Els bars i restaurants varen tancar el 13 de gener i des de llavors no han pogut tornar a obrir. El Govern va aprovar unes restriccions dures que varen agreujar una economia ja tocada per la pandèmia de covid-19. Mentre que el sector insisteix a recuperar l’activitat com abans millor, la presidenta Francina Armengol va anunciar dijous una tímida relaxació de les restriccions a Mallorca i Formentera, que només va més enllà a Menorca. Això no ha calmat els ànims: la crispació empresarial continua augmentant alhora que ho fa el nombre de noves plataformes. 

Un informe elaborat per la Fundació Impulsa i la Federació de la Petita i Mitjana Empresa de Mallorca (PIMEM) conclou que el valor afegit brut dels sectors productius de les Balears és de 337,26 milions d'euros anuals. Aquesta xifra es calcula sumant els valors addicionals que adquireixen els béns i serveis en transformar-se durant el procés de producció. Els autors de l'informe han analitzat l'estat en què es troben els diferents sectors productius de les Illes, partint de la base de la "intensa vinculació" que mantenen amb les especificitats i atributs del territori. Segons l'informe, els productors operen en tres especialitzacions: l'agroindústria, la moda i l'hàbitat. El valor afegit el genera una massa crítica formada per 864 empreses que ocupen un total de 8.822 treballadors.

La Confederació d'Associacions Empresarials de les Balears (CAEB) confia que els 11.000 milions d'euros que el president del govern espanyol ha anunciat per a empreses i autònoms aquest dimecres des del Congrés es converteixin en ajudes directes en lloc de crèdits per a les empreses. A més, demanen que es materialitzin com més aviat millor. La presidenta de la patronal, Carmen Planas, vol concreció sobre quan i quants dels doblers arribaran a les empreses de les Balears, ja que, ha recordat en una nota de premsa aquest dimecres, les Illes són les més afectades de l'Estat a causa de la pandèmia provocada pel coronavirus.

El portaveu de la plataforma Vacunes, Salut i Economia, Miquel Munar, s'ha reunit aquest dimarts amb la delegada del govern a les Balears, Aina Calvo, a qui li ha traslladat la necessitat d'una vacunació massiva per poder assegurar la temporada turística i, d'aquesta manera, "salvar l'economia de les Illes". Munar ha demanat també que en el procés de vacunació s'incloguin els residents europeus sense empadronar, els treballadors que venen a les Illes a treballar per la temporada i que no s'hagin vacunat a les comunitats d'origen o els col·lectius que no tinguin acreditada la seva residència, tant a Espanya com a les Balears, a més d'aquells que no tinguin permisos de residència a Espanya.

L'aerolínia britànica Easy Jet ha anunciat aquest dimarts que les reserves de vols i paquets vacacionals del Regne Unit a Espanya i altres destinacions s'han disparat després que el govern de Boris Johnson anunciàs dilluns un pla de desconfinament que preveu que totes les restriccions acabin al juny. En un comunicat, l'empresa ha explicat que les reserves generals de vols han augmentat un 337% respecte de la setmana anterior i un 630% les ofertes de vacances.

Ja ho va dir el portaveu del Govern i conseller de Model Econòmic, Iago Negueruela, que la desescalada de les restriccions per frenar el covid-19 seria lenta. I és que el Govern pretén permetre la reobertura de bars, restaurants i cafeteries, a partir del dimarts 2 de març, amb moltes limitacions. Segons diverses Fonts de la Mesa de Diàleg Social, el Consolat de Mar pretén que puguin obrir les terrasses, amb un aforament del 50%, i només fins a les 16 h. A més, no hi podrà haver més de quatre persones a cada taula. Aquesta, de moment, és la proposta de l'equip de Francina Armengol, que ha d'anunciar les mesures de la desescalada aquest divendres, després de la reunió del Consell de Govern.

La xifra de negoci de la indústria a les Balears va caure un 21% el 2020, segons dades facilitades per l'Institut Nacional d'Estadística. Les Illes van ser la comunitat autònoma que va registrar un descens més elevat en el conjunt de l'any, seguida d'Astúries (19,4%) i les Canàries (17,4%). Si ens fixam en el conjunt d'Espanya, la xifra de negocis de la indústria es va reduir un 11,7% el 2020, el descens més gran des de 2009, quan va caure un 21,8%.

“No faig feina des del 13 de març de l’any passat. Necessit treballar, fins i tot trob a faltar els clients”, explica Paqui, que és cambrera de pis des de fa més de quinze anys –i demana que no es publiqui el seu llinatge. “Esper que puguin obrir al juny; si no, serà un desastre”, afegeix. L’hotel del Port d’Alcúdia on feia feina fins que va escalar la pandèmia continua tancat. Tot i les ganes de tornar a la rutina, Paqui ho veu negre: “Amb la situació derivada de la pandèmia l’hotel tindrà menys doblers per contractar més Kellys; per tant, serem poques i treballarem més”. 

El propietari dels hotels Riu, Luis Riu, ha fet balanç del 2020 i ha anunciat els reptes que prepara la cadena hotelera per al 2021, en una publicació al seu blog. L'any de la pandèmia ha estat "un any complicat per a la indústria turística", reconeix el propietari, ja que ha suposat una caiguda de més del 60% de les vendes brutes, que el 2020 varen ser de 826 milions d'euros. Enguany els hotels de la cadena han rebut 2,3 milions de clients, la meitat que el 2019, quan en va rebre 5 milions. A pesar d'això, el nombre d'hotels ha augmentat fins a 100, creixement que també s'ha donat en el cas de les habitacions (49.000) i els llits (98.500).

La presidenta del Consell de Mallorca, Catalina Cladera, no comparteix la decisió del Tribunal Superior de Justícia, que ha tornat a anul·lar el rescat públic del túnel de Sóller. Cladera ha assegurat que els ciutadans no tornaran a pagar per circular per aquest tram de tres quilòmetres. Així i tot, ha mostrat respecte per la decisió del tribunal i ha anunciat que el Consell analitzarà durant les pròximes setmanes si convé recórrer contra la decisió del Suprem o posar en marxa altres vies, com la de negociar una solució econòmica amb l'empresa concessionària.

L'Associació de bars, restaurants i petit comerç de Llucmajor ha decidit protestar de manera silenciosa penjant un cartell d'"Es traspassa" a la porta dels més de 200 negocis del municipi que s'hi han adherit. Amb aquesta acció volen denunciar la situació econòmica en la qual es troben a causa de les restriccions imposades pel Govern balear per fer front a la pandèmia i que els ha obligat a tancar durant setmanes.

La Fundació Impulsa Balears ha elaborat un informe en quèaposta per crear una estratègia que permeti una "transformació turística integral", per accelerar els canvis necessaris per afavorir el trànsit del sistema turístic regional cap a un sistema turístic "circular". L'objectiu és situar les Balears com una de les principals regions turístiques europees en diverses àrees més enllà de l'economia, com són la tecnològica, l'ecològica i la social.

La tala de 30 arbres del camí de les Barreres, a Alaró, entre dilluns i dimarts d'aquesta setmana, ha generat polèmica entre l'Ajuntament i l'oposició. Tant MÉS com el PSIB qüestionen l'informe que el batle, Llorenç Perelló, va demanar i que recomanava talar la majoria dels arbres del carrer. L'informe tècnic encarregat pel Consistori i elaborat per un tècnic de jardineria explicita que hi ha un "risc elevat" de provocar danys a les persones, vehicles i béns materials en tots els arbres, i, detalla que tots presentaven "pèrdua de verticalitat i diverses patologies". Segons l'informe, "el més sensat seria talar-los i canviar-los per exemplars d'una espècie més petita".

La Plataforma Aliança Mar Blava lamenta que el Tribunal Suprem hagi desestimat el recurs que va presentar perdemanar l'anul·lació de la segona pròrroga de la concessió de l'explotació petrolífera davant les costes del Delta de l'Ebre i Tarragona. D'aquesta manera, Repsol podrà continuar explotant aquesta zona, coneguda com a Casablanca, que constitueix una zona d'Especial Protecció per a les Aus. La plataforma ho considera una "injustícia" i un "atac" a la biodiversitat.

Unes 200 persones s'han concentrat a la plaça d'Espanya de Palma per demanar la llibertat del raper Pablo Hasél, detingut aquest dimarts. Recordem que el músic està condemnat a nou mesos i un dia de presó per delictes d'enaltiment del terrorisme i injúries a la Corona.

Aquest dilluns les grans superfícies de Mallorca han pogut tornar a obrir les portes després del tancament total, que ha durat cinc setmanes, una mesura que el Govern balear va aprovar per poder fer front a la pandèmia. Els centres comercials ho han pogut fer, però, amb una limitació d'aforament del 30% i amb la prohibició d'obrir els caps de setmana, en cas que no venguin productes bàsics, com de farmàcia o alimentació.

El touroperador alemany TUI ha anunciat un Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO) de prop del 15% de la plantilla de tot l'Estat. Concretament, afectaria un màxim de 180 treballadors d'un total de 1.300, segons ha informat l'empresa en un comunicat emès aquest dilluns. En el cas de les Balears, podria afectar una empresa que té 600 treballadors, però no han detallat a quants se'ls podria aplicar un ERO. Segons fonts consultades per aquest diari, l'empresa no hauria pres aquesta decisió a causa de la pandèmia, sinó per "canvis en el sector industrial". TUI ha explicat que s'ha posat en contacte amb totes les parts interessades i ha assegurat que " durant tot el procés es vetllarà pel compliment de les lleis i es respectaran tots els interessos en joc". A més, també argumenten que "per raons legals" no poden donar més detalls.

Durant molts anys els botiguers s’havien queixat de la competència, deslleial a parer seu, dels grans centres comercials. Però darrerament les patronals del petit comerç reclamen al Govern que les grans superfícies puguin tornar a obrir. Tenen una versió empresarial de la síndrome d’Estocolm o té sentit el que demanen?