Política 27/09/2019

El Consell de Menorca i els ajuntaments signen la Declaració d'Emergència Climàtica

Els responsables de les institucions menorquines s'han compromès a executar el full de ruta de l'Estratègia 2030

Iván Martín
2 min
El Monte Toro d'Es Mercadal ha acollit la signatura de la Declaració entre Consell i ajuntaments.

MaóEl Consell de Menorca i els ajuntaments de l’illa han signat aquest divendres el document de Declaració d’Emergència Climàtica. Es tracta d’una iniciativa que té per objectiu comprometre totes les institucions a assumir el lideratge de les mesures que estableix el full de ruta que durà Menorca a ser autosuficient l’any 2030. L’acte s’ha dut a terme a la muntanya del Toro, el cim més elevat de l’illa i situat al terme municipal del Mercadal. A la signatura hi han assistit la presidenta del Consell, Susana Mora, a més dels batles i batlesses dels pobles menorquins.

Mora ha destacat la importància de segellar un acord d’aquestes característiques: “És simbòlic coincidir la signatura de la Declaració amb el dia que es commemora la vaga mundial del clima”. A més, la presidenta del Consell de Menorca ha instat tots els responsables públics a continuar endavant amb el seu compromís mediambiental. “Tenim l’obligació de continuar preservant l’entorn natural que ens diferencia de la resta de territoris”, ha afegit Susana Mora.

El compromís de Menorca amb el medi ambient s’ha vist recentment definit mitjançant el Pla de descarbonització i estratègia 2030. En aquest sentit, la presidenta de la màxima institució menorquina ha qualificat el pla “d’ambiciós”. La Declaració d’Emergència Climàtica inclou un estudi elaborat pel Laboratori Interdisciplinari de Canvi Climàtic de la Universitat de les Illes Balears, segons el qual adverteix que l’augment de temperatures a Menorca se situa entre els 1,5 i 1,75 de mínima i màxima en els darrers 40 anys. En el cas de reduir els nivells d’emissions, l’increment seria entre 3 i 5ºC entre el 2010 i 2100. Entre els impactes previstos, l’informe fa referència a les grans pèrdues en la biodiversitat de l’illa, una reducció entre el 10 i el 20% de la pluja anual o l’augment de les onades de calor, fet que provoca efectes secundaris en el sector agrícola, pesquer i turístic.

stats