Política 13/02/2022

Sofía Hernanz: "El PP està fundant l'escàndol en una gran mentida i, a més, ho sap"

Miquel Crespí
5 min
La diputada socialista per Eivissa i secretària de la Mesa del Congrés, Sofía Hernanz

PalmaHa passat més d'una setmana d'ençà de la ja famosa votació per convalidar la reforma laboral i els efectes continuen florint. La diputada socialista per Eivissa i secretària de la Mesa del Congrés dels Diputats, Sofía Hernanz, respon a l'ARA Balears sobre com es va viure aquella votació, al·legant que la Mesa va actuar "de manera impecable" davant l'error del diputat del Partit Popular (PP) Alberto Casero, que va facilitar la convalidació.

Ja ha passat l'ensurt de la votació de la reforma laboral?

— Més que un ensurt va ser una alegria. La reforma és important perquè millora la vida de milions de ciutadans. L'ensurt del ple va ser impressionant, hem estat veient la deriva del PP en els darrers mesos, però el que va ocórrer dijous…

Com es varen viure aquells moments?

— La cronologia del que va passar allà és tremenda. El primer que al·leguen és un error informàtic, malgrat que l'únic error possible és que el diputat no voti, ja que votant amb el doble sistema de verificació és impossible. No hi ha veracitat i ells ho saben, i menteixen sabent-ho. Quan s'adonen d'aquesta barbaritat, s'aferren al fet que no hi ha hagut una trucada del lletrat, i no n'hi ha cap des del 2020, a partir de la pandèmia, perquè el sistema ha canviat. Tot això, el PP ho sap. D'aquí venia la nostra estupefacció dijous, els errors són molt habituals, i mai a ningú se li ha acudit dir que hi ha hagut un error informàtic ni planejar aquestes maniobres per rectificar el vot.

Varen sorprendre reaccions com el puny en senyal de victòria del diputat de Vox, Iván Espinosa de los Monteros. La seva alegria era per la derogació de la reforma o per la derrota del govern?

— La dreta i la ultradreta, que ja estan gairebé fusionades, estan en el Congrés, on es defensa el que es creu millor per als ciutadans, però per a aquests partits el que existeix per sobre dels ciutadans és l'ambició per tombar el govern. En el discurs del PP no hem aconseguit entendre per què estan en contra de la reforma. No sabem si varen maniobrar amb els trànsfugues per tombar la reforma i, quan varen creure que havia fructificat, la seva alegria era immensa,. El seu únic objectiu és danyar el govern.

Què hauria suposat per a la coalició de govern que el diputat del PP Alberto Casero hagués votat negativament la convalidació de la reforma?

— Preferesc pensar en termes de la ciutadania. Una reforma que recuperava drets dels treballadors, acordada amb la patronal, si es derogava hauria estat el més terrible. Per a la coalició, segurament hauria suposat una situació complexa, perquè érem a les portes de l’aprovació d'una llei important, que posava d'acord treballadors i empresaris, en una reforma que no era la desitjada al 100%, però s'avançava en drets, que venia d'un gran acord social. I el fet que fos tombada era greu, seria una mala situació per als ciutadans.

El PP critica que no es comprovàs telefònicament el vot de Casero però, segons eldiario.es, el mateix PP va estar a favor de suspendre aquesta comprovació a causa de la pandèmia, sense objeccions, fins a tres vegades.

— De manera clara, el PP està fundant l'escàndol en una gran mentida i, a més, ho sap. Quan el 2012 es posa en marxa el vot telemàtic, els mitjans eren altres i era un mecanisme puntual i complex. Quan arriba la pandèmia i s'ha d'adaptar el vot telemàtic, ja que es votava massivament així, es canvia el sistema tècnic i se n'estableix un de nou en què qualsevol diputat vota amb un sistema de verificació, amb una nova resolució en què s'elimina el procediment de crida dels lletrats. Això el PP ho sap, perquè ho va aprovar en la taula i es va posar en marxa des del 2020.

Per què la Mesa del Congrés no es reunirà fins dimarts per abordar les al·legacions del PP? Quina decisió hauria de prendre?

— Al·leguen que varen demanar una reunió de la Mesa per valorar l'error informàtic i permetre que voti presencialment, però és una falsedat, no varen demanar que es reunís. La presidenta del Congrés ho valora, sabia que l'error informàtic era impossible, veu que no hi ha veracitat i no es reuneix la Mesa del Congrés en el moment. Aquesta setmana no ens hem reunit perquè en el calendari no estava previst. Quan hi ha eleccions autonòmiques, s'anul·len els ordres del dia perquè els diputats treballin en els seus territoris. Senzillament, no ha ocorregut res aquí al marge del soroll i la pantomima del PP. És una situació nova i extraordinària. Mai cap partit havia tingut la descaradura que, davant una equivocació, al·legassin una extravagància. Si s'ha comès un error, s'empassa i punt. Però que el PP intenti tota mena d'extravagàncies no condicionarà l'activitat de la Mesa.

En aquesta reforma s'ha prioritzat més el consens social que el compromís del PSOE i Unides Podem de derogar la reforma del PP del 2012?

— Hem prioritzat alguna cosa que semblava molt difícil, que en aquests avanços hi hagués acord entre sindicats i patronal, i també de l'espectre d'actors socials. El PSOE, en primer lloc, i tots valoram que el consens valia prou la pena per renunciar a alguns aspectes de la reforma laboral desitjada. S'avançaven tant les condicions dels treballadors que volíem respectar l'exercici de consens dels actors socials, perquè són avanços i millores per a milions de persones.

Crida l'atenció que per una mesura tan important s'aconsegueixi l'acord amb patronal i sindicats, però en el Congrés s'aprovi in extremis per l'error d'un diputat.

— Potser en el Congrés determinats grups polítics han de fer aquesta reflexió: que de vegades cal autoimposar-se l'acceptació de grans acords socials, que val la pena renunciar a alguna cosa per obtenir molt. El mer fet del consens social és un èxit.

Creis que partits com el PNB, ERC i EH Bildu, que varen votar-hi en contra, esperaven que sortís aprovada?

— No em puc posar al seu cap, però sí que vaig veure les seves cares i no eren cares de satisfacció. Estic convençuda que per ERC, PNB i Bildu no hauria estat una bona notícia que decaigués la reforma laboral. La diferent reacció del PP i Vox amb el seu entusiasme no va tenir res a veure amb les cares d'altres partits.

Queda danyada la denominada majoria de la investidura per a futures votacions?

— Estic convençuda que no, és una majoria sòlida i consolidada. Malgrat que hi hagi una fragmentació, el govern ha tret dos pressupostos generals i centenars de votacions cada setmana. Ho han dit els mateixos portaveus, que circumscriuen el desacord a la reforma laboral, i no crec que la majoria de la investidura estigui danyada.

Per què creis que tant Carlos García Adanero com Sergio Sayas, a punt de ser definitivament expulsats com a diputats d'UPN, varen amagar fins al final les seves intencions?

— És evident que hi havia una operació planejada d'aquests dos trànsfugues, que ho són perquè ho ha dit el mateix partit. Si hi hagués hagut bona fe, que el partit dona una instrucció i els diputats no hi estan d'acord, senzillament ho haurien manifestat, però la prova que era una operació ordida és que públicament i cada vegada que se'ls pregunta manifesten que hi votaran a favor, i varen enganyar deliberadament. Volien evitar que el govern tingués capacitat de reacció sabent que tenia dos vots menys. No hi ha bona fe ni vot en consciència, simplement ordien un pla.

Hi ha preocupació per la possibilitat que el Tribunal Constitucional tombi la reforma laboral?

— Em circumscric a l'àmbit parlamentari, i tenim molt clar que hem actuat de manera impecable, feim èmfasi a fer-ho tot de la manera més correcta possible. El meu desig és que no succeeixi i opín que no succeirà, però s'escapa de la meva capacitat en aquest moment.

Com valorau la judicialització de les actuacions polítiques? Pensau que és excessiva?

— Sens dubte és excessiva. Va tot en sintonia amb la pèrdua del govern del PP. Tota la seva actuació se centra a deslegitimar el govern, no volen reconèixer la legitimitat, i a partir d'aquí intenten alterar l'escenari polític. S'ha produït una excessiva judicialització, més de la desitjada.

stats