Moda
Suplements 10/03/2023

150 anys dels texans, la peça més democràtica del nostre armari

Els pantalons més populars del segle XX no semblen disposats a passar de moda i segueixen sent una peça imprescindible

4 min
Marlon Brando a 'Salvatge'

BarcelonaCada any es patenten uns 1.500 productes nous a l'Estat, que se sumen als quasi 30.000 que segueixen en vigor avui dia. Aquesta dada no és tema fútil, ja que és en saber com i quan es registren les coses que es fixen els aniversaris. El matís és important, perquè la paraula jean en anglès ja existia a principis del segle XIX, de fet ja eren uns pantalons de cotó blaus relativament semblants al que serien uns texans normals i corrents. Però si parlem amb propietat, els texans tal com els coneixem avui, amb el tipus de teixit i model en concret, es van registrar el 1873 amb una patent de reblons de coure en pantalons que estaven pensats per treballar. Això vol dir que un dels grans ítems de la moda casual, i no tan casual, està d'aniversari: celebrem 150 anys del texà, els pantalons que han vestit generacions i generacions de pràcticament tot el món i en tots els moments possibles.

Si per alguna cosa ha destacat aquesta peça de roba al llarg de quinze dècades és per la seva transversalitat i versatilitat. Ja hem descobert que es va crear per ser un producte durador entre operaris i miners, però ha acabat sent clau en l'outfit de la vida diària de milions de ciutadans durant tots aquests anys. El texà ha format part de pràcticament tot, i a tot arreu: del cinema, les estrelles de la música, de la subcultura... i també de la tercera edat, l'adolescència i fins i tot en els primers mesos de vida d'infants de tot el món. Hi ha estat sempre, en els bons i els mals moments. Per treballar, per a un sopar o per anar a ballar. Fidel company de viatge, la seva és una història que comença amb gent que va anar a l'altra punta del món a buscar-se una vida millor.

Imatge d’arxiu d’una fàbrica de Levi Strauss als EUA.

No hauria de sorprendre a ningú el nom que s'amaga darrere la invenció, o més ben dit, del registre de la patent del texà. Parlem, òbviament, del senyor Levi Strauss, fundador de la llegendària marca Levi's, reina indiscutible d'aquesta peça. Strauss, empresari d'origen alemany que havia emigrat als Estats Units a mitjans del segle XIX, era majorista tèxtil a San Francisco, on fabricava pantalons per a miners. De la seva unió amb el sastre Jacob Davis, un immigrant letó que havia pensat uns pantalons resistents a partir de draps i utilitzant reblons per reforçar les costures, en sortiria el primer texà registrat. A partir d'aquí, es començaria una producció en massa que va començar a introduir el producte a tot el país. Aquells primers texans ideats pel duet Strauss i Davis es confeccionaven amb dos tipus de teles: lona de color cafè i mescla blava.

El model que ho va canviar tot

Però a part de la creació i registre del texà i dels inicis de la marca Levi's, hi ha un moment clau per a aquesta peça: la creació del 501, el model que convertiria la firma californiana en eterna. Va aparèixer l'any 1890 i la seva comercialització va ser el gran puntal perquè el producte es fes cada vegada més famós, primer al seu país i després a tot el món. Cal recordar que durant les seves primeres dècades de vida, els texans eren per treballar, així que des de Levi's van apostar fort en la innovació. En aquest sentit, és clau l'arribada a l'empresa de Milton Grunbaum, cap de fabricació històric que se centraria en l'I+D tèxtil de la marca per aconseguir una durabilitat molt més alta.

Diversos models de texà 501.
imago 65273633

Va aconseguir ser líder en l'àmbit laboral, però l'encert serà la seva arribada a la vida quotidiana. El dissenyador Giorgio Armani sempre explicava que els texans representaven "la democràcia dins de la moda", una manera de lloar la seva capacitat d'adaptació a tots els moments i estaments socials. Per arribar a ser una peça com la que tenim avui van haver d'entrar a totes les capes socials. Primer va començar amb la seva vinculació amb el revivalisme nord-americà, especialment en el cinema, del western, i la seva entrada en el món dels genets a causa de la seva durabilitat i comoditat. Després arribaria la Segona Guerra Mundial, quan, ara sí, es van posar de moda a escala mundial i totalment inserits en la societat gràcies a la predilecció que els 501 van tenir entre les grans estrelles de Hollywood. "Els texans blaus són els més espectaculars, els més pràctics, els més relaxats i despreocupats. Tenen expressió, modèstia, sex appeal, senzillesa, tot el que esperaria de la meva roba", deia en una entrevista el dissenyador de moda francès Yves Saint Laurent.

James Dean a 'Rebel sense causa'.
Marilyn Monroe a 'Riu sense retorn'.

La peça més rellevant

La seva evolució durant pràcticament un segle ha estat significativa, tot i que l'arrel encara és intacta. Avui dia tenim texans de tots els colors i estampats possibles i amb la forma que puguem imaginar: elàstics, de campana, baggy, wide leg, tipus culotte, rectes... cada temporada hi ha un tipus de texà que es posa de moda, i no sembla que sigui una peça que hagi de quedar oblidada als nostres armaris en els pròxims anys. La seva adaptació ha fet que, òbviament, no s'hagi quedat atrapat en la firma Levi's, sinó que el disseny de texans sigui una constant en marques de roba de tot el món. Això sí, la seva entrada en l'àmbit de la moda low cost n'ha afectat la durabilitat, aquella vella obsessió dels seus creadors.

Però hi ha una cosa que no ha canviat des que Strauss i Davis van crear uns pantalons per anar a la feina: la vigència absoluta del model Levi's 501. I no ho diem nosaltres, ho va assegurar la revista Time, que va nomenar aquest texà com la peça de moda més rellevant del segle XX.

Susan Sarandon i Geena Davis a 'Thelma i Louise'.
El binomi de texà i cinema

Els anys 50, en plena època daurada de Hollywood, van posar de moda els texans. Marlon Brando a 'Salvatge' (1953), Marilyn Monroe a 'Riu sense retorn' (1954) o James Dean a 'Rebel sense causa' (1955) són tres exemples de com i per què els Levi's 501 es van posar de moda a tot el món. Seria l'inici, però aquesta predilecció de les estrelles del cinema per aquest tipus de pantalons s'ha arrossegat fins avui. Això sí, aprofitarem per trencar un dels grans mites de Levi's i el cinema a casa nostra a causa d'una llicència del doblatge: quan a 'Regreso al futuro' el protagonista Marty McFly, encarnat per Michael J. Fox, diu als seus futurs pares que es diu Levi Strauss –això passa a la versió doblada al castellà de la pel·lícula–. En l'original es deia Calvin Klein, però a causa que el personatge lluïa uns Levi's 501, els dobladors van optar per aquesta marca, llavors més coneguda a l'Estat.

stats