“La Llei del sòl de les Illes Balears és anacrònica”

MaóLa Llei d’ordenació i ús del sòl de les Balears, aprovada el 25 de març passat pel Parlament, no és del gust dels professionals especialitzats en urbanisme. En termes generals, es pot dir que no ha complert les expectatives. I n’eren moltes, després de tants anys d’espera. Ser l’única comunitat sense marc normatiu propi que regulés l’activitat urbanística, tot i els lògics inconvenients, comportava un avantatge: la possibilitat de fer una llei avançada, moderna, adaptada als temps actuals. Lluny d’això, segons denuncien des de l’Associació Espanyola de Tècnics Urbanistes (AETU), el Govern ha optat per aplicar la mateixa recepta dels darrers trenta anys.

“Una gran decepció”

“És una llei anacrònica que segueix la mateixa dinàmica conceptual que ha prevalgut des de l’any 1976”, indicava ahir l’advocat urbanista i secretari d’AETU, Pablo Molina, en l’acte de presentació a Menorca de l’Agrupació Balear de Tècnics Urbanistes (ABTU). Aquell any es va aprovar el text refós de la llei del sòl d’àmbit estatal i amb ell tot un seguit de criteris de caire “expansionista” que, segons el també soci del prestigiós despatx Garrigues, lluny de ser superats, han estat incorporats a la llei impulsada per Biel Company, conseller de Medi Ambient, Agricultura i Territori. Encara que reconeix l’existència d’alguns aspectes positius, Molina no dubta a l’hora de fer una valoració contundent de la nova llei: “Ha estat una gran decepció”.

A l’expectativa generada per la manca d’un text propi després de tant de temps, s’hi suma el fet que l’any passat l’executiu central va donar llum verda a la Llei de regeneració, rehabilitació i renovació urbanes, el marc propici perquè les futures adaptacions de les autonomies prioritzessin nous criteris urbanístics. “És decebedor, perquè és la primera llei que surt després de la de l’any 2013 i encara manté la filosofia de dotar d’instruments per a la transformació del sòl urbanitzable en urbà”, raonava Molina. En opinió seva, abans d’obrir noves expectatives de creixement, “s’hauria de prioritzar allò que ja està edificat” i, en aquest sentit, apuntava una altra mancança de la nova llei: la pràctica inexistència de mecanismes per tractar els problemes del sòl urbà.

Politització de l’urbanisme

La pluja de crítiques a la norma impulsada per Company no es va limitar a aquest aspecte. L’excessiva complexitat del text va ser un altre dels flancs atacats pels participants en les jornades organitzades per l’Associació Balear de Tècnics Urbanistes. “Malgrat que dóna més seguretat als funcionaris, l’elaboració de lleis excessivament llargues i complicades, d’interpretació confusa i dubtosa, acaba provocant una major inseguretat jurídica entre els ciutadans”, advertia Sebastián Grau, president de l’associació a escala estatal.

Un cop més, però, la declaració més contundent vingué de la mà de Pablo Molina, que és també un dels experts que fan feina en la nova llei d’urbanisme catalana. “El Govern, amb la nova norma, s’incorpora al club de l’extrema confusió i l’extrema inseguretat”, assenyalava, cosa que per ell no deixa de ser una manifestació més de “l’extrema politització de l’urbanisme”. “Intenten fer lleis tan precises i tan ideològiques que resulta inevitable que l’urbanisme estigui sempre en el centre del debat polític i, per tant, que tots els partits un cop arriben al poder vulguin fer la seva”, argumentava.

I el sòl rústic?

Els tècnics aplegats ahir a Maó trobaven a faltar també en el redactat de la llei el desplegament d’eines reguladores del sòl rústic. Una “oportunitat perduda”, en opinió dels presents, per elaborar un planejament urbanístic integral i integrador que incorporés totes les tipologies del sòl. L’arquitecte Miquel Sintes ho veu com una clara conseqüència de “l’empanada mental” que sempre ha caracteritzat els gestors a l’hora d’abordar l’ordenació i els usos en rústic.