Suplements 23/04/2021

Lucia Pietrelli a l’Auba

2 min

Després de la meravellosa sorpresa, fa pocs mesos, que Lucia Pietrelli (Candelara, 1984) guanyés el prestigiós Premi Lletra d’Or amb la novel·la Lítica (Males Herbes, 2019), acabada de convertir en un espectacle musical i recitatiu a cura de Mercedes Sampietro i amb direcció de Toti Fuster en el 26è Festival de Música Clàssica d’Hivern, ara la nostra Clarice Lispector torna amb un nou poemari: La terra i altres llocs a AdiA Edicions.

El volum comença citant uns versos del poeta (al)químic Àngel Terron, un mestre espiritual per a la nostra generació, en què es dibuixa el tràgic contrast entre el que és bell i el que és habitable. Són uns versos no només preciosos sinó també adients, ja que Pietrelli, durant nou mesos, va ser una casa de carn per a la seva filla, “la nova mesura del temps / i tot l’espai de l’amor”. Per tant es confirma que l’allau animal de la maternitat ha deixat de ser un tema rar i poc expandit en la poesia catalana. I és que La terra i altres llocs de Lucia Pietrelli dialoga molt bé amb Ameba d’Anna Gual (Premi Cadaqués a Rosa Leveroni, Llibres del segle, 2019), dos títols recents que investiguen la carnalitat salvatge d’engendrar, de parir, d’alletar i d’experimentar nous abismes existencials a partir del fet de ser mare. I ho fan sense caure mai en l’anècdota banal ni en el ridícul, molt menys en l’exhibicionisme barat. Més aviat tot just el contrari.

Poques obres s’han publicat que siguin més extremadament metafòriques i contundents, atrevides i radicals, i faig servir tots i cadascun d’aquests adjectius invocant els seus sentits originaris, revoltats i genuïns, car la poesia, i sobretot aquesta poesia proposada, és una festa de l’intel·lecte i una orgia del llenguatge visionari. Hi ha un alè primitiu en aquestes pàgines que eleven l’instint a la categoria de sisè sentit sagrat: “Per fer-se límit / el so / i fissura / la mirada, / reculàrem a la cova / a pastar-nos el rostre, / a tancar / amb pedres / els ulls.”

En efecte, La terra i altres llocs no és una proposta estètica que faci concessions. Lucia Pietrelli, un cop més, infanta imatges incòmodes, desencadena un frenesí metafísic i perpetra revelacions perdurables: “Una marededéu / amb el ventre foradat”, “Vindran els centaures, / usurparan el ventre, / habitaran el buit” o “Contagiant-nos la identitat / ja no sabrem / qui és l’altra”... Des d’Arthur Rimbaud fins a Alda Merini, passant per aclucades d’ullet constants a la mitologia grecollatina, tan del gust de l’autora, aquí coincidim amb una cosmogonia complexa, orgànica, esmolada.

Aquest és un llibre sobre llegendes, coves, creixements, incrustacions, invasions, xocs viscerals, conreus, cultius, estremiments, cicatrius sensuals i carn, molta carn, més viva que mai. La terra i altres llocs és impactant i torna a confirmar el talent absolut de Lucia Pietrelli, una escriptora superdotada.

'La terra i altres llocs'. Lucia Pietrelli. Adia Edicions. 72 pàgines. 12 euros.
stats