Els nous usos de la casa d’estiu familiar

És difícil saber en quin moment i qui va establir i escampar per mig Europa que aquell era l’estil de casa mediterrània. Però la realitat és que a finals dels anys 50, i sobretot durant les dècades dels 60 i 70 del segle XX, a les urbanitzacions de la costa catalana, valenciana i balear va proliferar la construcció d’una tipologia de casa, habitualment blanca, petita i força humil, feta en un solar mai no gaire extens, un edifici poc obert a l’exterior i amb un interior -mal ventilat i molt fraccionat- que reproduïa en minúscul l’esquema del pis de tot l’any: saleta, menjadoret, cuineta, passadís i dormitoris, quasi tot en diminutiu. Aquestes casetes, que qualsevol de nosaltres ha vist a dotzenes, no responien veritablement a cap tipologia de la zona, sinó a una interpretació -iniciada per no se sap qui- de l’arquitectura i de la forma de vida d’aquella Mediterrània que s’obria a l’estranger. I és que aquelles cases eren, i encara són en molts casos, les de l’estiueig o de jubilació dels que s’havien convertit en els nostres veïns alemanys, anglesos, francesos o belgues.

La continuació de la tradició

Les 3 Maries és un projecte de rehabilitació dels arquitectes Pau Bajet, Maria Giramé -de Bajet Giramé, un estudi de Barcelona- i Nicolas Burckhardt, amb qui els catalans treballaven al gabinet de David Chipperfield a Londres. És l’encàrrec de tres germanes joves suïsses que tota la vida van passar les vacances en una petita urbanització de Mont-roig del Camp (Baix Camp), on tenen casa els pares i altres familiars i on encara viu l’àvia des que està jubilada. Elles van tenir l’oportunitat de comprar una casa veïna i continuar la tradició de l’estiueig familiar -estius low cost- amb una visió contemporània: un habitatge de propietat compartida, tres unitats familiars i el Google Calendar per repartir-ne l’ús.

D’aquesta història, segons confirmen Pau Bajet i Maria Giramé, parteix la transformació actual d’aquesta casa de 120 m construïts i 525m de solar. Té molta gràcia el projecte si ens fixem en el fet que, amb petites estratègies de reforma, els arquitectes han aconseguit mantenir la senzillesa de la casa original i actualitzar-la, tot agafant molts dels elements d’aquells anys 60 i exagerant-los per donar-hi un caràcter singular i sobretot uns usos adaptats a les noves generacions. Elements arquitectònics o d’acabats que sovint trobem ridículs o poc atractius prenen sentit -d’ús i estètica- a Les 3 Maries.

Així, el mur que tanca el solar s’aprofita per aconseguir una verdadera -i no tímida- casa pati que fa que, a fora, els múltiples espais creats també estiguin envoltats de parets, un exterior més íntim, més protegit. Els arcs es multipliquen exageradament i creen nous espais o els interconnecten, a més d’obrir altres visuals, generar ombres i entrada de llum i facilitar una bona ventilació creuada. Es manté i es fa encara més visible la pintura blanca rugosa de les façanes exteriors, també molt típica d’aquella època. No només es respecta el terra, d’unes toves tradicionals valencianes de format rectangular, sinó que també es fan servir per unificar jardí i interior, a més de fer-les pujar per les parets dels banys de la casa. I un material molt dels anys en què va ser construïda la casa, avui el terratzo de gra exagerat, fet per la fàbrica mallorquina Huguet, construeix molts dels elements de la cuina, les piques de formes noves i les dutxes. Els arquitectes de Bajet Giramé, amb la col·laboració de Nicolas Burckhart, han aconseguit capgirar les coses preexistents i aprofitar algunes de les virtuts que ja tenia la casa, com és el cas de la coberta amb envans conillers que, gràcies a la seva inèrcia tèrmica, contribueix al fet que Les 3 Mariesno necessiti aire condicionat i no hi faci calor en ple estiu.

Oberta i íntima, exterior i interior

Més enllà dels detalls, que són nombrosos tot i l’aparent senzillesa del projecte, l’essència de la transformació d’aquesta casa per a les vacances familiars es troba en l’obertura dels espais interiors per flexibilitzar-ne els usos i per aconseguir una indefinició buscada entre el que és a dins i a fora. Segons afirmen els arquitectes responsables de Bajet Giramé, l’ambigüitat dels espais permet habitar-la de maneres diferents. Cadascuna de les tres germanes i la seva unitat familiar pot trobar una manera de fer-ne ús, segons si una hi va amb els fills, si l’altra hi organitza unes vacances amb amics o si la tercera decideix anar-hi sola o només amb la parella. Igualment, cadascú hi troba el seu racó, i fins i tot hi pot haver racons per a cada moment del dia. Les 3 Maries és avui una casa tan oberta als quatre vents com íntima, amb tanta continuïtat dels espais com racons es generen. És jardí i piscina i porxos i patis i sales obertes, plena de llum i també d’agradables zones d’ombra.