La Conselleria d'Educació va obrir, el curs 2021-22, 414 protocols per risc d'autolesió entre l'alumnat. Les dades, recollides a la memòria de l'Institut per la Convivència i l'Èxit Escolar (Convivèxit), que s'ha presentat aquest dijous, mostren que la incidència entre les nines és significativament més alta: representen el 68% de tots els protocols activats (un total de 282).

El Govern i els sindicats han ratificat aquest dimarts l'acord per a les millores sociolaborals dels professionals de la sanitat pública illenca. El document, ja presentat al desembre, ha estat pactat per unanimitat entre la Conselleria de Salut i els sis sindicats de la mesa sectorial: UGT, Simebal, SATSE, CSIF, CCOO I USAE. L'acord suposa una injecció extraordinària de 30 milions d'euros anuals i ha permès aturar una vaga a l'Atenció Primària illenca.

Bartolomé Seguí està en aquella edat en què “no ets vell, et continues sentint relativament jove, però vas a festivals i ja moltes vegades ets el més gran del grup”, diu el dibuixant. Es reconeix com a boomer, part d’aquesta generació que té la jubilació a tocar, comença a veure morir molts dels que han estat els seus referents, viu la vellesa dels pares, pateix la mort d’algun amic... Des d’aquest moment vital ha creat Boomers (Salamandra Graphic), que es presentarà a la llibreria Rata Corner de Palma el 9 de febrer. Feia més de vint anys que Seguí no escrivia guions. En aquest retorn en solitari, recupera els personatges de Lola y Ernesto, un àlbum publicat per entregues a la revista de còmics El Víbora a finals dels vuitanta, del segle passat.  

La Plataforma per la Llengua ha presentat aquest divendres un contenciós administratiu contra el Govern balear per impugnar les bases de la convocatòria per estabilitzar els interins al sector sanitari. Denuncia que, malgrat la reculada de l'Executiu, 15 categories sanitàries, considerades deficitàries, quedaran exemptes de presentar el requisit del coneixement del català, mentre que en unes altres 34 categories es dona un marge de dos anys per acreditar-lo. "Ara mateix, no hi ha cap garantia que els drets lingüístics seran respectats", sosté.

El 19% dels naixements atesos als hospitals públics de les Illes el 2022 varen ser per cesària, segons les dades del Servei de Salut. Tot i que la taxa ha davallat lleugerament la darrera dècada (el 2013 el percentatge era del 21%), les Balears se situen quatre punts per sobre de la taxa del 15% com a màxim que recomana l'Organització Mundial de la Salut (OMS). Així i tot, estan per davall de la mitjana a l'Estat (22%).

La Conselleria d'Educació rebaixarà el preu de les taxes de les convocatòries d'oposicions a partir del 2024, segons ha informat a la mesa sectorial amb els representants sindicals que ha tingut lloc aquest dimecres. La decisió ve després de les queixes de sindicats i grups d'interins perquè són les taxes més altes de l'Estat. La Conselleria argumenta que es varen implantar el 1998 i s'han incrementat any rere any per ajustar-les a l'IPC.

El Govern finalment exigirà el requisit de català a 34 de les 50 categories de metges i infermers incloses en la convocatòria d'estabilització. En les altres 15 categories, considerades "deficitàries", no es demanarà el requisit del coneixement del català, però el personal que hi accedeixi "estarà obligat a conèixer les dues llengües oficials", assegura l'Executiu. Per garantir-ho, es farà un "acompanyament lingüístic" i l'IB-Salut condicionarà alguns mecanismes interns com ara obligar els professionals a presentar els coneixements lingüístics en cas que vulguin accedir a mobilitat laboral.

Un centenar de docents interins s'han manifestat aquest dimarts horabaixa a la plaça d'Espanya de Palma per denunciar que la Conselleria d'Educació "els ignora" i reclamar millores laborals. Els assistents, que no estan vinculats a cap sindicat, s'han vestit de negre per simbolitzar que estan de dol per "la mort dels seus drets". "Estam molt preocupats, no ens escolten i hem dit prou", ha exclamat una de les assistents, Magda Ferrer.

Un grup de docents interins ha convocat una concentració a Palma per reclamar millores laborals a la Conselleria d'Educació. Consideren que l'Administració "ignora constantment" les seves reivindicacions i animen a assistir-hi vestits de negre "en senyal de dol" per la "mort" dels seus drets. La manifestació, convocada per professionals que no estan vinculats a cap sindicat educatiu, tindrà lloc aquest dimarts a les 18 h a la plaça d'Espanya.

El decret d'inclusió que vol tirar endavant la Conselleria d'Educació ha topat amb l'oposició de les escoles. La Federació de Directors i Directores d'Educació Infantil i Primària de les Illes Balears ha presentat una esmena a la totalitat a l'esborrany que el departament de Martí March va presentar al Consell Escolar. "Per descomptat que volem un decret, i fa anys que el demanam, però han obviat una part importantíssima, que són les aportacions dels professionals", critica la directora de la federació, Joana Maria Mas, que apunta que el text ha rebut més de 300 esmenes per part dels diferents col·lectius de la comunitat educativa, "i la majoria no s'han tingut en compte".

Els docents interins que no hagin participat de tot el procés d'estabilització extraordinari (és a dir, a les oposicions i al concurs de mèrits) no tindran dret a rebre la indemnització que els pertocaria si perden el seu lloc de feina. Aquest fet ha generat malestar entre les professionals, ja que el període per registrar-se a la convocatòria d'oposició acaba aquest dilluns i els docents varen saber d'aquesta condició fa pocs dies. Així ho han denunciat els sindicats majoritaris STEI Intersindical i ANPE, que han demanat a Educació que ampliï el termini per poder-se anotar a aquesta convocatòria i així donar més marge als professors afectats.

Aina Fullana (Manacor, 1997) diu que sempre ha tingut la necessitat de crear històries: de més petita, amb dibuixos, i tan bon punt va saber escriure, amb les paraules. D’un viatge o excursió, se n’inventava un conte. A l’adolescència, com tants, es va allunyar de la creació literària, però estudiar Filologia Catalana la va reconnectar “amb l’amor a la llengua i la literatura”. Amb la seva primera novel·la, Els dies bons (Bromera), va guanyar el premi de la Crítica dels Escriptors Valencians i el Premi València Alfons el Magnànim de narrativa.

Són les nou del matí, fa una hora que fa feina i la infermera Marina Alomar ja ha atès dos pacients a domicili. Ara, surt del centre de salut de sa Torre, a Manacor, per anar a dues cases més. Primer, pica la porta d’una usuària jove que està en cures pal·liatives, a qui ha de curar una ferida i hi va cada setmana, però com que no hi és, va cap a casa de na Francisca, una dona de 85 anys a qui fa el control rutinari i li posa la dosi contra el covid. Li obre la porta i parlen amb la confiança dels que es coneixen de fa estona. Alomar li pren la tensió i la vacuna mentre li fa preguntes per saber com està. “Tot és més fàcil quan ja coneixes la teva població. Tens una visió més àmplia de com estan i què és realment allò que necessiten”, diu la infermera.

“Jo no som el doctor de la planta tal que hi està cinc minuts i se’n va a una altra habitació. A mi em coneixen, saben qui som, la relació és molt propera”. Així descriu el doctor Manuel del Río, coordinador del Servei d’Hospitalització a domicili de Son Espases, la relació amb els seus pacients. No els atén dins l’hospital, sinó a casa seva. Es tracta d’un model en auge que aposta perquè aquells pacients que necessiten ingressos més llargs puguin recuperar-se a casa amb l’acompanyament mèdic que necessiten. Els estudis confirmen que és igual de segur que una hospitalització comuna i el fet que el pacient estigui en el seu entorn fa que en millori el benestar i es recuperi més ràpidament.

La presidenta del Govern balear, Francina Armengol, finalment ha convocat de manera extraordinària el Consell Social de la Llengua Catalana per a dimecres que ve, 1 de febrer. En el ple es tractarà l'exoneració del català per a metges i infermeres que estabilitzaran la seva plaça, però en l'ordre del dia aquest punt apareix el darrer, només abans del torn de paraules, i darrere d'altres temes com la presentació de l'Any Fuster, la presentació del Projecte Aina, la campanya de 'La justícia, també en català', etc.

El Govern ha adjudicat els contractes d'obra i demolició per construir el nou hospital de Son Dureta per un pressupost global de 178 milions d'euros. Es preveu que les obres comencin aquest mes de març i durin tres anys, segons ha explicat la consellera de Salut i Consum, Patricia Gómez, durant la presentació del projecte arquitectònic dels dos edificis (A i B) per a pacients de mitjana i llarga estada del futur complex sanitari, un acte al qual també ha assistit la presidenta Francina Armengol. La superfície total del complex és de 82.822 m², 67.362 dels quals es destinen a superfície hospitalària i 15.460, a un aparcament de 542 places. Les zones enjardinades ocuparan 48.793 m².

El fundador i director de les corals de la Universitat de les Illes Balears (UIB), Joan Company, es jubilarà el proper 31 d'agost i deixarà el càrrec després de 46 anys al capdavant. El músic acabarà aquesta temporada, però ja no renovarà per a la següent. Ara, la universitat està preparant la convocatòria pública per substituir la plaça i assegura que Company serà convidat a formar part del tribunal i acompanyarà la persona que ocupi el lloc durant uns mesos.

Més per Menorca ha plantejat aquest dimecres una aliança amb MÉS per Mallorca, El Pi i Podem per dur a terme accions conjuntes que “facin recapacitar el Govern” amb l’exempció del català en l’estabilització dels professionals sanitaris. “El Govern no pot actuar en contra del dret dels ciutadans a adreçar-se a l’administració pública en qualsevol llengua cooficial”, ha afirmat després de la junta de portaveus el diputat Josep Castells. S’ha expressat en els mateixos termes que ho va fer aquest dimarts la vicepresidenta del Consell de Mallorca, Aurora Ribot (Podem), advertint que l’Executiu “no pot retallar drets”.

MÉS per Mallorca ha donat per trencades les negociacions amb el PSIB pel conflicte amb el català en el procés d'estabilització a la sanitat pública i reunirà l'executiva per concretar dimissions d'alts càrrecs de Política Lingüística del Govern. La tensió entre els socis ha anat augmentant les darreres hores pel fet que l'Executiu no exigeixi coneixements de català a metges i infermeres del Servei de Salut que volen estabilitzar la seva plaça, i Unides Podem s'ha sumat aquest dimarts a la crítica dels ecosobiranistes i ha demanat al PSIB que "no retalli drets".

"Ara mateix els psicòlegs clínics són una rara avis, molt difícils de trobar", assegura el coordinador autonòmic de Salut Mental de les Balears, Oriol Lafau. Tant és així que la manca d'aquests professionals —tant a les Illes com a l'Estat— està complicant la seva implantació a l'Atenció Primària illenca.