PATRIMONI
Part Forana 30/09/2017

Una explosió arqueològica il·lumina el període de l’edat antiga a Manacor

Els jaciments de l’Hospitalet Vell, la Ferradura, la basílica de Son Peretó i el derelicte de Portocristo són els principals fronts d’intervenció

Miquel Barceló
4 min
EXCAVACIONS en diversos fronts Una arqueòloga descobreix el crani a la necròpolis de Son Peretó. Magdalena Salas explica les troballes del jaciment de Portocristo i, a la fotografia de baix,  l’equip d’arqueologia treballa al poblat de  l’Hospitalet Vell.

ManacorEl terme de Manacor acull 292 jaciments arqueològics. Cada estiu, des de fa anys, l’Ajuntament activa una sèrie de campanyes d’excavació que posen en relleu la gran riquesa arqueològica de l’edat antiga, tot i que alguns assentaments tenen traça d’haver-se consolidat abans. El terme de Manacor acull 292 jaciments arqueològics. Cada estiu, des de fa anys, l’Ajuntament activa una sèrie de campanyes d’excavació que posen en relleu la gran riquesa arqueològica de l’edat antiga, tot i que alguns assentaments tenen traça d’haver-se consolidat abans.

Cada estiu, l’Hospitalet Vell (vora Cales de Mallorca), la península de la Ferradura, a Portocristo, i la zona paleocristina de Son Peretó (entre Manacor i Sant Llorenç) són objecte de campanyes d’investigació que van sumant coneixements sobre la vida dels primers pobladors.

No es destinen gaire recursos econòmics a recerca arqueològica. També aquest vessant de la investigació pateix restriccions, a més de combatre l’escassa consciència social que hi ha entorn del patrimoni públic. Així i tot, Manacor, els darrers anys, està assolint un camp d’investigació que, tot i no ser suficient pel gran volum patrimonial, desenvolupa un pla d’intervencions amb un abast que el situen entre els municipis més sensibles en la recerca arqueològica.

L’Hospitalet Vell és el poblat senyera de l’època prehistòrica (1700-123 aC). Abasta l’edat del bronze i l’edat del ferro, i presenta assentaments de navetes i talaiots. Es creu que el poblat arribà a tenir uns 300 habitants i possiblement fos una base de reclutament de tropes en el segle III aC.

Enguany s’hi ha duit a terme la setzena campanya i s’ha excavat un edifici de planta absidal i una columna central. També s’han recuperat elements del final del talaiòtic o postalaiòtic, com copes crestades i ceràmiques d’importació, 25 molins de mà i ormejos per a l’elaboració de teixits, entre d’altres.

L’Hospitalet Vell és el recinte més visitat i el que millor es conserva dins el terme. Damià Ramis i Magdalena Salas han dirigit les tasques de la darrera campanya.

La Ferradura, una petita península a la costa de Portocristo, és el segon punt d’atenció arqueològica on enguany s’ha intervingut per setena ocasió. Segons Damià Ramis, arqueòleg codirector dels darrers estudis, juntament amb Montserrat Anglada, aquest indret és un assentament de l’edat del bronze antic (1100-900 aC) amb una construcció, a la part alta del promontori, tancada per una murada.

Durant les darreres intervencions, s’hi han localitzat deu estructures de combustió, tres de les quals presenten una tipologica semblant a les foganyes de les navetes. Estudiar què hi feien, en aquest promontori peninsular, els pobladors de la zona és un dels reptes que hi ha a l’agenda. Hi ha indicis que la Ferradura s’emprà com a lloc de defensa de la terra ferma, “cosa que indicaria grans tensions entre poblats veïns”, segons Damià Ramis.

A la Ferradura li queden dues campanyes dins el marc del projecte d’investigació ‘Entre Illes’, en el qual està integrat i que el relaciona directament amb el jaciment de Cala Morell a Menorca. El proper 6 d’octubre, s’inaugura a Ciutadella una exposició conjunta produïda pel Museu d’Història de Manacor i el Museu de Ciutadella on s’exposen les troballes i els resultats de la investigació dins el marc d’aquest projecte. La mostra es podrà veure al Museu de Manacor d’abril a juny de 2018.

Tretze campanyes són les que ja suma el jaciment paleocristià de Son Peretó, l’únic de l’època d’antiguitat tardana amb un conjunt religiós i una necròpolis. “La seva excepcionalitat ha fet possible posar en marxa un curs d’arqueologia paleocristiana gràcies al conveni entre l’Ajuntament i la Facultat d’Història, Arqueologia i Arts Cristianes Antoni Gaudí, que depèn de l’Ateneu Universitari Sant Pacià, de Barcelona. El valor del jaciment ha fet que el Museu de Manacor estigui enllestint una sala exclusiva on es veuran els resultats dels estudis elaborats fins ara.

La importància de Son Peretó ha fet que de les habituals tres setmanes anuals d’excavació s’hagi passat a sis. Mateu Riera ha estat el coordinador del curs universitari, que continuarà el 2018.

La investigació arqueològica a Manacor també s’endinsa a la mar. Concretament a Portocristo, en el derelicte de les Llumetes, un vaixell de l’època romana (possiblement dels temps de l’emperador Neró) atreu arqueòlegs marítims. L’Institut Balear d’Estudis en Arqueologia Marítima (IBEAM) hi porta a terme una campanya (2015-2019) que és única a les Illes dins aquesta especialitat científica. En la darrera campanya, s’hi ha localitzat part de la proa i s’ha sabut que es tracta d’una producció més de l’armador de vaixells Caius Iulius, gràcies a les inscripcions localitzades a la nau enfonsada, segons els arqueòlegs Javier Rodríguez i Sebastià Munar.

El vaixell fa uns dos mil anys que és dins l’aigua i el seu estat de conservació encara aporta elements suficients per analitzar l’època i elaborar un estudi acurat de com eren aquest tipus de naus.

Finançament

Les quatre excavacions arqueològiques que s’estan duent a terme hauran costat enguany uns 51.000 euros, repartits de la manera següent: Son Peretó, 17.500; L’Hostalet Vell, 14.500; la Ferradura, 4.000, i el jaciment submarí de Portocristo, 14.000. El Consell de Mallorca participa en els estudis de Son Peretó i Portocristo. Magdalena Salas, directora del Museu de Manacor, subratlla que, tot i que el pressupost podria ser més elevat, “cal tenir en compte que no només és invertir en excavacions, sinó que és necessari valorar que es genera molta feina de neteja i catalogació al Museu”, cosa que monetàriament no es compta i, en canvi, suposa despesa, com també les aportacions gratuïtes de diverses empreses.

stats