És més fàcil cercar enemics externs per excusar-se que fer autocrítica. I més encara si, des de fora, provoquen canvis que poden afectar el negoci. És la reacció que sempre han tingut a Menorca empresaris i comerciants quan les decisions de l’Administració els han transformat l’espai o les condicions amb les quals han de treballar. El darrer exemple el vivim aquest estiu a Ciutadella, on la resistència d’un grup de 22 empresaris a acceptar la zona per a vianants de la principal plaça de la ciutat, el Born, ha duit el jutjat a haver d’obligar l’Ajuntament a tornar enrere i permetre que l’espai recuperat fa 14 mesos per al gaudi de la ciutadania es torni a omplir de cotxes.

Menorca limitarà l’entrada de cotxes a partir de l’1 de juny del 2027. Aquest és l’objectiu comú del PP i el PSOE, que han pactat a contrarellotge un acord per modificar la Llei de reserva de la biosfera i així fer-ho possible. Per diferents motius, Més per Menorca i la consellera trànsfuga de Vox hi han votat en contra.

El Consell de Menorca ha ajornat fins dimecres el ple extraordinari que estava previst per aquest dilluns per aprovar la modificació de la Llei de la reserva de la biosfera, un tràmit necessari per poder impulsar la limitació de l’entrada de vehicles a l’illa.

Menorca consumeix un 35% més d’aigua de la que preveu el Pla hidrològic de les Balears. És, amb diferència, l’illa que presenta un desequilibri més gran entre la realitat actual i el cabal màxim d’abastiment per a usos urbans i residencials que, en teoria, havia de suportar. L’informe de l’Aliança per l’Aigua que compara les extraccions amb les quotes establertes pel Pla hidrològic ho deixa ben clar. La situació s’ha descontrolat, molt més que a Mallorca (que només supera el previst un 8,5%) i Eivissa (15,4%).

La segona setmana d’agost Menorca ha donat la benvinguda a un nou festival de música de gran format, l’Ukalari Live. Els gestors del teatre del mateix nom a Ciutadella, Alberto Gómez i Miriam Torres, s’atreveixen a programar 10 dies de concerts, des de David Bustamante fins a The Tyets i l’homenatge This is Michael, en un recinte habilitat al camp de futbol de l’Sporting Maonès on caben 4.000 persones. Aquests dies donen feina a una trentena de persones i provoquen la creació indirecta –calculen– de 300 llocs de treball més. Un salt important, però diuen que controlat, respecte del que estan acostumats a l’antic teatre de Calós, ara Ukalari, on en dos anys han aconseguit omplir regularment les seves 575 localitats i han atret prop de 25.000 espectadors.

Joan Pons Torres, el conseller gonella de Cultura, Educació, Joventut i Esport al Consell de Menorca del PP que fora de la política promovia les modalitats insulars del català contra l’estàndar, ara impulsa des del Consell de Menorca que el menorquí i l’article salat siguin declarats Bé d’Interès Cultural Immaterial de Menorca (BICIM). Assegura que “els joves ja estan massa influenciats pel català central”, que “diuen jo 'soc' i no, jo 'som'” i que s’ha de fer cas a l’estatut, que defensa la necessitat de "fomentar les nostres varietats lingüístiques". "El menorquí ens uneix i identifica i no el podem perdre", afegeix.

Més de 800 persones es varen concentrar divendres vespre a la plaça de la Catedral de Ciutadella per denunciar la saturació turística que pateix Menorca. La convocatòria, impulsada per la plataforma Via Menorca, va reunir ciutadans procedents de diferents punts de l’illa en una sopada popular reivindicativa.

Uns 400 privilegiats han pogut veure l’eclipsi des de dalt del Toro, el cim de Menorca, on els assistents han respost amb aplaudiments l’espectacular moment en què el dia s’ha enfosquit de cop, quan la Lluna ha tapat el Sol, que ja començava a morir.

La sobtada mort d’un cavall al bell mig de la plaça al jaleo de Fornells ha reobert el debat sobre el patiment dels animals a les festes de Menorca. L’infart mortal patit per l’equí anomenat Emperador, de 22 anys, les denúncies constants dels col·lectius animalistes i la temperatura alta que es registra durant l’estiu per les successives onades de calor han posat en relleu la necessitat de prendre mesures afegides a les que ja són vigents per l’entrada en vigor de la Llei de benestar animal.

Menorca serà el primer lloc on es podrà veure l’eclipsi total de Sol del 12 d’agost, tot just a partir de les 20.30 hores. Si no hi ha res de nou, durant 66 segons, la Lluna taparà el Sol i el cel s’enfosquirà. Cap de nosaltres mai no ho ha vist.

La següent proposta d’itinerari és una caminada llarga pel migjorn del municipi de Maó, per vells camins, estrets, entre la pedra seca i la història. Tirades de sinuosa frescor, bellesa i genuïnitat. Partim de l’ermita de Gràcia, patrona de la ciutat que és, des del segle XVIII i per imposició britànica, la capital de Menorca. La intenció no és altra que voltar el llogaret maonès de Llucmaçanes, un petit nucli urbà de 179 habitants, encapçalat per la moderna església de Sant Gaietà, de finals del segle XIX, i un seguit de cases petites i ordenades. “Les primeres notícies de l’existència d’un poblament a Llucmaçanes són dels segles XVI i XVII, quan es parla de la concentració de petites propietats on es cultivava la vinya i es fabricava vi. El nom del nucli és anterior i tindria l’origen en l’època romana, en una elocució que ens presenta un lloc amb abundància d’arbres fruiters, principalment pomeres. El 1860, el cens urbà ens mostra l’existència de 43 cases i un centenar d’habitants. El primer plànol urbà és del 1889 i hi són projectats quatre carrers i la plaça de Sant Gaietà.” (Maó, “Guia de municipis de Menorca”, Josep Portella Coll. Hora Nova, 2007).

La Llei òmnibus no només amenaça el Trenc. A Menorca, on la mobilització ciutadana en defensa dels espais protegits començà els anys 70, també hi ha un paratge natural que es podria veure alterat per la casuística política imperant al Consolat de Mar, l’antiga urbanització –avortada a temps– de Shangri-La, al Parc Natural de l’Albufera del Grau.

Les reserves d’aigua han tocat fons com mai a Menorca. L’illa ha acabat el mes de juny amb les reserves hídriques només al 34% de la seva capacitat, la mateixa situació que ja tenia a l'agost de l’any passat. En els registres de la Conselleria de la Mar no es recorda un nivell tan baix almenys en els darrers 10 anys.

Gairebé un centenar de naus corsàries menorquines entorpiren amb les seves actuacions que Espanya i França poguessin ajudar els colons americans en la revolta contra els britànics, dirigida per George Washington, qui seria el primer president dels Estats Units i en donaria nom a la capital. Els illencs, i concretament els menorquins, feren un paper destacat i potser no gaire conegut en els inicis dels EUA, que celebren dissabte, 4 de juliol, 250 anys de la seva declaració d’independència, el 1776.

Les festes de Sant Joan de Ciutadella han abaixat el teló aquest dimecres vespre amb la celebració dels tradicionals Jocs del Pla, l’acte que posa punt final a dos dies intensos de cavalls, multituds i emoció. Més de 25.000 persones han omplert la colàrsega del port antic per seguir de prop un dels moments més emblemàtics i espectaculars del calendari festiu menorquí.

La festa ja ha esclatat a Ciutadella. El primer toc ha tornat a marcar aquest dimarts l’inici oficial de les festes de Sant Joan amb una plaça de la Catedral plena fins al límit i milers de persones pendents d’un dels rituals més esperats del calendari menorquí. L’emoció continguda de les hores prèvies s’ha convertit en eufòria quan el flabioler, Sebastià Salort, ha fet el recorregut habitual pels carrers del centre històric fins a arribar a la casa senyorial de la família Olivar Despujol, punt de partida d’una tradició que cada any mobilitza tota la ciutat.

“Algun tipus d’activisme s’està fent, fent-ho des del territori i en la nostra llengua”, diu la menorquina Anna Ferrer, que a ‘Glosa a Menorca’ del seu anterior treball discogràfic Parenòstic (2024) ja fa dos anys que hi cantava: “Per a una illa que és reserva / i està en perill d’extinció [...] que hi ha peixos que ja suren / a s’Albufera des Grau / se li mor sa posidònia / que preserva es litoral / Me xerra de s’habitatge / i me plora pes jovent / que qui no compta amb herència / ho té́ molt molt malament”. Un glosat contemporani que plora pels efectes locals de l’escalfament global i l’emergència habitacional. “M’inspira cantar a la Menorca present, de veres. I ja no és aquella Menorca verda on gairebé no hi havia ningú. Menorca ja és una altra cosa”, confessa a l’ARABalears.

El coordinador territorial del GOB, Miquel Camps Taltavull (Maó, 1963), escalfa motors per posar en marxa a partir d’aquest dissabte, 13 de juny (19.30 hores), el nou estiu de mobilitzacions que anuncia Via Menorca. Un exèrcit de formigues “fartes de la massificació” ja caminen cap a la plaça de la Biosfera de Maó per manifestar-se en defensa del dret a l’habitatge i en contra de qui “ens xucla l’aigua fins a deixar els aqüífers secs” i de qui “ens condemna a fer feines precàries per malviure del turisme”.

No hi ha prou aigua per a tothom. Més encara a Maó, on l’Ajuntament ha decidit avançar les restriccions habituals d’aquests darrers estius. Ja es prohibeix a la ciutat que empreses i establiments facin net cotxes al carrer i que els particulars puguin netejar les barques i regar els jardins. Els creuers tampoc poden ja recarregar aigua al port. Tot i així, bona part de l’aigua que se serveix a la població continua sense ser potable i es mescla amb la provinent d’altres pous, fins i tot de fora del municipi, per poder garantir-ne almenys la quantitat, que no la qualitat, que es necessita.