Sota el mateix sostre

L’obligació de quedar-nos tancats a casa més temps a causa del coronavirus ha suposat un experiment social i antropològic per a famílies i companys de pis i per a les persones que viuen soles. A Catalunya són aproximadament 3 milions de llars. Així ho indica l’Institut Nacional d’Estadística, que ens pot ajudar a entendre qui s’amaga darrere de cada bombolla de convivència

1 min

Des de fa gairebé un any, a més de les mesures de distanciament, higiene i protecció a través de la ventilació i la mascareta, es recomana no tenir trobades socials fora de la bombolla de convivència, el grup de persones que viuen sota el mateix sostre. Segons l’enquesta contínua de llars (ECLL), duta a terme per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) i difosa per l’Idescat, a Catalunya hi ha un total de 3.012.500 de grups d’aquest tipus. Segons l’estudi, que actualment mostra dades fins a l’any 2019, les llars catalanes més freqüents són les que estan formades per dues persones (31,5% del total), seguides de les unipersonals (26,1%), les de tres persones (20,1%), les de quatre persones (16,4%) i les de cinc persones o més. L’enquesta també destaca que gairebé el 70% de les llars de casa nostra les compon un únic nucli familiar, que majoritàriament està format per parelles amb un fill o més (34,3%). Tot i que els catalans tendim a viure en família, en una de cada quatre llars hi viu només una persona. Les dones sense fills, independentment del seu estat civil, tenen més probabilitats de viure sense companyia. Un altre element a tenir en compte és l’edat. Les persones més grans també són més proclius a viure soles en llars unipersonals. El 43,8% de les dones més grans de 80 anys viuen soles, proporció que se situa en una de cada quatre quan tenen més de 65 anys, un fet que s’atribueix principalment a la viudetat.