A l’espera que demà es tanqui el redactat definitiu del decret llei de mesures territorials que ha d’aprovar dimarts el Consell de Govern extraordinari, la norma cautelar introdueix alguns aspectes que afecten la protecció del sòl rústic que ja no tenen tornada enrere i que van més enllà de modificar o suspendre les normes desreguladores aprovades per José Ramón Bauzá i Gabriel Company. És el cas dels habitatges unifamiliars en sòl rústic ja existents, que no podran ser ampliats, tot i que en el seu moment no haguessin esgotat les possibilitats edificatòries.

Els partits que integren el Govern, PSIB i MÉS, arribaren ahir un acord amb els socis de Podem per aprovar, dimarts 12 en sessió extraordinària de Consell de Govern, el decret llei de mesures territorials que ha de deixar sense efecte part de la desregulació en matèria turística i urbanística que introduïren José Ramón Bauzá, Carlos Delgado i Gabriel Company durant la legislatura passada.

Un dels articles de la llei Delgado més criticats per l’esquerra, la disposició addicional quarta, sobreviurà parcialment el decret llei de mesures territorials que prepara l’Executiu, i al qual ha tingut accés l’ARA Balears. Segons la darrera versió del document que PSOE i MÉS fa mesos que negocien, es mantindrà la possibilitat d’ampliar hotels i, per tant, l’increment de l’oferta d’allotjament, tot i ser un dels compromisos de l’esquerra, aposta per la qualitat i no per la quantitat. Això sí, per fer-ho, els propietaris dels hotels hauran de sumar l’edificabilitat de parcel·les limítrofs, encara que ni tan sols siguin confrontades, cas en què l’edificabilitat es podrà transferir si el planejament ho determina. Amb tot, s’exclouen d’aquests supòsits les parcel·les que estiguin classificades com a espai lliure públic, equipaments o sòl rústic.

La sensació de massificació que han viscut aquest estiu els ciutadans de les Illes Balears era real. El mes d’agost passat les Illes han tornat a batre un rècord preocupant: per primera vegada en la història s’han superat els dos milions de persones sobre el territori.

Artà és el municipi de les Illes Balears on més superfície forestal s’ha cremat els darrers 30 anys; concretament 5.179 hectàrees (ha). Amb tot, és a Capdepera on els incendis forestals han estat més recurrents. De fet, segons un estudi dels principals incendis que han afectat els espais forestals de l’Arxipèlag durant els darrers 30 anys elaborat pel geògraf Joan Bauzà, el municipi gabellí és l’únic que ha arribat al nivell 5 de recurrència, fet que significa que s’ha cremat fins a cinc vegades.

Dia 2 de juliol Francina Armengol prenia possessió del càrrec i esdevenia la primera presidenta del Govern de les Illes Balears. A punt de complir-se els sis mesos del primer Executiu estrictament progressista que ha tingut l’Arxipèlag, queden encara moltes promeses electorals per complir i molts reptes per endavant. Entre ells, la derogació de la Llei de turisme (Llei 8/2012 de 19 de juliol), coneguda també com a llei Delgado.

Les plantilles fixes dels centres s’incrementaran el curs que ve amb 250 noves places orgàniques, és a dir, per a funcionaris de carrera. L’objectiu és avançar cap a la consolidació de les plantilles en els centres educatius de l’Arxipèlag. Per illes, les noves places es distribuiran amb 169 places per a Mallorca, 24 per a Menorca, 53 per a Eivissa i 4 per a Formentera.

El projecte d’un camp de 200 boies per a embarcacions d’entre 8 i 25 metres d’eslora a la badia de Pollença, iniciativa de Ports de les Illes Balears i que en confiaria la gestió al Reial Club Nàutic del Port de Pollença, té un informe desfavorable de la Direcció General d’Espais Naturals i Biodiversitat. L’esmentat informe indica que el projecte contravé la normativa, concretament l’article 6 del Decret 31/2007, de 30 de març, pel qual s’aprova el Pla de Gestió del Lloc d’Importància Comunitària (LIC) Badies de Pollença i Alcúdia.

Les autoritzacions a balquena per construir a qualsevol racó de la costa del municipi d’Andratx estan passant factura a l’Ajuntament a través d’un degotís imparable de resolucions judicials. Si fa dues setmanes un jutge requeria al Consistori de Jaume Porsell (PP) que “acceleri al màxim els tràmits pertinents” per esbucar dos blocs d’apartaments il·legals a Cala Llamp, la darrera sentència de demolició arriba ara del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears.

La Mesa Sectorial d’Educació que tingué lloc ahir acabà sense cap acord definitiu en relació a la recuperació de les retallades en els complements salarials dels docents, però sí amb una posició més o menys clara per part dels sindicats STEI, ANPE i FE-CCOO en aquest sentit. El conseller Martí March reuní els sindicats per parlar estrictament de la recuperació de la paga extra de Nadal retallada el 2012 i dels sexennis congelats, i confirmà que aquest mes de desembre els docents cobraran un 25% d’aquella paga extraordinària.

A partir de mitjan mes de maig, a Son Bosc, s’hi produeix des que el temps és temps un espectacle bellíssim. A posta de sol, els falcons marins es reuneixen a la finca esperant que els escarabats de Sant Joan comencin a sortir amb la primera fosca. Aleshores, la cacera està servida.

Sobre els 12 apartaments de Cala Llamp -dels 24 de prevists que s’arribaren a construir-, hi penja una espasa de Dàmocles que no acaba de caure. Es tracta d’una sentència que dóna la raó al recurrent, el GOB, que data de l’any 2009 i que declarà nul·la de ple dret la llicència d’obres concedida el juliol de l’any 2005 per part de l’Ajuntament del batle condemnat per corrupció Eugenio Hidalgo, per fer 24 apartaments, aparcaments i piscina a la urbanització Costa d’Andratx de Cala Llamp. La sentència, de fet, fou confirmada pel Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears l’octubre de 2011 i determinà que “l’Ajuntament vindrà obligat a dictar els actes que siguin necessaris per a la restauració de l’ordre urbanístic infringit, inclosa la demolició”.

El ple de la Comissió Balear de Medi Ambient acordà ahir arxivar el recurs de revisió d’ofici contra l’acord del ple del mateix organisme pres el passat 5 de març del 2014 relatiu al projecte d’urbanització d’una part de Can Tàpera, devora l’emblemàtica finca de Sa Nostra, al barri ciutadà de Sant Agustí.

Dels 8.008 contractes temporals revisats en el Pla de lluita del Govern contra la precarietat laboral, 1.987 -és a dir, un 25%- estaven en frau de llei. Cosa que significa que un de cada quatre eren irregulars i s’han convertit en indefinits, arran de la inspecció de treball extraordinària que ha impulsat la Conselleria de Treball mitjançant 31 inspectors i subinspectors de fora de les Illes desplaçats durant un període de sis setmanes -entre el 17 d’agost i el 30 de setembre-, en un total de 1.284 actuacions i 1.335 visites a centres de treball de diversos sectors econòmics, 715 en horari nocturn i festiu i 620 en horari diürn laborable.

El Govern de les Illes Balears tornarà l’accés als serveis de reproducció assistida a les dones soles i parelles de lesbianes el primer semestre del 2016. Així ho ha confirmat a l’ARA Balears el director general de Planificació, Avaluació i Farmàcies de la Conselleria de Salut, Joan Pou. “En aquests moments estam treballant per definir la fórmula legal per materialitzar-ho”, assegura.

La massificació preocupa els ciutadans de les Illes Balears, i molt. Si bé aquest estiu s’han batut rècords històrics de presència de turistes i la percepció social ja feia intuir que aquest era un problema latent en l’àmbit col·lectiu, el sondeig periòdic d’opinió sobre residus, ecologia i medi ambient a les Illes conegut com Ecobaròmetre ho ha acabat de confirmar. La massificació de cotxes i de persones apareixen en els resultats d’aquesta enquesta feta a 600 ciutadans de Mallorca, Menorca i Eivissa en la primera i sisena posició del rànquing dels aspectes més problemàtics que afecten el medi ambient. De fet, la percepció de massificació ha fet un bot de sis punts respecte de l’Ecobaròmetre del 2014, en què els incendis i les prospeccions petrolíferes sortiren com a problemes principals. La construcció massiva se situa en la dotzena posició d’una llista de 31.

Les sol·licituds d’escolarització tardana a la Conselleria d’Educació s’han disparat aquest curs respecte de la tendència a la baixa que s’havia registrat des de 2013 a causa de la crisi. Els ecos d’una suposada recuperació econòmica a les Illes Balears han funcionat com un “efecte crida”, en paraules del conseller d’Educació, Martí March.

La comunitat educativa del CEIP Molí d’en Xema de Manacor es tornà a vestir de negre ahir per protestar contra la possibilitat que la Conselleria d’Educació obri una nova línia a l’escola, arran de la recent petició d’escolarització de 8 nins de 4 anys d’origen magribí. La direcció del centre, amb l’Apima, considera que la creació d’un quart grup a 5è d’Infantil significaria posar fi al seu projecte pedagògic, per la qual cosa els alumnes actuals en sortirien “greument perjudicats”.

La Mesa Sectorial d’Educació ratificà ahir l’acord marc negociat entre els comitès de vaga i la Conselleria d’Educació. Ho féu, però, per la mínima i gràcies al suport d’ANPE, que se sumà als vots dels sindicats que l’havien negociat, STEI i la FE-CCOO. Així, la vaga indefinida quedà desconvocada per aquests dos sindicats.