El Consell de Menorca diu que canvià el nom de Maó pel parer popular
El conseller Joan Josep Pons va reconèixer ahir que per validar el canvi de topònim de Maó per la fórmula Maó-Mahón havien fet prevaler un aspecte subjectiu, com és el parer dels maonesos
Maó "L'opinió dels maonesos"
El conseller de Cooperació, Esports i Habitatge, Joan Josep Pons, va reconèixer ahir davant del ple del Consell de Menorca que per validar el canvi de topònim de Maó per la fórmula Maó-Mahón havien fet prevaler un aspecte subjectiu, com és el parer dels maonesos, per sobre dels criteris de la Universitat de les Illes Balears (UIB), màxim òrgan consultiu en matèria lingüística a l'Arxipèlag. "El que hem tingut en compte ha estat l'opinió dels ciutadans del municipi de Maó", va dir en resposta a les preguntes formulades per les conselleres Maite Salord, del PSM Més per Menorca, i Joana Caules, del PSOE, que volien saber per què el Consell havia decidit deixar de banda l'únic informe de caire científic a l'hora de ratificar el nou topònim, aprovat per l'Ajuntament l'octubre del 2012 a l'empara de la nova Llei de funció pública de Balears que, a la vegada, esmenava la Llei de normalització lingüística del 1986.
Les rèpliques van ser contundents. Mentre que Joana Caules el va advertir que "el populisme no pot comandar sobre de la ciència", Maite Salord es va reafirmar amb la idea que el canvi de topònim responia "a una pura qüestió ideològica" amb l'objectiu darrer "d'arraconar el català, la llengua pròpia de les Illes Balears". Val a dir, això no obstant, que per fer aquesta afirmació el polític popular va obviar les 450 al·legacions presentades contra el canvi de nom, com també l'incompliment per part del govern municipal de la promesa electoral de convocar una consulta popular sobre el tema.
