Ara fa poc més de quatre mesos que el pont que passa per damunt el torrent de Son Caules i que uneix les dues branques del camí de les Pedreres, a Manacor, va haver de ser tancat indefinidament. El pas continuat de vehicles inadequats de gran tonatge per a la petita infraestructura va acabar provocant el debilitament de bigues i maresos i l’aparició d’un gran forat. Ara, i sense una solució efectiva, els veïns de la zona han recollit signatures per reclamar una resposta a l’Ajuntament, que a canvi els ha habilitat una ruta alternativa per dins el torrent, "un tram insegur, ple de clots i que quan plou es fa impossible que puguem passar i, per tant, quedam aïllats", explica la portaveu dels afectats, Cati Valls.

El Comando Mundana actuarà per sorpresa a la Nit de l'Art de Manacor que tindrà lloc aquest dissabte. El grup rebel de 80 artistes descontents amb la feina organitzativa de l'Ajuntament i el tracte i les condicions que se'ls donen a l'hora de participar ja fa feina per tenir a punt les seves propostes reivindicatives.

“Demanam a l’Ajuntament de Manacor i al Govern que frenin aquesta aberració que, entre altres coses, produirà vuit tones de fems diàries. Quan plogui intoxicaran tots els aqüífers que arriben a la ciutat”, ha denunciat aquest dimecres capvespre Sílvia Llull, una de les afectades per la macrogranja de 80.000 gallines ponedores que l’empresa Avícola Son Perot vol construir a la finca manacorina de Son Brau.

Els darrers problemes i crítiques fetes públiques per usuaris que no han pogut enterrar el seu ésser estimat, per problemes de seguretat, a les sepultures familiars, han fet que l’Ajuntament hagi de fer front ara a la necessitat urgent de reformar la part antiga del cementiri municipal de Son Coletes, a Manacor. I és que tot i que fa anys que l’espai, reurbanitzat entre 1953 i 1957 després d’un ús primigeni durant la pesta, està en un estat de degradació evident pel pas del temps i la manca de manteniment, no ha estat fins a les darreres setmanes que el Consistori ha decidit posar fil a l’agulla.

Una reforma integral i milionària. Això és el que ha anunciat aquest dimarts l'Ajuntament de Manacor durant la presentació del Pla d'actuació i gestió del cementeri municipal de Son Coletes, una iniciativa que combina actuacions urbanístiques, inversions en infraestructures i una profunda modernització administrativa amb l'objectiu de garantir la seguretat, la conservació i la correcta gestió d'un equipament públic essencial per al municipi.

La Plataforma Camins Públics i Oberts, GADMA i diverses entitats en defensa del patrimoni públic han expressat avui preocupació davant de l'inici d'obres privades al camí de la Roca, a Manacor, i en demanen l'aturada immediata. Dilluns 1 de juny, es van constatar els primers moviments per a la construcció de dues columnes de pedra en sec a fi d'instal·lar-hi una barrera que tancarà encara més el camí, tot i que inicialment semblava que es reobriria per ser inclòs en el Catàleg de camins de Manacor.

La societat Avícola Son Perot SA pretén dur a terme la construcció d’una nova explotació avícola de producció d’ous en una parcel·la situada al terme municipal de Manacor, a prop de la zona residencial de Son Talent, seguint la carretera Ma-3322.

"És una manca d'humanitat i dignitat increïble. Que l'Administració no en vulgui saber res ni doni cap solució efectiva en un moment tan complicat diu ben poc de la seva educació i les poques ganes d'arreglar-ho. Fan ganes de dur el mort a l'Ajuntament i que se n'encarreguin ells", critica el manacorí Andreu Galmés, net d'una padrina que aquest dimarts migdia ha estat enterrada al cementeri públic de Manacor, lluny del padrí i lluny dels desitjos familiars, per la manca de seguretat i la clausura de la tomba familiar. "I perquè l'assegurança que pagàvem ens n'ha facilitat una altra, perquè l'Ajuntament només ens oferia un nínxol en règim de lloguer, sense assegurar que les restes de la meva padrina puguin tornar on toca".

Terraferida ha presentat una denúncia davant la Conselleria de la Mar i del Cicle de l’Aigua del Govern perquè investigui el consum de recursos hídrics que genera una finca de Manacor i una altra de Llucmajor que disposen de sengles camps de golf d’ús particular.

El llegat social i literari de Jaume Santandreu i Sureda pren forma amb la creació de la Fundació que duu el seu nom. Una entitat que tindrà la seu a Manacor, a la barriada del Barracar i que està pensada i es compromet a preservar i difondre tant la tasca de Santandreu en l'àmbit de l'exclusió social a Mallorca (amb l'objectiu de continuar amb el legat encetat a Can Gazà) com el seu llegat literari.

Com devia ser un dia de mercat al Manacor de finals de la dècada dels 70. Aquesta filmació en 16mm en color demostra que, si bé l’urbanisme i la fesomia de la plaça de Ramon Llull han canviat en aquests gairebé 50 anys, n’hi ha d’altres que continuen fent el paisatge manacorí ben reconeixible.

Jordi Sansó i Gabriela Brunet obriren l’any 1974 la Casona Can Jordi, al costat del riuet de Portocristo. Des d’aleshores una cosa va amb l’altre. Les hamburgueses, els perritos i les broquetes són l’especialitat d’una casa que el seu fill Jordi encara conserva. En menys de 10 metres quadrats, un món; en una terrassa, mig poble, i en les fotos, els records de Can Jordiet, Can Jordió o el que l’olor faci venir primer a la memòria.

Neus Salas, directora del centre de salut de Sa Torre de Manacor, ha tornat a rebre aquest dimarts el suport de professionals, pacients i ciutadans de Manacor. Més de 150 persones es varen concentrar a la Bassa per defensar la infermera que el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) ha obligat a deixar el càrrec perquè considera que la direcció del centre ha de recaure en un metge. De la concentració en suport personal a Neus Salas, en va sortir una reivindicació col·lectiva: la demanda que els càrrecs de direcció i responsabilitat en sanitat es valorin en funció de les competències i l’experiència, més enllà d’una interpretació estricta del requisit de titulació mèdica.

Manacor es el primer municipi de les Illes Balears a aprovar i tramitar una petició formal al Govern perquè el municipi sigui declarat zona de mercat residencial tensionat, la qual cosa permetrà aplicar “un índex de referència individualitzat per habitatge, tenint en compte factors com la superfície, la ubicació, l’any de construcció, l’estat de conservació o si té ascensor o certificat energètic”, entre d’altres, explica la delegada municipal d’Urbanisme, Núria Hinojosa, el que alhora servirà per “detectar i corregir casos abusius”.

Quan a finals del 2015 Rosa Sureda Jaume va decidir agafar l’antiga botiga de barri Walt Disney, a la plaça de Berard, era novella en l’art de dur una clientela. “Era molt tímida al principi, i passava molta de pena… ara ja no!”. Rebatejada com a Botiga Sa Placeta, el present i futur del comerç de proximitat no sembla que tingui els dies comptats a la Torre.

Esteve Sureda, portaveu de Vox a Manacor, no deixa indiferent ningú. Ni tan sols els del seu propi partit. Si fa dos mesos el president del Parlament balear, Gabriel Le Senne, va triar Sureda de guia per parlar en contra de persones i col·lectius que intenten guanyar-se la vida amb negocis com barberies i botigues a determinades avingudes de la ciutat, ara ha estat la portaveu del partit ultradretà també al Parlament, Manuela Cañadas, que s’ha desplaçat fins a Portocristo per parlar cara a cara amb Sureda.

Guillem Febrer Fons (Manacor, 1973) fa pràcticament tres dècades que és el gerent d’Estel de Llevant, l’entitat prosalut mental que ja ha ajudat milers d’usuaris i famílies de la comarca de Llevant. Ara que estrena nou espai al barri de la Torre de Manacor, en parlam amb tranquil·litat.

Com ja va passar el curs passat durant aquestes mateixes dates, la pujada de la temperatura i la incidència cada cop més directe del sol fan que els problemes a l’escola d’educació Infantil de Son Boga, a Manacor, tornin a preocupar les famílies dels infants i la comunitat educativa.

“Fa 20 anys que vàrem començar. A poc a poc. Ara tothom promociona i cuina els caragols de Sant Marc… però en el seu moment vàrem ser els primers”, explica Guillem Garí, propietari del restaurant Es Cruce de Vilafranca, el temple d’un dels plats mallorquins més cercats aquesta setmana a tota l’illa.

Què passa amb el pavelló cobert que des de fa anys s’ha de construir als voltants de la zona esportiva de la torre dels Enagistes? Quins són els problemes que fan que un projecte tan necessari per a l’esport manacorí encara no tingui ni els terrenys comprats? Podríem enumerar tota una sèrie de causes urbanístiques, que també passen pel Consell de Mallorca, però que tenen en el Pla general municipal el principal escull.