Orgasme total
Aquest mes d’agost ha fet deu anys que l’artista nord-americà Clayton Cubitt va arrencar un dels seus projectes de més repercussió. Ell mateix s’ha encarregat de recordar-ho a les xarxes socials aquests dies. Hysterical literature va ser una proposta de videoart que consistia en enregistrar dones mentre llegien en veu alta un fragment d’un llibre. L’excepcional passava sota la taula, fora de la mirada de l’espectador. Amagada entre les quatre potes, una assistent de Cubitt utilitzava un vibrador per masturbar- les fins a provocar-los un orgasme. La consigna era que elles havien de seguir llegint fins que el clímax sexual les impedís continuar. Arribats a aquest punt i recuperada la calma, les protagonistes havien de dir el seu nom i el títol de l’obra i s’acabava la gravació. Hi ha dotze vídeos que podeu trobar a YouTube o a hystericalliterature.com. Han arribat als noranta milions de visites en dos-cents països diferents. El projecte va tenir tanta repercussió que va ser parodiat per homes que, porucs, fingien l’orgasme sense ningú que els masturbés.
Clayton Cubitt va explicar en el seu moment que era una proposta per explorar el feminisme i el plaer de la dona, per experimentar amb la dualitat entre el cos i la ment i per posar a prova el contrast entre cultura i sexualitat. També funciona com a estratègia per estimular la lectura. “I a més, és divertit de veure”, assegura la mateixa web del projecte. I tenen raó. El mateix Cubitt va contactar amb les dotze dones. A totes elles se’ls va demanar que triessin el seu llibre preferit i que anessin vestides tal com anirien a una cita.
L’Stoya, la primera actriu que va participar en el projecte, escrivia sobre la seva experiència a Hysterical literature: “A mesura que començo a llegir el meu escepticisme s’acaba. [...] Continuo llegint correctament, centrant-me en el text. Començo a suar. Si això dura gaire el cabell se m’arrissarà per la transpiració com si estigués fent exercici o fent sexe acrobàtic amb un home. M’entrebanco amb una paraula. Perdo la concentració per tornar enrere i pronunciar-la correctament. No puc negar l’efecte de l’Hitachi ni de la dona que hi ha sota la taula, però per l’interès artístic –que em sembla tan meravellós que no vull que s’acabi– aguanto tant com puc. Aquest racó de món que ara ocupo s’alenteix, s’acosta. Com una goma elàstica tensada que es contrau de sobte, em sento amorosament sacsejada per un orgasme. Ric i panteixo. Les mans sobre la taula. Un cop recol·locades totes les peces dins el meu cap, faig l’enunciat de clausura”.
L’Stoya va llegir Necrophilia variations, de Supervert. L’Alicia, Fulles d’herba, de Walt Whitman. La Danielle, Still life with Woodpecker, de Tom Robbins. L’Stormy, American psycho, de Bret Easton Ellis. La Teresa, Sexing the cherry, de Jeanette Winterson. La Solé, Beloved, de Toni Morrison. L’Amanda, La taronja mecànica, d’Anthony Burgess. La Margaret, The sleeping beauty, de A. N. Roquelaure. La Marne, Autoretrat en mirall convex, de John Ashbery. La Janet, Friendship and character, de Ralph Waldo Emerson. La Toni, The portrait of a lady, de Henry James. I la Fette, El malaguanyat, de Thomas Bernhard. De dotze llibres, només tres estaven escrits per dones. Si Hysterical literature es repetís en l’actualitat potser hi hauria més paritat de gènere en l’autoria dels llibres, perquè si no, l’única literatura estimulant sembla la que està escrita per homes. O que les dones són subjectes passius mentre que els homes són els generadors de cultura i plaer. Amb més autores en l’experiment, l’orgasme hauria sigut total.
