El Pla de Mallorca no té aigua. La dificultat és estructural: els 14 municipis que conformen la comarca depenen principalment dels aqüífers i, segons el pla de gestió de l’aigua de la Mancomunitat, alguns es troben sobreexplotats o en mal estat químic. La sequera empitjora la situació, però el problema s’ha anat agreujant amb l’augment de les extraccions, els regadius i la demanda urbana. El Govern situa l’inici d’aquest deteriorament progressiu a la segona meitat del segle XX, quan les noves tècniques de perforació i bombeig varen permetre ampliar els regadius i va créixer el consum d’aigua, que s’ha incrementat amb la pressió urbanística.

Anys enrere, en mirar per la finestra des d’un avió, Mallorca es veia clapada de nit. Les taques de llum de Palma, l’aeroport i la costa contrastaven amb una discontinuïtat de clapes fosques. La més grossa, a més de la serra de Tramuntana, era el Pla. Les considerables extensions de terra fèrtil sense ús residencial mantenien a les fosques la darrera frontera de l’expansió urbanística a l’illa.

La Junta Electoral Provincial de les Illes Balears ha desestimat les tres denúncies que Ara MÉS-Front Ampli havia presentat contra el Consell de Mallorca per presumptes vulneracions de la neutralitat institucional durant el període electoral. Les denúncies feien referència a publicacions i actuacions relacionades amb una visita al Museu Marítim, una activitat a l’hotel de les estades de gent gran i les obres de la variant de Sant Llorenç.

Una corda prima fermada entre dos puntals que aguanten les voltes d'una porxada que dona a un corral fa les funcions d'estenedor. Una tovallola guaita a tall de cortina d'una vidriera sense vidre i, segurament, s'hi ha posat per donar privacitat a qui sigui dins la cambra. Llits desfets amb flassades i llençols rebregats enmig de passadissos i espais comuns sense cap centímetre sobrer.

El departament de Turisme del Consell de Mallorca ha retirat en dos anys i un mes, 9.472 anuncis turístics il·legals “verificats”. Les dades corresponen al període entre el mes d'agost del 2024 i el setembre d'enguany.

El Pla d’Acolliment Lingüístic i Cultural acompanya l’alumnat nouvingut en l’aprenentatge del català als centres de Secundària. Margalida Cloquell és la coordinadora de PALIC de l’IES Mossèn Alcover des de fa vuit anys. És la referent de l’alumnat d’incorporació tardana que no coneix el català, i fa feina de manera coordinada amb diversos professionals. “Quan un alumne nouvingut que no coneix el català s’incorpora al centre, es recull informació sobre les llengües que coneix, la seva escolarització prèvia i se’n valora la competència lingüística i curricular”, explica.

Júlia té set anys, va néixer a Lausana i parla català, francès i castellà. Els seus pares són mallorquins i, quan va néixer, a casa varen continuar parlant català, de manera natural. “La llengua materna de la meva parella i la meva és el català. És la que sempre hem parlat a ca nostra i que parla tota la nostra família, així que per a mi no hi havia cap altra opció: és la llengua que em surt del cor i de forma més natural”, explica sa mare, Cristina Oliver.

Ara MÉS-Front Ampli ha denunciat davant la Junta Electoral Provincial de les Illes Balears tres publicacions a Instagram relacionades amb visites del president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, a diversos equipaments i obres. La coalició considera que aquests continguts poden vulnerar l’article 50 de la Llei orgànica del règim electoral general (LOREG), que regula la neutralitat de l'Administració durant el període electoral.

Cristina Oliver i Xavier Peña són una parella de Mallorca que viu a Lausana. Ell hi anà a fer un Erasmus i ja hi quedà a viure, fa 19 anys. Ella s'hi traslladà més endavant, després d'haver viscut uns anys a Londres. Tenen dos fills, de set i tres anys, Júlia i Leo. A casa seva parlen català, entre ells i també als fills. Volen que puguin comunicar-se amb la família mallorquina i que se sentin de Mallorca, alhora que creixen en un entorn francòfon i estan en contacte amb altres llengües com el castellà i l'anglès. Parlam amb ells sobre com han viscut la transmissió de la llengua, els recursos que els han ajudat i els neguits que tenen de cara al futur.

A escassos metres del convent dels Dominics de Lloret, un bar mostra un cartell de reclam d'una festa de Halloween i un concurs de disfresses. La decoració d'esquelets i carabasses de l'establiment contrasta amb el debat que es produeix dins una de les sales del recinte conventual, on té lloc la segona jornada de Quin Pla volem per demà?, organitzat per l'Associació Pla de Mallorca XXI. Un debat sobre el futur de la comarca davant la transformació que pateix, com tota l'illa, accelerada per un model econòmic i productiu que s'escola en tots els racons de la geografia.

Gairebé la meitat de les persones entrevistades en el primer cens autonòmic de sensellarisme de les Balears té alguna activitat remunerada. De fet, entre les que viuen en vehicles, casetes o edificis abandonats, el percentatge puja al 55%. Les dades mostren que tenir feina no basta per accedir a un habitatge: el 95% de les persones assenyalen que voldrien viure en un altre lloc, i apunten a les dificultats econòmiques com a principal barrera.

Andrés Silvano Bernstein Darder és investigador en Ciències Polítiques de la UIB. La seva tesi doctoral, Moralization and Misperception in Politics in the Age of Digital Social Media, estudia la polarització afectiva, la desinformació i el paper de les xarxes socials.

Cala Estància corre el risc de perdre pràcticament tota l'arena i desaparèixer com a platja abans del 2050. Les Balears podrien veure reduït fins a un 17% el PIB per càpita pels efectes del canvi climàtic, que ja no és un pronòstic, sinó un fet amb conseqüències molt concretes. I Palma podria passar de patir dues setmanes anuals de calor extrema a suportar-ne gairebé nou. Són tres de les conclusions més contundents d'un informe elaborat per AXA Climate i presentat aquest dimecres per la Fundació AXA, que posa xifres a les conseqüències econòmiques, ambientals i socials de l'escalfament global a les Illes, i amb especial detall al cas de Palma.

El projecte d’Avícola Son Perot per construir una explotació de 80.000 gallines ponedores a la finca de Son Brau, a Manacor, ha rebut tots els informes desfavorables de l'Ajuntament de Manacor. Els tècnics en qüestionen aspectes urbanístics, ambientals i de mobilitat. La resolució de l’autorització ambiental integrada correspon, ara, al Govern.

El projecte de la macrogranja de gallines d’Avícola Son Perot que aspira a produir 26,5 milions d’ous anualment a la finca manacorina de Son Brau presenta incompliments urbanístics i mancances greus en matèria ambiental. Així ho adverteixen els informes preceptius emesos per l’Ajuntament de Manacor als quals ha tingut accés l’ARA Balears. Tots els departaments municipals que han hagut d’intervenir en el procediment administratiu han informat desfavorablement aquest projecte polèmic que acumula opositors. La trajectòria de l’empresa, involucrada en múltiples denúncies de maltractament animal i en matèria sanitària, ha posat en peu de guerra els veïns de la zona.

Pedro Bestard ha aconseguit tirar endavant una de les seves principals apostes al capdavant del Departament de Medi Ambient del Consell de Mallorca: obrir les finques públiques a la pràctica de la caça. La institució insular ha aprovat una regulació que permetrà caçar amb escopeta i ca de mostra durant deu jornades de la temporada 2026-2027 i recuperar la caça tradicional de tords amb filats a coll a la finca pública dels Tossals Verds. La decisió culmina una iniciativa que el vicepresident segon del Consell i dirigent de Vox va començar a impulsar el 2025 i ha provocat les crítiques de MÉS per Mallorca, que l'acusa de convertir el patrimoni natural públic en el seu "vedat de caça particular".

El portaveu de Satya Animal, Kike Gimeno, ha descartat aquest dijous de matí retractar-se de les declaracions sobre les condicions de les gallines de la granja de Mirabò, d’Avícola Ballester a Manacor. Les declaracions arriben en un creuament d'acusacions després que l’empresa hagi anunciat aquest mateix dijous que emprendrà accions legals contra ell si no ho fa. “Zero sorpreses respecte de la denúncia”, i ha assegurat que l’entitat està disposada a arribar “fins a les darreres conseqüències”.

Avícola Son Perot i Avícola Ballester anuncien que aquest dijous emprendran accions legals contra Kike Gimeno, portaveu de Satya Animal, per les seves declaracions sobre un possible risc de salmonel·la als ous de la granja de Mirabò. Les empreses presentaran una demanda de conciliació aquest dijous, li exigeixen que es retracti i asseguren que, si no ho fa, emprendran accions penals.

L'actual vicepresidenta primera i consellera de Cultura serà la número dos de la llista al Congrés dels diputats que encapçalarà José Vicente Marí Bosó. Segons ha pogut saber l'ARA Balears, aquest dimecres s'han accelerat els contactes per trobar una dona que assumeixi les seves responsabilitats a la institució insular.

Avícola Ballester presentarà accions legals contra ARDE i Satya Animal, les entitats que han denunciat davant la Fiscalia les condicions de les gallines de l’explotació de Mirabò, a Manacor. L'empresa rebutja les acusacions i sosté que no s’ha acreditat que les imatges difoses per les entitats s’hagin enregistrat a la granja. Segons la seva versió, correspon a les denunciants demostrar-ne la procedència i la geolocalització.