És normal que els nins estiguin sempre malalts?

Actualment, s’està veient un increment de les patologies respiratòries infantils a causa de factors com el clima o les al·lèrgies

Encara que a la nostra societat s’hagi acceptat com una normalitat, hem de saber que no és normal que les sales d’urgències estiguin sempre plenes de nins amb mocs. La programació de la salut dels nins depèn de molts factors que intervenen des de la gestació i són difícils de controlar, però des del moment en què el nostre fill comença a tenir afeccions respiratòries, hem de conèixer les intervencions que es poden dur a terme per minimitzar les conseqüències i les recaigudes, que solen ser habituals. És cert que, per qüestions anatòmiques, els nounats i els lactants tenen certa predisposició a patir processos infecciosos o inflamatoris que afecten el sistema respiratori. Algunes característiques del seu sistema respiratori, encara incomplet, són les següents:

- Fins als sis mesos, els nadons respiren quasi exclusivament pel nas. Per això és tan important tenir les fosses nasals netes.

- Tenen les vies aèries més estretes.

- La tràquea és més curta i blana.

- Respiren més aviat i consumeixen més oxigen.

- El sistema immunològic encara és immadur, per aquest motiu són més sensibles a qualsevol estímul nociu (fum, olors fortes, detergents, etc.), i això farà que produeixin més secrecions com a defensa.

- El pulmons i les vies aèries creixeran de manera progressiva fins als 7 o 8 anys, quan hauran arribat al final del desenvolupament toràcic.

- La manca de força a la musculatura abdominal i la seva respiració més ràpida i superficial dificulta al nadó tossir d’una manera suficientment forta per mobilitzar i expulsar la mucositat de manera eficaç.

A més, si es pateixen moltes infeccions respiratòries de manera repetitiva durant els dos primers anys de vida, es poden produir seqüeles que poden derivar en malalties respiratòries a l’etapa adulta com l’asma.

Com podem complementar la feina dels metges i els fàrmacs i reduir recaigudes? La fisioteràpia respiratòria és la ciència del tractament dels pacients amb patologies, dificultats o síndromes respiratòries mitjançant tècniques o ajudes físiques. Els seus objectius són:

- Facilitar l’eliminació de secrecions.

- Mobilitzar les secrecions que estan més aferrades a la base dels pulmons.

- Facilitar el treball respiratori, afavorint l’intercanvi de gasos.

- Augmentar la tolerància a l’esforç.

- Augmentar la capacitat pulmonar.

- Millorar el descans i l’alimentació.

- Millorar la qualitat de vida.

Quan podem acudir a un fisioterapeuta respiratori?

- Bronquiolitis

- Refredats

- Al·lèrgies

- Infeccions víriques

- Pneumònies

- Bronquitis

- Atelèctasis

- Asma

Les sessions de fisioteràpia respiratòria consisteixen en una primera valoració inicial, en què es recull la informació necessària i es realitzen uns tests que juntament amb l’auscultació determinaran l’enfocament de la sessió i les tècniques que s’utilitzaran, (que són totalment indolores). A més, s’aconsella la família sobre aquells aspectes en què pugui intervenir i s’ensenyaran tècniques que es poden aplicar a casa.

RECOMANACIONS:

- Evitar el tabaquisme passiu o els espais amb fum.

- Mantenir una bona hidratació.

- Evitar els medicaments que ressequen les secrecions.

- Evitar espais amb molta gent (sobretot quan són menors de 2 anys).

- Aprenentatge de la neteja nasal amb solució fisiològica.

- Mantenir una temperatura ambient d’entre 19ºC i 23ºC com a ideal i ventilar bé els espais quan el nin no hi és.

- Col·locar el nin en procliu, es pot aconseguir posant coixins davall el matalàs.

Actualment, s’està veient un increment de les patologies respiratòries infantils a causa de factors com el clima, les al·lèrgies, els factors ambientals o, fins i tot, genètics, que a poc a poc es van posant en mans dels fisioterapeutes, seguint els passos d’altres països com França, on aquesta especialitat és coberta per la Seguretat Social, oferint-la com a primera opció en moltes patologies, i en el cas que es necessiti medicació o hospitalització també s’utilitza com a tractament complementari. A Espanya encara falta molta divulgació per donar a conèixer aquesta especialitat i les tècniques que s’utilitzen i que sí que són efectives (ja que moltes vegades encara es pensa en l’antic ‘clapping’, tècnica que ja està en desús i que s’ha demostrat que pot ser perjudicial).

És important conèixer totes les opcions que tenim per poder oferir el millor als nostres fills, i entendre que la fisioteràpia respiratòria no només ajuda el nin a sentir-se millor i a expulsar les secrecions, sinó que també dona les eines necessàries a les famílies i els ensenya a poder gestionar i actuar de la millor manera possible davant aquests episodis.

EDICIÓ PAPER 12/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF