El viatge
Suplements 05/11/2021

Tabarca, el tresor de la costa valenciana

Situada davant les costes de Santa Pola, es tracta de l’illa permanentment habitada més petita de la Mediterrània

6 min
TABARCA El tresor de la  costa valenciana

TabarcaJa gairebé és fosc. El sol, que s’amaga pel muntanyós ponent, dibuixa un crepuscle esclatant que els ulls, extasiats, s’esforcen per capturar i la memòria per retenir. L’allau de turistes que se n’ha anat ha deixat l’illa extenuada, però en pau. És diumenge i només hi resten un grapat de visitants escampats entre les roques per observar el fascinant espectacle mentre l’aigua els llepa els peus suaument. Entre ells trobem un grup d’amigues que obren una ampolla de cava. Es miren còmplices, somriuen, alcen les copes i brinden. Volen celebrar la vida i han sabut escollir el moment. Gaudiran de la bellesa de Nova Tabarca amb la intimitat que es mereix.

Seran acollides per alguna de les pensions que omplen “l’illa habitada permanentment més petita de la Mediterrània”, segons destaca l’arqueòleg i director del museu de Nova Tabarca, José Manuel Pérez Burgos. Certament, les dimensions són esquifides, perquè fa dos quilòmetres de llargària i 400 metres d’amplada màxima. L’acompanyen tres illots encara més menuts, la Nau, la Galera i la Cantera, i els esculls Roig, Negre, Sabata i Cap de Moro.

A Nova Tabarca, o senzillament Tabarca, hi ha empadronades 72 persones, de les quals només una vintena hi resideixen tot l’any. Però a l’estiu hi arriba una munió de turistes delerosos de protagonitzar el seu somni mariner. I no els falten al·licients. L’illa els ofereix aigües cristal·lines, extensos prats de posidònia i les 7.000 espècies de flora i fauna que habiten les 1.400 hectàrees submergides que formen la reserva marina més antiga de l’Estat (1986).

Un dels que coneix més bé aquest tresor natural és Antonio Ruso, que amb 41 anys és el més jove de la vintena de veïns permanents. Quan va acabar els estudis d’enginyeria tècnica industrial a la Península va decidir tornar a l’illa per gaudir de la seva placidesa. Costeja la seva estada calafatant i construint embarcacions de fusta i fibra d’entre quatre i cinc metres d’eslora. Per completar el sou també fa reparacions domèstiques. I per al temps lliure ho té clar: sortir a navegar amb la seva barca de vela llatina o amb una menorquina de motor. “Si t’agrada la tranquil·litat i la mar, com és el meu cas, Nova Tabarca és un lloc fantàstic per viure-hi”, presumeix.

La frustrada compra d’Onassis

Vigilada pel totèmic Puigcampana, una costeruda muntanya que s’alça fins als 1.408 metres, la també coneguda com a Illa Plana només dista quatre quilòmetres del cap de l’Aljup o de Santa Pola (Baix Vinalopó). Tot i que es troba un pèl més lluny, l’arxipèlag pertany administrativament a Alacant, la ciutat on precisament va nàixer Gabriel Miró, un dels autors que, com l’oriolà Miguel Hernández, més es va enamorar de l’indret mariner. La seva bellesa també ha seduït la gran pantalla i els seus carrers han estat l’escenari de pel·lícules com L’illa de l’holandès, del director valencià Sigfrid Monleón, basada en la novel·la del mateix títol de l’escriptor Ferran Torrent. O Fishbone, del realitzador alacantí Adán Aliaga. Fins i tot hauria enamorat el multimilionari grec Aristotelis Onassis, que l’hauria intentat adquirir a finals dels anys 50 per convertir-la en un complex hoteler. L’operació es va frustrar arran de la negativa de l’exèrcit espanyol, que aleshores era el propietari de l’arxipèlag.

A Tabarca hi ha empadronades 72 persones, de les quals només una vintena hi resideixen tot l’any.

Molt més modestes que les ambicions del famós armador grec han estat les pretensions dels habitants de Nova Tabarca, als quals la falta d’aigua ha empès a guanyar-se el pa a la mar. Es tracta d’un ofici que van heretar, de fet, dels 600 pescadors d’origen genovès amb els quals el 1679 el rei Carles III va poblar l’illa. Els nous veïns provenien del municipi de Tabarka -escrit amb K i no amb C com en català, i origen de la denominació de Nova Tabarca-, a la costa de Tunísia, i havien estat esclavitzats pel bei -governador de província al sultanat otomà- el 1741. Amb la seva actuació, el monarca espanyol salvava del seu captiveri els lígurs i, alhora, aconseguia ocupar l’arxipèlag i impedir que el fessin servir pirates i corsaris. Per protegir els nous residents es va construir un castell i un recinte emmurallat amb tres grans portes d’estil barroc que encara caracteritzen la fisonomia de l’illa. Juntament amb el barri antic, han merescut la declaració com a Conjunt Històric Artístic i Bé d’Interès Cultural. Les necessitats defensives que van propiciar la concentració de totes les edificacions a la part oest de l’illa es va anar consolidant amb el pas dels anys, i es va prohibir construir al vessant est per preservar-lo com a espai natural.

El passat genovès dels habitants de Tabarca es pot resseguir sobretot en els cognoms dels residents: Columbo, Chacopino, Gandolfo, Leoni, Luchoro, Manzanaro, Parodi, Pianelo i Ruso, que com explica el més jove dels residents de l’illa, prové del “genovés Rosso”. Molt més antigues i difícils de descobrir han estat algunes de les restes romanes trobades a l’illa, que apunten a la seva ocupació des de temps antics.

Les demandes per garantir-ne el futur

El pas dels anys i la posterior autorització per emigrar al litoral van propiciar que moltes famílies abandonessin l’illa i s’establissin en localitats com Guardamar del Segura, Torrevella (Baix Segura), Elx i Santa Pola (Baix Vinalopó). Es va iniciar, així, un progressiu procés de despoblament de l’arxipèlag que es va accentuar amb el tancament de l’escola la dècada dels 60 del segle passat. Ho explica la presidenta de l’associació de veïns, Carmen Martí, que destaca que un grup de pares van sol·licitar la reobertura del centre educatiu però la conselleria d’Educació, Cultura i Esport s’hi va negar per falta d’alumnat.

Per a aquesta infermera jubilada nascuda a Terrassa i que ha exercit la major part de la seva vida professional a l’Hospital General d’Elx, la pèrdua de població de l’illa té sobretot l’origen en la falta de serveis i en les limitacions de transport que experimenten els residents. Per això, des de fa anys l’entitat veïnal sol·licita a la conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat que financi un transport regular fora de la temporada d’estiu, quan l’absència de turistes comporta que les empreses redueixin la connexió a un sol trajecte diari. “Per facilitar l’accés als llocs de treball, centres escolars i comerços necessitem tres rutes cada dia [el trajecte entre Tabarca i Santa Pola dura quinze minuts], una entre les 7 i les 8 hores, una altra entre les 12 i les 13 hores, i l’última a les 18.30 hores”, detalla.

L’església de Sant Pere i Sant Pau.

La terrassenca també inclou a la llista de necessitats urgents la creació d’un servei mèdic permanent a l’illa que se sumi a l’actual d’infermeria, sobretot per l’edat avançada de molts residents -la veïna més gran té 95 anys-. Completen les demandes el dragatge del port i la construcció d’un pantalà. Per a Martí, si es duguessin a terme aquestes actuacions la presència d’habitants a Tabarca estaria garantida, i cita l’exemple de l’illa canària de La Graciosa, “que ha triplicat la població amb la millora de les infraestructures i els serveis”.

Comparteix l’anàlisi Mercedes González, presidenta de l’associació Tabarca Cultural i també infermera jubilada, que veu en el teletreball una fórmula que pot seduir molts ciutadans. “Durant la pandèmia alguns propietaris que vivien a l’illa només durant l’estiu o els caps de setmana ja s’hi han instal·lat de manera contínua. Fins i tot alguns empleats de l’Oficina de Propietat Intel·lectual de la Unió Europea, que té la seu a Alacant i que poden teletreballar, ja s’hi estan comprant cases”.

També hi està d’acord Antonio Ruso, que com Martí i González lamenta l’estacionalitat d’un turisme que a l’estiu concentra “molta gent, massa”. “Seria millor repartir les visites durant tot l’any”, defensa. El tabarquí comenta que el canvi sorprendria molts visitants, que descobririen l’encant de l’arxipèlag durant els mesos d’hivern. Completa la recomanació Mercedes González, que explica que durant la primavera i la tardor l’illa canvia de pell i substitueix el groc marcit del juliol i l’agost pel verd i les flors, sobretot al març i l’abril. “És tot un espectacle”. Potser tan bonic com contemplar una captivadora posta de sol amb una copa de cava a la mà.

stats