L’Auba, la finca del pintor i escultor manacorí Joan Riera Ferrari, torna a sortir a la venda. Ho fa a un preu rebaixat i amb la possibilitat de ser adquirida "amb tots els records de l’autor i mobiliari", segons explica la nota que acompanya l’anunci immobiliari, que deixa el preu en 750.000 euros, un 16% menys del que fins ara se’n demanava. La finca, de 670 metres quadrats construïts, sis dormitoris i aparcament, es troba situada prop del camí de Bandrís, l’escorxador i la depuradora municipal. De fet, ja va sortir a la venda fa uns anys, poc després de la mort de l’artista, el maig del 2017.

Mercedes Febles és la cap de Ginecologia de l'Hospital de Manacor. Fa uns dies va presentar a Madrid la iniciativa Es Mujer, una estratègia estatal integral per a la salut femenina, amb la finalitat d'abordar de manera unificada les diferents etapes i condicions fisiològiques de la dona, com la menstruació, la fertilitat, l'endometriosi o miomes i la menopausa. La presentació al Congrés dels Diputats cerca donar visibilitat i suport institucional al projecte.

Arnau Galmés, al baix; Roger Moragues, a la guitarra; Joel Moragues, a la bateria, i Ari Santos, a la veu. Són Espurna, la banda que acaba de guanyar el premi Ciutat de Manacor de la Cançó. Un guardó que reforça la feina que han fet durant el darrer any i mig i l’EP de tres cançons que acaben de publicar a Spotify. Hi parlam una estona per saber-ne els plans immediats.

Guillem Barceló acaba d'obrir Patxanga, una botiga complement del seu taller de serigrafia obert fa uns anys, on ven els seus propis dissenys a partir de frases icòniques mallorquines transformades en dibuixos i colors. Camisetes, carmanyoles i botelles són el principi d'un univers creatiu ara instal·lat a l'antic local de Ca na Verda.

Toni Planissi (Manacor, 1973) és un home discret i un autor extraordinari. Una modèstia que ràpidament es disol quan es comencen a fullejar les pàgines de la seva nova novel·la gràfica Todas las mentiras conducen a la verdad, la història de dos mons enfrontats per defensar una realitat que cadascú creu pròpia i insubornable. Una crítica irònica a la política, la religió i les bases d’unes veritats acordades, però molts cops sostingudes en mentides.

Ferran Montero Sitges, actual regidor de Cultura i Educació, serà el pròxim candidat a la batlia de Manacor per MÉS-Esquerra, partit que es converteix així en el primer a mostrar públicament les seves cartes i fer oficial la cara per a les eleccions de maig de 2027. En parlam una estona.

Era desembre de 1970 quan un sobre postal enviat des de Manacor va arribar en motocicleta al Palacio del Pardo de Madrid. Després dels preceptius controls de seguretat, el sobre, de la mida d’un full, va acabar damunt la taula del dictador Francisco Franco. En obrir-lo va descobrir el que ja li havien advertit des de Mallorca: a dins hi havia una revista subversiva, amb articles en català anomenada Es Forat. Fundada per Pep Lluís Fuster i Toni Riera, la publicació pretenia donar una mirada multidisciplinària amb articles de literatura, cinema i actualitat.

Josep Picó Matos va néixer al carrer d'en Bosch el 23 de juny de 1874, en una època en què créixer a Manacor suposava haver de patir econòmicament i socialment. De família xueta, era net del també manacorí Josep Picó Pomar Pabordo i d'Escolàstica Pomar, natural de Santa Maria. Batiat a l'antiga església dels Dolors, el seu nom no es troba al registre civil.

El mes de març del 2022, la família Servera, vinculada a les coves del Drac de Portocristo, posava a la venda la finca de S'Hort des Correu, als afores de la ciutat de Manacor. S'acabava així definitivament una relació centenària de l'espai amb el poble i amb un dels mites més curiosos de la nit de Sant Joan. Per aquelles dates, ara fa més de quatre anys, ja en feia tres que la família Llull, els darrers encarregats de la casa, havien deixat el Correu poc abans de la pandèmia. I que amb ells, se n'havia anat la tradició del vimer màgic, l'arbre capaç de curar hèrnies, un cop a l'any, als infants que passassin nus pel mig de les seves branques en el moment de la sortida del sol de la nit més curta, sempre a les 6.20 h.

Ara fa poc més de quatre mesos que el pont que passa per damunt el torrent de Son Caules i que uneix les dues branques del camí de les Pedreres, a Manacor, va haver de ser tancat indefinidament. El pas continuat de vehicles inadequats de gran tonatge per a la petita infraestructura va acabar provocant el debilitament de bigues i maresos i l’aparició d’un gran forat. Ara, i sense una solució efectiva, els veïns de la zona han recollit signatures per reclamar una resposta a l’Ajuntament, que a canvi els ha habilitat una ruta alternativa per dins el torrent, "un tram insegur, ple de clots i que quan plou es fa impossible que puguem passar i, per tant, quedam aïllats", explica la portaveu dels afectats, Cati Valls.

El Comando Mundana actuarà per sorpresa a la Nit de l'Art de Manacor que tindrà lloc aquest dissabte. El grup rebel de 80 artistes descontents amb la feina organitzativa de l'Ajuntament i el tracte i les condicions que se'ls donen a l'hora de participar ja fa feina per tenir a punt les seves propostes reivindicatives.

“Demanam a l’Ajuntament de Manacor i al Govern que frenin aquesta aberració que, entre altres coses, produirà vuit tones de fems diàries. Quan plogui intoxicaran tots els aqüífers que arriben a la ciutat”, ha denunciat aquest dimecres capvespre Sílvia Llull, una de les afectades per la macrogranja de 80.000 gallines ponedores que l’empresa Avícola Son Perot vol construir a la finca manacorina de Son Brau.

Els darrers problemes i crítiques fetes públiques per usuaris que no han pogut enterrar el seu ésser estimat, per problemes de seguretat, a les sepultures familiars, han fet que l’Ajuntament hagi de fer front ara a la necessitat urgent de reformar la part antiga del cementiri municipal de Son Coletes, a Manacor. I és que tot i que fa anys que l’espai, reurbanitzat entre 1953 i 1957 després d’un ús primigeni durant la pesta, està en un estat de degradació evident pel pas del temps i la manca de manteniment, no ha estat fins a les darreres setmanes que el Consistori ha decidit posar fil a l’agulla.

Una reforma integral i milionària. Això és el que ha anunciat aquest dimarts l'Ajuntament de Manacor durant la presentació del Pla d'actuació i gestió del cementeri municipal de Son Coletes, una iniciativa que combina actuacions urbanístiques, inversions en infraestructures i una profunda modernització administrativa amb l'objectiu de garantir la seguretat, la conservació i la correcta gestió d'un equipament públic essencial per al municipi.

La Plataforma Camins Públics i Oberts, GADMA i diverses entitats en defensa del patrimoni públic han expressat avui preocupació davant de l'inici d'obres privades al camí de la Roca, a Manacor, i en demanen l'aturada immediata. Dilluns 1 de juny, es van constatar els primers moviments per a la construcció de dues columnes de pedra en sec a fi d'instal·lar-hi una barrera que tancarà encara més el camí, tot i que inicialment semblava que es reobriria per ser inclòs en el Catàleg de camins de Manacor.

La societat Avícola Son Perot SA pretén dur a terme la construcció d’una nova explotació avícola de producció d’ous en una parcel·la situada al terme municipal de Manacor, a prop de la zona residencial de Son Talent, seguint la carretera Ma-3322.

"És una manca d'humanitat i dignitat increïble. Que l'Administració no en vulgui saber res ni doni cap solució efectiva en un moment tan complicat diu ben poc de la seva educació i les poques ganes d'arreglar-ho. Fan ganes de dur el mort a l'Ajuntament i que se n'encarreguin ells", critica el manacorí Andreu Galmés, net d'una padrina que aquest dimarts migdia ha estat enterrada al cementeri públic de Manacor, lluny del padrí i lluny dels desitjos familiars, per la manca de seguretat i la clausura de la tomba familiar. "I perquè l'assegurança que pagàvem ens n'ha facilitat una altra, perquè l'Ajuntament només ens oferia un nínxol en règim de lloguer, sense assegurar que les restes de la meva padrina puguin tornar on toca".

Terraferida ha presentat una denúncia davant la Conselleria de la Mar i del Cicle de l’Aigua del Govern perquè investigui el consum de recursos hídrics que genera una finca de Manacor i una altra de Llucmajor que disposen de sengles camps de golf d’ús particular.

El llegat social i literari de Jaume Santandreu i Sureda pren forma amb la creació de la Fundació que duu el seu nom. Una entitat que tindrà la seu a Manacor, a la barriada del Barracar i que està pensada i es compromet a preservar i difondre tant la tasca de Santandreu en l'àmbit de l'exclusió social a Mallorca (amb l'objectiu de continuar amb el legat encetat a Can Gazà) com el seu llegat literari.

Com devia ser un dia de mercat al Manacor de finals de la dècada dels 70. Aquesta filmació en 16mm en color demostra que, si bé l’urbanisme i la fesomia de la plaça de Ramon Llull han canviat en aquests gairebé 50 anys, n’hi ha d’altres que continuen fent el paisatge manacorí ben reconeixible.