Els obituaris dels diaris nord-americans més prestigiosos s’han fet ressò aquests dies de la mort, al mes d’agost, de Gilbert Seltzer als 106 anys. Seltzer va formar part del que podríem anomenar una meravellosa banda d’estafadors que van contribuir a la victòria definitiva de les forces aliades contra l’exèrcit alemany. Es tractava de convertir l’habilitat artística en una arma més. Seltzer, que era arquitecte de professió, va arribar a ser tinent del 603è Batalló d’Enginyers de Camuflatge. A les seves files, i sota les seves ordres, hi havia publicistes, artistes, il·lustradors i arquitectes. I fins i tot alguns personatges que més endavant triomfarien en l’àmbit de la creació. El dissenyador de moda Bill Blass, el fotògraf Art Kane i el pintor Ellsworth Kelly van integrar, segurament, una de les files de soldats més creatives de la història dels conflictes armats.
Tots ells formaven part de les Tropes Especials del Quarter General 23, una unitat secreta formada per mil soldats. Aquests homes havien d’aconseguir crear la il·lusió que en realitat eren trenta mil tropes agregades nord-americanes i que eren allà on no podien ser. Després de la guerra la unitat va passar a ser coneguda com l’Exèrcit Fantasma i Seltzer n’ha sigut l’últim supervivent.
De nit es desplaçaven per zones boscoses i van anar circulant per França, Bèlgica i Alemanya. Cada batalló tenia una missió específica. Uns s’encarregaven de l’engany sonor. Mitjançant altaveus reproduïen el so típic de les tropes caminant, el motor dels vehicles i el retruny dels tancs. També el soroll propi de la construcció de grans infraestructures com ponts i carreteres. La gent dels pobles del voltant, només pel fet de sentir aquell rebombori, ja estaven convençuts d’haver-los vist. “La imaginació és increïble”, va dir en una ocasió Seltzer, fascinat encara per l’enginy de la missió i el seu poderós efecte. També recreaven missatges de ràdio amb operacions fictícies que fossin fàcilment interceptables pels soldats alemanys. L’Exèrcit Fantasma fins i tot comptava amb una enorme secció de vestuari amb diferents tipus d’uniformes de múltiples regiments, de tal manera que uns quants soldats es disfressaven amb aquella roba i passejaven per pobles estratègicament escollits esperant que els espies locals transmetessin als alemanys la seva presència com si fossin la prova d’una multitud.
L’Exèrcit Fantasma va operar durant els anys 1944 i 45. Només van morir-ne tres membres i trenta més van resultar ferits. Un nombre de baixes relativament petit perquè no els va caldre situar-se a primera línia i perquè l’autenticitat de la seva posada en escena sovint va espantar l’enemic. Les seves recreacions a gran escala, inspirades en estratègies artístiques aplicades amb èxit en guerres anteriors, van permetre traslladar bateries antiaèries a llocs més urgents i substituir-les per altres de plàstic, de tal manera que feien creure que no s’havien retirat de la zona. De lluny, amb els sistemes de reconeixement aeri alemanys, els tancs inflables semblaven reals.
La zona de combat va esdevenir un escenari i part de la guerra es va convertir en un gran teatre. Es tractava d’enganyar l’ull de l’enemic, i de fet, això és el que ha intentat sempre l’art al llarg de la seva història. Ha tingut l’obsessió per jugar amb la perspectiva i crear il·lusions a l’espectador. Encara que no surti als llibres d’art, Seltzer ha sigut l’últim artista de la Segona Guerra Mundial.
