<![CDATA[Ara Balears - Sebastià Alzamora]]> 10 <![CDATA[Les illes embotides]]> Aquest mes d'agost Mallorca va batre el seu rècord de saturació (o de massificació o de pressió humana, com us estimeu més de dir-ne). En concret, els dies 11 i 12 d'agost, coincidint amb l'eclipsi de sol, hi va haver 2,1 milions de persones a l'illa, com podeu llegir a la notícia de l'ARA Balears que recull les dades de l'Índex de Pressió Humana publicat per l'Institut Balear d'Estadística, Ibestat.

]]> <![CDATA[El judici de Le Senne]]>

L'Audiència Provincial ha fixat data per al judici contra Gabriel La Senne per delicte d'odi: tindrà lloc els dies 25, 26, 27 i 28 d'octubre, és a dir, d'aquí a un any rodó. Com és sabut, Gabriel Le Senne és un polític ultra que, contra tota lògica democràtica, ocupa la presidència del Parlament de les Illes Balears, una espècie de befa a la institució que es produeix només perquè així ho vol (perquè així li convé) al PP de la presidenta Marga Prohens. És obvi que la institució que representa, en democràcia, la sobirania de la ciutadania de les Balears no pot ser presidida per algú que aplaudeix l'aixecament militar i feixista del 36, i la Guerra Civil i la dictadura militar que se'n va derivar, amb un resultat de milers de persones assassinades, represaliades i/o perseguides només a les Balears.

]]> <![CDATA[Mitja serra de Tramuntana]]> La presidenta del Govern, Marga Prohens, va aprofitar el debat de política general per agafar un to electoralista i fer sortir el seu registre més ayuser. D'aquesta manera va aconseguir, com la seva admirada presidenta de Madrid, posar a prova la capacitat de vergonya aliena de la ciutadania. Grolleres i demagògiques, les seves intervencions i rèpliques varen consistir en un repertori de falsedats, mitges veritats, insults i faltes de respecte contra l'oposició i contra col·lectius sencers de ciutadans. Aquest estiu passat, quan a la batlessa del seu poble li va agafar per fer el ridícul (n'és ben lliure) i obstruir una manifestació (és una falta greu al Codi Penal), Prohens la va desqualificar tot dient que aquell no era “el seu estil”. Tenia raó: el seu és encara més baix.

]]> <![CDATA[Fraus electorals]]> Seguint les corresponents consignes dels seus caps de files madrilenys, Vox de les Balears i part de l’òrbita del PP intenten estendre l’ombra de la sospita de frau electoral damunt les eleccions del 29 de novembre. Previsiblement aquesta campanya de desinformació anirà en augment a mesura que s’acostin les dates dels comicis, i els caps del PP i Vox han deixat clara la solidesa dels arguments. Feijóo: “Vaig ser president de Correus i no confii en els directius de Correus”. Abascal: “Aquesta gent [Pedro Sánchez i els socialistes] ja sabem que som capaços de qualsevol cosa”. Fins i tot a l’hora d’escampar mentides, Feijóo no pot evitar tornar a demostrar la seva esgotadora mediocritat, i Abascal, la seva ganduleria.

]]> <![CDATA[Difamar el pobre]]> Pilar López és la dona desnonada que va irrompre al Parlament el passat dimarts, 6 d'octubre per fer-li saber a la presidenta Prohens en persona que se sentia decebuda i abandonada (són les paraules que va fer servir): haver votat el PP no li havia servit per no perdre l'habitatge on havia viscut durant els darrers 15 anys, després d'haver-ne cotitzat 40 i d'haver treballat sobretot a l'hostaleria, com a cambrera d'habitació. Ja havia acudit, dies enrere, al ple de l'Ajuntament de Palma per fer sentir la seva protesta. Pilar López va passar el recent i monstruós estiu vivint dins el seu cotxe, l'únic espai que la separava de dormir al ras. És –com Maricarmen, morta aquesta setmana, com Olga i Javier, dos veïns de l'Hospitalet de Llobregat que s'han suïcidat– una víctima de l'avarícia, de l'especulació i d'un mercat fora de control que veu l'habitatge com una mercaderia que proporciona diner fàcil i abundant. No ho és: l'habitatge –insistim-hi tant com calgui— és un dret bàsic i també un dret constitucional, i com per això mateix és superior al dret a la propietat o la llei de l'oferta i la demanda.

]]> <![CDATA[No construir ni un metre quadrat més]]> La crisi de l'habitatge s'ha convertit en el plat únic del menú polític i, en part, és bo que sigui així, perquè les polítiques d'habitatge també són polítiques mediambientals i polítiques culturals, i, en definitiva, apunten directament a la qüestió de sempre, que no és altra que la del model econòmic. Insistim en el fet que tampoc és negatiu que un cas particular, el del desnonament de Maricarmen, hagi causat una indignació ciutadana massiva que s'ha traduït en mobilitzacions cíviques i en una pressió política que ha obligat fins i tot el govern d'Espanya a improvisar (o intentar improvisar) legislació en forma de decret antidesnonaments i antiespeculació. L'atenció que ha tingut el cas de Maricarmen no implica de cap manera desatenció pels milers de persones que pateixen també la injustícia de perdre el lloc on viuen, o de no poder accedir a l'habitatge, a causa d'un mercat fora de control. Ben al contrari, les inclou i les representa.

]]> <![CDATA[La màquina d’escopir pobres]]> L’aparició a les pantalles d'algunes cares de víctimes de l'especulació immobiliària ha causat, si més no, incomoditat i el desig de formular algun tipus de resposta, tant per part de la societat com de la classe política. Tothom s'ha assabentat del cas de Maricarmen, una dona de Madrid de vuitanta-set anys, que pateix precarietat de salut i econòmica, i que ha estat desnonada del pis on vivia, en feia més de setanta. Hi va haver també una altra actuació brutal i desproporcionada de la Policia, que va carregar contra els manifestants que protestaven pel desnonament de Maricarmen amb una brutalitat que recordava la que van exhibir a Palma el passat 27 de juliol, al final de la massiva manifestació convocada per la Plataforma Menys Turisme Menys Vida. Mobilitzar-se a favor del dret a l'habitatge o per demanar la racionalització del sector turístic no està prohibit de moment, però sí que és saludat, d'entrada, a cops de porra per part de policies indignes que apallissen ciutadans que exerceixen un altre dret fonamental, el de manifestació. Després, si es veuen en el cas d'haver de donar cap tipus d'explicació, aquesta pèssima Policia recorre a un victimisme covard i mentider, segons el qual s'haurien ‘defensat’ de suposades ‘amenaces’ dels manifestants.

]]> <![CDATA[En quin cap cap el que cap dins aquest cap]]>

“No em cap al cap que un mallorquí no es pugui comprar una segona residència en un altre municipi”, va exclamar el portaveu del grup parlamentari del Partit Popular, Sebastià Sagreras, en una frase que ha rebut merescuda crítica pertot arreu. La frase traspua un desconeixement de la realitat, un menyspreu envers la majoria dels ciutadans (de Mallorca i de les Balears) i un classisme encara pitjor, perquè ni tan sols saben que ho són. Certament, el cap d’en Peixet no té cabuda per a gaires coses, si hem de fer cas de la qualitat de les seves expansions públiques. Però això no el converteix en cap excepció dins l’actual Govern balear, més aviat el reafirma com un arquetip plausible de la mitjana dels nostres actuals dirigents.

]]> <![CDATA[Carabasses i cançons]]> Els resultats de les proves PISA han estat un descomunal gerro d’aigua gelada que tothom, naturalment, està més que disposat a oblidar tan aviat com sigui possible. La realitat, però, és que les Balears hi apareixen enfonsades a baix de tot: si l’estat espanyol té uns resultats en Lectura i Matemàtiques per davall de la mitjana de l’OCDE i de la Unió Europea, les Balears són la comunitat amb els pitjors resultats de l’estat espanyol. És a dir, a la coa de la coa. Per explicar-ho amb exemples concrets, els resultats obtinguts per les Balears a PISA impliquen que molts alumnes no tenen les competències mínimes per –citem l’informe– “interpretar i reconèixer, sense instruccions directes, com es pot representar matemàticament una situació senzilla; per exemple, comparar la distància total entre dues rutes alternatives o convertir preus a una altra moneda”. Pel que fa a la Lectura, tampoc estan en condicions –tornem a citar l’informe– “d’identificar la idea principal d’un text d’extensió moderada, trobar informació a partir de criteris explícits, encara que de vegades complexos, o reflexionar sobre la finalitat dels textos quan se’ls indica explícitament que ho facin”. Per a qualsevol país, una situació com aquesta és simplement devastadora. Una societat basada en uns nivells educatius tan baixos està destinada a patir abusos i enganys de xarlatans, explotadors, desaprensius, demagogs i autoritaris.

]]> <![CDATA[Manifestar-se amb neonazis]]> Un exemple gràfic de què significa l'expressió ‘vergonya aliena’ és veure els teus propis representants institucionals recorrent els carrers al costat de grups d'extrema dreta i neonazis, en una manifestació en què es profereixen crits racistes i d'odi, i en què el càntic preferit inclou l'expressió ‘fill de puta’, en aquest cas adreçada al president del govern d'Espanya, Pedro Sánchez. La presidenta del Govern de les Balears, Marga Prohens, va participar en una manifestació d'aquestes característiques, i tot seguit en va fer una piulada divertida, perquè explicava una altra manifestació que no havia succeït. En versió original, piulava així la presidenta Prohens: “Ceuta no està tota sola. [Pausa dramàtica]. Milers de persones hem sortit al carrer per traslladar tot el nostre suport al poble ceutí i dir alt i clar que Ceuta no es negocia i que la sobirania i la integritat territorial d'Espanya no estan a la venda. [Pausa dramàtica]. Ceuta som tots”. 

]]> <![CDATA[Celestí Alomar, la raó i la força]]>

Celestí Alomar ha mort a 76 anys i deixa un buit molt gran com una època. Va fer i ser moltes més coses, però serà recordat com el conseller que va implantar l'ecotaxa a les Balears. Això ho va fer en la seva etapa com a conseller de Turisme del primer govern del Pacte de Progrés, un govern que va haver d'aguantar les crítiques més ferotges durant la seva existència –dels adversaris, però també dels més propers– i que ara, passats 25 anys, molts valoren i enyoren, i amb motiu. El primer Pacte de Progrés de les Balears va governar de l'any 1999 al 2003. En poc temps, les morts del president Francesc Antich i del vicepresident Pere Sampol, i ara del conseller Celestí Alomar, suposen la desaparició prematura de tres persones clau en la història política recent del país. Escric 'prematura' perquè, encara que tots tres rondaven o passaven els setanta anys, la mort d'aquells que treballen de veres pel bé comú sempre és prematura.

]]> <![CDATA[“Una massa hostil”]]>

La Policia Nacional ha tornat de les vacances d’agost amb els deures de setembre fets: un bonic informe intern (però immediatament remès als jutjats) sobre la manifestació del passat 26 de juliol en què els manifestants apareixen com els culpables de les càrregues policials, i set persones en concret hi són assenyalades com les instigadores del xoc. El delegat del govern, Alfonso Rodríguez, va ser comminat a dimitir com a responsable polític directe d’aquell episodi de brutalitat policial. Hi havia motius més que sobrats per demanar-la, aquesta dimissió, tot i que, per altra banda, era ben previsible que Rodríguez no dimitiria, i no ho va fer. Al contrari, va obtenir el suport de Pedro Sánchez en persona després de la seva visita a Felip VI “per despatxar” a Marivent: el president i el cap de l’estat espanyol són sens dubte dos conspicus coneixedors de la realitat social de les Balears, que saben millor que ningú allò que necessitam els ciutadans d’aquestes afortunades illes. Per la seva banda, a l’endemà de la manifestació. Rodríguez no tan sols no va dimitir, sinó que va encarregar aquest informe policial que ara arriba carregat de culpes per a tothom menys per a la Policia. Efectivament, una sorpresa mai vista.

]]> <![CDATA[Bullirà el mar com la cassola al forn]]> Els lectors d'Ausiàs March coneixeran el vers que li he manllevat per donar títol a aquest article. Pertany al poema XLVI de l'obra del poeta de Gandia, un dels autors fonamentals de la història de la literatura catalana i un dels més grans de tot Europa en el trànsit entre l'edat mitjana i el renaixement. Ausiàs March, igualment, aquest estiu està d'actualitat a la nostra manera malaurada: la seva cripta familiar, situada al monestir de Sant Jeroni de Cotalba (que per si mateix és una joia arquitectònica, d'immens valor històric i patrimonial), a la comarca valenciana de la Safor, està a punt de ser convertit en un balneari d'aigües termals. En efecte, l'empresa Castilla Termal i l'Ajuntament d'Alfauir es proposen convertir la cripta d'Ausiàs March en un jacuzzi. És difícil imaginar una demostració més crua de com perdem les nostres arrels com a poble i com a cultura per la grolleria i l'avarícia desbocades de quatre arreplegats que es fan dir empresaris i polítics —no ho són. El grup de poetes i activistes Saforíssims ha penjat a la seva web, ‘saforissims.org’, les instruccions per presentar al·legacions al projecte: feis-ho. Allò que passi amb el nostre patrimoni literari i cultural ens afecta a tots de ple, tant si passa a les Balears com al País Valencià com allà on sigui.

]]> <![CDATA[Dimecres a la Llesca, un deu]]> Ja va començar l’estiu passat amb èxit, però enguany n’ha augmentat la repercussió i molts s’han adonat que és una proposta carregada de raó i de raons. Em referesc als Dimecres a la Llesca, la iniciativa del Col·lectiu Brunzit que cada dimecres de juliol i agost convoca i organitza en un indret diferent de Ciutat, places i espais públics ben emblemàtics del centre. Quan escric això, el darrer s’havia fet als peus de la Seu. La mecànica és simple: la gent de Brunzit convoca lloc i hora, proveeix alguns elements bàsics (oli, sal i torcaboques) i els comensals hi acuden i cadascú hi aporta els aliments que li ve de gust menjar i –sobretot– compartir, perquè d’això es tracta. De compartir, de conversar, de fer un pa amb oli plegats quan la calorada afluixa i arriba el capvespre (que és un altre regal que ens fa el cel cada dia, tan bell de veure com el més rar dels eclipsis). Es tracta de sopar i estar una estona a la fresca, un dels gestos quotidians d’una certa manera de viure que ha estat arraconada per la turistificació i la massificació. És ben trobat aquest títol dels Sopars o els Dimecres a la Llesca, que reuneix en un sintagma la idea de sopar a la fresca i la unitat mínima de menjar que convé posar damunt la taula, i que, efectivament, és una llesca de pa.

]]> <![CDATA[La mar eclipsada]]> Un eclipsi total pot funcionar com a metàfora (n’hi ha tantes) de la turistificació i la massificació que se’n deriva: si a l’eclipsi un cos celeste relativament petit n’arriba a ocultar un de molt més gran, aquí són els especuladors –més que no els turistes–, els que arriben a tapar per complet els mallorquins al seu propi lloc de residència. I a fer-los sortir de l’òrbita.

]]> <![CDATA[Com cauen els governs]]>

En democràcia, els governs comencen a caure el dia que se'ls acut enviar la policia a pegar als ciutadans. No cauen aquell mateix dia, ni l'endemà, però quan cometen aquest error colossal, aquest error inacceptable, tenen mala ferida. Pegar als ciutadans quan es manifesten pacíficament i legítimament és una mostra d'autoritarisme, però també de feblesa. De no saber governar. Són unes pèssimes credencials per presentar-se després a unes urnes.

]]> <![CDATA[Fer maletes, donar menjar]]> Pel que hem pogut veure les darreres setmanes, els nostres governants (els electes i els que no ho són) tenen por de les mobilitzacions ciutadanes. L'episodi vergonyós de la detenció –amb grillons i calabós i tot– de les activistes de Santa Maria, l'advertiment –l'amenaça?– de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional anunciant que perseguiran els “delictes contra el turisme” (hem d'entendre que es deuen referir a les ofertes turístiques fraudulentes, perquè si no, no sabem de qui deuen parlar), els intents des de les tribunes dòcils al Govern de desqualificar, o directament criminalitzar, la cadena humana del passat dia 5 contra la desprotecció del Parc Natural del Trenc – Salobrar de Campos, la contradicció de la presidenta de la CAEB Carmen Planas aplaudint la detenció de les joves de Santa Maria i demanant “fugir dels extremismes” (l'extremisme és engrillonar i detenir ciutadanes innocents, senyores i senyors)... Tot això no fa més que demostrar el nerviosisme del Govern (balear), de la delegació del govern (d'Espanya), dels cossos i forces de seguretat i de certs empresaris turístics (que manen damunt la resta). Com totes les pors, la d'aquests governants i poders públics és emotiva. Això vol dir que els ofusca i els impedeix fer una anàlisi correcta de la realitat. I també demostra una escassa consistència democràtica per part seva.

]]> <![CDATA[Merda travessant la mar]]> El Partit Popular continua convençut –i així ho manifesta sovint en les declaracions dels seus líders– que les polítiques mediambientals són un fre per a l'economia. En matèria d'emergència climàtica, en contra de totes les evidències que ja patim, continuen en el punt en què ho va deixar el comentarista esportiu M. Rajoy quan ens parlava del seu cosí negacionista. Passa que això té conseqüències directes damunt els ciutadans i els llocs on vivim. Les retallades i els descuits en matèria de seguretat mediambiental, per exemple, han causat morts i desapareguts a la dana del País Valencià i, recentment, als incendis d'Almeria. El canvi climàtic i les seves conseqüències és o hauria de ser una de les màximes prioritats dels governs, siguin estatals, autonòmics o municipals. La nostra dreta s'estima més relativitzar-ho, i sovint, en relació amb les polítiques de medi ambient, surten amb frivolitats i gracietes.

]]> <![CDATA[Tenir estil (o no tenir-ne)]]> La presidenta Prohens va desautoritzar el comportament de la batlessa de Campos, Francisca Porquer (que va destorbar la cadena humana del passat diumenge 5 de juliol en defensa del Trenc amb una intervenció esperpèntica), dient que no era el seu estil. “El meu estil és el respecte”, va repetir un parell de vegades. Eren unes declaracions amb un to com a molt presidencial, que podrien quedar bé en un altre context. No en el que han creat Prohens, el seu Govern i els seus socis feixistes de Vox.

]]> <![CDATA[Manifestacions, accions, mobilitzacions]]> La gran cadena humana del dia 5 de juliol significa (o haurà significat, depenent de quan llegiu aquestes línies) un parell de coses. És la renovació —generacional, també, i això és important— del compromís de la ciutadania mallorquina amb la defensa d'un dels seus espais naturals més emblemàtics, el Parc Natural del Trenc i el Salobrar de Campos. Això vol dir també un posicionament ciutadà enfront del caciquisme, una antiga xacra de la societat mallorquina que lamentablement també s'ha transmès de generació en generació i que avui dia personifiquen governants com el conseller Joan Simonet, la presidenta Marga Prohens, el conseller Antoni Costa i en Peixet (perdó: el portaveu parlamentari Sebastià Sagreras). Persones que realment continuen pensant que guanyar unes eleccions i governar equival a tenir una espècie de carta blanca per utilitzar les institucions públiques en favor d'interessos de grups molt concrets o, fins i tot, de persones o de famílies concretes. Comandar pels nostres, com se n'ha dit sempre.

]]>