La intel·ligència artificial amenaça les eleccions dels Estats Units

Punts de votació del país es preparen per a l'onada de desinformació que té per objectiu confondre la ciutadania

4 min
Muntatge amb dues fotografies falses generades amb intel·ligència artificial

WashingtonMolts dels ciutadans de Nou Hampshire, pocs dies abans de les primàries, van rebre una trucada automàtica on la veu del president Joe Biden els demanava no anar a votar. "El teu vot marcarà la diferència al novembre, no dimarts". El missatge no tenia sentit perquè no era real, es tractava d'un deepfake generat amb la intel·ligència artificial (IA).

La setmana passada per les xarxes corria una foto de Donald Trump envoltat de nois negres. La imatge era un intent per despertar simpaties entre els votants d'aquesta comunitat. També era falsa.

Les fake news i els deepfakes (imatges i vídeos generats per IA) ja fa temps que s'escampen per internet. A les últimes eleccions del 2020 Facebook ja va notificar un augment de la desinformació durant la campanya. Però aquest any suposen encara una amenaça més gran en una societat polaritzada i en què molts ciutadans continuen convençuts que les eleccions del 2020 van ser un frau.

El ràpid desenvolupament de la IA permet crear vídeos i fotos cada vegada més realistes, els quals amenacen amb alimentar encara més la polarització durant la campanya. "Cada vegada aquestes eines són més accessibles i barates per al públic general. S'està tornant més fàcil que qualsevol pugui crear aquesta mena de continguts per influir l'opinió pública", explica McKenzie Sadeghi, editora de NewsGuard, una empresa especialitzada a detectar i desmentir deepfakes i fake news.

La IA és a l'abast de tothom. No només s'ha donat el cas de ciutadans creant deepfakes per afavorir el seu candidat (com va ser el cas de les fotografies de Trump amb els votants negres), sinó que també els mateixos partits han fet servir l'eina com a arma per atacar el contrincant. El juny passat, l'equip de campanya del candidat republicà Ron DeSantis va llançar un vídeo amb imatges generades amb IA on sortia Trump fent petons i abraçant-se al Dr. Anthony Fauci, un personatge poc popular al país arran de la seva gestió de la pandèmia.

L'amenaça dels deepfakes s'estén més enllà de les fronteres del país. Al febrer la intel·ligència nord-americana va publicar un informe advertint que Rússia, la Xina i l'Iran intentaran influir en l'opinió de la ciutadania de cara a les eleccions. "És un fet que ja està passant. Fa algunes setmanes circulava una imatge feta amb IA de Biden vestit de militar i la gent ho compartia avisant que hi havia una escalada en la guerra d'Israel i Hamàs. Nosaltres vam detectar que molts dels mitjans russos compartien i amplificaven aquest deepfake. En total vam comptabilitzar 700 pàgines on apareixia", detalla Sadeghi.

El vot, al centre de la diana

En el mateix moment en què una imatge (sigui real o no) entra a internet es converteix en incontrolable. La rapidesa amb què els deepfakes es poden escampar és aclaparadora. "Només es tarden vint segons a decidir si es fa retuit o no. Ningú pot llegir un article en vint segons i encara menys contrastar-lo", explica Nathan Walker, professor de la Northwestern University i director del Centre de Psicologia dels Mitjans i Influència Social.

Donald Trump en un míting recent a Geòrgia. L'expresident ha demostrat una gran capacitat per fer circular fets alternatius.

Però la batalla sembla perduda. "És molt difícil rastrejar tots els deepfakes que hi ha, sobretot tenint en compte que molts dels vídeos es comparteixen de manera privada a través d'apps de missatgeria. Aquests ni tan sols podem seguir-los i desmentir-los", assegura Carah Ong Whaley, doctora en política americana de la Universitat de Virgínia i membre de la plataforma no partidista Issue One.

Un dels grans temors de les eleccions és que, més enllà que amb els deepfakes s'intenti canviar el sentit del vot, també es creï confusió durant la jornada electoral. "Posem per cas que algú escampa un deepfake dient que les urnes ja s'han tancat i això fa que molta gent no vagi a votar", comenta Sadeghi. Es tracta d'un escenari que Whaley veu molt possible: "Crec que ens trobarem molts deepfakes que intentaran impedir que les persones vagin a votar al seu col·legi o directament dient que ja no poden anar-hi. És molt perillós i crec que serà un dels grans reptes de les eleccions".

La confiança en les institucions, amenaçada

Els deepfakes cauen en un terra adobat des de fa temps. "Les eleccions del 2020 van tenir tota la transparència possible. I hi ha gravacions de Trump i alguns dels seus seguidors trucant als legisladors estatals encoratjant-los perquè influeixin en el recompte electoral. No hi havia deepfakes. Eren persones reals, polítics, dient que el resultat electoral era fals. Això és pitjor que qualsevol deepfake", explica Walter. "El gran problema de fons és que s'ha perdut confiança en les institucions", apunta el professor de comunicació. Hi coincideix Whaley: "Tinc un grup focus de votants republicans, tots ells tenen estudis superiors, però la seva gran preocupació en aquestes eleccions és el vot per correu. No hi confien. Si no confies en el sistema de votació, ja no hi ha més. Hi ha un risc que [amb els deepfakes] s'acabi destruint del tot la confiança en el sistema".

Walter veu la preocupació dels polítics per la IA com un "cap de turc" per al principal problema de la societat nord-americana: la polarització i desconfiança en les institucions. "Hi ha polítics que volen prohibir TikTok, però no funcionarà. Necessitem solucions tecnològiques, però no només. Necessitem repensar la nostra educació i la nostra economia. Mentre l'economia continuï basada al voltant dels clics i l'engagement, tots els incentius que hi ha faciliten donar ales a la desinformació", sentencia el professor de la Northwestern University.

stats