Queden tretze mesos per als comicis autonòmics i tots els partits balears ja estan en plena marxa electoral o, en el seu defecte, hi estaran ben aviat.

A partir d'aquesta setmana començarem a veure cap a on pot anar la relació entre el PP i Vox i, per tant, tendrem una idea aproximada sobre com impactarà a la política baleàrica just després de les eleccions de l’any que ve.

A vegades se sent a dir, o es llegeix, que la profunda derrota electoral del PP a les Balears el 2015 va ser conseqüència directa de l’aixecament popular contra l’aberrant política anticatalanista del Govern de José Ramón Bauzá. No, no va ser per això.

D’ençà que les enquestes s’han convertit en part essencial de les tàctiques dels partits –degudament presentades pels mitjans de comunicació acostats a cada formació– les successives onades que es publiquen formen una selva de dades de la qual a vegades resulta difícil treure aguller. Tot i així, com que les empreses demoscòpiques fan bé la seva feina –en la seva majoria, almanco–, donen informació molt rellevant, al marge de com presentin els sondatges les capçaleres de cada trinxera política.

Entre alguns progressistes està mal vist parlar de substitució demogràfica. Com que ho diu Vox –en relació amb la immigració de països de religió musulmana– troben que el concepte està tacat. És el mateix que passa amb la immigració, que consideren que queda també malament que es digui immigrants als immigrants perquè talment els anomenen els xenòfobs neofeixistes, així que han decidit que ‘persones migrades’ o ‘migrants’ és més amable, encara que les diferents paraules defineixin –com és lògic– situacions diferents de la persona: migrant ho és només mentre està en trànsit, és emigrant d’allà on parteix i immigrant allà on arriba.

El franquisme no va desaparèixer amb la mort del dictador. Que pervisquin devers mig centenar de noms de franquistes als carrers de les Illes no és un llegat preocupant. Ni tampoc –tot i que resulta prou cridaner– que encara s’hi pugui veure algun jou amb les fletxes.