Esteve Sureda, portaveu de Vox a Manacor, no deixa indiferent ningú. Ni tan sols els del seu propi partit. Si fa dos mesos el president del Parlament balear, Gabriel Le Senne, va triar Sureda de guia per parlar en contra de persones i col·lectius que intenten guanyar-se la vida amb negocis com barberies i botigues a determinades avingudes de la ciutat, ara ha estat la portaveu del partit ultradretà també al Parlament, Manuela Cañadas, que s’ha desplaçat fins a Portocristo per parlar cara a cara amb Sureda.

Guillem Febrer Fons (Manacor, 1973) fa pràcticament tres dècades que és el gerent d’Estel de Llevant, l’entitat prosalut mental que ja ha ajudat milers d’usuaris i famílies de la comarca de Llevant. Ara que estrena nou espai al barri de la Torre de Manacor, en parlam amb tranquil·litat.

Com ja va passar el curs passat durant aquestes mateixes dates, la pujada de la temperatura i la incidència cada cop més directe del sol fan que els problemes a l’escola d’educació Infantil de Son Boga, a Manacor, tornin a preocupar les famílies dels infants i la comunitat educativa.

“Fa 20 anys que vàrem començar. A poc a poc. Ara tothom promociona i cuina els caragols de Sant Marc… però en el seu moment vàrem ser els primers”, explica Guillem Garí, propietari del restaurant Es Cruce de Vilafranca, el temple d’un dels plats mallorquins més cercats aquesta setmana a tota l’illa.

Què passa amb el pavelló cobert que des de fa anys s’ha de construir als voltants de la zona esportiva de la torre dels Enagistes? Quins són els problemes que fan que un projecte tan necessari per a l’esport manacorí encara no tingui ni els terrenys comprats? Podríem enumerar tota una sèrie de causes urbanístiques, que també passen pel Consell de Mallorca, però que tenen en el Pla general municipal el principal escull.

Que les sessions plenàries de l’Ajuntament de Manacor són una altra cosa és un fet demostrable amb els vídeos que el mateix Consistori penja cada mes al seu canal de Youtube. És clar que com tot bon ‘espectacle’, el ple té moments políticament avorrits i de tràmit administratiu; però en té d’altres, sobretot en arribar el torn de precs i preguntes, que l’emoció es dispara (i moltes vegades al peu).

Cales de Mallorca, la principal zona hotelera i per tant turística del municipi de Manacor, fa dècades que reclama ser recepcionada urbanísticament. Nascuda als anys 60 com a promoció privada d'apartaments i hotels per atendre la demanda del primer boom del sol i platja, ha anat incorporant d'ençà població estable que, tot i pagar tributs i taxes pels serveis municipals, no rep gairebé cap manteniment a canvi.

L’Ajuntament i els equips directius dels col·legis públics i concertats de Manacor varen quedar fora de joc quan la Conselleria d’Educació els va fer saber que el municipi, fins ara dividit en quatre zones d’escolarització (Manacor, Portocristo, Son Macià i l’Illot), passava a ser zona única, com passa a la resta de termes de Mallorca tret de quatre: Calvià, Andratx, Selva i Santa Margalida.

L'Acampallengua de Manacor fa cantera, i ballera, i ganes de seguir emprant el català com a llengua habitual de la vida mallorquina. Així ha estat la primera jornada de la trobada anual organitzada per Joves de Mallorca per la Llengua, que ha reunit a milers de persones al voltant de les diverses propostes que s'han distribuït en diferents espais de la ciutat.

Dues grans teles pengen del balcó de la part alta de l’Ajuntament de Manacor. Anuncien l’Acampallengua que es durà a terme aquest dissabte 11 i diumenge 12 d’abril per tota la ciutat. Un cap de setmana lúdic, cultural, però sobretot reivindicatiu d’una vida plenament normalitzada en català. S’espera que si l’any passat a Felanitx el nombre de participants va estar al voltant de les 4.500 persones, “enguany la xifra sigui similar o una mica superior”.

Les obres de l'Hospital de Manacor costaran 15,5 milions, més del que estava previst, i duraran més d'un any més. El Consell de govern ha autoritzat el modificat d'obra de la reforma i ampliació per un import de 15.685.915,52 euros i una ampliació del termini d'execució d'obra de tretze mesos.

El claustre barroc de Sant Vicenç Ferrer és sens dubte el monument històric de més valor cultural de la ciutat de Manacor. Un espai religiós, primer, i desamortitzat per convertir-se en civil després, ha viscut la transformació urbanística i social de la ciutat des del segle XVII. Ara, i després que hagin passat 25 anys de la darrera reforma, afrontarà una rehabilitació integral a fi de corregir les deficiències que el pas del temps i la intervenció humana han accentuat.

Les bandes manacorines Nita, Garrafa Nadal, Saïm i Reïna han anunciat la constitució de l'associació Punyeta Món, un col·lectiu nascut amb l'objectiu d'articular un suport mutu davant la precarietat i les dificultats pròpies del mercat musical i les seves incoherències: "Per ajuntar recursos econòmics, tenir material comú, autofinançar-nosi tenir la màxima autonomiapossible per decidir amb qui feim concerts, a on i per què".

És una de les estampes més reconegudes de Portocristo. I, alhora, curiosament, una de les més desconegudes. El gran xalet de dalt de la costa d'en Blau (oficialment, carrer de Bordils) fa anys que resta abandonat enmig d’un pinar particular i les mirades de locals i turistes que baixen camí a la platja.

Un dematí del 1965, uns homes de negocis francesos es varen endur 600 quilos d’arena de la platja de Portocristo per recrear una platja artificial a la Costa Blava. Aquella operació, anomenada Operation Plages Internationals, va convertir un bocí del litoral mallorquí en una curiosa postal turística a mil quilòmetres de distància.

El teclista manacorí Llorenç Barceló s’ha tornat a embarcar com a part de la banda de Rosalía en el Lux Tour que va començar dilluns a la ciutat francesa de Lyon. Avui capvespre la cantant catalana ofereix concert a París. Barceló, conegut per la seva trajectòria com a bluesman i per la seva versatilitat als teclats (Hammond i Fender Rhodes), ja ha acompanyat Rosalía en gires anteriors com Motomami, i hi ha aportat textures més bluesy i fragments d’improvisació que enriqueixen les versions en directe.

Cap a les dotze del migdia d’avui dimarts, l’IES Manacor ha viscut un ensurt que, finalment, no ha anat a més. Un incendi localitzat en un quadre elèctric vinculat a la instal·lació de plaques solars del terrat ha obligat a executar l’evacuació del centre i a mobilitzar els serveis d’Emergències.

Júlia Mérida (Inca, 1995) és llicenciada en Musicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona i professora a l'institut de Felanitx. Apassionada de la lectura i podcaster d'èxit, ara estrena club a Manacor, aquest dijous a la llibreria Món de Llibres i amb Les gratituds, de Delphine de Vigan (Edicions 62, 2021), com a pedra de toc per un pròsper camí de lletres comunitàries. En parlam una estona.

L'Ajuntament de Manacor ha aprovat la modificació de les tarifes d'aigua corrent subministrada a partir de la SAM, l'empresa municipal que se n'encarrega de la gestió. La nova fórmula, més social, bonificarà les factures, per exemple, de les famílies nombroses, les monoparentals, les que tinguin una persona dependent a càrrec o en les que hi hagi una víctima de violència de gènere. Així, el Consistori estableix a partir d'ara un sistema de blocs de consum, a fi que s'implantin tarifes progressives i "perquè pagui més qui més consumeix", ha explicat el regidor de Medi Ambient i president del Consell d'Administració de la SAM, Sebastià Llodrà, que ha recordat que els preus de l'aigua no s'han tocat des del 1989, "però la situació climàtica, hídrica i poblacional ha canviat".

Carme Soler és la presidenta d'AMASC, l'associació mallorquina que agrupa un conjunt de patologies neuropàtiques sovint incompreses des de l'àmbit familiar i fins i tot mèdic, entre les quals hi ha la fibromiàlgia i la fatiga crònica, malalties que la mateixa Soler pateix.