Publicitat
Publicitat

RECICLATGE

Inca elaborarà el seu primer pla de residus amb un procés participatiu

És el quart municipi de Mallorca amb pitjors xifres de separació per fraccions

Inca ha posat en marxa l'elaboració d'un pla de recollida selectiva de residus. L'objectiu és aconseguir millorar les xifres que el situen com el quart municipi de Mallorca que menys separa el fems per fraccions i evolucionar cap a la separació de la meitat del fems generat. Aquesta és la xifra que s'ha d'assolir l'any 2020, segons el  Pla director sectorial elaborat pel Consell de Mallorca. Es tracta d'una meta ambiciosa si es té en compte que el 2015 Inca està separant tan sols el 7,9 per cent dels residus que genera.

Un altre dels objectius, que també es fa servir com a argument per potenciar la implicació del ciutadà, és l'estalvi econòmic, que pot generar una davallada en la taxa de fems. Aquesta rebaixa es pot aconseguir gràcies que es gastarà menys en incineració (ja que s'incinerarà menys rebuig) i als beneficis que es poden aconseguir del reciclatge en fraccions. Actualment Inca paga 2 milions d'euros anuals a Tirme.

El Consistori planteja l'elaboració del pla com una tasca "global", que ha d'implicar totes les àrees, segons ha ressaltat Xisca Barceló, regidora de Serveis, que ha qualificat les xifres d'Inca de "demolidores". Els anteriors equips de govern havien passat per alt l'elaboració d'aquest pla, obligatori des de l'any 2006.

Participació

Una de les bases d'elaboració del pla serà la participació ciutadana. Els inquers podran ajudar a elaborar el diagnòstic i fer les seves propostes a través d' enquestes, tant on-line com a peu de carrer.

L'Ajuntament també té previst reunir-se amb tots els sectors socials del municipi: comerciants, empresaris del polígon, associacions de veïns, comunitat educativa, etc. per recollir les seves propostes. Així mateix, s'ha posat en marxa una  web perquè el ciutadà es pugui informar i dir-hi la seva. El resultat de les reunions també es podrà consultar en aquest portal.

Turisme de residus

Un problema afegit al cas d'Inca és el que s'ha anomenat 'turisme de residus'. És a dir, el fems que rep dels habitants de pobles veïns on no hi ha contenidors al carrer perquè es fa la recollida selectiva porta per porta. "Hi ha contenidors situats en punts estratègics que es buiden al vespre i l'endemà matí ja tornen a estar plens", ha indicat Barceló. De moment, ja s'han pres algunes mesures, com la retirada d'un contenidor de la carretera de Sencelles que només donava servei a un usuari però que sempre apareixia ple.

Altres pobles amb la mateixa problemàtica, com sa Pobla, han optat per eliminar els contenidors a foravila. En el cas d'Inca, aquesta és una solució que es podria arribar a prendre. L'Ajuntament té registrats 1.876 rebuts de fems fora del centre urbà.

Per altra banda, la capital del Raiguer també presenta una gran quantitat d'abocaments incontrolats d'enderrocs en sòl rústic i incivisme per part dels ciutadans, com l'ús dels contenidors fora de l'horari establert.

Està previst que el pla estigui elaborat a principi de març. A partir de llavors, l'Ajuntament podrà començar a fer feina en l'elaboració d'un plec de condicions per contractar la nova concessionària de la recollida de residus, ja que el contracte amb l'actual acaba l'any que ve. "Haurem de fer alguna pròrroga, mentrestant", ha afirmat Barceló.

Ball de xifres

Els municipis de Mallorca separen per fraccions un 14 per cent de mitjana dels residus que generen. Entre pobles, les xifres oscil·len considerablement. Mentre que Maria de la Salut –que genera menys d'un 10 per cent de rebuig–, Binissalem i Esporles se situen al capdamunt de la llista de pobles que separen per fraccions, municipis com Andratx i Llucmajor suspenen amb xifres, que els situen per sota del 10 % de separació per fraccions.

Hi ha 21 municipis que reciclen menys d’una cinquena part dels residus generats, entre els quals hi ha Palma i Manacor. De les 545.413 tones de residus generats a l’illa l’any 2014, se’n varen separar 76.859, segons les dades oficials del Consell.

 

 

 

 

 

 

Etiquetes