Querella de la Federació de pares i mares contra Bauzá, Camps i Estarellas pel TIL
FAPMA de Menorca pressuposa delictes de prevaricació, desobediència i vulneració de drets cívics
Maó.Una mesura extraordinària per a una situació extraordinària. La Federació d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes de Menorca (FAPMA) ha donat compliment a les advertències fetes a l’inici del curs escolar, quan se succeïren una sèrie de resolucions administratives derivades de l’aplicació del Decret de Tractament Integrat de Llengües que sollevaren la comunitat educativa i que foren àmpliament contestades al carrer i puntualment qüestionades als tribunals.
Als membres de la FAPMA no els ha tremolat el pols a l’hora de decidir portar el president del Govern, José Ramón Bauzá, davant dels tribunals per la comissió d’uns presumptes delictes de prevaricació, desobediència i impediment de l’exercici de drets cívics.
Els mateixos delictes s’imputen per part dels querellants a la consellera d’Educació, Joana Maria Camps, i que tenen l’origen en l’aprovació el 6 de setembre passat del Decret Llei 5/2013 amb el qual aconseguien salvar in extremis l’aplicació del model trilingüe després que el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) dictaminàs la suspensió cautelar del calendari d’aplicació del TIL en resposta als recursos presentats per les organitzacions sindicals STEI-i i FETE-UGT.
Tres delictes
LA FAPMA pressuposa un delicte de prevaricació, ja que considera que “l’únic objectiu” del president i la consellera era “negar-se a donar compliment, i evitar l’execució, de les resolucions dictades pel TSJIB”, i això, raonen des de la federació en la querella presentada divendres davant dels jutjats d’Instrucció de Palma, ho fan “dictant de manera arbitrària” un decret llei que, a més a més, vulneraria l’Estatut d’Autonomia. Però no sols això, sinó que l’actuació de Bauzá i Camps podria ser també constitutiva d’un altre delicte de desobediència per “fer cas omís a l’actuació judicial”.
En el primer cas, el Codi Penal estableix una pena d’inhabilitació per a càrrec públic d’entre un i set anys, mentre que en el segon el càstig oscil·laria entre sis mesos i dos anys.
Les famílies van, fins i tot, més enllà quan adverteixen que, a més de prevaricar i desobeir el poder judicial, els alts càrrecs del PP podrien haver incorregut en un presumpte delicte d’impediment en l’exercici de drets cívics, com són el dret a la tutela judicial efectiva i el dret dels professors i pares a intervenir en el control i la gestió dels centres públics.
La presumpta comissió d’aquesta infracció també l’imputen al secretari autonòmic d’Educació, Guillem Estarellas, a qui atribueixen un altre delicte de prevaricació per l’obertura dels expedients als directors dels tres instituts de Maó i per la “tergiversació del sentit de l’article 20” del TIL, al qual s’havien acollit la gran majoria de les escoles i instituts de les Illes Balears per dur a terme les seves programacions.
