Suportant el paradís és una obra literària i cinematogràfica que ja acumula diverses vides. L'editorial Lunwerg publicà la primera edició d'aquest llibre de converses amb vint artistes mallorquins l'any 2011 i ara Lleonard Muntaner l'ha reeditat. El documental, estrenat aquest 2026 a l'Atlàntida Mallorca Film Fest, recupera unes entrevistes filmades el 2012 per retratar la pèrdua d’identitat, la destrucció del territori i les contradiccions de la Mallorca turística. La pel·lícula confronta aquells advertiments amb la mirada d’una nova generació de creadors. En parlam amb la directora del procés creatiu, del cinema com a espai de diàleg i de la derrota, la indignació i l'esperança que travessen el context social en què s'ha estrenat.

Llorenç Galmés admet que Mallorca "ha arribat al límit i no pot créixer més", però no modificarà els principals instruments de planificació territorial i turística que té el Consell per frenar aquest creixement. Aquesta és la contradicció que GOB i Terraferida han assenyalat després de reunir-se aquest dijous amb el president insular al palau Reial. Les entitats n’han sortit amb una conclusió clara: "La sensació és la mateixa que vàrem tenir amb Marga Prohens".

El debat sobre la contenció turística a Mallorca ja no gira només al voltant de quantes places hi pot haver en el futur, sinó també de què està passant amb les que ja existeixen i poden tornar al mercat. Des de l’entrada en vigor del Decret llei 4/2025, el Consell de Mallorca ha venut 1.020 places turístiques i n’ha reservat 876 més a través de la borsa, mentre que ha renovat les autoritzacions de 1.649 habitatges plurifamiliars que sumen 6.730 places, segons les dades facilitades per la institució en resposta a una bateria de 32 preguntes de MÉS per Mallorca.

Durant tres hores, la presidenta del Govern, Margalida Prohens, i els representants del GOB i Terraferida han abordat el clam que aquest estiu s'ha sentit als carrers per demanar límits al model de consum de territori i saturació turística de les Illes Balears. Prohens ha rebut les dues entitats ecologistes aquest dimarts horabaixa al Consolat de Mar, després d'uns mesos marcats per les mobilitzacions socials massives.

La proposició de llei del Consell de Mallorca de regulació de l'afluència de vehicles a l'illa de Mallorca ja ha trobat el primer escull: la patronal dels vehicles rent a car, Baleval. L'Associació Balear de Vehicles amb i sense conductor agrupa operadors grans, mitjans i petits que desenvolupen l'activitat a les Illes. En un contundent document registrat al Parlament el 17 de setembre, Baleval ha presentat 22 esmenes a la iniciativa que promet limitar l'entrada de vehicles de lloguer a Mallorca amb l'objectiu de frenar el col·lapse circulatori i la saturació.

Plaça del Fossar de Sineu, novembre del 2003. Milers de persones contemplen la representació satírica de les noces entre Maria Antònia Munar i Jaume Matas, símbol de l’aliança política que impulsa una transformació sense precedents de la xarxa viària de Mallorca. El Pla de carreteres del Consell de Munar projecta una illa convertida en un gran Scalextric i encén una de les etapes més intenses de mobilització social de la història recent. Sineu esdevé l’epicentre del rebuig a l’autovia Inca-Manacor, una infraestructura que amenaça de mutilar la comarca del Pla. Al mateix temps, una altra consigna es comença a sentir: ‘No al segon cinturó’.

Una nova carretera –el primer tram del segon cinturó– és la recepta del Consell de Mallorca per pal·liar el col·lapse circulatori que pateixen els accessos a Palma. Es tracta d'una actuació “d'un gran consens social”, segons la institució insular, amb un cost previst de 350 milions d'euros que ha de continuar el desdoblament de la Ma-30 entre la carretera de Manacor i l’autopista de Llucmajor. El projecte ha guanyat en ambició, pressupost i termini d'execució respecte del que presentà el mateix Galmés l'any 2024.

El Consell de Mallorca traslladarà a la Fiscalia expedients d'oferta turística il·legal que, davant l'ordre del cessament de l'activitat, han desobeït de manera reincident. El departament de Turisme que dirigeix Guillem Ginard està enllestint les denúncies i preveu presentar-les davant la Fiscalia "durant aquesta tardor". "A la Fiscalia hi durem la multireincidència i el reiterat incompliment del cessament de l'activitat" ha explicat el conseller insular.

Després d’un estiu marcat per les mobilitzacions socials contra el model turístic, el GOB i Terraferida ja tenen data per traslladar personalment les seves reivindicacions a la presidenta del Govern, Margalida Prohens. La cap de l’Executiu rebrà els representants de les entitats ecologistes dimarts 22 de setembre a les 18 hores.

El Col·legi Oficial d’Arquitectes de les Illes Balears (COAIB) alerta que la llei del litoral impulsada pel Govern de Marga Prohens pot obrir la porta a perpetuar il·legalitats urbanístiques a la costa. L’entitat professional adverteix que la conservació dels usos existents, les declaracions responsables i el nou registre de patrimoni litoral podrien emparar construccions i activitats implantades il·legalment.

Carles Buxadé tenia dos anys quan les seves ties, Daria i Mercè Buxadé, s’embarcaren a 22 i 18 anys al port de Barcelona amb l’expedició del capità Alberto Bayo. En guarda un record difús, però suficient per haver dedicat dècades de la seva vida a cercar la veritat sobre el cruel destí d’aquelles dues dones a qui ja no tornà a veure mai més. “Evidentment, era molt petit, però recorda haver-les vist pujar a un camió descobert amb moltes altres dones, una desena aproximadament”, relata la seva filla, Ann.

La cap de colla, Neus Barceló, demana silenci. El corral del carrer Nou, 35 de Manacor és ple a vessar. Hi ha assaig i falten pocs dies per a una de les actuacions més importants de la temporada castellera a Mallorca:la celebració del trentè aniversari dels Al·lots de Llevant. Es fa una prova d’un castell que es vol dur a plaça i tothom necessita màxima concentració.

El Consell de Mallorca encarregarà nous informes jurídics i una nova auditoria “més potent i extensa” abans de prendre cap decisió sobre la concessió vigent amb Tirme per al tractament de residus sòlids urbans. Així ho ha explicat el conseller insular d'Hisenda, Llorenç Bosch, durant el primer ple del Consell de Mallorca.

Foren violades, insultades, vexades i assassinades en un acte públic. Amb tota la crueltat que hom és capaç d'imaginar, Daria i Mercè Buxadé Adroher foren matades a Manacor dia 5 de setembre del 1936 per ordre del sanguinari feixista Arconovaldo Bonaccorsi, l'autoproclamat “comte Rossi”. No estaven totes soles, les acompanyaven altres tres dones, infermeres que s'havien enrolat com a voluntàries amb l'expedició del capità Alberto Bayo a Mallorca.

Les excavacions que es duen a terme al cementeri municipal de Son Servera han permès localitzar les restes de dos homes que tot indica que foren militars de l’expedició republicana comandada pel capità Alberto Bayo. Tot i que encara caldrà completar els estudis antropològics i genètics, els objectes i materials trobats associats als cossos apunten que es tractaria de dos militars d'un cert rang que participaren en el desembarcament de Mallorca durant les primeres setmanes de la Guerra Civil. Les restes dels uniformes permeten avançar que un dels dos homes seria un militar sanitari.

Amanda Fernández, mestra de professió, diputada al Parlament i secretària general de la Federació Socialista de Mallorca, afronta ara el repte de disputar la presidència del Consell. Començà com a regidora a Manacor i fou directora general durant els governs de Francina Armengol. Ara, defensa un projecte basat a posar límits al creixement, reduir places turístiques i reforçar el paper de la institució insular.

Menys de nou mesos abans de les eleccions insulars, Llorenç Galmés encara el darrer curs polític amb la limitació de vehicles pendent del Parlament, decisions per concretar sobre les places turístiques i el contracte de Tirme qüestionat per Intervenció, entre d'altres. El president del Consell de Mallorca reivindica que ha complit més del 95% dels acords de govern, mentre l’oposició posa el focus en els assumptes que continuen oberts.

Un dilluns qualsevol, en una aula d'una escola de Primària qualsevol, en un poble de Mallorca qualsevol, agents qualssevol d'un dels cossos i forces de seguretat de l'Estat, ensenyen als infants les bondats de la seva feina. Alguns hi duran cans, perquè els puguin acariciar, d'altres els explicaran que la seva missió és protegir-los.  

En un dels parterres d’un dels accessos a una de les autopistes més transitades de Mallorca, la de l’aeroport de Palma, fa 55 anys s’hi traslladà un santuari posttalaiòtic sencer. Enterrat per sempre davall la segona pista de l’aeroport de Son Sant Joan, Son Oms no era un jaciment format per un únic monument, sinó un gran complex prehistòric, ocupat i reutilitzat durant segles.

Els acords de teclat d’una versió de Whitney Houston que arriben des de l’Hotel Mariant Park es barregen amb les notes, a tot volum, de Barbie Girl, un hit dels anys 90 que arriba dels voltants de l’Hotel Playamar. La nit d’agost és feixuga i les terrasses dels hotels són plenes de turistes que cerquen l’entreteniment promès. Just al mig, immutables i eternes, alienes a l’anacronisme, romanen les pedres mil·lenàries del poblat talaiòtic de l’Illot.