Recuperant el treball en xarxa
L’Ajuntament de Marratxí organitza unes jornades per empoderar el teixit associatiu del municipi
MarratxíAmb l’objectiu de promoure la participació social i facilitar un espai de coneixement i d’interrelació entre entitats, i entre entitats i administració local, l’Ajuntament de Marratxí ha organitzat aquesta setmana una jornada formativa sobre el treball en xarxa, la participació ciutadana i la comunicació.
“A vegades ens estancam en el nostre cercle, no sabem comunicar-nos o ens comunicam malament”, assegura Javier Rodrigo, expert en empoderament associatiu i per qui la comunicació és el principal problema de moltes associacions. Per això, amb dinàmiques de grup, Rodrigo va oferir als assistents eines per millorar aquests canals de comunicació (escolta activa, empatia) a partir de quatre pilars: la cohesió de grup, el treball en equip, la positivitat i la motivació. “A l’hora de fer projectes sempre s’ha de partir dels recursos interns. Jo sempre dic que el més important d’una entitat és el capital humà”, apunta Rodrigo.
Treball en xarxa
“No s’ha de confondre l’estructura en xarxa amb les dinàmiques de treball en xarxa. Una estructura en xarxa podria ser l’administració pública, però això no vol dir que treballin de manera col·laborativa”, explica Miguel Doñate, antropòleg i expert en treball en xarxa.
Doñate creu que hi ha cert rebuig a treballar en xarxa i una certa voluntat de menystenir les formes de treball en horitzontal. “Ara bé, no fa tants anys treballàvem en xarxa tots, l’ajuda mútua forma part de la tradició de la cultura mediterrània. Per tant, hem de recuperar un aprenentatge que ja teníem”, assegura l’antropòleg.
“Ara la vida és molt més complexa. L’absència de temps lliure i les estructures poc definides sobre com aplicar la solidaritat o la col·laboració fan més difícil exercir-les. Antigament, quan la gent en l’àmbit rural s’ajudava, sabia com funcionava perquè ja existia. Ara és molt ambigu”, assevera. El repte ha de començar, per tant, per conjugar els valors individualistes basats en el model social actual amb el treball en xarxa.
Doñate assessora entitats des de fa anys en aquest aspecte, perquè cada vegada són més conscients que quan una persona acudeix a una associació per una necessitat determinada sovint té diverses problemàtiques i, per tant, “si la nostra voluntat és servir a la societat, hem de fer un esforç per treballar conjuntament per servir millor, per optimitzar recursos, per aconseguir potencialitats”. Per això, explica Doñate, jornades com aquestes ajuden a visibilitzar que entre entitats hi ha més connexions de les que pot semblar i són una oportunitat també per rompre amb els estigmes o els prejudicis que hi ha entre entitats o envers les administracions locals. “En lloc de queixar-nos, hem de pensar com evitar-ho, reconèixer si hi ha un problema, corregir-lo i treballar plegats”, apunta.
Consens
“Si no hi ha consens, no hi ha xarxa. Si no entenem que la nostra idea, encara que per nosaltres sigui la millor, no és la més bona per al col·lectiu, no entenem el que és una xarxa, no es tracta d’imposar”, apunta Doñate. En aquest sentit, l’antropòleg recorda la importància de pensar en la xarxa en la totalitat, no en la suma d’entitats. Quant al paper de l’administració pública, segons Doñate, si aquesta creu en la participació i la involucració de les entitats i la societat civil, les ha de tractar com a persones amb capacitat, amb les quals es pot posar d’acord deixant de banda els personalismes i pensant en l’objectiu final: la gent.
Valors compartits
El treball en xarxa requereix una anàlisi constant, fer balanç de les accions que es duen a terme. “Un malentès soterrat creix, hem de revisar què s’està fent, encara que funcioni, per poder continuar treballant”, adverteix Doñate.
Així mateix, l’antropòleg considera que una xarxa, perquè funcioni, ha de basar-se en valors. “Si no hi ha valors compartits, la xarxa té una vida limitada, perquè acabarà desapareixent o bé perquè es transformarà en una altra cosa, per exemple, una empresa”.
Les dimensions de la xarxa són un altre dels aspectes a tenir en compte. En aquest sentit, Doñate recorda que és important marcar-se un llindar de creixement màxim, “no fer-la tan gran que després no es pugui gestionar”, com ha passat amb moltes entitats del tercer sector que han crescut tant que ja no funcionen com una xarxa horitzontal sinó com una estructura empresarial. “És millor anar creant petites xarxes que es coordinin entre elles”, afirma Doñate.
