Publicitat
Publicitat

Els padrins d’Artà varen posar marihuana a la coca per “experimentar”

Set persones anaren al metge amb marejos i n’hi ha dues d’imputades. Una d’elles explica la seva versió

No era una coca de verdures qualsevol. Tenia un ingredient més: un cabdell de marihuana. No eren quatre amics adolescents. Es coneixien de fa molt de temps i el més jove té 67 anys. El seu nom és Antonio Lliteras i és un dels protagonistes d’un episodi que podia haver estat, com diu ell, “una anècdota per oblidar i passar pàgina”. El motiu és que han acabat imputats per un delicte contra la salut pública. “És més propi de gent de quinze anys que de setanta, però no per això deixa de ser una al·lotada”, afirma el seu misser, Miquel Àngel Garcia.

Antonio està empipat. No li preocupa gens el que es diu al seu poble, Artà -on, segons comenta, “la bolla s’anà fent cada vegada més gran”-, sinó pel que ha sortit a la premsa. “Tot el que s’ha publicat són barbaritats. Ningú va acabar aferrat a una figuera veient com l’envoltaven ovelles, ni va veure caure niguls damunt seu”. De fet, a les actes i als informes mèdics que es varen facilitar per investigar el cas, i als quals ha tingut accés qui escriu aquesta informació, no consta cap al·lucinació. Els metges tampoc varen prescriure res especial més enllà de dormir i menjar qualque aliment. I tampoc hi va haver baixes laborals.

Ganes d’experimentar

Però, com va començar tot? “És molt senzill. Nosaltres som uns amics que anam a berenar cada dia i vàrem decidir fer una coca de verdura i posar-hi un poc de marihuana. Per provar, per experimentar. Mai ho havíem fet”, recorda l’artanenc, que no té cap problema a dir que va ser ell qui en va dur el cabdell. Tampoc té inconvenient a explicar el motiu pel qual tenia cànnabis. “Jo, a casa, fa dos anys, vaig plantar una planta de marihuana perquè tenia dolors i malestar perquè m’han operat del cor i d’altres parts. I la prenia en infusions, però no em feien gens d’efecte. I com me’n quedava un bocí petit, vaig pensar: el ficarem a la coca, a veure què passa”. Així, va posar la marihuana, juntament amb la ceba, el julivert i els altres ingredients que tenia al seu hort per fer la famosa coca.

Cap dels quatre amics coneixia els efectes del consum d’aquesta substància, ni fumada ni ingerida, però no s’esperaven el que va passar, segons les paraules d’aquest home imputat. Tot el contrari, el que havien sentit d’altres elaboracions gastronòmiques similars era que no havien tingut cap conseqüència negativa. “A vegades, aquí, al camp, s’han fet fideus amb marihuana i tothom estava content i no va passar res”, assenyala, i remarca que els va sorprendre el que va succeir ara fa un mes.

Els efectes de la coca

Varen encetar la coca un dimecres a les 9.30. “No vàrem convidar ningú. Però és el que ocorre en un bar, que va passar per davant l’amo i sense dir ni ase ni bèstia en va agafar un bocí. Jo en aquell moment ni em recordava que la coca tenia marihuana. Una estona després, me’n vaig anar a donar de menjar a les gallines i després vaig tornar al bar”. A les 11.00-11.30 Antonio comença a tenir els primers símptomes de mareig. Va sortir al carrer i va demanar als seus amics si es trobaven bé. “Veig que tots estan bé i pens que som jo, que m’ha pegat qualque cosa. Vaig al metge i li ho explic tot. Em mira el sucre, la tensió, el cor i em diu: ‘No tens res’. Com que estava un poc marejat, em va demanar: ‘Vols que t’acompanyin?’, i jo vaig dir que no calia i vaig partir cap a casa. Aquella nit vaig dormir molt bé. Feia anys que no dormia tan bé”, apunta Antonio. Fent memòria de la narració de la seva experiència, deixa ben clar que per ell no va significar més que un mareig significatiu i un sobresalt per por que fos qualque símptoma greu.

Cap denúncia

L’endemà, Antonio es va assabentar que la mestressa del bar també n’havia menjat. Ell comenta que “li havíem dit que ho guardàs i ella va tastar la coca, en va menjar un bocí de la part que havia sobrat. L’acompanyaren a l’hospital, sembla que es trobava malament. Va estar un hora en observació i l’enviaren a casa”. Després li varen explicar els altres casos. Finalment, varen ser set les persones a les quals va caure malament la ingesta de cànnabis.

Miquel Àngel Garcia, l’advocat que defensa Antonio, treu importància als fets, ja que segons comenta “ningú dels que varen consumir la coca ha presentat cap denúncia. El que va passar és que molts són grans i tenen o el sucre alt o pateixen del cor o qualque cosa. I quan varen patir els marejos s’espantaren”. Pel misser, la transcendència del que va passar és mínima. “Aquest cas el trob anecdòtic, ja que els metges els digueren que menjassin qualque cosa i anassin a dormir a casa. Cap d’ells va quedar hospitalitzat ni va rebre cap tractament mèdic”, subratlla.

Fiscalia encara no ha entregat cap informe a Garcia. Ell calcula que la resolució d’aquest cas que s’instrueix als jutjats de Manacor es pot allargar un any. Els seus defensats no tenen antecendents penals, tenen una edat avançada i estan arrelats a Mallorca. Tot això creu que jugarà a favor seu. D’altra banda, el misser destaca que “pels danys produïts i per la importància de la droga, que és indeterminada, però que tots asseguren que no era més que un cabdell, no els haurien d’imputar cap delicte”.

El que lamenta aquest artanenc de 67 anys imputat per aquest cas és que, des del seu punt de vista, la bolla es va començar a fer gran en el míting de la creació d’El Pi a Artà, on, segons ell, creu algú va comentar l’anècdota de la coca de verdures a un periodista. En aquell instant, pensa que es va crear el que el protagonista de la història considera un rumor exagerat i desproporcionat. “La primera notícia que es va publicar va sortir una setmana després dels fets. I fins llavors ningú n’havia dit res”, comenta indignat Antonio Lliteras.

Etiquetes

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 17/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF