"Legalitzar construccions irregulars és pragmàtic"

EivissaEl Consell Insular d'Eivissa aplaudeix el projecte de la Llei d'Ordenació i Ús del Sòl (LOUS), però es vol desmarcar de les crítiques que els acusen de voler retornar a la política urbanística de màniga ampla que va caracteritzar la legislatura de Pere Palau entre 2003 i 2007. El portaveu del Consell en aquest tema és el seu vicepresident primer, Mariano Juan, que compagina aquest càrrec amb el de regidor d'Urbanisme a Santa Eulària, un municipi amb àmplies àrees rurals. Juan, per tant, coneix perfectament les expectatives de la pagesia eivissenca, el gran celler de vots del Partit Popular.

Juan defensa el punt més polèmic de la LOUS, aquell que legalitza les edificacions irregulars de més de vuit anys d'antiguitat situades en sòl rústic no protegit, i recorda que el PP d'Eivissa portava aquesta modificació al seu programa electoral: "No ocultem res. Ho vam dir a la companya electoral i és una manera de donar resposta a una inquietud molt estesa entre l'electorat eivissenc".

La nova llei

La LOUS, segons el Consell eivissenc, no premia els infractors ni tampoc incita a noves construccions irregulars, sinó que és pur pragmatisme: "Imaginem un magatzem o un corral que es va construir als anys 60, quan no hi havia cap regulació i no es va treure cap llicència. Aquesta edificació està fora d'ordenació i no es pot legalitzar. Imaginem que el propietari vol fer-hi una reforma perquè hi ha goteres... no la pot fer perquè aquest edifici, a efectes legals, no existeix". Mariano Juan conclou que "és evident que el propietari acabarà fent les obres igualment, i ho farà un diumenge per evitar inspeccions. Per tant, considerem que el millor és ser pragmàtics, legalitzar i ordenar".

El cap de l'Urbanisme del Consell eivissenc assenyala els avantatges que comportarà per a la institució insular i per als ajuntaments aquesta nova legislació: "Aquestes construccions paguen IBI però no paguen llicència. El millor és legalitzar-ho i així es paga llicència, es paga projecte, es pot treure una cèdula d'habitabilitat, tot això són sous que recapta l'Ajuntament". El propietari també obté beneficis per legalitzar: "Quan s'han de repartir les herències, moltes construccions no es poden adjudicar perquè legalment no existeixen. I si una casa es registra té un valor, i això també redunda en benefici dels propietaris".

Amb el pragmatisme que el caracteritza, Juan recorda que la majoria d'edificacions irregulars ja han prescrit, i nega que la llei incentivi la destrucció del territori, perquè "aquestes edificacions ja estan fetes", i que ha garantit que la llei és per "evitar noves irregularitats".

Suport al projecte de Matutes

El Consell eivissenc també ha donat suport al principal projecte urbanístic i turístic que hi ha a sobre la taula a Eivissa: el Pla d'Excel·lència de Platja d'en Bossa del Grup d'Empreses Matutes, conegut pels detractors com Eivivegas . Juan recorda que és l'Ajuntament de Sant Josep el que ha de donar el vistiplau al projecte -com així ha estat- i que després de l'aprovació municipal el Consell s'ha limitat a enviar-ho al Govern perquè es tramiti amb la màxima rapidesa possible.

"La nostra valoració és política: el Consell fa costat a aquest projecte". Segons Juan, el pla de Matutes té diverses virtuts: crearà molts llocs de feina, és una aposta pel turisme de qualitat i refusa que comporti un perill de saturar l'illa durant els mesos d'estiu. "Es creix en qualitat però no en quantitat. Hotels econòmics de 500 places es converteixen en hotels de luxe de 200. No se satura la zona, sinó el contrari", apuntà.

Així mateix, el vicepresident del Consell defensa la ubicació del camp de golf en una zona com Sant Jordi, amb problemes endèmics d'aigua: "Es rega aprofitant aigües residuals i després van a parar al subsòl. I un camp on es conreen patates té més pesticides que no un camp de golf".