El cas de Miquel Roldán ha situat el sistema educatiu davant un conflicte tan delicat com difícil de resoldre. El docent, condemnat per assetjar un menor, va tornar a exercir després d’haver complert la pena imposada per la Justícia. I és precisament en aquest fet on apareix la contradicció que avui sacseja una escola pública de Palma, inquieta les famílies i deixa la Conselleria d’Educació sense marge de maniobra. Legalment, Roldán pot tornar a fer classe i ser tutor del grup de nins que se li assigni. Socialment, una part important de la comunitat educativa considera incomprensible que això sigui possible.

La pregunta que una jove es va fer després de veure com la casa de la seva padrina, a Son Espanyolet, era esbucada per fer una nova construcció en mans alienes és, en realitat, una pregunta col·lectiva, de país. “Per què no he pogut salvar la casa de la padrina?”, es demanava. El seu lament podria ser el de milers de persones d’altres barriades i de molts pobles i ciutats de les Illes. Per què de cada vegada més famílies no poden conservar les cases que han format part de la seva història?

L’ONG Caminando Fronteras va fer el seu balanç anual de persones mortes mentre intentaven arribar a les costes espanyoles, en què constata un augment significatiu dels naufragis d’embarcacions que intenten arribar a les Balears des d’Algèria. Dels 3.090 morts comptabilitzats, un terç (1.037) corresponen a aquesta ruta, que surt del nord d’Àfrica en direcció a Formentera i Eivissa. El contrast dels migrants arribant a platges plenes de turistes, al que per a ells representa el seu destí somiat, és una de les imatges que més bé condensen les contradiccions del món actual.

Els grups neofeixistes que avui operen a les Illes són pocs. Però són joves, són radicals i són cada vegada més visibles als carrers i a les xarxes. No destaquen per una violència generalitzada, però sí per una capacitat creixent de captar, d’organitzar-se i de normalitzar discursos que fins fa poc eren marginals. Justament per això no els podem menystenir. La història ens ha ensenyat que els moviments d’aquest tipus no creixen de cop, sinó que arrelen lentament, aprofitant la indiferència, la banalització o la mirada cap a una altra banda.

El Govern de Marga Prohens es prepara per dur al Parlament una nova llei agrària que, sota el paraigua de la modernització i la diversificació, obre una nova etapa en la relació entre el camp i el turisme. Si s’aprova, la norma permetrà que totes les explotacions agràries –gestionades per algú amb carnet d’agricultor– puguin oferir fins a deu agroestades. L’esquerra ja n’havia autoritzades sis, però el salt quantitatiu i qualitatiu ara és més profund, perquè no es tracta només de turisme rural: la llei també facilitarà la construcció de naus agrícoles, algunes vinculades a activitats turístiques o complementàries, i la instal·lació més àmplia de plaques solars al sòl rústic.