A les xarxes, els docents són models de conducta

Els docents són models de conducta a les xarxes socials per al seu alumnat, i és així perquè la tecnologia s’ha convertit (aconsellablement) en matèria ètica a les escoles. De forma pionera a l’estat espanyol, el Col·legi de Doctors i Llicenciats en Filosofia i en Ciències de Catalunya ha creat dins del Codi deontològic de la professió docent l’apartat sobre l’ús ètic i responsable de les noves tecnologies a l’aula, en el qual disposa que els docents han de garantir la seguretat i el benestar de l’alumnat amb les tecnologies. “El professorat explica la part del currículum que li pertoca, però també han de promoure i comunicar l’ús adequat de la tecnologia entre l’alumnat”, afirma Judith Miró, membre de la junta del Col·legi de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya, que ha treballat en l’apartat de l’ús ètic de les noves tecnologies.

Segons aquest codi, el professorat ha d’estar al corrent de les tendències i els usos actuals de la tecnologia escolar, ha d’actualitzar els seus coneixements en la matèria i ha de ser prudent en l’ús de les xarxes socials. “Considerem que els docents han de mantenir perfils virtuals que mantinguin la separació entre la vida personal i la professional, perquè són models de conducta per al seu alumnat”, afirma Miró, que també és directora de l’IES Sant Quirze del Vallès. Afegeix que, al mateix temps, el professorat ha de garantir “la seguretat i el benestar de l’alumnat amb l’ús de les tecnologies”. Aquesta garantia passa per fer-ne prevenció, per incidir en l’explicació del ciberassetjament i altres mals usos, que poden perjudicar-los a ells mateixos i a tercers. “Explicar-los que publicar fotos d’altres està vetat per llei és feina del professorat, que ha de conscienciar sobre les males pràctiques a les xarxes socials”, relata Judith Miró.

Així, a grans trets, les recomanacions apunten que els docents han de considerar l’impacte de consumir, crear, distribuir i comunicar informació a través de totes les tecnologies, i han de mantenir els límits adequats de temps, lloc i funció. A més, han de garantir la seguretat i el benestar dels estudiants quan s’utilitza la tecnologia i han de promoure l’ús adequat de la tecnologia en entorns educatius.

Per aconseguir que aquest apartat número 5 del Codi deontològic de la professió docent relatiu a la tecnologia sigui conegut entre el professorat, el Col·legi l’ha difós entre el professorat que estudia el màster i entre les direccions dels centres escolars. “És un compromís que hem d’adquirir com a docents, responent al compromís de coneixement que tenim amb l’alumne, amb la professió i amb la societat”, diu Miró. Al mateix temps, considera que el professorat ha d’explicar-ne el bon ús perquè la tecnologia s’ha convertit en essencial per a molts tràmits administratius i també per a altres tasques relacionades amb el coneixement. “No hi podem viure d’esquena perquè el jovent el necessita”, diu.

Unes propostes necessàries

Per la seva banda, Núria Aragay, doctora en psicologia i responsable de la Unitat d’Addiccions Comportamentals del Consorci Sanitari de Terrassa, i responsable de l’Àrea de Psicologia Clínica de l’institut Brain 360, considera molt bona la iniciativa del Col·legi de Docents, perquè és una manera d’unificar els criteris. A més, la doctora recorda que l’actitud de risc dels joves amb la tecnologia no són les hores que hi passen connectats. “Si aquest fos el criteri, molts adults també hi estarien enganxats, hi serien addictes perquè hi passen tantes o més hores que els joves”, explica. Els indicis d’alarma del mal ús de la tecnologia passen per comprovar si el jove ha deixat de sortir amb els amics per continuar fent servir el mòbil o l’ordinador; si està trist, distant, apagat; si li costa adormir-se; o si les notes a l’escoles baixen. Tots aquests últims trets haurien d’alarmar les famílies d’una possible addicció a les tecnologies.