<![CDATA[Ara Balears - Editorial ARA Balears]]> 10 <![CDATA[Els cartells publicitaris que ens retraten com a societat]]> Hi ha una manera senzilla d’entendre què és avui Mallorca: arribar a l’aeroport de Palma i mirar els panells publicitaris, el que mostren, el que venen. També els de les carreteres de l’illa, de les Illes. Els anuncis expliquen més del model econòmic i social balear que molts de discursos. La publicitat no només ven productes, també construeix un relat sobre qui som i quin lloc ocupam al món.

]]> <![CDATA[El crit de Menorca que les altres Illes han d’escoltar]]> Menorca ha donat el sus a les mobilitzacions d’aquest estiu contra la massificació turística i la crisi de l’habitatge. Ho ha fet amb una sola paraula, simple i poderosa, carregada de significat: ‘Fartes’. Farts de créixer. Farts de veure com el que havia estat un model d’equilibri es transforma massa de pressa. Farts de comprovar que allò que ha passat a Eivissa i que Mallorca viu cada vegada amb més intensitat en certa mesura i salvant les diferències també pot acabar essent el seu futur si no s’actua a temps.

]]> <![CDATA[Benvinguda la limitació de cotxes, però no basta]]> La regulació de l’entrada de vehicles a Mallorca tot just aprovada pel Consell, seguint les que varen fer Formentera i Eivissa, és una bona notícia. Pot semblar una afirmació òbvia, però no ho és tenint en compte que fa anys que la saturació ocupa titulars, estudis, debats polítics i converses de carrer, i, tot i això, les mesures efectives per posar-hi límits han estat molt escasses. Per això és just reconèixer el valor d’una iniciativa que ha aconseguit, a més, un ampli suport polític, amb l’única oposició de Vox.

]]> <![CDATA[Mallorca Live: la cultura no pot ser una excusa]]>

La inversió pública en cultura no només és legítima, és necessària. Cap país ni cap societat amb una mínima ambició col·lectiva pot deixar la cultura exclusivament en mans del mercat. El suport institucional a projectes culturals serveix per garantir pluralitat, accés, cohesió social i projecció exterior. Però precisament perquè els recursos públics són limitats i provenen de tota la ciutadania, la inversió ha de respondre a criteris de proporcionalitat, transparència i interès general. És aquí on el cas del Mallorca Live dispara les alarmes.

]]> <![CDATA[Una nova segregació des de l’escola]]> La decisió del Govern balear de crear un Batxillerat d’Excel·lència per als alumnes amb millors notes no és una simple aposta per premiar el talent. És un pas més en una direcció molt concreta, la de fragmentar l’escola, els alumnes i, com a conseqüència, la societat futura. Separar els estudiants segons el seu rendiment acadèmic significa assumir que el sistema educatiu ha de classificar més que no integrar, i que ha d’estimular la competició abans que la convivència.

]]> <![CDATA[El cas Roldán i els límits del sistema]]>

El cas de Miquel Roldán ha situat el sistema educatiu davant un conflicte tan delicat com difícil de resoldre. El docent, condemnat per assetjar un menor, va tornar a exercir després d’haver complert la pena imposada per la Justícia. I és precisament en aquest fet on apareix la contradicció que avui sacseja una escola pública de Palma, inquieta les famílies i deixa la Conselleria d’Educació sense marge de maniobra. Legalment, Roldán pot tornar a fer classe i ser tutor del grup de nins que se li assigni. Socialment, una part important de la comunitat educativa considera incomprensible que això sigui possible.

]]> <![CDATA[Els molts motius per què no podem salvar les cases dels padrins]]>

La pregunta que una jove es va fer després de veure com la casa de la seva padrina, a Son Espanyolet, era esbucada per fer una nova construcció en mans alienes és, en realitat, una pregunta col·lectiva, de país. “Per què no he pogut salvar la casa de la padrina?”, es demanava. El seu lament podria ser el de milers de persones d’altres barriades i de molts pobles i ciutats de les Illes. Per què de cada vegada més famílies no poden conservar les cases que han format part de la seva història?

]]> <![CDATA[Vides i drets en joc enmig d’una batalla política]]> La regularització extraordinària d’immigrants s’ha convertit en un nou front de confrontació política entre el govern de l’Estat i diversos executius autonòmics de dretes, entre ells el de les Balears. El debat, legítim en una democràcia, és avui una batalla de desgast que corre el risc de deshumanitzar una realitat que afecta milers de persones. A les Illes, es calcula que més de 30.000 persones podrien acollir-se a aquest procés. No són xifres abstractes, són vides que depenen, en gran mesura, de poder sortir de la irregularitat administrativa.

]]> <![CDATA[La nova llei del litoral balear no ha de consolidar irregularitats]]> Hi ha hagut diverses lleis de costes a l’estat espanyol i es pot dir que fins i tot la del 1969, en temps de Franco, tenia certa pretensió conservacionista. Sobretot, perquè va crear un gran concepte: el domini públic maritimoterrestre, una franja que varia d’extensió d’acord amb diferents criteris, i que consagra els primers metres de costa com un bé inviolable.

]]> <![CDATA[La irresponsabilitat d’alimentar la islamofòbia]]> L’extrema dreta juga amb foc. Ho fa de manera deliberada quan assenyala una part de la població –en aquest cas la musulmana– com a font de conflicte, d’amenaça cultural i de suposada degradació social. Alimentar la islamofòbia és un exercici d’irresponsabilitat política majúscula, perquè les conseqüències d’aquest discurs no són retòriques: impacten directament en la convivència, en la cohesió i en la pau social de les Balears.

]]> <![CDATA[Aeroports sense límits en unes Illes que ja han tocat sostre]]> Les obres d’ampliació de l’aeroport de Palma no són cap secret. Aena no les pot amagar, perquè són visibles, renoueres i, per a molts de passatgers, cada vegada més feixugues. Qui hagi passat recentment per Son Sant Joan ha comprovat com els recorreguts s’allarguen i com la comoditat promesa per la gestora aeroportuària queda ajornada a un futur incert. Aena no se’n pot amagar, de les obres. El que sí que intenta dissimular és l’objectiu que sembla haver-hi darrere d’aquestes obres.

]]> <![CDATA[La reacció als abusos sexuals, tant camí per recórrer]]> El cas que avui publica l’ARA Balears és d’una duresa que sacseja. Una dona explica com, durant 35 anys, va ser violada de manera reiterada per tres religiosos; també ho havia fet son pare. Una història d’una cruesa que costa de llegir i d’assumir, però que no es pot tornar a amagar. El silenci, durant massa temps, ha estat el millor aliat dels abusadors. És cert que la reacció social, política i judicial envers els abusos sexuals –també els comesos per membres de l’Església– ha canviat sensiblement respecte dels anys en què les denúncies eren silenciades, desacreditades o resoltes amb trasllats discrets i peticions de silenci. Avui, les víctimes són escoltades, els fets se solen reconèixer i les institucions es veuen obligades, com a mínim, a donar explicacions. És un avenç indiscutible. Però insuficient.

]]> <![CDATA[Més universitats, més desigualtat?]]> Les Balears han viscut durant dècades al marge del boom de les universitats privades que ha transformat bona part del mapa universitari de l’Estat i també d’altres països del nostre entorn. Fins no fa gaire, el territori semblava resistir a projectes que sovint tenien més de negoci urbanitzador i turístic que no d’iniciativa acadèmica, projectes que es varen aturar. Però aquest escenari ha canviat. A partir del curs que ve, les Illes s’obren de bat a bat a l’arribada d’universitats privades, amb nous estudis, recursos econòmics i grans edificis que prometen sacsejar el sistema universitari tal com l’hem conegut fins ara.

]]> <![CDATA[El nou model de finançament no està pensat per a les Balears]]> La millor notícia per als ciutadans de les Illes Balears respecte del nou model de finançament autonòmic que proposa el govern espanyol és, sobretot, que s'ha fet un pas decidit cap a una revisió que arriba deu anys tard. I, a més, arriba perquè el president Pedro Sánchez s'hi havia compromès amb Catalunya a canvi del corresponent suport parlamentari. Per tant, és evident quan s'analitzen les primeres mesures anunciades, a falta de conèixer la lletra petita –la qual serà imprescindible–, que el nou escenari no s'ha fet pensant en les Balears.

]]> <![CDATA[Els sense nom que continuen morint per arribar a Europa]]>

L’ONG Caminando Fronteras va fer el seu balanç anual de persones mortes mentre intentaven arribar a les costes espanyoles, en què constata un augment significatiu dels naufragis d’embarcacions que intenten arribar a les Balears des d’Algèria. Dels 3.090 morts comptabilitzats, un terç (1.037) corresponen a aquesta ruta, que surt del nord d’Àfrica en direcció a Formentera i Eivissa. El contrast dels migrants arribant a platges plenes de turistes, al que per a ells representa el seu destí somiat, és una de les imatges que més bé condensen les contradiccions del món actual.

]]> <![CDATA[No menystinguem el neofeixisme]]>

Els grups neofeixistes que avui operen a les Illes són pocs. Però són joves, són radicals i són cada vegada més visibles als carrers i a les xarxes. No destaquen per una violència generalitzada, però sí per una capacitat creixent de captar, d’organitzar-se i de normalitzar discursos que fins fa poc eren marginals. Justament per això no els podem menystenir. La història ens ha ensenyat que els moviments d’aquest tipus no creixen de cop, sinó que arrelen lentament, aprofitant la indiferència, la banalització o la mirada cap a una altra banda.

]]> <![CDATA[El repte cultural de Palma 2031]]> D’aquí a pocs dies l’Ajuntament de Palma presentarà oficialment la candidatura per esdevenir Capital Europea de la Cultura 2031. És un moment decisiu: o bé s’aprofita l’oportunitat per repensar la ciutat des de la cultura, o bé serà només un relat de màrqueting, una crida més d’una ciutat que potser no necessita cridar més l’atenció exterior.

]]> <![CDATA[El sensellarisme, el símptoma d’un fracàs col·lectiu]]> A Mallorca, el sensellarisme ha deixat de ser un fenomen marginal per esdevenir un símptoma estructural d’un fracàs col·lectiu. Als marges de les autopistes, sota els ponts de la via de cintura, en solars buits i en racons quasi invisibles de Palma, es multipliquen les tendes de campanya, les xaboles fetes de plàstics i fustes, i les autocaravanes que són, en realitat, una altra cara de la mateixa precarietat. I, tanmateix, les administracions públiques continuen actuant com si tot plegat no hi fos o com si fos una anècdota. No saben quants assentaments hi ha, ni quantes persones hi viuen, ni en quines condicions, ni quines necessitats tenen. I si no se sap, no existeix i no s’hi poden donar solucions. No saber és, massa sovint, un mecanisme de defensa institucional.

]]> <![CDATA[El pes relatiu del turisme, el pes real de tot plegat]]> Les darreres dades apunten que el turisme ha perdut pes relatiu en l’economia de les Balears. Però convé fer-hi una lectura honesta: no és que hi hagi menys activitat turística o que s’hagi reduït la pressió que exerceix sobre el territori. És que hi ha altres sectors que han crescut encara més i que en bona part estan ben connectats amb el mateix model. El negoci immobiliari, la construcció, el comerç i el consum intern derivat de l’increment de població fan que el pes percentual del turisme s’hi dilueixi. Però que el sector pesi proporcionalment menys no és cap consol.

]]> <![CDATA[La responsabilitat d’aturar l’extrema dreta]]> Fa cinquanta anys de la mort de Franco i, amb ella, de la fi formal d’una dictadura que encara projecta ombres llargues sobre la nostra vida pública. Mig segle després, la democràcia espanyola continua posant a prova els seus límits i la seva solidesa, i les Illes Balears n’ofereixen, avui més que mai, un exemple inquietant. L’extrema dreta, que reivindica obertament aspectes del franquisme i recupera postulats que haurien d’haver quedat sepultats per la història, és present amb força a les institucions de les Illes i ho hem de recordar tantes vegades com faci falta: presideix el Parlament, forma part del govern de Mallorca i condiciona la política autonòmica i sovint també municipal. Tot plegat és el reflex d’una presència creixent al carrer, especialment entre els joves, un fenomen que no es pot menystenir.

]]>