Marcos Nadal no es considera un especialista en la bellesa, si bé ja fa anys que es dedica a intentar respondre a la pregunta de per què el nostre cervell decideix que una cosa li agrada i una altra no. Aquest psicòleg i investigador del Grup d’Evolució i Cognició Humana de la Universitat de les Illes Balears es manifesta fascinat i intrigat pel fet que un sistema bàsic de supervivència biològica de les persones, com és la capacitat de destriar les coses que ens resulten atractives i apropiades, sigui el mateix mecanisme que ens permet connectar amb les obres d’art, la música, l’arquitectura i la bellesa natural.

Tradicionalment, la feina del camp a les Illes Balears s’ha associat als homes, tot i que les dones hi han estat sempre, ja que la majoria d’explotacions que hi ha a l’Arxipèlag són petites i mitjanes, i de gestió familiar. “Les dones hi són”, afirma Joana Mascaró, ramadera al capdavant de la finca Hort de Son Coves a Campos, “tot i que és ver que la major part de la gent que hi fa feina són homes i, encara que hi ha dones que s’hi han posat al capdavant, són poques”.

Miquel Oliver, responsable de l’empresa de treballs forestals que du el seu nom, acaba de fer net un pinar a la serra de Tramuntana i explica que la vegetació passava fins a tres metres per damunt del seu tractor, un dels grans, de més de tres metres i mig d’alçària. “Imagina’t el que hi havia”, comenta “així i tot, ha vingut una persona a queixar-se, del xalet del costat, perquè estàvem fent net el pinar, i jo li he dit que el que ha de fer és donar gràcies a Déu que el veí ens ha contractat perquè t’haurà salvat el xalet si hi ha un incendi”, assegura. Oliver coneix profundament la Serra, ja que la treballa tant com a pagès com amb la seva empresa de gestió forestal i no entén aquestes queixes perquè “la realitat és que la Serra està abandonada i hem de començar a entendre que si hi ha un pinar, ha d’estar net, i més si és devora les urbanitzacions. Quan veuen un incendi per la tele tothom plora, però quan fas net molta gent no ho vol entendre”, explica preocupat.

Miquel Coll ens rep al seu oliverar entre els preparatius de la festa que enguany commemora els 18 anys de l’Associació de Producció Agrària Ecològica de Mallorca (Apaema), que ell presideix, i els 30 del Consell Balear de Producció Agraria Ecològica (CBPAE), del qual forma part.

Tradicionalment, les setmanes prèvies a la Pasqua venien carregades de tragí a Mallorca. Qui més qui manco aprofitava el bon temps per emblanquinar tota la casa. Alguns, fins i tot, contractaven emblanquinadores i d’altres implicaven tots els familiars, especialment les dones, preparant graneretes, escales i una roca de calç que es tenia en remull en un recipient amb aigua calenta. Al final es tractava de complir dos objectius: d’una banda, fer visible per als veïnats que en aquella casa es feien les coses com toca i, per una altra, efectuar una tasca de desinfecció anual. “Amb tota la raó”, exclama Joan Pere Llinàs, gerent d’Unicmall, l’única empresa que actualment fabrica calç amb forn de calç a Mallorca. “La calç és càustica i fa de barrera contra els fongs, els bacteris i els àcars”, assegura Llinàs. I com que no hi ha temps que no torni, recorda com varen notar un increment de compres a partir de la covid, per part de gent que sabia pels padrins que la calç tenia propietats higièniques.

Pedro Blanco, el mallorquí que presideix actualment la Federació Espanyola de Columbofília, no pot amagar l’orgull de ser el primer representant de les Illes a ocupar aquest càrrec que, segons explica, és una manera de reconèixer el paper punter de les Balears en l’àmbit del colom missatger. El seu vicepresident en temes esportius és un altre mallorquí, el campió europeu Miquel Àngel Veny, que admet que els seus primers records amb els coloms missatgers són de ben petit, ja que a la família tant el seu pare com el seu padrí jove són aficionats a aquest esport. “Quan tenia quatre o cinc anys jo ja els acompanyava a engabiar animals per dur-los a competir, i tenc carnet de soci del club del meu poble, Porreres, des dels 13 anys”, confessa. Avui, trenta anys més tard, n’és el president i ha aconseguit guardons importants com el campionat d’Europa i el llatinoamericà AILAC, ambdós l’any 2022.

L'interior de la Terra és una font inesgotable d'energia geotèrmica que, a diferència d’altres renovables, com la solar o l’eòlica, no fluctua. Per altra banda, el subsol pot convertir-se en magatzem permanent de CO₂. Per tant, estam davant una alternativa cada vegada més atractiva per limitar els efectes adversos del canvi climàtic. Però actuar sobre el subsol té conseqüències, com el que va succeir amb la plataforma Castor, situada a les costes de Castelló i Tarragona, un projecte fallit que pretenia ser el dipòsit de gas natural més gran d'Espanya i es va haver de paralitzar quan, en 2013, s'hi varen registrar fins a 500 sismes després d'una injecció de gas. Analitzar el que va succeir en casos com aquest i plantejar models per reduir riscos és un dels objectius del Congrés que a partir d’aquest dilluns i fins dimecres, 13 de març, reunirà els principals experts mundials en aquesta matèria a Palma.

Llunada, salroig, porc marí, cinturó, marraix, bocadolça, però també mussola, tintorera, gató o gatvaire són noms de taurons que els pescadors més vells de les Illes Balears feien servir amb freqüència. Actualment, molts d’aquests peixos ja no s’esmenten perquè s’han deixat de veure a les aigües que envolten l’Arxipèlag. La sobrepesca i l’alteració dels seus hàbitats han provocat que aquests animals es trobin en una situació delicada. A la mar Mediterrània hi ha 77 espècies de taurons, ratjades i quimeres, de les quals el 53% estan amenaçades i requereixen accions urgents per conservar els seus hàbitats i poblacions. En el cas concret de les aigües que envolten les Balears hi ha citades 32 espècies de taurons, 27 de ratjades i una quimera i, segons els informes de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN), més de la meitat d’aquestes es troben en perill.

L’investigador de la Universitat de les Illes Balears (UIB) Jaume Flexas fa deu anys que surt de manera ininterrompuda en el Highly Cited Researchers (HCR), el llistat de científics més citats del món. Aquest catedràtic de Fisiologia Vegetal i membre del Grup de Recerca en Biologia de les Plantes en Condicions Mediterrànies (Plantmed) i de l’Institut d’Investigacions Agroambientals i d’Economia de l’Aigua (Inagea) arriba a l’entrevista astorat de la gentada que ha vist pel centre de Palma. Ens ofereix una conversa planera i didàctica que mostra, sobretot, com estima la seva feina i una certa visió pessimista de la nostra espècie.

L’univers de les abelles, animals silvestres amb un paper essencial per a la pol·linització, organitzats en estructures sorprenents i generadors d’un producte com la mel que tant satisfà els golafres com ajuda a la salut, ha exercit una poderosa fascinació en els humans des de fa segles. Els apicultors d’avui comparteixen la mirada meravellada dels seus avantpassats, com explica Pablo Espejo: “El món de les abelles és espectacular, és una simfonia perfecta amb la natura; un pic hi entres, hi quedes atrapat”.

Que hi ha inquietud en el sector agrícola s'evidencia amb les mobilitzacions dels agricultors i ramaders, que, des de fa setmanes, es viuen a tot Europa. Les Illes Balears no en són una excepció, i una trentena de tractors han sortit aquest dimarts a la carretera per "escenificar el suport als companys que estan sortint a la Península", explica Rafel Coll, un dels pagesos que s'han manifestat en aquesta acció, convocada al marge de les organitzacions agràries del sector. De tota manera, els tres sindicats pagesos de les Illes tenen previst anunciar aquesta setmana mobilitzacions conjuntes. "Nosaltres no hem volgut esperar", assegura Coll, que nega amb contundència que hi hagi interessos políticsdarrere d'aquestes accions, en resposta a les insinuacions que els partits d'ultradreta podrien estar incentivant les protestes davant les pròximes eleccions europees a Europa i a Espanya .

L'any 1863 Isabel II va enviar a Maó un bou i sis vaques fribourgueses en resposta a la petició que li havien plantejat els menorquins durant la seva visita a l'illa tres anys abans, quan li demanaren un bou de raça suïssa de la seva granja de Madrid per millorar la cabana menorquina. Des de llavors, aquesta casta de vaques, de gran mida, molt resistents i amb una identificativa taca blanca al llarg de l'espinada, es coneixen com a vaques de la reina.

En un context d’emergència climàtica, en què apostar per energies renovables ha adquirit un paper fonamental, va guanyant pes una de les més desconegudes aquí: l’energia geotèrmica. Emprada des de l’època romana, aprofita la temperatura constant de l’interior de la Terra per a la climatització d’edificis i per generar electricitat. És una energia respectuosa amb el medi ambient, no produeix emissions contaminants i garanteix un subministrament permanent, la qual cosa comporta un gran avantatge respecte de la solar o l’eòlica, que es veuen afectades per les fluctuacions del clima.

Ara potser ja no es fa tant o ha passat de moda, però en els anys del boom turístic nasqueren molts de grups folklòrics que actuaven a hotels o participaven en activitats al voltant dels turistes. "Això no només va afectar la manera de viure dels individus, que obtenien uns ingressos extra, sinó que va modificar moltes expressions folklòriques. Els pagesos varen passar de cantar al camp, damunt l'era o espolsant ametlles, a fer-ho damunt els escenaris, en contextos folklòrics d'espectacle", afirma el musicòleg i professor de la Universitat de les Illes Balears (UIB), Francesc Vicens. El docent participa en un grup de treball amb experts de la Universitat de Barcelona sobre l'impacte del turisme en el folklore des d'una perspectiva històrica.

El Consell de Mallorca ja té nous responsables de l'àrea de Patrimoni. Es tracta de Maria Isabel Arnau, que assumirà la Direcció Insular, i de Felip Ramis, que estarà al capdavant de la secretaria tècnica de l'àrea.

El bacteri de la Xylella fastidiosa va arribar a Mallorca l'octubre de 2016 a uns vivers de Portocristo i des de llavors s'ha estès a gran part de Mallorca, però també a Eivissa i Menorca. Fins ara només se n'havien detectat a l'illa dues subespècies, la fastidiosa fastidiosa i la fastidiosa multiplex, que afecta especialment els ametlers i les vinyes. Avui el conseller d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, ha confirmat que el passat mes de gener es va constatar la presència d'una subespècie nova, la fastidiosa pauca. "Concretament, es tracta de l'ST53, que és la mateixa varietat que hi ha Itàlia".

Es tracta de formar les noves generacions en el coneixement del producte local de les Balears, explicant als infants l'origen dels aliments que es posen a la boca. "La idea és que a través dels infants aquesta informacio arribi als que fan la compra, que són els pares i mares", explica el director general de Qualitat Alimentària i Producte Local del Govern, Joan Llabrés. Aquest és el bessó del programa 'Conèixer els productors' que impulsa la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural i que en el 2023 va arribar a més de 1.800 alumnes de 44 centres escolars.

Les organitzacions del sector primari a les Illes Balears -Asaja, Unió de Pagesos i UPA- es mobilitzaran per reclamar un pla de xoc per al sector. Joan Company, president d'Asaja Balears, explica que les tres organitzacions ja han parlat i estan d'acord amb el que s'ha aprovat a l'àmbit estatal: "Ho podrem concretar la setmana que ve, però de tractorada n'hi haurà".

El Consell de Mallorca ja ha preparat un requeriment per demanar a la Direcció General de Trànsit que revoqui la decisió de mantenir el Bus-VAO i que l'elimini. El conseller de Territori, Mobilitat i Infraestructures, Fernando Rubio, ha manifestat la seva sorpresa davant la publicació al BOE d'aquest dimecres de la resolució ministerial que recull que el carril es mantindrà. "És una decisió unilateral que va en contra de la voluntat dels mallorquins, que no volen aquesta infraestructura", ha assegurat.

La Direcció General de Trànsit (DGT) ha publicat aquest dimecres al Butlletí Oficial de l'Estat la resolució per la qual confirma la continuitat del carril Bus-VAO de Palma, tal com va anunciar per carta al Consell Insular el passat mes de desembre. El Ministeri mantindrà el carril amb algunes modificacions, tot i que, tal com confirmen a l'ARA Balears fonts de la DGT, encara "no hi ha data exacta a partir de la qual s'aplicaran els canvis. En tot cas, serà una data posterior a la publicació en el BOE de la Resolució de la Direcció General de Trànsit, per la qual s'estableixen mesures especials de regulació de trànsit durant l'any 2024" que s'ha publicat avui. Des de la institució expliquen que "s'està preparant amb els nostres tècnics i amb el Centre de Gestió de Trànsit a Illes Balears, tot el necessari per establir les franges horàries en les quals haurà de funcionar com a Bus-VAO amb els mateixos requisits que fins ara i en quines franges horàries funcionarà amb vehicles amb una sola persona que disposin de distintius ambientals".