La Llei òmnibus no només amenaça el Trenc. A Menorca, on la mobilització ciutadana en defensa dels espais protegits començà els anys 70, també hi ha un paratge natural que es podria veure alterat per la casuística política imperant al Consolat de Mar, l’antiga urbanització –avortada a temps– de Shangri-La, al Parc Natural de l’Albufera del Grau.

Les reserves d’aigua han tocat fons com mai a Menorca. L’illa ha acabat el mes de juny amb les reserves hídriques només al 34% de la seva capacitat, la mateixa situació que ja tenia a l'agost de l’any passat. En els registres de la Conselleria de la Mar no es recorda un nivell tan baix almenys en els darrers 10 anys.

Gairebé un centenar de naus corsàries menorquines entorpiren amb les seves actuacions que Espanya i França poguessin ajudar els colons americans en la revolta contra els britànics, dirigida per George Washington, qui seria el primer president dels Estats Units i en donaria nom a la capital. Els illencs, i concretament els menorquins, feren un paper destacat i potser no gaire conegut en els inicis dels EUA, que celebren dissabte, 4 de juliol, 250 anys de la seva declaració d’independència, el 1776.

Les festes de Sant Joan de Ciutadella han abaixat el teló aquest dimecres vespre amb la celebració dels tradicionals Jocs del Pla, l’acte que posa punt final a dos dies intensos de cavalls, multituds i emoció. Més de 25.000 persones han omplert la colàrsega del port antic per seguir de prop un dels moments més emblemàtics i espectaculars del calendari festiu menorquí.

La festa ja ha esclatat a Ciutadella. El primer toc ha tornat a marcar aquest dimarts l’inici oficial de les festes de Sant Joan amb una plaça de la Catedral plena fins al límit i milers de persones pendents d’un dels rituals més esperats del calendari menorquí. L’emoció continguda de les hores prèvies s’ha convertit en eufòria quan el flabioler, Sebastià Salort, ha fet el recorregut habitual pels carrers del centre històric fins a arribar a la casa senyorial de la família Olivar Despujol, punt de partida d’una tradició que cada any mobilitza tota la ciutat.

“Algun tipus d’activisme s’està fent, fent-ho des del territori i en la nostra llengua”, diu la menorquina Anna Ferrer, que a ‘Glosa a Menorca’ del seu anterior treball discogràfic Parenòstic (2024) ja fa dos anys que hi cantava: “Per a una illa que és reserva / i està en perill d’extinció [...] que hi ha peixos que ja suren / a s’Albufera des Grau / se li mor sa posidònia / que preserva es litoral / Me xerra de s’habitatge / i me plora pes jovent / que qui no compta amb herència / ho té́ molt molt malament”. Un glosat contemporani que plora pels efectes locals de l’escalfament global i l’emergència habitacional. “M’inspira cantar a la Menorca present, de veres. I ja no és aquella Menorca verda on gairebé no hi havia ningú. Menorca ja és una altra cosa”, confessa a l’ARABalears.

El coordinador territorial del GOB, Miquel Camps Taltavull (Maó, 1963), escalfa motors per posar en marxa a partir d’aquest dissabte, 13 de juny (19.30 hores), el nou estiu de mobilitzacions que anuncia Via Menorca. Un exèrcit de formigues “fartes de la massificació” ja caminen cap a la plaça de la Biosfera de Maó per manifestar-se en defensa del dret a l’habitatge i en contra de qui “ens xucla l’aigua fins a deixar els aqüífers secs” i de qui “ens condemna a fer feines precàries per malviure del turisme”.

No hi ha prou aigua per a tothom. Més encara a Maó, on l’Ajuntament ha decidit avançar les restriccions habituals d’aquests darrers estius. Ja es prohibeix a la ciutat que empreses i establiments facin net cotxes al carrer i que els particulars puguin netejar les barques i regar els jardins. Els creuers tampoc poden ja recarregar aigua al port. Tot i així, bona part de l’aigua que se serveix a la població continua sense ser potable i es mescla amb la provinent d’altres pous, fins i tot de fora del municipi, per poder garantir-ne almenys la quantitat, que no la qualitat, que es necessita.

L a lluita ciutadana té més força del que alguns creuen. Ho saben bé els menorquins, que el 1973, a les acaballes del franquisme, foren els primers a les Balears a alçar la veu contra la destrucció del territori –quatre anys després, el juliol del 1977, a Mallorca, hi hauria la històrica ocupació de la Dragonera; i a l’octubre, a Eivissa, 2.000 persones es manifestaren al crit de ‘Salvem ses Salines’. El 1969 Menorca fou la darrera illa a abraçar el turisme de masses amb la inauguració de l’aeroport de Maó, que substituïa l’antic aeròdrom de Sant Lluís. La historiadora maonesa Laura Piris Coll explica els motius d’aquesta incorporació tardana al boom turístic: “Aquí hi havia una important estructura pròpia del calçat i la bijuteria. El sector ramader també era força rendible. A més, els propietaris estaven molt interessats a mantenir les possessions familiars per un tema de prestigi social. D’altra banda, la dictadura no havia invertit gens en infraestructures a l’illa”.

Estocada judicial a Ciutadella. La Sala Contenciosa-Administrativa del Tribunal Superior de Justícia ha deixat sense efecte la decisió política de buidar de cotxes la plaça del Born que l’Ajuntament dugué a terme l’1 de juliol passat, tot just després de consumar-se la moció de censura que retornà el govern a l’esquerra. En una contundent sentència, el tribunal presidit pel magistrat Fernando Socias contravé la resolució de primera instància i ordena a l’Ajuntament que restitueixi la plaça a l'estat anterior.

El rastre deixat pels continuats temporals d’hivern no s’ha esborrat a Menorca. L’empremta encara és present, mesos després, a diversos indrets del litoral menorquí i, el que és més greu, amb la temporada iniciada.

Fins fa uns anys, era molt comú que famílies menorquines agafassin l’avió o el vaixell per anar a Palma o Barcelona a comprar roba. Les grans cadenes i franquícies encara no havien aterrat a l’illa i resultava més econòmic viatjar a comprar roba a la Península o a l’illa veïna que adquirir-la directament als petits comerços de Menorca.

Els 41 amarraments de l’històric port de Sanitja, al nord del Mercadal, es podran tornar a emprar a partir d’aquest estiu. Així ho ha anunciat aquest dijous el conseller de la Mar i del Cicle de l’Aigua, Juan Manuel Lafuente, en acabar la reunió de coordinació convocada amb Costes, els amarristes, l’Ajuntament i el Consell de Menorca per tal de trobar-hi una solució.

Superada la tradicional dependència d’El Caserío que va marcar la partida del sector fins a principis de segle, el camp de Menorca sobreviu als embats de la política internacional, a la inquietud que suposen els encariments provocats per la guerra de l’Iran i la retallada en un 22% de les ajudes europees de la PAC. La substitució de la titularitat de les terres en mans d’inversors forans, com és el cas de l’empresari Víctor Madera, ha evitat l’abandonament prematur de desenes de finques i ha accentuat l’aposta del sector per altres tipus d’explotació del camp que li han donat una nova empenta.

L’històric port de Sanitja, que acollia l’antiga ciutat romana de Sanisera, al nord del Mercadal, es troba a les portes de la temporada sense barques. Cap ni una de la quarantena que encara hi havia fins aquest hivern. Costes les ha desallotjades per no haver pogut regularitzar l’associació d’usuaris i la situació legal dels cinc pantalans que s'empraven en aquest paratge protegit, la qual ja havia motivat l’obertura de diversos expedients sancionadors per part de l’administració estatal.

La baixada de l’IVA del 21 al 10% del llum i del combustible anunciada fa una setmana pel president Pedro Sánchez per compensar amb 5.000 milions d’euros els efectes de la guerra a 20 milions de llars i tres milions d’empreses a Espanya no ha acontentat gran part dels agents econòmics de les Illes. A part de l’incert efecte que la tensió internacional tindrà aquesta temporada sobre l’activitat turística, el conflicte bèl·lic a l’Orient Mitjà ha copejat durament el transport de mercaderies, la construcció, el camp, els autònoms i altres sectors estratègics de les Balears.

L’institut Maria Àngels Cardona de Ciutadella limitarà l’ús dels ordinadors el curs que ve i farà feina per reforçar l’aprenentatge amb paper. El claustre de professors del centre menorquí va aprovar el nou Model d’ús dels suports d’aprenentatge, que retarda la utilització dels ordinadors portàtils fins a tercer d’ESO i converteix el suport en paper en l’eina de referència per organitzar i estructurar les matèries de classe.

Víctor Madera Núñez (Oviedo, 1961) és, des de fa uns anys, en boca de tothom. El president de la Quirón s’ha convertit en el gran magnat de la sanitat privada a Espanya, que tant s’afavoreix de planejaments urbanístics per construir un hospital privat a Madrid com treu de la runa castells, palauets o finques de mig Estat. De la seva Astúries natal fins a les Illes, on ja són desenes les propietats que ha comprat al llarg de la darrera dècada.