No vull dormir sol!

PalmaLes dificultats en el somni són comunes en la infància, i és una demanda freqüent en les consultes de pediatria. Els pares solen argumentar tres tipologies de problemàtiques associades: aquells nins que no saben dormir sols, aquells que s’aixequen freqüentment a la nit i van al llit dels pares i aquells que directament dormen amb el pare i la mare, o bé amb un d’ells i fan que es traslladi l’altre progenitor al llit del menor.

Quantes vegades hem caigut al llit dels nostres fills i dormit amb ells cansats d’acudir a les seves demandes? O quantes vegades els hem deixat lloc al nostre llit perquè es fiquin al nostre costat i puguem dormir tots d’una tirada? Aquestes situacions es poden donar ocasionalment en la parentalitat i no per això estam generant un problema greu. Però quan el nin manifesta un clar temor de quedar al seu llit o evita reiteradament la situació, demana la nostra presència o desencadena una crisi de plor davant la proximitat de la nit, és el moment d’actuar.

Les pors són evolutives i se superen afrontant-les. Aprendre a dormir sol enforteix emocionalment i prepara el nin per a l’autonomia. Simbòlicament ens comunica que és capaç de separar-se de nosaltres i ser independent. No obstant això, de vegades els nins tenen veritables problemes per dur a terme aquesta acció i nosaltres, com a pares, no sabem gestionar-ho. L’emoció de base que els embarga és la por i no poden superar-la. Hi ha actituds pròpies dels nins o dels adults que, a més, mantenen i empitjoren les pors i converteixen la dificultat de la son en un veritable problema.

Quines solucions intentades amb molt bona intenció realitzen els nens per solucionar la por a dormir sols? Evitar la situació que els genera malestar i dependre de tercers. Per exemple, intenten per tots els mitjans no quedar-se a la seva habitació tot sol, exigeixen al pare i la mare que hi quedin fins que s’adormin, o eternitzen el conte de la nit. Aquesta evitació i dependència de tercers, que redueix el malestar inicial, no només fa que el desajust es mantingui, sinó que l’empitjora. És a dir, el nin cada vegada tindrà més por, i això produirà, paradoxalment, que eviti més la situació i depengui cada vegada més dels seus pares.

Solucions funcionals

Dues són les accions que s’han de dur a terme per superar la por de dormir sol. La primera consisteix a “evitar evitar”, és a dir el nin ha d’aprendre a dormir al seu llit. Això li permetrà tenir una experiència emocional correctiva, s’adonarà que la por enfrontada esdevé valentia i que el malestar desapareix. Paral·lelament, hem d’afavorir la independència dels pares. Tots dos actes s’han de fer suaument, cuidant el seu estat emocional i evitant l’aparició de signes d’angoixa que puguin desencadenar pèrdua de control.

El contra ritual a l’hora d’anar a dormir consistirà a acompanyar al nostre fill al llit i explicar-li el conte, com acostumam a fer. Un cop finalitzat haurem de desfermar-nos una miqueta en relació a la situació que hem viscut fins aquell moment. És a dir, si l’abraçàvem fins que s’adormís, ens quedarem en la vora del llit sense contacte físic. Si ens assèiem al llit, ens asseurem en una butaca, lleugerament més lluny. Si ja estàvem distanciats a la seva habitació, partirem cada 3 minuts i tornarem a confirmar-li que som aquí, fins que agafi la son i s’adormi. A la setmana següent 5 minuts, a la següent 7, fins que a la segona vegada que hi anem el nin ja dormi tranquil·lament. La separació ha de ser gradual i progressiva, s’ha de canviar setmanalment la nostra posició i allunyar-nos una miqueta més per tal d’enfortir-lo.

El nin també ha de ser proactiu. Quan estigui al llit haurà de fer alguna cosa contrària al fet de dormir per no generar-li un bloqueig i afavorir que el somni arribi sol. La lectura és una bona opció. Si apareix malestar o angoixa se li instarà que en aquest moment escrigui o dibuixi el que li passa, per tal que ho expressi cap a fora i buidi l’emoció desagradable. Això actua com un distractor del símptoma i permet regular fàcilment el malestar. Una vegada el malestar desaparegui tornarà a llegir fins que la son l’envaeixi i s’adormi.

Progressivament el nin anirà adquirint seguretat en experimentar que pot quedar-se sol a l’habitació i dormir sense dificultat. Això afavorirà un somni reparador i es disminuiran significativament els despertars nocturns. Si n’hi hagués, tornaríem a iniciar les maniobres al seu llit fins que tornàs a quedar adormit.

I bona nit.