Eivissa, sota l'ombra del petroli

Palma.El Parlament Europeu té sobre la taula una bateria de preguntes de l'eurodiputat Raül Romeva, adscrit al Grup Verd Europeu, sobre les conseqüències ambientals que tindran les prospeccions petrolíferes que està previst que es facin a prop de la cost d'Eivissa a finals d'any. És la darrera iniciativa posada en marxa per mirar d'impedir que es tiri endavant aquest projecte després que el mes de maig els consells d'Eivissa i Formentera anunciassin que portaran les prospeccions als tribunals. Els precedents d'aquesta denúncia, però, són decebedors: el govern de les Canàries i els ajuntaments de València i Gandia ja han portat el tema al Tribunal Suprem, i els jutges sempre han donat la raó a l'empresa petroliera.

Un projecte polèmic

El decret es va publicar al BOE del 22 de gener de 2011 i, en el seu moment, va passar desapercebut. Després d'unes negociacions que no van transcendir a l'opinió pública i que van ser dirigides per l'aleshores ministre de Turisme, Energia i Comerç, Miguel Sebastián, el Govern espanyol autoritzava a l'empresa escocesa Cairn Energy la recerca de petroli en cinc àrees del golf de València que cobreixen un total de 3.922 quilòmetres quadrats i amb un perímetre que, en el seu punt més a llevant, se situa a 42 quilòmetres de la costa est d'Eivissa.

La troballa davant les costes d'Israel de tres importants bosses de gas ha despertat la cobdícia de les empreses energètiques, que consideren que la Mediterrània és una mar inexplorada que pot oferir molts tresors ocults. "Des d'un punt de vista geològic, experts de tot el món opinen que la Mediterrània pot amagar importants reserves d'hidrocarburs", assegura Raquel Gálvez, portaveu a Espanya de Cairn Energy, que considera que si fins ara no s'ha trobat cap gran jaciment en aquesta àrea és perquè "no s'ha investigat prou".

La petroliera defensa aquestes explotacions perquè considera que podrien acabar amb la dependència energètica de l'Estat i, en un dossier corporatiu, Cairn Energy afirma que sempre s'ha caracteritzat per "escoltar i treballar amb les comunitats locals", alhora que convida les empreses eivissenques a "afegir-se al negoci dels hidrocarburs".

No són de la mateixa opinió els consells insulars d'Eivissa i Formentera, que troben que aquestes prospeccions són "una amenaça contra la nostra principal font d'ingressos: el turisme". Així, l'informe que va encarregar el Consell eivissenc ofereix unes conclusions demolidores: considera que les emissions sísmiques poden provocar la desorientació de dofins i cetacis, fet que provocarà la reducció d'entre un 35 i un 50% dels recursos pesquers de la zona. El moviment de llot marí provocat per les perforacions dels pous emetrà a la mar materials com el benzè, el toluè i productes químics com el mercuri, el cadmi, el plom i l'arsènic. A més, segons aquest informe, les prospeccions afectarien greument les prades de posidònia, cosa que repercutiria en la claredat de l'aigua i la regeneració de les platges.

La reacció dels polítics pitiüsos ha estat molt tímida. En principi, tot va quedar en una declaració institucional contra les prospeccions petrolíferes. Posteriorment, el Parlament balear va aprovar una declaració en contra, tot i que no té competència en aquest tema. El conseller de Medi Ambient, Biel Company, va reconèixer que el Govern balear "legalment no pot fer res".

Els polítics eivissencs han estat incapaços de mostrar unitat quan s'ha tractat el tema en el Congrés. Així, la diputada eivissenca del PSOE Sofia Hernanz va denunciar que el govern de Rajoy "no té la més mínima intenció de retirar les autoritzacions", mentre que el diputat del PP Enrique Fajarnés recorda que aquestes van ser concedides pel govern de Zapatero i que ara és massa tard per fer-se enrere.

Ningú no ho vol dir públicament, però en privat admeten que només un inesperat cop de sort podria evitar la instal·lació de les plataformes extractores. Tocar ferro, i que sota terra no hi trobin res de valor.