Què passa quan el territori és petit i limitat i a una altíssima pressió turística s'hi suma la presència massiva de fons d'inversió i de compradors estrangers? És la situació que es viu ara mateix a les Balears, un paradís per a alguns però un malson per a molts treballadors temporals i residents. Aquesta setmana li dedicam el dossier, on explicam com les Illes estan en venda i sembla que no s'hi pot fer res. És la comunitat on més s'ha disparat l'habitatge, tant de compra com de lloguer, arribant a increments de fins al 70% en els últims 13 anys. A més, els estrangers suposen gairebé el 40% dels compradors i els fons d'inversió hi inverteixen el 17% del total que compren a l'Estat. La situació és explosiva i porta a situacions tan paradoxals com la que expliquem al dossier de l'alcalde de Deià, un dels pobles més bonics, i cars, de Mallorca, que reconeix que es veu obligat a compartir casa perquè no pot assumir un lloguer ell sol. Darrere la imatge de postal del turisme hi ha la dura realitat de precarietat dels que són expulsats del paradís. És un avís per a navegants que val la pena mirar amb atenció.

Igualment que amb l’habitatge, els fons d’inversió van arribar al sector turístic després de la crisi del 2008 i amb els anys el seu interès ha crescut. La inversió va començar a partir de la regulació turística del 2012 –coneguda com a llei Delgado, pel nom de l’aleshores conseller–, quan es va concedir permís per renovar la planta hotelera. Va ser llavors quan “els grans fons van veure una gran oportunitat en el sector de l’allotjament vacacional”, explica la membre del consell assessor de l’empresa de project management GN Group, Inma Ranera. Així doncs, el modus operandi residia a “comprar hotels, reformar-los, canviar-los la marca i després vendre’ls”.

Una parella d’Artà arriba a casa després d’unes setmanes fora de Mallorca. En obrir la porta, es troba dos pamflets publicitaris d’immobiliàries alemanyes, en les quals s’ofereixen a valorar i, si s’escau, a comprar la seva casa. Aquest fet és quelcom cada vegada més habitual a la realitat de les llars dels illencs. Els estrangers han passat de venir de vacances a les Balears a comprar-hi cases. Aquest és un dels factors clau –juntament amb l’expansió dels fons d’inversió i l’increment del lloguer vacacional– que ha fet pujar vertiginosament el preu de l’habitatge i que està complicant als residents l’accés a una casa, tant de lloguer com en propietat.

Un nou model a cavall entre l’habitatge i el turisme vol fer-se camí a les Balears. Es tracta del coliving, un sistema de llars compartides que tenen habitacions privades, però amb espais i zones comuns. Els espais compartits el fan similar als hostels, però se’n diferencia perquè els colivings tenen cuines i, sobretot, habitacions individuals. Aquests establiments estan pensats perquè a dins també hi hagi llocs per teletreballar, és a dir, sales de coworking. En correlació, el perfil de gent que cerquen aquests espais són els digital nomads (nòmades digitals), persones que poden fer feina des de qualsevol lloc del món.

Les Illes Balears són la comunitat autònoma que més fons europeus del Mecanisme de Recuperació i Resiliència han executat de tot l'Estat. Es tracta del 25%, és a dir, uns 300 milions d'euros d'aquests fons REACT-EU. Segons ha dit la presidenta Armengol, "les Balears són líders segons les dades que va donar la vicepresidenta del govern, Nadia Calviño".

El conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball, Iago Negueruela, s'ha reunit aquest dimecres amb el president d'Habtur, Antoni Barceló, per, a priori, acostar posicions sobre la problemàtica de les places de lloguer turístic que planteja la patronal del lloguer vacacional. Així i tot, segons ha dit Barceló, ha estat una reunió "sense avanços".

El conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball, Iago Negueruela, ha assegurat aquest dimarts al ple del Parlament que "les Balears són la comunitat autònoma que destinarà més ajudes directes de fons europeus en nombres absoluts i no relatius a empreses en matèria turística".

El Govern de les Illes ha aprovat un decret llei que regula la situació dels taxis a Eivissa fins, com a mínim, d'aquí a dos anys. El cas és que s'havia detectat una falta de taxis en certs punts de l'illa a causa de l'alta demanda que havia saturat a l'oferta a més dels problemes tarifaris.

El Consell de Govern ha aprovat el decret llei per combatre les festes il·legals. Amb aquest decret, es defineixen aquests esdeveniments i també s'estableix un barem de sancions. És un decret que modifica la Llei 7/2013 d'activitats per combatre festes il·legals i s'ha aprovat amb el suport del Consell d'Eivissa i dels ajuntaments de l'illa.

La malaltia de la falta d’habitatge assequible a les Balears continua en vies d’expansió. El següent símptoma que ha aparegut a la vista és el canvi d’ús d’immobles, que passen de ser locals a habitatges. Segons les dades de l’Ajuntament de Palma, durant el 2021 hi va haver 129 canvis d’ús comercial a habitatge, una dada que suposa un 390% més que el 2019, quan n’hi va haver 33. Aquest 2022 la tendència continua per les mateixes vies, tenint en compte que ja se n’han notificat 43 en els primers quatre mesos de l’any.

El preu dels carburants té una tendència alcista innegable. "Va pujant setmana darrere setmana", segons diu el president de l'Associació d'Estacions de Serveis de les Balears (AESBA), Joan Mayans, que reconeix que ja s'han "menjat la meitat o una mica més" dels 20 cèntims de descompte que va decretar l'Estat el mes d'abril. De fet, segons Mayans, el mes que ve el preu acabarà engolint el descompte completament.

El BBVA Research ha fet públiques les seves previsions de creixement econòmic a les Balears per aquest any i per al 2023. Segons han exposat, enguany l'economia illenca creixerà un 7,3%, cosa que significa un punt menys del que inicialment s'havia anunciat. Aquesta baixada, segons ha assegurat l'entitat bancària, es deu a l'efecte de la inflació. Així mateix, han afirmat que les Balears podrien recuperar el PIB prepandèmic a final del 2023.

El Wonder of the Sea, el creuer més gran del món, ha tornat a Palma després d'haver-ho fet per primera vegada dijous de la setmana passada. És un vaixell amb 7.000 places per a turistes i 3.000 més de tripulació i, segons la Plataforma contra els Megacreuers, "contamina més en un dia que tots els cotxes de Palma junts". L'entitat ha intentat fer una acció reivindicativa en motiu de l'arribada del creuer, però la Guàrdia Civil ha impedit al veler Rafael Verdera aproximar-se a l'embarcació per tractar-se "d'una zona comercial reservada".

En aquest dossier posem el focus en les conseqüències d'una notícia que ha passat molt desapercebuda: la Sareb, coneguda també com el banc dolent, ha adjudicat la gestió i la venda dels seus actius –immobles, sòl i deute a promotors– a dos grans fons d'inversió internacionals. Mirem què està passant amb aquests actius, per què no es poden gestionar públicament i quina és la justificació que hagi acabat fent-se així. Per fer-ho, parlem amb totes les parts implicades i també amb els agents socials. A més, repassem quin és l'estat del mercat de lloguer a les Balears, Catalunya i Espanya.

Les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) són clares. La compravenda d’habitatges a les Balears i a Espanya ja ha superat els nivells que tenia l’any 2008, quan va esclatar la bombolla immobiliària. A les Illes, amb devers 2.000 operacions més ara que llavors: el 2008 es varen vendre 12.000 habitatges a l’Arxipèlag, mentre que el 2021 es varen superar de llarg les 14.000 unitats. A Espanya, el 2008 varen ser poc més de mig milió i el 2021 ja s’acostaven a les 600.000 operacions de compravenda. Una recuperació llarga que va viure els seus mínims l’any 2013, quan a la crisi financera s’hi va sumar la crisi del deute.

Representants del Govern balear s'han reunit amb el sector primari de les Illes per "mostrar el seu compromís" perquè en la futura llei turística "s'obligui els establiments turístics a oferir un percentatge mínim de producte d'origen balear". Concretament, el mínim que es vol establir és el 3%.

La contractació indefinida s'ha obert pas de manera contundent en el mercat laboral de les Illes. Segons ha informat el Govern, dels contractes que s'han fet durant el mes d'abril, el 80,10% han estat indefinits. El director general de Treball, Llorenç Pou, ha explicat que "hi ha hagut un gir total de la situació gràcies a la reforma laboral". Pou ho ha dit perquè l'abril del 2021 les dades varen ser a la inversa, amb un 81% de contractes temporals i un 19% d'indefinits. La mitjana estatal, per contra, és del 48%.

El doctor en Economia i gerent de la Fundació Impulsa, Antoni Riera, ha exposat avui les dades sobre la inadequació laboral que hi ha a les Balears. En destaca la dada sobre el talent illenc que està desaprofitat, una xifra que arriba al 34%. Es tracta de persones altament formades que no troben un lloc dins el mercat laboral balear. En aquest sentit, ha dit que això provoca una fuga cap a l'exterior i "desincentiva a formar-se".

Els sindicats obrers de les Balears han sumat forces en una compareixença conjunta per anunciar les mobilitzacions que pretenen fer aquest diumenge primer de maig. Les consignes són clares, "celebrar les conquestes fetes com la reforma laboral o la pujada de l'SMI", però també "empènyer per assolir una pujada generalitzada de salaris, una contenció de preus i demanar més igualtat".

El secretari general d'UGT, Lorenzo Navarro, ha instat els hotelers que "sufraguin l'allotjament, o almenys una part", dels treballadors que venen a fer feina de temporada a les Illes. Segons ha reconegut, la situació és "delicada" quant a la falta de treballadors que hi ha i que s'espera per a l'estiu al sector turístic i creu que "s'han de cercar incentius per atreure aquests treballadors".