La sang no es detura

La situació de la nostra llengua i de la nostra cultura genera angoixa. Cada dia podem veure com l’ús social del català s’encongeix fins a mínims històrics. I l’engranatge polític i funcionarial de l’estat espanyol no fa altra cosa que atacar constantment: la batalla ara és desballestar la normalització lingüística, un dels nostres fonaments. En aquest ambient de lluita d’hostilitat declarada, tot seria desesperançador si no disposéssim de la indubtable qualitat ambiciosíssima de la nostra literatura, o si no comprovéssim com, any rere any, esclaten noves veus radicals que aposten per l’escriptura sota el mestratge de Ramon Llull i d’Ausiàs Marc. És per això que a la darreria no faig altra cosa que celebrar obres com la de Max Codinach Sendra, Premi Salvador Iborra amb Els angles del vent a Viena Edicions; com la de Joan Deusa Dalmau, Premi Ibn Hafaja Ciutat d’Alzira amb Camelot o la poesia social a Bromera i recentíssim Premi Antoni Vidal Ferrando amb una primera novel·la que publicarà AdiA Edicions a la tardor; com la de Cecília Navarro Frau, que viu una temporada daurada i al seu darrer llibre, La dona talaiòtica a Gall Editor, canta “Per ventura, / aquesta llengua no ha nascut en mi, / però nosaltres sí que vam néixer en ella.” 

Cecília Navarro Frau va néixer a Llucmajor el 2002 i cursa Estudis Literaris a la Universitat de Barcelona. Amb Lo cutrisme ha merescut el Premi Frederic Roda de Teatre. Amb La mamella de Déu ha aconseguit el Premi Josep Maria López-Picó. Amb La dona talaiòtica ha guanyat el Certamen de Poesia i Prosa Poètica Manel Marí 2021. Té una Beca de Poesia Marta Pessarrodona per als seus nous projectes i forma part de la revista i tropa Poetry Spam. Davant tant 'èxtasi' em sorprèn la coda del seu darrer títol: “Voldria dir / que estic més sola del que pensava, / però la realitat és que som / més solitària del que creia.” Perquè si bé és cert que l’artista ha de crear en soledat, també és cert que per tal que el seu art se sublimi s’ha de compartir. Més que un volum de poesia, La dona talaiòtica de Cecília Navarro Frau és un pamflet poemàtic. Si dic això no és per denigrar el text, sinó per marcar la seva natura textual d’assaig en vers, ja que és un tractat que indaga en la sexualitat primordial de les dones a través d’una nissaga primitiva de mites col·lectius revisitats. Amb versos messiànics, oraculars i matriarcals defensa les padrines, les mares, les folles, les màrtirs, les amants que es resisteixen a cremar els seus genitals en ofrenes masclistes. El seu verb està destinat a la revolta i a la imatge profètica, esotèrica, brutal. I dins d’aquest magma que bull, una nova mística fecundadora de nous orígens. Malgrat la guerra incessant, el caos i la incertesa, i com ella mateixa proclama en un dels versos de més impacte, la sang no es detura. Que així sigui!