accident aeri patit el 1980 a Alaska pel divulgador burgalès va frustrar, però que no va ser més que l’estímul que confirmà la vertadera vocació del naturalista i realitzador menorquí. “Els meus pares i concos sempre han contat que a tres anys ja tenia inquietud per la fauna, els ocells i la biodiversitat”, explica Escandell, que a 63 anys encara se sent motivat per impulsar projectes audiovisuals i divulgatius sobre la natura. El darrer, nascut amb el canvi d’any, es diu faunix.tv, una plataforma gratuïta on aboca bona part dels seus coneixements i el material enregistrat durant dècades. Des dels 65 capítols del Balears salvatge d’IB3 als documentals emesos per TV3, el Nàufrags de l’Evolució sobre la sargantana endèmica de l’illa de l’Aire doblement premiat als Estats Units i el Life in cold blood, filmat conjuntament amb Richard Attenborough per a la BBC britànica, entre d’altres.

Set anys i quatre mesos després de la pana elèctrica que deixà Menorca literalment a les fosques i sense electricitat durant 56 hores, Red Eléctrica ha iniciat el procés administratiu per tal d’instal·lar el segon cable submarí amb Mallorca que, a partir del 2030, reforçarà definitivament el seu sistema elèctric, el tornarà autosuficient i permetrà, fins i tot, que pugui aportar energia a les altres illes durant bona part del dia.

Els darrers temporals han fet desaparèixer gairebé tota l’arena de les platges més conegudes de la costa sud de Menorca. La força del vent i l’embat de les ones han arrasat completament els arenals de Binigaus, Sant Tomàs i Sant Adeodat, al municipi del Migjorn Gran, com també el primer tram de Son Bou (Alaior), la platja més llarga de l’illa.

El RVHotels Sea Club Menorca ha compensat amb el 50% de l’import pagat una clienta valenciana que va viure unes vacances marcades per greus deficiències en els serveis, segons ha informat aquest dilluns Facua Comunitat Valenciana.

El conseller gonella de Menorca ha aconseguit posar tothom d’acord i en contra del seu nou reglament lingüístic. Només l’entitat que dirigia abans d’entrar en política, Sa Fundació, s’hi ha mostrat a favor. En canvi, el text normatiu que introdueix el castellà i prioritza el menorquí sobre el català a la màxima institució menorquina ha motivat una allau d’al·legacions en la mateixa direcció tant d’entitats com de partits polítics i també de ciutadans, que han respost a la crida pública per implicar-se en la defensa de la unitat de la llengua.

Ramon Saura té 72 anys i ha viscut tota la vida a la Cala, que és com diuen els residents del Castell a l’entrada de mar de set metres d’ample que s’obre pas entre el fort Marlborough i el castell de Sant Felip. A 20 metres de ca seva, sota el penya-segat, una roca de 20 tones es va desprendre fa dues setmanes damunt la casa de la família Serra. Va travessar les dues plantes superiors i va sepultar, literalment, l’home de 66 anys que dormia a l’habitació de baix. La seva dona, de 62, va poder salvar la vida per centímetres. Immediatament, les autoritats evacuaren de manera preventiva les famílies que viuen als vuit edificis dels voltants que, amb la llei a la mà, ara no es deixarien construir. Dues setmanes després, cap d’ells, ni tan sols Ramon, han pogut tornar a ca seva.

Creix la resistència interna a les noves polítiques de la dreta al Consell de Menorca. Pràcticament des de l’inici del mandat, l’acció de govern del PP ha estat discutida –amb fonaments– pel mateix personal de la institució, fet que ha duit l’equip d’Adolfo Vilafranca a cercar fora el suport necessari que no rep a dins.

La cap de llista del PSM-Més per Menorca, Maria Jesús Bagur (1979), ha estat investida a les 13.09 h com a nova batlessa de Ciutadella. És el tercer batle en dos anys i mig de mandat i la quarta dona que assumeix el càrrec entre els 15 batles que ja suma el municipi des de l’inici de la democràcia.

Poc més d’un centenar de pagesos s’han concentrat aquest dijous migdia al recinte firal del Mercadal per rebutjar les retallades que la Unió Europea vol aplicar a la Política Agrària Comuna (PAC), per dir prou a les “promeses buides” i l’excessiva burocràcia de les administracions i, sobretot, per reclamar un reconeixement de la doble insularitat que pateixen per tal de veure’s compensats amb mesures que satisfacin les seves necessitats.

Les tasques per aixecar la roca de 20 tones sota la qual es trobava l'home mort a causa del despreniment ocorregut la matinada d'aquest dimarts a Cala Sant Esteve, al Castell, Menorca, han conclòs aquest capvespre, quan s'ha pogut recuperar el cos. A més de l'home, que tenia uns 65 anys, una dona va resultar ferida després de l'esllavissada de la roca de grans dimensions, segons han informat fonts del servei d'emergències SAMU 061.

Cada menorquí pagarà enguany, de mitjana, 937 euros en taxes i impostos al seu ajuntament. La xifra creix any rere any, empesa per l’increment dels serveis públics i la necessitat de l’administració més propera d’augmentar els ingressos corrents per tal de fer front a les despeses que suposa posar en marxa la maquinària municipal. La més important és la destinada al personal. Fins a 603 euros del que aporta cada contribuent, quasi dos terços del total, es destinaran a pagar el sou al miler llarg de funcionaris i empleats públics que fan feina a l’administració local a Menorca.

Les tasques de desmantellament dels molins del parc eòlic de Milà han començat aquest dilluns, després que la instal·lació hagi estat més d’un any fora de servei un cop esgotada la seva vida útil i declarada la inviabilitat econòmica del projecte.