Info/gràfica
Suplements 17/07/2022

Moda de bany amb història

Dos segles entre la censura i la llibertat

1 min
Dos banyistes l'any 1940

Des de quan ens banyem vestits?

A mitjans del segle XIX, després de l’epidèmia de còlera que va recórrer Europa, es van començar a receptar els primers banys de mar, uns exercicis que combatien l’asma, la depressió o els problemes circulatoris i que van portar a les platges del litoral de casa nostra els primers banyistes. Tot i que no eren una novetat, ja que a l’antiga Roma els habitants de la costa utilitzaven el mar com a espai de cura i exercici, a l'època victoriana van necessitar uns vestits especials per fer-ho, i això va iniciar una moda que duraria fins als nostres temps. 

Banyadors de punt i màniga llarga

En aquella època els banys a la platja només es feien amb prescripció mèdica i tenien certes normes com el nombre d’onades que podien rebre o la postura a fer en funció de la malaltia. Els historiadors que parlen del tema esmenten Hortensia de Beauharnais com una de les primeres a portar un vestit de bany “modern” l’any 1812. Fet de punt i de color marró xocolata, la part de dalt era de màniga llarga i els pantalons s’enganxaven als turmells. També portava un casquet similar al de dormir.

1880 | Foto: Hulton Archive, Getty

1890 | Foto: Paul Martin, Getty

Als antípodes de la practicitat

Fins a la Primera Guerra Mundial el model de vestit de bany per a dones tenia diverses peces: un cosset ajustat, coll alt, mànigues fins al coll i faldilla fins als genolls amb pantalons a sota. Pel que fa als homes, l’any 1844 Charles Goodyear va dissenyar un model d’una sola peça, que cobria des dels peus fins als colzes.

1900

1904

1908 | Foto: Hulton Archive, Getty

El desafiament d’Annete Kellerman

L’any 1907 la nedadora de natació sincronitzada Anette Kellerman va anar a les platges de Boston, als Estats Units, amb un vestit de bany ajustat amb el qual mostrava els braços, les cames i el coll. Va ser detinguda per exposició indecent i el seu banyador va ser considerat com el model més ofensiu de la història.

1907 | Foto: Domini públic, Wikimedia Commons

1911 | Foto: F J Mortimer, Hulton Archive, Getty

1916 | Foto: Topical Press Agency, Getty

Banyadors de punt i màniga llarga

En aquella època els banys a la platja només es feien amb prescripció mèdica i tenien certes normes com el nombre d’onades que podien rebre o la postura a fer en funció de la malaltia. Els historiadors que parlen del tema esmenten Hortensia de Beauharnais com una de les primeres a portar un vestit de bany “modern” l’any 1812. Fet de punt i de color marró xocolata, la part de dalt era de màniga llarga i els pantalons s’enganxaven als turmells. També portava un casquet similar al de dormir.

1880 | Foto: Hulton Archive, Getty

1890 | Foto: Paul Martin, Getty

Als antípodes de la practicitat

Fins a la Primera Guerra Mundial el model de vestit de bany per a dones tenia diverses peces: un cosset ajustat, coll alt, mànigues fins al coll i faldilla fins als genolls amb pantalons a sota. Pel que fa als homes, l’any 1844 Charles Goodyear va dissenyar un model d’una sola peça, que cobria des dels peus fins als colzes.

1900

1904

1908 | Foto: Hulton Archive, Getty

El desafiament

d’Annete Kellerman

L’any 1907 la nedadora de natació sincronitzada Anette Kellerman va anar a les platges de Boston, als Estats Units, amb un vestit de bany ajustat amb el qual mostrava els braços, les cames i el coll. Va ser detinguda per exposició indecent i el seu banyador va ser considerat com el model més ofensiu de la història.

1907 | Foto: Domini públic, Wikimedia Commons

1911 | Foto: F J Mortimer, Hulton Archive, Getty

1916 | Foto: Topical Press Agency, Getty

Banyadors de punt

i màniga llarga

En aquella època els banys a la platja només es feien amb prescripció mèdica i tenien certes normes com el nombre d’onades que podien rebre o la postura a fer en funció de la malaltia. Els historiadors que parlen del tema esmenten Hortensia de Beauharnais com una de les primeres a portar un vestit de bany “modern” l’any 1812. Fet de punt i de color marró xocolata, la part de dalt era de màniga llarga i els pantalons s’enganxaven als turmells. També portava un casquet similar al de dormir.

1880 | Foto: Hulton Archive, Getty

1890 | Foto: Paul Martin, Getty

Als antípodes de la practicitat

Fins a la Primera Guerra Mundial el model de vestit de bany per a dones tenia diverses peces: un cosset ajustat, coll alt, mànigues fins al coll i faldilla fins als genolls amb pantalons a sota. Pel que fa als homes, l’any 1844 Charles Goodyear va dissenyar un model d’una sola peça, que cobria des dels peus fins als colzes.

1900

1904

1908 | Foto: Hulton Archive, Getty

El desafiament

d’Annete Kellerman

L’any 1907 la nedadora de natació sincronitzada Anette Kellerman va anar a les platges de Boston, als Estats Units, amb un vestit de bany ajustat amb el qual mostrava els braços, les cames i el coll. Va ser detinguda per exposició indecent i el seu banyador va ser considerat com el model més ofensiu de la història.

1907 | Foto: Domini públic, Wikimedia Commons

1911 | Foto: F J Mortimer, Hulton Archive, Getty

1916 | Foto: Topical Press Agency, Getty

Banyadors de punt

i màniga llarga

En aquella època els banys a la platja només es feien amb prescripció mèdica i tenien certes normes com el nombre d’onades que podien rebre o la postura a fer en funció de la malaltia. Els historiadors que parlen del tema esmenten Hortensia de Beauharnais com una de les primeres a portar un vestit de bany “modern” l’any 1812. Fet de punt i de color marró xocolata, la part de dalt era de màniga llarga i els pantalons s’enganxaven als turmells. També portava un casquet similar al de dormir.

1880 | Foto: Hulton Archive, Getty

1890 | Foto: Paul Martin, Getty

Als antípodes de la

practicitat

Fins a la Primera Guerra Mundial el model de vestit de bany per a dones tenia diverses peces: un cosset ajustat, coll alt, mànigues fins al coll i faldilla fins als genolls amb pantalons a sota. Pel que fa als homes, l’any 1844 Charles Goodyear va dissenyar un model d’una sola peça, que cobria des dels peus fins als colzes.

1900

1904

1908 | Foto: Hulton Archive, Getty

El desafiament

d’Annete Kellerman

L’any 1907 la nedadora de natació sincronitzada Anette Kellerman va anar a les platges de Boston, als Estats Units, amb un vestit de bany ajustat amb el qual mostrava els braços, les cames i el coll. Va ser detinguda per exposició indecent i el seu banyador va ser considerat com el model més ofensiu de la història.

1907 | Foto: Domini públic, Wikimedia Commons

1911 | Foto: F J Mortimer, Hulton Archive, Getty

1916 | Foto: Topical Press Agency, Getty

Arriba la comoditat

Després de la Gran Guerra, el mar va deixar de ser exclusivament medicinal i es van començar a dissenyar vestits de bany més còmodes, lleugers i estètics amb detalls com puntes i colors més vius. L’any 1921, l’empresa tèxtil nord-americana Jantzen Knitting Mills va llançar el primer model de vestit de bany elàstic d’una sola peça, que va començar a agafar popularitat en concursos de bellesa.

1920 | Foto: Yesterday Today

1921 | Foto: Topical Press Agency, Getty

1924 | Foto: Fox Photos, Getty

1920 | Foto: General Photographic Agency, Getty

Prohibit ensenyar el melic

Durant la dècada dels anys 30, l’esquena i els laterals van començar a guanyar terreny, des dels dissenys de Claire McCardell fins als dos peces cada vegada més reveladors que portaven estrelles com Rita Hayworth i Ava Gardner. Tot i això, als Estats Units existia el codi Hays, una sèrie de normes implantades a Hollywood a partir del 1934 que prohibien a les dones ensenyar el melic al cinema. El dissenyador francès Jacques Heim va llançar un model de dues peces que tapava el melic que va anomenar àtom, perquè era fins llavors la peça de bany més petita del món.

1930 | Foto: CIRCA, Getty

1930 | Foto: CIRCA, Getty

1938 | Foto: John Waterman, Fox Photos, Getty

1930 | Foto: Fox Photos Hulton Archive, Getty

Per als nois, va ser il·legal anar amb el pit descobert per les platges dels Estats Units fins a l'any 1937

1931 | Foto: Fox Photos, Getty

1937 | Foto: E. DeanTopical Press Agency, Getty

1940 | Foto: Hulton Archive, Getty

1940 | Foto: Orange County Archives, Wikimedia Commons

La revolució del biquini

El 5 de juliol del 1946 Louis Rénard va presentar el primer banyador que s’atrevia a deixar destapat el melic: el biquini. El va lluir Michelle Bernardini, una ballarina del Casino de París. Tot i que hi ha diverses teories sobre l’origen del nom, la més estesa és que tot just quatre dies abans de la presentació havia tingut lloc a l’atol de Bikini a les illes Marshall la primera explosió nuclear en temps de pau. Segons els cronistes de l’època, Rénard hauria dit que el biquini s'anomenaria així perquè era una invenció explosiva.

1946 | Foto: Keystone, Getty

Un antecedent històric

A la localitat italiana de Piazza Armerina, a Sicília, es conserva la vil·la romana del Casale. En aquesta residència hi ha mosaics del segle IV aC amb representacions de tota mena, entre els quals hi ha el conegut com a “mosaic dels biquinis”, on apareix un grup de dones amb dues peces de roba practicant esport.

1947 | Foto: Fred Ramage Keystone Features, Getty

Èxit a Hollywood

El biquini va tardar a popularitzar-se perquè es va prohibir en algunes platges. Tot i això, Brigitte Bardot a Europa i Ava Gardner, Rita Hayworth, Marilyn Monroe o Elisabeth Taylor, entre d’altres, a Hollywood van començar a popularitzar-lo al cinema. Bardot va aparèixer a la pel·lícula Manina, la chica de la isla, que als Estats Units es va titular The girl in the bikini [La noia amb biquini].

Foto: CIRCA / Getty

1950 | Foto: H. Armstrong RobertsRetrofile, Getty

1955 | Foto: Three Lions, Getty

1955 | Foto: Jacobsen Three Lions, Getty

Arriba la comoditat

Després de la Gran Guerra, el mar va deixar de ser exclusivament medicinal i es van començar a dissenyar vestits de bany més còmodes, lleugers i estètics amb detalls com puntes i colors més vius. L’any 1921, l’empresa tèxtil nord-americana Jantzen Knitting Mills va llançar el primer model de vestit de bany elàstic d’una sola peça, que va començar a agafar popularitat en concursos de bellesa.

1920 | Foto: Yesterday Today

1921 | Foto: Topical Press Agency, Getty

1920 | Foto: General Photographic Agency, Getty

1924 | Foto: Fox Photos, Getty

Prohibit ensenyar el melic

Durant la dècada dels anys 30, l’esquena i els laterals van començar a guanyar terreny, des dels dissenys de Claire McCardell fins als dos peces cada vegada més reveladors que portaven estrelles com Rita Hayworth i Ava Gardner. Tot i això, als Estats Units existia el codi Hays, una sèrie de normes implantades a Hollywood a partir del 1934 que prohibien a les dones ensenyar el melic al cinema. El dissenyador francès Jacques Heim va llançar un model de dues peces que tapava el melic que va anomenar àtom, perquè era fins llavors la peça de bany més petita del món.

1930 | Foto: CIRCA, Getty

1930 | Foto: CIRCA, Getty

1938 | Foto: John Waterman, Fox Photos, Getty

Per als nois, va ser il·legal anar amb el pit descobert per les platges dels Estats Units fins a l'any 1937

1930 | Foto: Fox Photos Hulton Archive, Getty

1931 | Foto: Fox Photos, Getty

1937 | Foto: E. DeanTopical Press Agency, Getty

1940 | Foto: Hulton Archive, Getty

1940 | Foto: Orange County Archives, Wikimedia Commons

La revolució del biquini

El 5 de juliol del 1946 Louis Rénard va presentar el primer banyador que s’atrevia a deixar destapat el melic: el biquini. El va lluir Michelle Bernardini, una ballarina del Casino de París. Tot i que hi ha diverses teories sobre l’origen del nom, la més estesa és que tot just quatre dies abans de la presentació havia tingut lloc a l’atol de Bikini a les illes Marshall la primera explosió nuclear en temps de pau. Segons els cronistes de l’època, Rénard hauria dit que el biquini s'anomenaria així perquè era una invenció explosiva.

1946 | Foto: Keystone, Getty

Un antecedent històric

A la localitat italiana de Piazza Armerina, a Sicília, es conserva la vil·la romana del Casale. En aquesta residència hi ha mosaics del segle IV aC amb representacions de tota mena, entre els quals hi ha el conegut com a “mosaic dels biquinis”, on apareix un grup de dones amb dues peces de roba practicant esport.

1947 | Foto: Fred Ramage Keystone Features, Getty

Èxit a Hollywood

El biquini va tardar a popularitzar-se perquè es va prohibir en algunes platges. Tot i això, Brigitte Bardot a Europa i Ava Gardner, Rita Hayworth, Marilyn Monroe o Elisabeth Taylor, entre d’altres, a Hollywood van començar a popularitzar-lo al cinema. Bardot va aparèixer a la pel·lícula Manina, la chica de la isla, que als Estats Units es va titular The girl in the bikini [La noia amb biquini].

Foto: CIRCA / Getty

1950 | Foto: H. Armstrong RobertsRetrofile, Getty

1955 | Foto: Three Lions, Getty

1955 | Foto: Jacobsen Three Lions, Getty

Arriba la comoditat

Després de la Gran Guerra, el mar va deixar de ser exclusivament medicinal i es van començar a dissenyar vestits de bany més còmodes, lleugers i estètics amb detalls com puntes i colors més vius. L’any 1921, l’empresa tèxtil nord-americana Jantzen Knitting Mills va llançar el primer model de vestit de bany elàstic d’una sola peça, que va començar a agafar popularitat en concursos de bellesa.

1920 | Foto: Yesterday Today

1921 | Foto: Topical Press Agency, Getty

1924

Foto: Fox Photos, Getty

1920 | Foto: General

Photographic Agency, Getty

Prohibit ensenyar el melic

Durant la dècada dels anys 30, l’esquena i els laterals van començar a guanyar terreny, des dels dissenys de Claire McCardell fins als dos peces cada vegada més reveladors que portaven estrelles com Rita Hayworth i Ava Gardner. Tot i això, als Estats Units existia el codi Hays, una sèrie de normes implantades a Hollywood a partir del 1934 que prohibien a les dones ensenyar el melic al cinema. El dissenyador francès Jacques Heim va llançar un model de dues peces que tapava el melic que va anomenar àtom, perquè era fins llavors la peça de bany més petita del món.

1930 | Foto: CIRCA, Getty

1930 | Foto: Fox Photos Hulton Archive, Getty

1938 | Foto: John Waterman, Fox Photos, Getty

Per als nois, va ser il·legal anar amb el pit descobert per les platges dels Estats Units fins a l'any 1937

1937 | Foto: E. DeanTopical Press Agency, Getty

1940 | Foto: Hulton Archive, Getty

1940 | Foto: Orange County Archives, Wikimedia Commons

La revolució del biquini

El 5 de juliol del 1946 Louis Rénard va presentar el primer banyador que s’atrevia a deixar destapat el melic: el biquini. El va lluir Michelle Bernardini, una ballarina del Casino de París. Tot i que hi ha diverses teories sobre l’origen del nom, la més estesa és que tot just quatre dies abans de la presentació havia tingut lloc a l’atol de Bikini a les illes Marshall la primera explosió nuclear en temps de pau. Segons els cronistes de l’època, Rénard hauria dit que el biquini s'anomenaria així perquè era una invenció explosiva.

1946 | Foto: Keystone, Getty

Un antecedent històric

A la localitat italiana de Piazza Armerina, a Sicília, es conserva la vil·la romana del Casale. En aquesta residència hi ha mosaics del segle IV aC amb representacions de tota mena, entre els quals hi ha el conegut com a “mosaic dels biquinis”, on apareix un grup de dones amb dues peces de roba practicant esport.

1947 | Foto: Fred Ramage Keystone Features, Getty

Èxit a Hollywood

El biquini va tardar a popularitzar-se perquè es va prohibir en algunes platges. Tot i això, Brigitte Bardot a Europa i Ava Gardner, Rita Hayworth, Marilyn Monroe o Elisabeth Taylor, entre d’altres, a Hollywood van començar a popularitzar-lo al cinema. Bardot va aparèixer a la pel·lícula Manina, la chica de la isla, que als Estats Units es va titular The girl in the bikini [La noia amb biquini].

Foto: CIRCA / Getty

1950 | Foto: H. Armstrong RobertsRetrofile, Getty

1955 | Foto: Three Lions, Getty

1955 | Foto: Jacobsen Three Lions, Getty

Arriba la comoditat

Després de la Gran Guerra, el mar va deixar de ser exclusivament medicinal i es van començar a dissenyar vestits de bany més còmodes, lleugers i estètics amb detalls com puntes i colors més vius. L’any 1921, l’empresa tèxtil nord-americana Jantzen Knitting Mills va llançar el primer model de vestit de bany elàstic d’una sola peça, que va començar a agafar popularitat en concursos de bellesa.

1920 | Foto: Yesterday Today

1921 | Foto: Topical Press Agency, Getty

1924

Foto: Fox Photos, Getty

1920 | Foto: General

Photographic Agency, Getty

Prohibit ensenyar el melic

Durant la dècada dels anys 30, l’esquena i els laterals van començar a guanyar terreny, des dels dissenys de Claire McCardell fins als dos peces cada vegada més reveladors que portaven estrelles com Rita Hayworth i Ava Gardner. Tot i això, als Estats Units existia el codi Hays, una sèrie de normes implantades a Hollywood a partir del 1934 que prohibien a les dones ensenyar el melic al cinema. El dissenyador francès Jacques Heim va llançar un model de dues peces que tapava el melic que va anomenar àtom, perquè era fins llavors la peça de bany més petita del món.

1930 | Foto: CIRCA, Getty

1930 | Foto: Fox Photos Hulton Archive, Getty

1938 | Foto: John Waterman, Fox Photos, Getty

Per als nois, va ser il·legal anar amb el pit descobert per les platges dels Estats Units fins a l'any 1937

1937 | Foto: E. DeanTopical Press Agency, Getty

1940 | Foto: Hulton Archive, Getty

1940 | Foto: Orange County Archives,

Wikimedia Commons

La revolució del biquini

El 5 de juliol del 1946 Louis Rénard va presentar el primer banyador que s’atrevia a deixar destapat el melic: el biquini. El va lluir Michelle Bernardini, una ballarina del Casino de París. Tot i que hi ha diverses teories sobre l’origen del nom, la més estesa és que tot just quatre dies abans de la presentació havia tingut lloc a l’atol de Bikini a les illes Marshall la primera explosió nuclear en temps de pau. Segons els cronistes de l’època, Rénard hauria dit que el biquini s'anomenaria així perquè era una invenció explosiva.

1946 | Foto: Keystone, Getty

Un antecedent històric

A la localitat italiana de Piazza Armerina, a Sicília, es conserva la vil·la romana del Casale. En aquesta residència hi ha mosaics del segle IV aC amb representacions de tota mena, entre els quals hi ha el conegut com a “mosaic dels biquinis”, on apareix un grup de dones amb dues peces de roba practicant esport.

1947 | Foto: Fred Ramage Keystone Features, Getty

Èxit a Hollywood

El biquini va tardar a popularitzar-se perquè es va prohibir en algunes platges. Tot i això, Brigitte Bardot a Europa i Ava Gardner, Rita Hayworth, Marilyn Monroe o Elisabeth Taylor, entre d’altres, a Hollywood van començar a popularitzar-lo al cinema. Bardot va aparèixer a la pel·lícula Manina, la chica de la isla, que als Estats Units es va titular The girl in the bikini [La noia amb biquini].

Foto: CIRCA / Getty

1955 | Foto: Three Lions, Getty

1950 | Foto: H. Armstrong

RobertsRetrofile, Getty

1955 | Foto: Jacobsen Three Lions, Getty

1965 | Foto: Les Graves Fox Photos, Hulton Archive, Getty

1962 | Foto: Getty

1960 | Foto: Pura Terylene Virgem

El cinema, gran trampolí

Ursula Andress va sorgir de les onades amb el seu famós biquini blanc (amb ganivet inclòs) a Agent 007 contra el Dr. No i de mica en mica el biquini es va anar popularitzant. El seu gran trampolí va ser la indústria del cinema. Primer a la seva França natal i, a mesura que s’anava relaxant el codi Hays, també a Hollywood. La popularitat del biquini va anar creixent als anys 70 i es van introduir nous teixits com el ganxet.

Ursula Andress a Agent 007 contra el Dr. No

1960 | Foto: Keystone, Getty

1970 | Foto: James Jackson Evening Standard, Getty

1960 | Foto: Keystone, Getty

1970 | Foto: Getty

La peça de les estrelles

A partir dels anys vuitanta i noranta, el ventall d’estils es va anar fent cada vegada més gran. Des de dissenys simples i esportius a d’altres d’alta costura de les firmes Dior, Versace o Chanel, a part d’altres dissenyadors especialitzats en moda de bany com Norma Kamali.

1981 | Foto: Getty

1990 | Foto: Getty

Pamela Anderson a Baywatch

2002 | Foto: Getty

Escena de la pel·lícula Blue crush

2012 | Foto: Matt Cardy, Getty

Diversitat i bellesa real

Des de fa dos segles ha quedat demostrat que la història de la roba de bany és també la història del nostre cos. Tot i que encara queda molt camí per recórrer, en els últims anys s’ha fet palesa la reivindicació de la diversitat corporal i es reclama una bellesa real més enllà dels cànons de la indústria de la moda.

2020 | Foto: Getty

1960 | Foto: Pura Terylene Virgem

1965 | Foto: Les Graves Fox Photos, Hulton Archive, Getty

El cinema, gran trampolí

Ursula Andress va sorgir de les onades amb el seu famós biquini blanc (amb ganivet inclòs) a Agent 007 contra el Dr. No i de mica en mica el biquini es va anar popularitzant. El seu gran trampolí va ser la indústria del cinema. Primer a la seva França natal i, a mesura que s’anava relaxant el codi Hays, també a Hollywood. La popularitat del biquini va anar creixent als anys 70 i es van introduir nous teixits com el ganxet.

1962 | Foto: Getty

1960 | Foto: Keystone, Getty

Ursula Andress a Agent 007 contra el Dr. No

1970 | Foto: James Jackson Evening Standard, Getty

1960 | Foto: Keystone, Getty

1970 | Foto: Getty

La peça de les estrelles

A partir dels anys vuitanta i noranta, el ventall d’estils es va anar fent cada vegada més gran. Des de dissenys simples i esportius a d’altres d’alta costura de les firmes Dior, Versace o Chanel, a part d’altres dissenyadors especialitzats en moda de bany com Norma Kamali.

1981 | Foto: Getty

1990 | Foto: Getty

Pamela Anderson a Baywatch

2002 | Foto: Getty

Escena de la pel·lícula Blue crush

2012 | Foto: Matt Cardy, Getty

Diversitat i bellesa real

Des de fa dos segles ha quedat demostrat que la història de la roba de bany és també la història del nostre cos. Tot i que encara queda molt camí per recórrer, en els últims anys s’ha fet palesa la reivindicació de la diversitat corporal i es reclama una bellesa real més enllà dels cànons de la indústria de la moda.

2020 | Foto: Getty

1960 | Foto: Pura Terylene Virgem

1965 | Foto: Les Graves Fox Photos,

Hulton Archive, Getty

1962 | Foto: Getty

Ursula Andress a

Agent 007 contra el Dr. No

1960 | Foto: Keystone, Getty

El cinema, gran trampolí

Ursula Andress va sorgir de les onades amb el seu famós biquini blanc (amb ganivet inclòs) a Agent 007 contra el Dr. No i de mica en mica el biquini es va anar popularitzant. El seu gran trampolí va ser la indústria del cinema. Primer a la seva França natal i, a mesura que s’anava relaxant el codi Hays, també a Hollywood. La popularitat del biquini va anar creixent als anys 70 i es van introduir nous teixits com el ganxet.

1970 | Foto: James Jackson Evening Standard, Getty

1970 | Foto: Getty

1981 | Foto: Getty

La peça de les estrelles

A partir dels anys vuitanta i noranta, el ventall d’estils es va anar fent cada vegada més gran. Des de dissenys simples i esportius a d’altres d’alta costura de les firmes Dior, Versace o Chanel, a part d’altres dissenyadors especialitzats en moda de bany com Norma Kamali.

1990 | Foto: Getty

Pamela Anderson a Baywatch

2002 | Foto: Getty

Escena de la pel·lícula Blue crush

2012 | Foto: Matt Cardy, Getty

Diversitat i bellesa real

Des de fa dos segles ha quedat demostrat que la història de la roba de bany és també la història del nostre cos. Tot i que encara queda molt camí per recórrer, en els últims anys s’ha fet palesa la reivindicació de la diversitat corporal i es reclama una bellesa real més enllà dels cànons de la indústria de la moda.

2020 | Foto: Getty

1960 | Foto: Pura Terylene Virgem

1965 | Foto: Les Graves Fox

Photos, Hulton Archive, Getty

1962 | Foto: Getty

Ursula Andress a

Agent 007 contra el Dr. No

1960 | Foto: Keystone, Getty

El cinema, gran trampolí

Ursula Andress va sorgir de les onades amb el seu famós biquini blanc (amb ganivet inclòs) a Agent 007 contra el Dr. No i de mica en mica el biquini es va anar popularitzant. El seu gran trampolí va ser la indústria del cinema. Primer a la seva França natal i, a mesura que s’anava relaxant el codi Hays, també a Hollywood. La popularitat del biquini va anar creixent als anys 70 i es van introduir nous teixits com el ganxet.

1970 | Foto: James Jackson

Evening Standard, Getty

1970 | Foto: Getty

1981 | Foto: Getty

La peça de les estrelles

A partir dels anys vuitanta i noranta, el ventall d’estils es va anar fent cada vegada més gran. Des de dissenys simples i esportius a d’altres d’alta costura de les firmes Dior, Versace o Chanel, a part d’altres dissenyadors especialitzats en moda de bany com Norma Kamali.

1990 | Foto: Getty

Pamela Anderson a Baywatch

2002 | Foto: Getty

Escena de la pel·lícula Blue crush

2012 | Foto: Matt Cardy, Getty

Diversitat i bellesa real

Des de fa dos segles ha quedat demostrat que la història de la roba de bany és també la història del nostre cos. Tot i que encara queda molt camí per recórrer, en els últims anys s’ha fet palesa la reivindicació de la diversitat corporal i es reclama una bellesa real més enllà dels cànons de la indústria de la moda.

2020 | Foto: Getty

Infografia al paper de l'ARA Diumenge
4 MOCKUP PAPER

Font: Elaboració pròpia

stats