El 2020 va ser prolífic per a Antoni Clapés, un dels poetes, traductors i editors més importants que tenim en llengua catalana, no només per la seva vasta bibliografia sinó també per la qualitat de les seves propostes i per la generositat transgeneracional i multidisciplinària que el caracteritza. L’any passat va reunir els seus títols poètics publicats entre el 1989 i el 2009 en el volum Clars, aquest matí, són els teus records a LaBreu Edicions.
Només aquesta edició ja seria destacable, la seva és una de les veus més genuïnes i representatives del corrent conegut com a “poesia del silenci” a casa nostra, però és que, a més a més, va treure a la llum cinc traduccions potentíssimes: Novenaris de Remo Fasani a AdiA Edicions; El meu cap és fort allà on l’altra dansa de Martine Audet a Cafè Central i Eumo Editorial; Ombres dibuixades de Pietro Civitareale, amb Lluís Servera, a Cafè Central i Llibres del segle; Tal qual de Paul Valéry, amb una brillant introducció extensa de Jordi Marrugat, a Adesiara i el llibre que avui comentarem, la novel·la meta-i-multitextual El desert malva de Nicole Brossard a la col·lecció Artificium de Lleonard Muntaner, Editor. Fer tanta feina, i tan bona, és una proesa.
La coneguda expressió traduttore/traditore és un ocurrent joc de paraules que es fa servir en el gremi per dir que qualsevol traducció és una traïció, però el que fa Clapés amb els seus esforços, des de fa molts anys, és dignificar l’ofici tot demostrant que traduir no és trair, traduir és triar. De tries complexes parla l’autora canadenca Nicole Brossard, que ja havíem pogut llegir gràcies a Clapés en ocasions anteriors. El desert malva és una novel·la de culte, un clàssic modern de la literatura quebequesa i una aventura fascinant que uneix diferents gèneres en un enigma narratològic que sembla pur David Lynch. El resultat és una rica amalgama que combina conte, poesia, dietari, autoficció, assaig o tractat moral. El xoc entre diferents realitats, dins i fora del paper, converteix El desert malva en una obra estimulant: Brossard ens fa endinsar en un hipnòtic laberint subjugador.
Aquesta novel·la desprèn una constant sensualitat tòrrida però meravellosa i es llegeix com si fos un bon thriller. Alhora ofereix memorables pàgines d’una de les millors poetes del món. El desert malva de Nicole Brossard és un llarg poema en prosa i una història molt ben contada, molt ben escrita i, ara també, molt ben traduïda per Antoni Clapés, que en la travessia de les seves tries ha sabut trobar el millor passatge perquè aquest desert de deserts, malgrat ser en efecte indescriptible, acabi refulgint amb la tremolor lluent de la plenitud.
