Conflicte al Caucas
Internacional 26/09/2023

"He sobreviscut a tres guerres a la meva vida i ara me'n vaig de casa per sempre"

La por s'imposa a l'Alt Karabakh, on l'èxode cap a Armènia continua i puja ja a 19.000 persones

ARA
3 min
Refugiats de l'Alt Karabakh viatgen a bord d'una camioneta en direcció a Armènia.

Barcelona"He sobreviscut a tres guerres a la meva vida i ara me'n vaig de casa per sempre", lamenta Arevik Petrosian, professora universitària atrapada a l'Alt Karabakh. Des de l'ofensiva militar llançada la setmana passada per l'Azerbaidjan, que va aconseguir prendre el control de l'Alt Karabakh en tres dies, Petrosian acollia a casa seva una família del poble de Magauz, que forma part de l'èxode rural provocat per la intervenció militar. En un correu electrònic a aquest diari, Petrosian explica una situació "terrible" a la ciutat de Stepanakert, capital de l'Alt Karabakh, on ella ha viscut sempre. "No tenim prou menjar, es cou pa només a sis fleques; la gent s'allotja a les escoles i les universitats, que ara acullen persones de les zones rurals; molta gent continua esperant a l'aeroport; els hospitals estan plens, i el menjar es prepara a l'exterior amb estufes de llenya" per la falta d'electricitat, diu.

Petrosian pateix una discapacitat des que tenia 26 anys. Va ser el 1992, durant la primera guerra del Karabakh, quan la metralla va impactar en el seu apartament de Stepanakert i li va provocar ferides a la columna vertebral. Ara, amb 59 anys, i després d'haver estat escollida dos cops diputada a l'Assemblea Nacional de l'autoproclamada república de Nagorno Karabakh, i haver exercit durant dues dècades com a professora d'història a la Universitat Estatal d'Artsakh, finalment ha decidit marxar, però admet que ha estat una decisió "molt difícil". "Les institucions estatals han anunciat la seva autodissolució. Aquesta nit ha tornat la llum, es farà pa en totes les fleques, el camí cap a Armènia està obert", resum.

Arevik Petrosian s'ha convertit en un dels milers de refugiats que han entrat a Armènia en els últims dies, després de la seva derrota en l'operació llampec llançada per l'Azerbaidjan. El govern armeni assegurava aquest dimarts que ha acollit ja més de 19.000 persones, d'un total de 120.000 armenis que viuen a l'Alt Karabakh, regió que havia estat fora del control de l'Azerbaidjan des de la caiguda de l'URSS. Les imatges de la televisió armènia mostraven encara aquest dimarts llargues cues d'automòbils a la carretera que travessa el pas fronterer de Kornidzor.

"Fòbia armènia"

La por de represàlies creix alimentada per una història marcada pels recels entre la població armènia, que és bàsicament cristiana ortodoxa, i l’àzeri, que és musulmana, malgrat que l’Alt Karabakh es troba dins de les fronteres reconegudes internacionalment de l’Azerbaidjan i totes dues comunitats han tingut vides entrellaçades. Després de la caiguda de la Unió Soviètica, el 1991, l’Alt Karabakh va declarar la independència i armenis i àzeris es van enfrontar en una guerra llarga i sagnant. Els armenis van guanyar i van expulsar els àzeris del territori i molts van ocupar les seves cases. Els armenis temen que els paguin amb la mateixa moneda ara que l’exèrcit de l’Azerbaidjan ha aconseguit el control de la zona.

"Rebem SMS que diuen que l'Azerbaidjan garanteix la nostra seguretat. Contínuament arriba aquest missatge que contradiu 30 anys de propaganda d'odi cap al poble armeni. Potser hi confiaria si a l'Azerbaidjan durant aquests 30 anys algú hagués estat condemnat per fòbia armènia", diu la professora universitària. A més, denuncia que el "bloqueig" de l'Azerbaidjan sobre l'Alt Karabakh no va començar la setmana passada: "Des del 12 de desembre del 2022, la nostra electricitat es talla periòdicament i el nostre gas està tancat des del febrer", i des del 15 de juny del 2023, Artsakh està totalment bloquejat i els habitants de Stepanakert no tenien sucre, oli vegetal, lactis ni farina".

Aquest cap de setmana les autoritats de l'autoproclamada república de l'Alt Karabakh van anunciar que els ciutadans evacuats que s'havien quedat sense llar i que estaven acollits a prop de les instal·lacions de les tropes russes desplegades al territori des de la tardor del 2020 podien ser traslladats a Armènia si així ho desitjaven.

La resta dels ciutadans que vulguin abandonar l'Alt Karabakh, després que l'Azerbaidjan anunciés que reintegrarà la zona al seu esquema administratiu, podran marxar quan s'hagi acabat el trasllat dels desplaçats, ha assenyalat el Centre d'Informació de l'autoproclamada república.

Explosió en una gasolinera

Mentrestant, prop de la capital de l'Alt Karabakh, almenys 68 persones han mort i 290 més han resultat ferides aquest dimarts en una explosió en un dipòsit de combustible. Encara no se sap què ha causat la deflagració, que ha tingut lloc quan desenes d'armenis feien cua per recollir benzina davant la falta d'electricitat. A la vora del dipòsit de combustible, a més, hi havia un gran nombre d'automòbils amb karabakhians que volien abandonar l'enclavament.

El dipòsit afectat és a prop de la carretera que uneix la capital regional, Stepanakert (Jankendi per als azerbaidjanesos), amb la ciutat d'Askeran. "Hi ha molts desapareguts", deia una font sanitària a Armenpress. La Creu Roja Internacional parlava també de "centenars de cremats".

El govern armeni ha anunciat l'enviament d'equips mèdics i medecines per socórrer els ferits. Les autoritats azerbaidjaneses han assegurat que enviaran medicaments i material sanitari per atendre uns 200 ferits.

stats