L'última instal·lació del Zoo de Barcelona és una porta oberta al futur d'aquest espai. Des de fa tres setmanes el parc ha estrenat Cuida'ls, una experiència immersiva que vol conscienciar els visitants sobre la importància de preservar la biodiversitat. Es tracta de la primera instal·lació sense animals del zoològic. Un pas més per reforçar el paper que juga aquest espai des de fa temps i que s'ha de multiplicar en els pròxims anys: ser cada cop més un centre de conservació i recuperació de la biodiversitat i menys un lloc on observar animals exòtics.

Ian Brossat (París, 1980) va ser regidor d'Habitatge de París entre 2014 i 2023 i ara és senador pel Partit Comunista. Aquest dilluns va ser a Barcelona per participar en la comissió no permanent d'estudi sobre l'habitatge, on va defensar l'eficàcia de la reserva del 30% d'habitatge social a la capital francesa.

Berta Güell (Barcelona, 1984) és investigadora del Centre d’Estudis i Recerca en Migracions i ha estudiat a fons la comunitat pakistanesa a Barcelona. La seva tesi doctoral analitza l’estructura i les dinàmiques dels negocis que regenten.

Catalunya doblarà la taxa turística i destinarà un 25% dels seus ingressos a combatre la crisi de l'habitatge. Així ho han acordat el Govern i els comuns en el marc d'un nou paquet de mesures fiscals per fer front a l'impacte del turisme i combatre l'especulació immobiliària. L'augment de l'import s'aplicarà a tots els establiments –dels hostals als hotels de totes les categories, pisos turístics o creuers– i s'habilitarà tots els ajuntaments de Catalunya perquè puguin establir un recàrrec de fins a quatre euros sobre la taxa, cosa que fins ara només podia fer Barcelona. Així ho han explicat en roda de premsa la consellera d'Economia i Finances, Alícia Romero, i la líder dels comuns al Parlament, Jéssica Albiach. L'anunci ha aixecat polseguera dins el sector, però totes dues han defensat fer pagar més els turistes per injectar recursos als serveis públics. "És de justícia", ha reblat la consellera. Amb aquests canvis, la Generalitat preveu ingressar fins a 100 milions d'euros més.

Maria Buhigas (Barcelona, 1971) és la primera dona a exercir com a arquitecta en cap a l’Ajuntament de Barcelona. Per la seva taula, explica, passa tot allò que té importància per a la construcció i definició de la ciutat, des de coses molt petites a grans decisions i projectes.

La DANA torna a posar en alerta el País Valencià. L'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) ha tornat a activar aquesta tarda l'alerta vermella, que es mantindrà fins aquest dijous. Segons les previsions, entre aquesta nit i demà a la tarda s’hi esperen pluges que poden ser localment intenses i que poden acumular més de 100 litres per metre quadrat en poques hores. El problema és que plou sobre mullat en zones encara no recuperades de l'anterior DANA, i això complica l'escenari.

La Sagrada Família continua fent passos per completar l'obra imaginada per Antoni Gaudí. A l'espera de resoldre el trencaclosques de la façana de la Glòria, la Junta Constructora ha anunciat aquest dijous que preveu tenir enllestida la torre de Jesús, el punt més alt de la basílica, el 2025. Per arribar als 172,5 metres d'alçada, durant l'any vinent es construirà la creu de quatre braços que ha de coronar la torre. Una figura de 17 metres d'alçada, 13,5 d'amplada i 100 tones de pes. Del centre d'aquesta creu, revestida de ceràmica blanca i amb finestres de vidre, en sortiran diversos focus de llum per il·luminar lleument el cel de Barcelona. Malgrat les grans dimensions de la creu, la seva aparença és lleugera. Això convertirà la Sagrada Família en l'edifici religiós més alt d'Europa.

Barcelona també diu prou. Milers de persones van sortir ahir al carrer per protestar contra la massificació i exigir a les administracions que posin límits al turisme. Seguint l’exemple del que ha passat en els últims mesos a les Canàries i a Mallorca, els manifestants –convocats per associacions veïnals, moviments socials, ecologistes i en defensa de l’habitatge– van reclamar replantejar el model turístic d’una Barcelona que s’encamina aquest any cap a batre el seu rècord històric de visitants.

El consens sobre la necessitat de regular el turisme s’ha obert pas fins al punt que ja ho admeten el mateix sector i governs fins fa poc refractaris a posar fre a un fenomen que, en el cas de Catalunya, suposa al voltant del 12% del PIB. Però com es pot actuar sobre el turisme? Quines eines tenim per gestionar-lo? L’ARA analitza amb l’ajuda de diversos experts diferents vies per influir-hi.

Janette Sadik-Khan (San Francisco, 1961) va ser comissària de Transports de la ciutat de Nova York entre el 2007 i el 2013. De la mà de l'alcalde Michael Bloomberg va transformar la ciutat per treure pes als cotxes i donar-ne als vianants. Ara publica Luchar por la calle. Manual para una revolución urbana (Capitán Swing).

L’estiu del 2014, la fotografia de tres turistes italians passejant nus per la Barceloneta va esgotar la paciència dels veïns i va donar peu a les primeres grans mobilitzacions contra la massificació turística a Barcelona. Aquella espurna va fer aflorar un malestar que feia temps que es covava a la ciutat i va donar pas a un debat sobre la limitació del turisme que avui, una dècada més tard, reprèn amb força arreu del món. Venècia, les Canàries, Barcelona i Binibèquer Vell, per posar només quatre exemples, han sigut notícia aquesta setmana per qüestions lligades a la massificació. La recuperació de les xifres del turisme després del parèntesi de la pandèmia ha fet ressuscitar un debat que és global: la necessitat de posar-hi límits. 

Finalment no hi ha hagut gir de guió. Les bases de Barcelona en Comú han acordat aquest dimarts per àmplia majoria votar també en contra dels pressupostos de Barcelona. El motiu? La negativa de l'alcalde, Jaume Collboni, de fer govern amb ells abans de debatre els comptes. D'aquesta manera, el ple de l'Ajuntament d'aquest divendres tombarà els comptes, que, si no hi ha sorpreses, només rebran els vots favorables dels regidors del PSC i d'ERC. La derrota abocarà Collboni a sotmetre's a una qüestió de confiança per aprovar els pressupostos automàticament, i deixa molt tocada la relació entre socialistes i comuns de cara a tot el que queda de mandat.

Quan ja tot s’encaminava a una altra nit de bloqueig a les presons de Quatre Camins i Wad-Ras, els funcionaris dels centres penitenciaris han decidit aixecar el bloqueig. Tot i que han avisat que si no hi ha gestos per part de la conselleria el bloqueig tornarà dilluns, els treballadors permetran així recuperar aquest diumenge la normalitat a les presons després d’una jornada en què prop de 1.200 presos han continuat tancats a les seves cel·les sense poder-ne sortir ni poder rebre les visites dels seus amics i familiars. Un còctel que, segons ha alertat la consellera de Justícia, Gemma Ubasart, estava “generant molta tensió” dins de les presons. Els funcionaris han assegurat que l’aturada del bloqueig és un gest de bona voluntat i han subratllat que la reivindicació no és contra els interns.

Un virulent incendi ha calcinat un edifici de catorze plantes al barri de Campanar de València i ha provocat unes imatges dramàtiques, ja que els bombers han hagut de rescatar alguns veïns d'entre les flames. A primera hora del matí, els equips d'emergència continuen treballant per tal d'apagar el foc i ja no es veuen flames des de l'exterior. Tot i això, segueixen refredant l'edifici i encara no han pogut accedir dins l'immoble. El balanç provisional del Servei d’Emergències de la Generalitat Valenciana apunta que hi hauria quatre víctimes mortals "no identificades", segons les imatges proporcionades per un dron. Fonts municipals han afegit que encara hi ha 19 desapareguts –les famílies no s’han pogut posar en contacte amb ells– i han confirmat catorze ferits, la meitat d'ells bombers que participaven en les tasques d'extinció. Segons ha assegurat el president de la Generalitat Valenciana, 6 dels ferits continuen hospitalitzats, tot i que "no es tem per la seva vida". Per l’elevada xifra de desapareguts, Emergències no descarta que hi pugui haver més víctimes mortals.

El primer que vam saber de tu és que ja eres aquí. Que, per fi, t'havies aferrat a nosaltres. Després vam saber el teu sexe, el teu nom i, fins i tot, els centímetres del teu fèmur. Sense necessitat de sortir de la panxa també vam descobrir aviat que tenies tendència al singlot i que no hi havia res com la música de Max Richter per relaxar-te a la nit. Una nit de Nadal et vam conèixer els ulls, les mans, els peus i el plor. Amb el temps, també t’hem descobert el somriure, la veu, la manera de caminar...

Fa poc més de 100 dies que Ada Colau (Barcelona, 1974) va deixar de ser alcaldessa i el seu futur continua per ara a l’Ajuntament, on vol deixar tancat un govern d’esquerres. Tot, sense perdre de vista les negociacions per a la investidura a l’Estat, en què també juga un paper.

En el seu primer debat de política general amb un govern en solitari, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha volgut adreçar un missatge al president del govern espanyol, Pedro Sánchez. Conscient que moltes mirades estan posades avui a Madrid, on arrenca el debat d'investidura del candidat del PP, Alberto Núñez Feijóo, Aragonès ha avisat el líder del PSOE que no en tindrà prou amb una amnistia, sinó que s'haurà de comprometre a fixar en aquesta legislatura les condicions perquè Catalunya pugui votar. Aquesta és la condició que, a parer del president, l'independentisme ha de posar sobre la taula de negociació amb Sánchez: arribar a un acord sobre les condicions en què Catalunya ha de poder decidir sobre la independència.

Pedro Sánchez sembla decidit a creuar el pont penjant sobre el riu, malgrat els cocodrils –potser seria més convenient parlar de dinosaures, tenint en compte que entre ells hi ha Alfonso Guerra i Felipe González– que l’esperen ensenyant-li les dents. Dimecres, des de l’Assemblea General de l’ONU, el president espanyol va fer el primer pas per creuar la passarel·la i, tot i que sense mencionar-la, va obrir la porta a una amnistia per al Procés.

Fa setmanes que el líder del PP a Catalunya, Alejandro Fernández, s'ha convertit en un mal de queixal per a la direcció estatal del partit, però aquest dijous ha volgut oficialitzar des de Barcelona el seu pols amb el president dels populars, Alberto Núñez Feijóo, i ha demostrat que està disposat a arribar fins al final en aquesta batalla. Davant d'un auditori en el qual destacava l'absència dels principals dirigents del partit a Catalunya, s'ha reivindicat com un home "sense tuteles" i ha qüestionat l'estratègia del dirigent gallec d'intentar acostar-se de nou a sectors del nacionalisme moderat català. "No pot ser la solució donar més prebendes a la insaciable burgesia nacionalista i que ho paguem els constitucionalistes catalans. A sobre ens diuen que hem de callar perquè crispem. No callarem", ha etzibat.