Sineu s’entusiasma amb el Much i la Muca

SineuSineu va convertir-se ahir en capital de la disbauxa amb el color rosa com a tret distintiu. Amalgama de tradició, modernitat, burla i estètica volgudament kitsch, el Much de Reig, una festa autogestionada que vol reinventar la tradició, va congregar milers de persones.

Ritual profà

La gresca del Much comença al matí, quan els sineuers pugen en romeria al puig de Reig per escenificar la rondalla recollida per mossèn Alcover i invocar l’aparició de la bèstia amb el cap de bou i el cigarret als llavis. Després, el duen al poble i davant l’Ajuntament comença de manera oficial la festa, amb la lectura del pregó. La glosadora Maribel Servera, reconvertida en la sarraïna Joana menos, una mofa a l’heroi cristià pollencí Joan Mas, fou l’encarregada de fer el parlament, en què repassà amb dosis de crítica la història recent del municipi en particular i de les Illes en general, amb referències a la polèmica per la col·locació de l’estàtua de Jaume II a Sineu o per la col·locació d’assessors amb currículums magres a l’acabat d’estrenar Govern de les Illes Balears, entre d’altres.

Amb el sus donat, la gentada es dispersa per anar a dinar als bars, restaurants i cases del poble. Tot seguit, arriba l’hora de l’encontre entre el Much i la Muca. Els dos éssers mítics, en una clara al·lusió a l’encontre de Setmana Santa, es troben enmig del carrer damunt una mar de color rosa xiclet, acompanyats per personatges com ‘les meravelles’, que exalten la figura dels dos homenatjats. Els elements incorporats d’altres tradicions, com els jocs florals o el caixer ‘rural’, que entra en mobilet al bar Can Castell, segueixen l’encontre, i la festa acaba a punt perquè comenci la revetla, aquesta sí, integrada en el programa oficial de les festes de la Mare de Déu d’Agost.

Neotradicions

El Much de Reig s’emmarca en la tendència a Mallorca de creació de noves festes populars a partir d’elements tradicionals o agafant com a punt de partida la renovació d’un aspecte concret de les festes patronals del municipi. Si les deganes d’aquest moviment podrien ser El Cosso de Felanitx, per Sant Agustí, i la Revolta de Vilafranca -totes dues amb més de 20 anys d’història-, la gresca sineuera va complir ahir 12 anys i n’ha precedides d’altres com l’Embala’t de Sencelles, les Clovelles de Petra i el Sant Rescat de Palma.

El Much, però, sobresurt entre aquestes neotradicions més recents pel caràcter desacomplexat, per la voluntat de sàtira profana, tolerant i inclusiva, i per tenir com a banderes la ikurrinya, la senyera i l’arc de Sant Martí. Per altra banda, hi ha una clara voluntat de difusió per part dels organitzadors, i hi destaca la participació dels sineuers, de cada any més bolcats en la festa. Es confecciona marxandatge muchal, s’editen vídeos promocionals i, fins i tot, s’ha cercat un nou vocabulari a partir de l’arrel “muc”. Setmanes abans que arribi el 14 d’agost, s’engalanen els carrers i els aparadors de les botigues.

Durant els primers anys de celebració, el Much de Reig congregava una cinquantena de persones. Ahir, els participants eren milers. Les 3.500 camisetes que s’havien imprès s’havien exhaurit més d’una setmana abans i fins i tot arribaren setze autocars provinents de Palma.

Futur del Much

La revista local Díngola ha volgut analitzar aquest fenomen amb l’aportació de quatre visions externes, en què es planteja la possibilitat -o la necessitat- que el Much acabi absorbint el protagonisme d’altres festes, més estàtiques, oficials i sobretot d’arrel religiosa, amb poc relleu generacional. De fet, el tracte institucional cap a la nova festa sineuera ha canviat amb els anys. L’exbatle Pere Joan Jaume va passar de les reticències per temor que no tapàs els actes del programa oficial a oferir la imatge més destacada de l’edició passada, amb una besada al pregoner des de la finestra de l’Ajuntament estant. L’actual primera vara, Pep Oliver Pavarotti, ahir va demanar una còpia de l’escrit de la pregonera perquè el volia com a record, ja que l’any que ve es jubila.