Ni una pintada. Ni un vidre romput. Ni una sola discussió amb els centenars de turistes que passejaven pel centre de Palma. Desenes de milers de persones varen desfilar aquest diumenge durant més de dues hores pels carrers de Ciutat en una de les manifestacions més multitudinàries dels darrers anys sense que es produís cap incident. El contrast amb el final de la protesta va ser absolut. Quan milers de persones intentaven arribar a les Voltes per escoltar la lectura del manifest, la Policia Nacional va barrar-ne els accessos i, pocs minuts després, va carregar contra els concentrats amb cops de porra. Diversos vídeos enregistrats pels assistents també recullen detonacions durant la intervenció policial.

Desenes de milers de persones, fins a 70.000 segons l’organització i 25.000 segons els càlculs sempre conservadors de la Policia Nacional, han pres el centre de Palma i han cridat tot tipus de consignes contra l’excés de turisme, amb una idea per sobre de la resta: una part important de la societat illenca està cansada del col·lapse. El final de la manifestació ha resultat un veritable caos perquè l’espai previst, les Voltes, té un aforament absolutament insuficient per a una manifestació tan massiva. La Policia ha tancat els accessos a les Voltes, fet que ha provocat un fort enfrontament entre els manifestants, perquè, després de caminar més d’una hora, la major part dels manifestants no han aconseguit arribar al final i han quedat dispersos per tot el parc de la Mar, que s’ha omplit de pancartes.

Fa més de deu anys que, a l’estiu, ja no anam a Cala Varques. Hi vàrem deixar d’anar abans d’admetre que ens l’havien presa. Com hem deixat d’anar a Caló del Moro, al Trenc, a Formentor i a tants altres indrets. A les converses d’aquests dies, mentre els grups de WhatsApp organitzen cotxades per anar diumenge a Palma, les entitats preparen autobusos i els grups d’amics pinten pancartes, apareix una llista íntima i interminable de tot el que hem deixat de fer engolits pel col·lapse.

“Tothom que vingui a Mallorca i se’n vulgui dur un souvenir típic: que se’n dugui un ciclista, que n’hi ha molts...A ca una puta la bicicleta!”. Així ironitza Lluc Aparicio (@parisioproductions) en un vídeo a Instagram que supera els 26.700 m’agrada i les prop de 10.000 comparticions. La publicació acumula centenars de comentaris, alguns molt durs. “Gent que s’enfada n’hi ha sempre, però no els vull fer cas. Em critiquen si parl de la saturació turística i també si xerr en català, però és gent que no entén que jo faig humor”, explica.

La batlessa de Campos, Francisca Porquer (PP), ha irromput aquest diumenge enmig de la lectura del manifest de la cadena humana en defensa del Trenc i ha protagonitzat l'únic moment de tensió d'una mobilització que ha transcorregut en un ambient tranquil. Porquer s'ha col·locat devora l'escriptor i articulista de l'ARA Balears Sebastià Alzamora, que llegia el manifest, i de la portaveu del GOB, Tonina Siquier.

10.000 persones, segons el recompte fet per les entitats organitzadores, s'han concentrat aquest diumenge a la platja del Trenc per demanar que se’n mantingui la protecció i que el Govern de les Illes Balears s'abstingui de fer qualsevol modificació a la baixa del Parc Natural, com sospita la societat civil, després d'un canvi normatiu que permet intervenir en aquest espai protegit sense passar pel Parlament.

A l’espera que demà es tanqui el redactat definitiu del decret llei de mesures territorials que ha d’aprovar dimarts el Consell de Govern extraordinari, la norma cautelar introdueix alguns aspectes que afecten la protecció del sòl rústic que ja no tenen tornada enrere i que van més enllà de modificar o suspendre les normes desreguladores aprovades per José Ramón Bauzá i Gabriel Company. És el cas dels habitatges unifamiliars en sòl rústic ja existents, que no podran ser ampliats, tot i que en el seu moment no haguessin esgotat les possibilitats edificatòries.

Els partits que integren el Govern, PSIB i MÉS, arribaren ahir un acord amb els socis de Podem per aprovar, dimarts 12 en sessió extraordinària de Consell de Govern, el decret llei de mesures territorials que ha de deixar sense efecte part de la desregulació en matèria turística i urbanística que introduïren José Ramón Bauzá, Carlos Delgado i Gabriel Company durant la legislatura passada.

Un dels articles de la llei Delgado més criticats per l’esquerra, la disposició addicional quarta, sobreviurà parcialment el decret llei de mesures territorials que prepara l’Executiu, i al qual ha tingut accés l’ARA Balears. Segons la darrera versió del document que PSOE i MÉS fa mesos que negocien, es mantindrà la possibilitat d’ampliar hotels i, per tant, l’increment de l’oferta d’allotjament, tot i ser un dels compromisos de l’esquerra, aposta per la qualitat i no per la quantitat. Això sí, per fer-ho, els propietaris dels hotels hauran de sumar l’edificabilitat de parcel·les limítrofs, encara que ni tan sols siguin confrontades, cas en què l’edificabilitat es podrà transferir si el planejament ho determina. Amb tot, s’exclouen d’aquests supòsits les parcel·les que estiguin classificades com a espai lliure públic, equipaments o sòl rústic.

La sensació de massificació que han viscut aquest estiu els ciutadans de les Illes Balears era real. El mes d’agost passat les Illes han tornat a batre un rècord preocupant: per primera vegada en la història s’han superat els dos milions de persones sobre el territori.

Artà és el municipi de les Illes Balears on més superfície forestal s’ha cremat els darrers 30 anys; concretament 5.179 hectàrees (ha). Amb tot, és a Capdepera on els incendis forestals han estat més recurrents. De fet, segons un estudi dels principals incendis que han afectat els espais forestals de l’Arxipèlag durant els darrers 30 anys elaborat pel geògraf Joan Bauzà, el municipi gabellí és l’únic que ha arribat al nivell 5 de recurrència, fet que significa que s’ha cremat fins a cinc vegades.

Dia 2 de juliol Francina Armengol prenia possessió del càrrec i esdevenia la primera presidenta del Govern de les Illes Balears. A punt de complir-se els sis mesos del primer Executiu estrictament progressista que ha tingut l’Arxipèlag, queden encara moltes promeses electorals per complir i molts reptes per endavant. Entre ells, la derogació de la Llei de turisme (Llei 8/2012 de 19 de juliol), coneguda també com a llei Delgado.

Les plantilles fixes dels centres s’incrementaran el curs que ve amb 250 noves places orgàniques, és a dir, per a funcionaris de carrera. L’objectiu és avançar cap a la consolidació de les plantilles en els centres educatius de l’Arxipèlag. Per illes, les noves places es distribuiran amb 169 places per a Mallorca, 24 per a Menorca, 53 per a Eivissa i 4 per a Formentera.

El projecte d’un camp de 200 boies per a embarcacions d’entre 8 i 25 metres d’eslora a la badia de Pollença, iniciativa de Ports de les Illes Balears i que en confiaria la gestió al Reial Club Nàutic del Port de Pollença, té un informe desfavorable de la Direcció General d’Espais Naturals i Biodiversitat. L’esmentat informe indica que el projecte contravé la normativa, concretament l’article 6 del Decret 31/2007, de 30 de març, pel qual s’aprova el Pla de Gestió del Lloc d’Importància Comunitària (LIC) Badies de Pollença i Alcúdia.

Les autoritzacions a balquena per construir a qualsevol racó de la costa del municipi d’Andratx estan passant factura a l’Ajuntament a través d’un degotís imparable de resolucions judicials. Si fa dues setmanes un jutge requeria al Consistori de Jaume Porsell (PP) que “acceleri al màxim els tràmits pertinents” per esbucar dos blocs d’apartaments il·legals a Cala Llamp, la darrera sentència de demolició arriba ara del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears.

La Mesa Sectorial d’Educació que tingué lloc ahir acabà sense cap acord definitiu en relació a la recuperació de les retallades en els complements salarials dels docents, però sí amb una posició més o menys clara per part dels sindicats STEI, ANPE i FE-CCOO en aquest sentit. El conseller Martí March reuní els sindicats per parlar estrictament de la recuperació de la paga extra de Nadal retallada el 2012 i dels sexennis congelats, i confirmà que aquest mes de desembre els docents cobraran un 25% d’aquella paga extraordinària.

A partir de mitjan mes de maig, a Son Bosc, s’hi produeix des que el temps és temps un espectacle bellíssim. A posta de sol, els falcons marins es reuneixen a la finca esperant que els escarabats de Sant Joan comencin a sortir amb la primera fosca. Aleshores, la cacera està servida.

Sobre els 12 apartaments de Cala Llamp -dels 24 de prevists que s’arribaren a construir-, hi penja una espasa de Dàmocles que no acaba de caure. Es tracta d’una sentència que dóna la raó al recurrent, el GOB, que data de l’any 2009 i que declarà nul·la de ple dret la llicència d’obres concedida el juliol de l’any 2005 per part de l’Ajuntament del batle condemnat per corrupció Eugenio Hidalgo, per fer 24 apartaments, aparcaments i piscina a la urbanització Costa d’Andratx de Cala Llamp. La sentència, de fet, fou confirmada pel Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears l’octubre de 2011 i determinà que “l’Ajuntament vindrà obligat a dictar els actes que siguin necessaris per a la restauració de l’ordre urbanístic infringit, inclosa la demolició”.

El ple de la Comissió Balear de Medi Ambient acordà ahir arxivar el recurs de revisió d’ofici contra l’acord del ple del mateix organisme pres el passat 5 de març del 2014 relatiu al projecte d’urbanització d’una part de Can Tàpera, devora l’emblemàtica finca de Sa Nostra, al barri ciutadà de Sant Agustí.

Dels 8.008 contractes temporals revisats en el Pla de lluita del Govern contra la precarietat laboral, 1.987 -és a dir, un 25%- estaven en frau de llei. Cosa que significa que un de cada quatre eren irregulars i s’han convertit en indefinits, arran de la inspecció de treball extraordinària que ha impulsat la Conselleria de Treball mitjançant 31 inspectors i subinspectors de fora de les Illes desplaçats durant un període de sis setmanes -entre el 17 d’agost i el 30 de setembre-, en un total de 1.284 actuacions i 1.335 visites a centres de treball de diversos sectors econòmics, 715 en horari nocturn i festiu i 620 en horari diürn laborable.