Homenots i donasses

Thomas Cook, el pare i inventor del turisme de masses

L’empresari britànic el 1841 va crear un imperi que no va iniciar el seu declivi fins a l’arribada de la Gran Recessió i que va tancar el 2019

3 min
Thomas Cook 1808-1892

Un d'aquells costums que ha desaparegut fa relativament poc, però que en aquests temps d’acceleració i desmemòria sembla que no hagi existit mai, és el fet de viatjar amb uns paperets que substituïen els diners en metàl·lic i que es deien traveler’s checks. Servien per fer transaccions autentificades en el moment del desembors gràcies a la signatura. En aquests talonaris, a la banda dreta de cada xec, acostumava a aparèixer el rostre d’un home calb despentinat que mirava circumspecte al portador. Aquest home era Thomas Cook, que va ser qui va popularitzar l’ús dels travelers, però sobretot qui va crear el turisme de masses.

Tot va començar amb petites excursions grupals en tren que Cook organitzava per als seus companys teetotalers, un col·lectiu de mitjan segle XIX que feia activisme contra l’ús recreatiu de l’alcohol i del qual el mateix Cook era membre. La primera excursió, que ha passat a la història, va ser un trajecte curt entre Leicester i Loughborough (19 quilòmetres) el 1841 en què va mobilitzar 500 activistes després d’haver arribat a un acord amb la Midland Counties Railway Company, la firma que operava el servei ferroviari de la zona. Després d’aquell primer viatge en van venir uns quants més, de manera que a partir del 1845 ja li van començar a generar uns petits beneficis, una circumstància que li faria obrir els ulls sobre el futur de l’activitat.

El salt qualitatiu el va fer el 1851, quan va organitzar el desplaçament ni més ni menys que de 150.000 persones cap a Londres per assistir a la Gran Exposició del 1851. Quatre anys més tard va trencar fronteres organitzant el primer tour col·lectiu per França, Bèlgica i Alemanya. L’èxit de les seves excursions el va dur a obrir una oficina i botiga a un dels principals carrers de Londres, Fleet Street, on oferia tot tipus de productes necessaris per als viatges, entre els quals guies turístiques. Com que el negoci creixia a un ritme accelerat, el 1872 va transformar l’agència de viatges en una societat que gestionaria amb el seu fill John Mason anomenada Thomas Cook & Son. En aquella època tan fèrtil també va crear els cupons d’hotel i els traveler’s checks, amb què obríem aquest article.

L’èxit del servei que Cook havia creat era tal que ara fa 150 anys ja es va atrevir a fer una volta al món organitzada que va resultar tot un èxit: dels Estats Units al Japó, passant per Xina i l’Índia. Tot plegat en 222 dies. Pocs anys després d’aquesta gran aventura, el 1878, i amb el negoci al cim més absolut, va decidir jubilar-se i cedir bona part de la gestió al seu fill, amb qui en aquells moments la relació era millorable. L’any 1892 va morir, després de veure com la seva salut empitjorava de manera greu, sobretot per la pèrdua de la visió. Deixava una firma amb més de 1.700 treballadors i gairebé un centenar d’oficines pròpies. El fill no va tenir gaire temps de deixar empremta perquè va morir només set anys després que el pare.

Amb la tercera generació al capdavant, l’empresa va continuar creixent, amb fites com el primer viatge aeri el 1927 (un Nova York - Chicago per presenciar el combat de boxa Dempsey-Tunney, conegut com a the long count fight ), però també va viure un canvi de mans transcendent: el febrer del 1928 els nets del fundador van decidir vendre a l’empresa un altre gegant del turisme, la Compagnie Internationale des Wagons-Lits, que era ni més ni menys que la firma propietària del llegendari Orient Express.

Malauradament, és molt probable que l’últim cop que hàgim sentit a parlar de Thomas Cook fos arran del dilluns negre del 2019, en la vigília de la Mercè, en què la companyia es va declarar en bancarrota. La precària salut financera amb què havia sortit de la crisi financera del 2008 només li va permetre malviure una dècada més i, com si fos un presagi del que li succeiria al sector turístic pocs mesos després per culpa de la pandèmia, l’empresa de 178 anys d’història posava el genoll a terra per no aixecar-lo mai més. La marca va ser adquirida a preu de saldo pel seu accionista principal, el grup xinès Fosum Tourism Group, de manera que avui encara podem veure anuncis sota la denominació Thomas Cook, com si fos un espectre del que un dia va ser un gegant i un pioner del turisme.

stats