L'Audiència Nacional condemna Bárcenas i el PP per les obres en negre de la seu de Génova

La sala imposa dos anys de presó a l'extresorer i 123.669 euros al partit com a responsable civil subsidiari

4 min
La seu del PP al carrer Génova, número 13, de Madrid

MadridLa corrupció torna a tacar el PP. L’Audiència Nacional ha condemnat l’extresorer del partit Luis Bárcenas a dos anys de presó i a la formació conservadora com a responsable civil subsidiari per les obres en negre de la seu de Génova. És la segona sentència que considera acreditada l’existència d’una caixa B que s’omplia amb donacions i servia per cobrir despeses de tota mena, després que el 2018 ja ho dictaminés la condemna per la primera etapa de la Gürtel. Aquell cas va desencadenar en una moció de censura que va acabar amb el govern de Mariano Rajoy i aquesta vegada agafa el PP amb Pablo Casado com a líder de l’oposició. “Aquell temps afortunadament ha passat perquè es va posar fi a aquell govern i n’hi ha un que gestiona els recursos de manera transparent i exemplar”, es va vantar ahir el president espanyol, Pedro Sánchez. 

La sentència, de 454 pàgines, considera provat que Bárcenas va pagar a l’empresa Unifica, responsable de les reformes de la seu de Génova, 1.072.000 euros “al marge de la facturació i la comptabilitat oficial i no declarats a Hisenda”. Per l’impost de societats de l’empresa de l’any 2007, els jutges determinen que les arques públiques van deixar d’ingressar 870.521 euros, dels quals 123.669 provenien de diner negre del PP. Així, la formació queda condemnada com a responsable civil subsidiària per aquest valor. En canvi, és absolta per l’impost de societats del PP del 2008.

Més enllà dels fets concrets, el relat de la sentència és que el PP tenia una caixa B. La sala relata com Bárcenas, com a gerent entre el 1990 i el 2008, va gestionar els fons en metàl·lic aportats a la formació com a donacions privades “a través d’una comptabilitat paral·lela, l’ingrés i despesa dels quals no es van fer constar en la comptabilitat oficial. Per tant, no van ser fiscalitzades pel Tribunal de Comptes”.

Així, els jutges rebaten el discurs dels expresidents Mariano Rajoy i José María Aznar i dels ex secretaris generals de la formació que van declarar com a testimonis. Tots ells van negar l’existència de la caixa B. A diferència de la sentència sobre la Gürtel del 2018, en què l’Audiència Nacional va posar en qüestió la “credibilitat” d’alguns testimonis –entre els quals l’expresident del govern espanyol– i va mostrar sospites sobre la “versemblança” del seu relat, aquesta vegada els magistrats no en fan un esment específic.

La veracitat dels 'papers'

Exdirigents com Rajoy i María Dolores de Cospedal també van desvincular-se dels papers de Bárcenas, que revelen la pràctica comptable irregular. La sentència, redactada per la magistrada María Fernanda García Pérez, dona una credibilitat parcial a les anotacions. Si bé assenyala que contenen errors com saldos negatius, “reflecteixen esdeveniments la realitat dels quals ha quedat acreditada, com els traspassos als comptes de donatius oficials, entregues de diners a determinades persones vinculades amb el PP [algunes ho van confirmar durant el judici] o els pagaments per obres de reforma de la seu central al carrer Génova, 13”. Els magistrats asseguren que els papers de Bárcenas no tenen per què ser tot veritat o tot mentida: “És possible una altra opció i és que sigui veritat alguna anotació”. 

El més impactant dels papers són els sobresous que Rajoy i altres exdirigents sempre han negat, però no es jutjaven en aquesta peça separada del cas Gürtel. Els magistrats dediquen part de la sentència a delimitar els fets: la validesa de l’impost de societats del 2008 del PP, els pagaments en negre de les obres de la seu i l’adquisició d’accions del mitjà Libertad Digital entre el 2007 i el 2008. El gruix de la causa és el que té a veure amb les reformes de Génova, executades entre el 2005 i el 2010. Tot el que és anterior al 2007 queda fora per la prescripció dels delictes, i la comptabilitat paral·lela va acabar després del 2008. 

La dinàmica era la següent. D’una banda, s’emetien diversos pressupostos per als treballs de cada planta i, un cop s’acabaven, s’emetia la certificació final amb un import que constituïa la base imposable de la factura. De l’altra, Bárcenas i Urquijo van “consensuar que una part dels pagaments s’abonaria amb els fons en B i es pactava l’aplicació d’un 7% o un 8% de descompte, amb el consegüent estalvi que això suposava tant per al PP com per a Unifica en el compliment de les obligacions fiscals”, indica la sentència.

La Fiscalia demanava cinc anys de presó per a l’extresorer del PP, però el tribunal ha decidit aplicar-li l’atenuant de confessió perquè considera acreditada la seva “col·laboració real, activa i eficaç” per a l’aclariment dels fets i els autors; també l’atenuant de reparació del dany. Les penes més altes han sigut per als arquitectes de l’empresa Gonzalo Urquijo i Belén García: dos anys i nou mesos de presó i una multa de 2,6 milions per un delicte contra la hisenda pública per l’impost de societats del 2007 d’Unifica en concurs medial amb un delicte continuat de falsedat documental. En canvi, han quedat absoltes dues persones més que van seure al banc dels acusats: l’exgerent del PP Cristóbal Páez i la treballadora del despatx Laura Montero. Tots els acusats han quedat absolts de la resta de delictes: associació il·lícita, delicte electoral, tràfic d’influències, blanqueig de capitals i falsedat documental.

Canvi de seu?

El PP creu que ja ha dit tot el que havia de dir sobre el seu passat de corrupció i aquest dijous els seus portaveus no han valorat públicament la sentència. De fet, el partit va posar-se la bena abans de la ferida i dies abans que aquest mes de febrer comencés el judici sobre la caixa B va anunciar que abandonaria la seu de Génova, 13. Nou mesos més tard, l'operació avança lentament i fa uns dies El Confidencial va avançar que el partit havia encarregat a la multinacional nord-americana Colliers el seu trasllat. L'objectiu és que aquesta immobiliària assessori el PP sobre si la millor manera de maximitzar ingressos és vendre la seu i comprar-ne una altra o bé optar per l'opció del lloguer.

stats