Vilafranca: un poble, tres banderes

VilafrancaSi la bandera municipal va lligada a la cohesió social d’un poble, Vilafranca té un problema. Tres símbols locals diferents es belluguen enmig de les festes com a símbols identitaris: la senyera amb l’escut del poble -instaurada el 2002-, la de la Revolta -amb la cara del dimoni- i la bandera ara oficial acompanyada de la iconografia del partit governant (PxP).

És durant les festes de la Beata, a finals de juliol i primers d’agost, quan la diversitat es fa palesa a les balconades i als finestrals de moltes llars de la vila. No és que hi hagi, ni de molt, una guerra de banderes, perquè la que ara és oficial -en vigor des del 29 de setembre de l’any passat- només es deixa veure a la balconada de la casa consistorial. Enlloc més es fa visible.

Què ha provocat el canvi de la bandera instaurada el març del 2002 amb l’Ajuntament governat pel PSM? Simplement que l’adopció de la quadribarrada amb l’escut municipal mai no agradà a l’actual grup de govern conservador, Partit per al Poble (PxP), que sota les sigles del PP (5) també governà l’Ajuntament (2011-2015) amb la Lliga (1).

Després que el maig del 2015 el PxP assolís la majoria absoluta de regidors (6 d’11), l’opció de substituir la bandera no trobà cap obstacle i el 23 de desembre del 2015 el PxP aprovà el canvi amb els vots en contra de l’oposició MÉS (3) i Independents-Esquerra (2). El 10 d’agost del 2016, el Consell de Mallorca va informar a favor del nou disseny i el BOIB del 29 de setembre va publicar l’aprovació definitiva del nou símbol local.

Al carrer, l’acceptació de la nova bandera fou tan polèmica i tan freda que mai l’equip de govern no s’ha atrevit a reproduir-la i a promocionar-la. Ara només es veu a la balconada de la Sala, vora l’ensenya de l’Estat, l’europea i l’autonòmica.

En canvi, durant les festes, la bandera local del 2002 continua engalanant moltes façanes vora la de la Revolta, que simbolitza l’acte més bullós de les festes de la Beata i que es defineix amb una quadribarrada i un dibuix del dimoni de la Revolta ben enmig de la tela.

“És un fet evident que la nova bandera no té acceptació entre la gent, de la mateixa manera que es va aprovar sense cap informe històric que ho justificàs”, explica Jaume Català, portaveu del primer grup de l’oposició (MÉS). Català creu que el Consell de Mallorca hi tenia alguna cosa a dir quan se li va remetre la proposta de l’Ajuntament. “Resulta que la silueta del poble sobre un fons de color morat és idèntica a la que apareix en el programa electoral del PxP”, subratlla Català. Per l’oposició, la semblança del logotip del programa electoral del grup de govern amb el dibuix de la nova bandera “canta”.

Qüestió de gustos

El batle, Montserrat Rosselló, ha mantingut que la nova bandera es va canviar perquè al seu equip de govern no li agradava l’anterior “i, a més, no era oficial”, segons ell.

“En el ple en què es proposà l’actual bandera, demanàrem al PxP que es fes una consulta popular per saber l’opinió de la gent. Volíem saber a quina demanda responia el canvi, però no tinguérem cap resposta”, recorda Lluc Bauzà, portaveu d’Independents-Esquerra, grup que ha recordat al batle que, tot i que el PxP té majoria absoluta de regidors, la suma de vots dels dos partits de l’oposició és la mateixa que la del grup que governa.

L’historiador i exbatle Jaume Sansó opina que hi hauria d’haver algun estudi que justicàs el canvi de senyera local aprovada el 2002, “i no n’hi ha”. Per contra, el batle Rosselló insisteix en el fet que la bandera aprovada el 2002 només va passar per ple, “s’aprovà per majoria simple però mai fou oficial”. “No va tenir un reconeixement d’instàncies superiors com la nostra, aprovada pel Govern i també per Madrid”, remarca.

No hi ha doblers per promocionar el nou símbol

Pel batle, la promoció de la nova bandera no és un tema prioritari perquè no hi ha recursos econòmics que sobrin. “Té més urgència arreglar el parc”, assegura. Tampoc no el preocupa el fet que al carrer no hi hagi cap nova senyera municipal durant les festes o la fira del poble. De moment, l’única divulgació que s’ha fet del nou símbol identificatiu municipal ha estat en format d’imant “per posar a la gelera”. Rosselló insisteix que “l’economia del Consistori marca allò que es pot fer i allò que no. Tampoc no editam els butlletins municipals mensuals que es feien amb els anteriors ajuntaments”.